Per mantenir les tradicions en aquestes dates tan senyalades, els partits polítics catalans fan lectures diferents de la sentència del Tribunal Suprem que empara el dret de tres pares a educar els seus fills en castellà a Catalunya.   

La sentència diu, amb una claredat parvulària, que el castellà ha de ser llengua vehicular a les escoles i en les mateixes condicions que el català. A més, les comunicacions escrites de les escoles amb els pares hauran de sortir en les dues llengües, no en la llengua que esculli o demani el progenitor, no, en les dues! Això està escrit en la sentència sense ambigüitats, sense espai per a la interpretació.   

 

Malgrat això, alguns polítics catalans juguen a fer creure que no. Mentre la FAPAC, Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya, i diferents grups socials com Omnium Cultural, mostren el seu rebuig. Mentre reconeguts juristes s’exclamen, mentre la societat intenta mobilitzar-se... ells surten als mitjans i afirmen que no, que això no afectarà l’actual llei d’educació catalana ni la d’immersió lingüística. Això com s’entén? Doncs, és molt senzill. Cal treure llenya del foc a l’atac lingüístic. Cal neutralitzar els ànims, crear elements de confusió. Ara convé que la gent es distregui amb els llums nadalencs. Per què sinó surt aquesta sentència ara, en plenes festes nadalenques? Perquè ara la societat civil no pot organitzar mobilitzacions massives. Perquè ara venen dos caps de setmana nadalencs i de compromisos familiars que impossibilita la resposta popular que tothom imagina després d’un atac com aquest. Tant CiU com PSC saben que convé prendre distància, que els catalans igual que s’inflen es desinflen. El cava, la música, els regals i el nou any contribuiran a la pau i la calma. De fet, aquestes píndoles només es deuen poder engolir amb cava. Un cop passades les festes, ja hauran passat els nervis. Tot tornarà a la normalitat i es faran les adaptacions que calguin sense fer soroll. Sense que ningú se n’adoni.  

I, de cop i volta, se m’han omplert les butxaques de preguntes i he pensat que aquest any no demanaré cap regal al Reis Mags de l’Orient. Aquest any ompliré la meva carta de preguntes, com ara: Per què el Tribunal es pronuncia ara, després de les eleccions? Per què no ho va fer fa una setmana? Els resultats electorals haurien estat els mateixos?  Donat que diuen que els Reis, aquests, són savis, potser m’ho expliquin. Altrament, sempre em quedarà el carbó que, de ben segur, serà més dolç que les respostes.