Erdrag

Joves i dones: com els tractem?

erdrag | 13 Novembre, 2006 19:38

Normalment quan surten joves a la televisió, especialment als anuncis, acostuma a ser a partir dels típics tòpics i estereotips dels joves. Son nombrosos els anuncis que reforcen algun dels tòpics, especialment per la vesant del consumisme, es clar, han de vendre’ns quelcom. El problema d’això és que, si ja estan prou inculcats els tòpics en la societat, aquets ho acaben de fer i els reforcen.
En aquest sentit, em va sorprendre gratament aquest anunci d’una entitat bancària, que criticava, precisament alguns d’aquests tòpics. Llàstima del final, que tira per terra tot el positiu de la primera part de l’anunci, però bé, què hi farem, és un anunci al cap i a la fi.
Una altra entitat financera, aquest cop la seva fundació de caràcter social, va fer no fa pas massa temps aquest altre anunci, de caràcter similar, tot i que aquest no ens vol vendre cap producte, aparentment; i també aparentment, no trenca tants estereotips com l’anterior.
Fixant-nos en aquests dos anuncis i moltes altres estratègies comercials de les entitats financeres observem que realment això dels joves és un negoci molt rendible i encara poc explotat, sobretot per la gran quantitat de productes i estratègies de màrqueting que ens dirigeixen.

Fa ràbia que avui en dia encara es vegi els joves com un col·lectiu homogeni en molts aspectes: drogues, alcohol, poc interès per la política, eixelebrats, passotes, “dropos”, etc.

Igualment, m’ha fet molta ràbia, i fins i tot m’ha repudiat, el que he llegit a Vilaweb, que cito textualment: [ L'Institut Català de les Dones i l'Associació de Dones Periodistes han fet públic el primer cercador d'expertes del Principat, CercadorExpertes.cat. D'entrada, inclou un banc de dades amb més de tres-centes professionals ... ].

Entenc que la situació de les dones en alguns àmbits del món laboral és totalment patètica i denunciable, que hi ha molts, masses, àmbits on avui en dia encara hi impera el masclisme dominant i fins i tot imperialista, cosa que caldria erradicar. Comparteixo la necessitat que hi ha de que des del govern es facin polítiques encaminades a solucionar aquest desequilibri de sexes i pensaments totalment anacrònics. El que no puc compartir en cap moment és el fet de combatre la discriminació de la dona fent polítiques de discriminació de l’home. Des de l’administració pública s’ha de potenciar la igualtat de gèneres, no s’ha de fomentar el sexe femení, esperant que això equilibri la situació. Amb accions com aquestes l’únic que estem fent és donant arguments a aquells i aquelles que defensen el masclisme com a cultura imperant a la societat. Aquest és el mateix debat que el del nom de l’organisme encarregat de fer polítiques per a la igualtat. No és el mateix que el govern tingui l’Institut Català de les Dones (ex-Institut Català de la Dona), que tingués, posem per cas, l’Institut Català per a la igualtat de gènere. El primer nom ens indica un organisme dedicat a potenciar la discriminació positiva de la dona (per tant, discriminació per a algú, al cap i a la fi). En canvi, el segon nom ens indica un organisme que vetlla perquè no hi hagi discriminacions en relació al gènere de les persones.

La mateixa crítica podria fer als partits polítics (inclòs el que jo milito), a algunes de les institucions més representatives del país, a molts ajuntaments, etc.