CRISIS, WHAT CRISIS? (19/06/2008)
CRISI: En els anys 70 es va produir a Europa la primera crisi del petroli de la qual es va poder sortir gràcies a una ràpida millora de la tecnologia, que va reduir la demanda de cru i va fer recular als països productors.
La situació avui és diferent, han aparegut nous mercats per als productors de cru, són els immensos mercats d'Àsia, especialment el xinès i l’indi; aquests països que concentren la major part de la població mundial han generat una demanda de petroli que difícilment es cobrirà amb la producció actual; el desequilibri entre oferta i demanda sembla que és definitiu i que va a perdurar fins que les existències de cru escassegin o s'esgotin. La demanda de petroli augmenta molt per sobre de les possibilitats d'extracció el que evidentment encareix el preu i ho fa d'una forma alarmantment ràpida. No sembla d'altra banda que en l'actualitat s'estiguin descobrint jaciments de petroli prou importants per a solucionar el problema de l'excés de demanda; això sense perjudici que de trobar-se i poder satisfer les necessitats mundials de cru, no trobaríem amb el problema del canvi climàtic.
Estem arribant al fi de l'era del petroli i ho hem fet en un moment de dura competència per a obtenir-lo. Ens enfrontem ara a la problemàtica de buscar l'alternativa energètica i és aquí on la deixadesa, la falta de previsió dels governs i els interessos econòmics, ens han fet arribar tard a les solucions i de segur que el procés d'adaptació provocarà una greu crisi econòmica i social. Es planteja el tema de la substitució energètica i quines han de ser les fonts d'energia futures. El debat està servit, per una part els que veuen la salvació en l'energia nuclear i, per altra els que promouen la implantació massiva de l'energia alternativa..
L'energia nuclear depèn de l'obtenció de l'urani, producte també s’esgotarà a curt termini, les centrals són cares de construcció, de perillós envelliment i generen el problema dels residus radioactius, en definitiva no són la solució; aquesta la trobem en les energies alternatives, al nostre abast, que han tingut un desenvolupament important en els últims temps i que de segur progressaran ràpidament si es pren la decisió irrevocable de fomentar el seu desenvolupament. Avui en dia la tecnologia és suficient per a iniciar una revolució energètica, que ens permeti deixar enrere dependència dels combustibles fòssils (petroli i gas) i l'energia nuclear. Per a arribar a tal fi, es fa necessari un fort impuls polític, es precisa la presa de decisions ràpides, tota demora ens endinsarà més i més en una crisi econòmica de conseqüències imprevisibles. D'inici es necessita arribar a un pacte entre les grans companyies elèctriques i el govern, perquè aquestes es posin al cap davant de la implantació de les noves energies.
Vital per a la implantació de les energies renovables és la col·laboració estat, autonomies i ajuntaments, a l’efecte de facilitar els mitjans necessaris perquè cada municipi intenti produir per sí l'energia necessària per la seva població i indústria a mes d’incorporar el possible sobrant a la xarxa elèctrica pels llocs que puguin resultar deficitaris. Els edificis públics es dotaran d’instal·lacions d'energia solar i eòlica, tanmateix es fa imprescindible la utilització de la propietat privada per a poder afeixir-hi més instal·lacions; en concret, les teulades de naus industrials i habitatges (que siguin idonis per a instal·lar plaques solars i petits molins). Els propis particulars podrien ficar les seves plaques tèrmiques, fotovoltaiques i molins, però per suplir la possible falta d'iniciativa per part dels ciutadans a nivell individual (donat que no tothom disposa de capital per fer la inversió inicial), seria necessari l'establiment de servituds obligatòries sobre les propietats privades, perquè les companyies elèctriques poguessin fer servir les cobertes i descarregar a la xarxa elèctrica comú l’electricitat produïda; aquest tipus de servituds no són res de nou, actualment, el país està ple de pals i cables que passen per propietats privades. Aquestes mesures ens portaran, en un futur, a disposar de suficient energia elèctrica obtinguda de les energies netes: solar, eòlica, hidràulica, etc, és a dir, a ser autònoms energèticament i trobar la sortida a la crisi, millorant la qualitat de vida i el medi ambient.
Per la implantació de les noves tecnologies energètiques fan falta polítics moderns, amb amplitud de mires, que no defensin els interessos de les elèctriques, per tenir interessos en elles. Es fa precís ara, des de l’òptica municipal, que és en la que es desenvolupa la seva activitat IMNOVA-PSC, preguntar-nos que fa l'equip de govern de CIU de Móra la Nova, per a posar un dels grans de sorra necessaris per a resoldre la problemàtica energètica? Res, tot el contrari, posa pals a les rodes de les noves tecnologies, aposta bàsicament per l'energia nuclear i per la cogeneració.
Incineradora de Ribesalbes
com la que Sabanza volia
instalar a Móra la Nova.
Perill nuclear, anti-econòmic i contaminació amb energies fòssils en extinció i cares. Aquesta és la posició del nostre actual equip de govern municipal, actituds antigues i absurdes amb les que tenim la crisi assegurada a perpetuïtat; això sí, intentaran vendre el seu vell tòpic: o elegiu energies caduques o... a l’atur!!. Ja no enganyen a ningú, les grans companyies elèctriques no tenen perquè reduir plantilla per a reconvertir els seus sistemes de producció vers a les energies netes; aquest és l'enganyifa de sempre, per a desgastar als opositors. Solament tenim que veure l’exemple del que va passar després del greu accident de Vandellòs I i el seu posterior tancament; cap dels seus treballadors va passar a l’atur, uns van ser recol·locats a Enresa, que era l’encarregada del desmantellament de la central, uns altres van ser prejubilats i tan sols uns pocs van optar per anar a treballar a unes altres centrals. Per tant, el tancament de les centrals d'Ascó i Vandellòs, no te perquè afectar a la plantilla, els que no fossin prejubilats, podrien treballar en Enresa i la resta continuarien en plantilla, però treballant a l’àmbit de les energies alternatives. Si un sol treballador anés a l’atur, la única responsabilitat seria de l’empresa. Crec que els primers interessats en la reconversió de les elèctriques i en l’abandonament de l'energia nuclear son els treballadors de les mateixes, que són les persones mes afectades per les radiacions. Les elèctriques tenen deixar de banda el seu paper de dolents de la pel·lícula, arriba l’hora que recuperin el prestigi, ficant-se al cap davant de la revolució energètica, apostant per les energies renovables, mantenint les seves plantilles; en resum, col·laborant amb el país per sortir de la crisis energètica en pocs anys i de forma definitiva; no valen les excuses, ni la desqualificació del anti-nuclears, les energies netes funcionen i són inesgotables; a Alemanya, per exemple, l'energia fotovoltaica instal·lada equival a cincs nuclears; i per ficar un exemple mes proper, a Galícia el 60% de l’energia que fan servir prové de les renovables i tenen previst arribar al 95% a l’any 2012. Que ens passa a Catalunya?, no volem sortir de la prehistòria energètica?.
Per tant, el sentit comú ens diu que Ascó I s'ha de tancar pels problemes d'emissions a l’exterior que han sorgit; pel que respecta a les centrals Ascó II i Vandellòs II, si funcionen correctament, esperar pel seu tancament a què s’esgotin les llicències d’explotació, però sense pròrrogues; i sobre tot, no consentir cap tipus de dipòsits de residus nuclears a les nostres comarques.
Fernando Cantos (IMNOVA)
