PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


ISLANDIA - ¿Cabaña a partir de la era de Vikinga descubierta en los fiordos del oeste? (*)

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:41

Una expedición arqueológica en la isla Hrútey en el fiordo en Ísafjardardjúp, los fiordos del oeste de Mjóifjördur, ha revelado las ruinas de una cabina que se pudo haber construido durante la era de Viking.

Según Ragnar Edvardsson, un arqueólogo en centro natural de la ciencia de los fiordos del oeste', diggings había revelado una estructura de edificio oval con una capa doble de rocas y el césped entre ése se puede por lo menos remontar de nuevo a las edades medias.

 

“Tales paredes gruesas podrían indicar que el edificio deriva a partir de la era de Viking,” Morgunbladid dicho Edvardsson. “Era obviamente un lugar en donde vivió alguien, probablemente en lo referente al sector lechero de la montaña.”

“Descubrimos un hogar y una elevación en un lugar que es probable un bedstead [un lugar a dormir], para una o más gente,” Edvardsson agregó.

Los arqueólogos tienen como objetivo el acabar de sus diggings en Hrútey este fin de semana. Las construcciones extensas del camino están ocurriendo actualmente allí.

 

 http://www.icelandreview.com/icelandreview/daily_news/?cat_id=

40764&ew_0_a_id=290480

 



VINEBRE - L'enclavament militar ibèric de Vinebre exhibeix transcendència

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 10:46


Disset pobles de Catalunya celebren la setena edició del Cap de Setmana Ibèric

JAVI BUERA.
Vinebre
El jaciment ibèric de Sant Miquel de Vinebre va acollir ahir a la tarda més de 100 persones que van participar en les activitats del Cap de Setmana Ibèric. Segons la doctora Margarida Genera, directora de les excavacions, Vinebre és un dels termes més rics pel que fa a l'arqueologia, a causa de la seva ubicació. El Museu d'Arqueologia de Catalunya organitza aquest Cap de Setmana Ibèric per difondre el patrimoni ibèric que hi ha a Catalunya. Tivissa, Alcanar i Gandesa també hi han participat.



+ Unes persones observen les possibles restes d'una trinxera de la Guerra Civil al jaciment de Sant Miquel de Vinebre. Foto: J.B.

El principal atractiu de la jornada del Cap de Setmana Ibèric a Vinebre va ser la baixada nocturna des del jaciment fins al poble amb torxes a les mans, que es va celebrar pels volts de les vuit del vespre. Abans, però, més de 100 persones ja havien participat en el berenar ibèric que es va organitzar al jaciment.

Durant tota la tarda, Sant Miquel de Vinebre va rebre diferents visites guiades per conèixer el poblat. Segons la directora de les excavacions, la doctora Margarida Genera, el jaciment va ser un enclavament militar dels Ibers ja que des d'allà «controlaven el riu Ebre, el pas cap a la conca minera del Priorat i el pas cap a Lleida». A més, sota de l'enclavament hi havia també un punt portuari, que es va trobar més tard que el jaciment. Al jaciment de Sant Miquel de Vinebre s'han trobat restes ibèriques com ara terrisses, ceràmiques i algunes restes amb escrits ibers. A més de la funció militar, en l'indret és possible que també s'hi fes vi ja que s'hi han trobat dos elements d'una premsa i dos possibles dipòsits, on podria haver reposat el vi.

Però la història del jaciment de Vinebre no acaba ni amb els ibers ni amb els romans. Durant la cruel Guerra Civil, el turó de Sant Miquel va ser un post, tal com demostren les restes que s'hi han trobat d'una posició de metralladors i una trinxera, a més d'algunes bales.

La directora de l'excavació va afirmar ahir que la Ribera d'Ebre ja no és, com abans, «un lloc amb troballes arqueològiques» sinó que les diferents investigacions fan pensar en el fet que Vinebre és un poble amb molta història, que feia de barrera entre la influència romana de Tortosa i la de Lleida.

De fet, aquesta riquesa arqueològica de la zona fa pensar la doctora Margarida Genera que sota la nuclear d'Ascó hi podrien haver restes d'una ciutat iber. La directora de les excavacions va dir que si hi ha un establiment militar és perquè hi havia gent assentada.

