Un espai personal a la xarxa.
erdrag | 28 Novembre, 2006 19:57
Certament, m'ho he empassat. M'he empassat aquest tall de RAC 1 com una entrevista real a un responsable de RENFE. Fa uns dies que m'havia arribat i fins avui no ho he pogut penjar.
Ara podria dir allò de "ja m'ho semblava a mi que..." però vaja, crec que no cal remenar més la perdiu.
Crec que, però, si molts ens ho hem empassat, ens ha fet molta rà bia però no n'hem tingut dubtes de la seva veracitat és perquè la possiblitat de que això passi, de que un responsable de quelcom important (empresa, institució, partit polÃtic, etc.) faci aquestes declaracions és real. És a dir, que tal i com estan les coses en aquest paÃs, és molt fà cil que algú de fora, o no, digui, i es cregui, barbaritats com aquestes.
Trobo molt encertada la comparació que han fet alguns blocaires amb el que va fer Orson Welles als anys 30.
I, pel que fa al que se m'ha dit en un comentari en relació a l'esperit crÃtic he de dir que no hi trobo la relació, i que si s'ha llegit alguns dels escrits que he posat en aquest bloc, pot saber perfectament que, si d'una cosa fallo és per tenir massa esperit crÃtic.
Salut !
Dynamin | 28/11/2006, 20:43
LuisJa | 29/11/2006, 18:48
ei, això sà que no...
o sigui que dius que t'ho vas empassar això de la broma de rac1, però ho justifiques asegurant que qualsevol tiu important pot arribar a dir això...
però quin esperit crÃtic és aquest? CrÃtic és, i destructiu el que més! Per esperit crÃtic entnec l'anà lissis dels problemes i la mÃnim iundagació dels mateixos, i no saltar a la mÃnima que sorgeix algu que no agrada en plan William Wallas sense mirar ni tan sols si m'estan prenent el pél o si és fals el que diuen... i molt menys dir "weno no, però la possibilitat de que això passi és real", és el pitjor argument que he sentit en la meva vida per defensar una protesta...
Reflexionem
Erdrag | 29/11/2006, 21:51
no m'excuso dient que la possiblitat és real.
Certament, l'he cagat en no informar-me abans.
Però, després, com una altre comentari afirmo que la possibilitat de que aquestes afirmacions es diguin i es facin públicament és totalment real, tan real que ja passen. Només cal escoltar determinats programes de la COPE, declaracions de determinats dirigents del PP a determinats llocs i moments molt concrets (no sempre, eh), i altres declaracions o comentaris que de tant en tant salten a la premsa. Per tant, aquest cop era un gag humorÃstic (jo no l'hi trobo l'humor per enlloc) i per això era un pèl més pujat de to, i en una emisora catalana, però a espanya són molt més habituals del que ens pensem aquests comentaris, i fins i tot alguns amb aquest to.
« | Novembre 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 |
Bé si vols t'explico la relació del sentit crÃtic. Mira tenir sentit crÃtic s'aplica a tot el que pots coneixer a través del teus sentits raonant el qeu coneixes t'afecta d'alguna forma , o jutjant-ne el valor, les qualitats i els defectes. Quan el primer castellà que veus raja en un medi públic i t'ho creus és que no analitzes que qualsevol fantasma que tingui un cà rrec públic i pugui dir això s'ha fet un hara-kiri polÃlitc en tota regla és no tenir sentit crÃtic i en canvi tenir un efecte "placebo" molt gran: "mira un altre fatxa espanyolista!" i pim pam és més fà cil pensar això que no discórrer sobre el tema. El sentit crÃtic s'aplica a tot, no només a allò que hom vol (després ens queixem dels altres, i aixà anem amb el no-gens-menys i els botiflers d'erc a la poltrona).
Pa i circ.