Més duresa pel mobbing immobiliari
06 Abril, 2007 11:35
Publicat per csala,
Medi Ambient i Habitatge
El Projecte de Llei del Dret a l’Habitatge que està tramitant el Parlament de Catalunya, és una llei que presta una especial atenció a les males pràctiques en l’àmbit del mercat immobiliari. Algunes d’aquestes, com la sobreocupació o l’assetjament immobiliari són fenòmens que fins fa pocs anys no n’havíem sentit a parlar en el nostre entorn.
El mobbing immobiliari és una realitat que ha anat en augment any rere any, tot i que les primeres notícies al nostre país no apareixen fins al 2003, quan una Associació de Veïns en denuncià la seva existència al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Els principals afectats pel mobbing immobiliari són persones grans que tenen contractes d’arrendament amb rendes baixes de caràcter indefinit, i per tant anteriors a l’anomenada Llei Boyer del 1985. Els pocs ingressos del llogater fa que les rendes siguin difícilment actualitzables tot i les disposicions de la nova Llei, en vigència des de l’ú de gener del 1995.
Per això, alguns propietaris, al veure frustrades les possibilitats d’augmentar considerablement les rendes i donada l’ascendent trajectòria d’aquestes en el mercat, han posat en marxa mesures abusives i rebutjables per pressionar que el llogater deixi l’habitatge. Així, no reparar les avaries, no cobrar el lloguer tot intentant provocar el desnonament o declarar la finca en ruïna… en són alguns exemples.
Per això en el text legal que està en fase d’impuls, en l’àmbit de protecció als consumidors i usuaris, preveu que les administracions públiques adoptin mesures pertinents, aplicables a totes les persones i agents, tant en el sector públic com en el sector privat.
La Llei considera l’assetjament, com tota conducta que, mitjançant actuacions o omissions diverses o que actuï amb abús de dret, tingui per objectiu pertorbar la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge creant un entorn hostil, ja sigui en l’aspecte material o en el social o personal, amb la finalitat última de forçar l’adopció d’una decisió no volguda sobre el dret que empara la seva ocupació. L’assetjament constitueix discriminació als efectes d’aquesta Llei.
Tot i que no s’estableixen de forma clara les possibilitats reactives de l’Administració, esperem que en els Reglaments de desplegament de la Llei se’n detalli la forma en què, molt probablement els Ajuntaments, podran inspeccionar, actuar i sancionar a qui utilitzi aquestes pràctiques.
Mentre sortosament, els Tribunals, comencen a defensar a l’arrendatari, qualificant com a delicte de coaccions, de vexació injusta, i contra la integritat moral. Esperem que aquestes pràctiques, amb unes adequades mesures coercitives disminueixin els propers mesos a casa nostra.
Comentaris
La Llei d'arrendaments urbans és la causant de les situacions difícils: les d'assetjament envers els arrendataris amb rendes minúscules i les de manca de resposta legal per a les situacions d'ocupament il.legal o de manca de cobrament per als arrendadors.
També el tema de pèrdues de capacitat de decissió en la propietat pel que fa als immobles sense llogar és una clara escletxa en una Europa que haurà de ser més liberal però que els seus governs s'entesten en continuar l'intervencionisme.
Publicat per Artur 08 Abr 2007, 18:08