El VII Cap de Setmana Ibèric es celebra també avui a disset pobles d'arreu de Catalunya com ara Ullastret o Cerdanyola del Vallès. A les Terres de l'Ebre, hi haurà activitats i visites guiades a El Castellet de Banyoles, de Tivissa, a La Moleta del Remei, d'Alcanar, al Coll del Moro, de Gandesa, i a Sant Miquel de Vinebre. A Alcanar, a més, hi haurà un taller per als més petits sobre els ibers a 2/4 de 5 de la tarda.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2581531

La premsa històrica ja és a la xarxa

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 10:37
 
 
El Ministeri de Cultura digitalitza 700.000 pàgines de capçaleres catalanes

V. GAILLARD.
Barcelona
El Be Negre, El Mirador, La Campana de Gràcia, El Vapor i El Propagador de la Llibertat són alguns dels diaris del segle passat que es troben a disposició dels internautes a través de la primera biblioteca virtual de premsa històrica, engegada l'any passat pel Ministeri de Cultura. Actualment disposa de 700.000 pàgines de capçaleres catalanes, 120.000 de les quals són procedents del fons de la biblioteca de l'Ateneu. L'objectiu del projecte és divulgar i preservar aquest material.
 
 

La Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del ministeri ja disposa de més de tres milions de pàgines digitalitzades de 1.600 capçaleres de diaris d'arreu de l'Estat representatives de totes les tendències i, fins i tot, la premsa clandestina. Els documents es poden descarregar com a arxius de format PDF i les imatges es poden baixar en format JPG. Catalunya hi participa a través de diverses entitats i ja hi ha 700.000 pàgines digitalitzades de la premsa catalana del segle XVIII a principi del XX. Per accedir-hi només cal entrar a la pàgina web http://prensahistorica.mcu.es. L'Ateneu, que disposa de col·leccions senceres de diaris, participa en aquest projecte amb 120.000 pàgines digitalitzades de 35 capçaleres.

«A banda de donar a conèixer al públic general aquest patrimoni fins ara només conegut pels investigadors, també volem complementar la informació associant pàgines relacionades per proporcionar material relacionat», explica Ferran Burguillos, president de la biblioteca de l'Ateneu. Una altra qüestió rellevant pel que fa a la digitalització de capçaleres històriques és la contribució a la seva preservació: «Molts d'aquests diaris de mitjan segle XIX estan fets amb un paper dolent i molt àcid que no aguanta el pas del temps. Digitalitzant-los n'assegurem la permanència.»

La biblioteca de l'Ateneu té a les mans tres projectes més de digitalització del seu fons: un amb la Biblioteca de Catalunya i Google que afecta els seus llibres; un altre amb l'Aula Màrius Torres de Lleida, per les revistes literàries de l'avantguarda catalana, i finalment Arca, un arxiu digital de revistes catalanes antigues, amb la Biblioteca de Catalunya.

Oriol Bohigas, president de l'Ateneu, va parlar durant la presentació de la Biblioteca Virtual aquesta setmana d'un altre projecte, Almirall: «Aprofitant que tenim molta documentació del segle XIX i el primer terç del XX, ens agradaria crear un centre d'investigació específic d'aquest període.» De moment, però, no tenen assignat ni pressupost ni cap data per obrir-lo.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2581363


El primer egiptòleg català

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 10:29
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova recupera en una exposició l'arxiu fotogràfic d'Eduard Toda

RAÜL MAIGÍ. Vilanova i la Geltrú
El diplomàtic Eduard Toda, que va ser cònsol espanyol al Caire, va arribar el 1886 a Barcelona amb la col·lecció d'antiguitats egípcies més important que ha entrat a Catalunya d'una sola vegada. Una part d'aquestes peces les va cedir al museu que el polític i escriptor Víctor Balaguer havia fundat a Vilanova i la Geltrú. El museu mostra ara per primer cop l'arxiu fotogràfic de Toda –recentment recuperat i restaurat–, que aplega la seva experiència a Egipte, on va participar en diverses expedicions, entre les quals sobresurt la de Sennedjem, on va excavar la primera tomba trobada intacta. L'exposició Del Nil a Catalunya es completa amb la totalitat de la col·lecció egípcia de la institució, en què destaquen calcs de relleus de tombes i la mòmia Nesi, símbol del museu.


 Foto: BMVB

+ Dalt a l'esquerra, Eduard Toda, disfressat de mòmia al Museu de Bulaq; a la dreta, l'esfinx de Kefren coberta de sorra; a baix, a l'esquerra, les piràmides de Micerí, Kefren i Kheops, i, a la dreta, Toda (en primer pla a l'esquerra) amb el marquès de Rochemonteix, Albert Gayet i Gaston Maspero (al darrere). Foto: BMVB

 Foto: BMVB

 Foto: BMVB

La mòmia d'un infant, Nesi, és la peça representativa del museu vilanoví, i forma part del llegat que Eduard Toda va cedir per al museu que el seu amic Víctor Balaguer va forjar a final del segle XIX. Tota la col·lecció egípcia de la institució veu la llum ara amb l'exposició Del Nil a Catalunya, que recorre a través de 90 fotografies tant de l'Egipte de l'època com l'activitat arqueològica de la qual Toda va ser pioner. Nascut l'any 1855 a Reus, va estudiar la carrera diplomàtica i l'any 1884 va ser nomenat cònsol general d'Espanya al Caire. Allà va contactar amb l'incipient cercle d'estudiosos interessats per l'antic Egipte, entre els quals hi havia el francès Gaston Maspero, amb qui es va embarcar a bord del Boulaq, el vaixell del Servei d'Antiguitats d'Egipte que dirigia. El mateix Maspero va encarregar a Toda el privilegi de dirigir l'excavació de la tomba de Sennedjem, a Deir el-Medina. Va ser la primera tomba egípcia tebana trobada inviolada, completament tancada, com assenyala un dels comissaris de l'exposició, Josep Padró, catedràtic d'Història Antiga de la Universitat de Barcelona. Toda va protagonitzar, així, la primera excavació arqueològica feta per un espanyol al món. De fet, ell i un altre català, l'aventurer Domènec Badia i Leblich (més conegut com Ali Bey), van propiciar que el descobriment europeu d'Egipte al segle XIX arribés també a l'Estat espanyol.

Fa pocs anys, dels arxius de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, es va rescatar una caixa que contenia fotografies de Toda. Algunes de les imatges d'aquella expedició a Luxor s'exposen ara després d'un procés de restauració coordinat per Jordi Mestre, que ha digitalitzat un fons format en total per 156 fotografies inèdites. Les reproduccions exposades mostren l'Egipte que Toda va conèixer com a cònsol: Alexandria, el Caire, les piràmides de Guiza... Algunes de caire professional (equivalents a les postals de l'època); d'altres, fetes per ell o els seus col·laboradors en els viatges que va fer pel país. L'últim sector de la mostra es dedica a la col·lecció vilanovina, tal com va ser exposada al principi, l'any 1886, i que va significar la primera col·lecció de peces egípcies que es va formar a Catalunya.

 



CALCS DE TOMBES


Del llegat de Toda a Vilanova s'han conservat peces provinents de la tomba de Sennedjem, com ara un bastó de fusta, un cap de mòmia o fins i tot fruits secs; també d'altres indrets hi ha amulets, ceràmiques i diversos objectes funeraris, com ara un fragment de sarcòfag policromat. En sobresurt entre tots la mòmia Nesi, tot i que en aquest cas s'exposen també de forma excepcional un conjunt de calcs realitzats a partir de relleus de tombes de l'Imperi Antic, que daten de 2.500 anys abans de Crist. Aquestes còpies s'obtenien col·locant a les parets del monument làmines de paper mullat que s'adherien al relleu i que un cop eixutes s'extreien amb el dibuix totalment fixat al paper. Alguns d'aquests relleus han desaparegut en l'actualitat.

La resta de la col·lecció que Toda va introduir a l'Estat va ingressar al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, i és la base de la secció egípcia d'aquest museu.

També a Madrid, al Consejo Superior de Investigaciones Científicas, es conserva el dietari manuscrit de Toda en la seva estada a Egipte, escrit en català.

 

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2581353


Powered by LifeType