BLOC IMNOVA-PSC


PROPOSTES PEL FONS ESTATAL D'INVERSIÓ LOCAL PER MÓRA LA NOVA (15/12/2008)

POLÍTIC — Publicat per imnopsc @ 23:33

El dia 15/12/2008, IMNOVA-PSC ha presentat a registre les següents propostes per l'aplicació del Fons Estatal d'Inversió Local a Móra la Nova:

Preàmbul: El dia  10 DE DESEMBRE A L' ESPAI FIL DIRECTE DE RÀDIO MÓRA D' EBRE-SER l'alcalde Joan Sabanza donava la següent notícia, en extracte:

L'alcalde de Móra la Nova va declarar que els 550.000 euros del fons estatal d'inversió local aprovats pel govern central els destinaria a la construcció de les noves piscines municipals, obra que en principi tenia previst fer en l'any 2010, a càrrec de les subvencions de la Generalitat, en concret, amb les que es reben del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya (PUOSC). En relació al referit Pla, l'acta de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Móra la Nova de data 7-8-2008 estableix: “És dona compte que la Comissió de Cooperació Local de Catalunya en sessió de 30 de juny de 2008 va aprovar per unanimitat la proposta de planificació del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat quinquenni 2008 a 2012 tenint en compte que alhora, és la formulació definitiva del PUOSC ANY 2008: any 2008 , arranjament de la piscina, pressupost 676.534,76 euros, subvenció 142.988, 30 euros”. En conseqüència amb l'anterior resulta que la construcció de la nova piscina ja comptava amb la subvenció del PUOSC prevista per al 2008-2012. Se'ns plantegen, per tant, els següents interrogants:

1- Té sentit destinar la nova subvenció estatal a la mateixa fi que la del PUOSC?; Podríem perdre la subvenció del PUOSC?
2- Pot generar algun problema en la concessió de la subvenció estatal el fet que es tracti d'una obra ja prevista i subvencionada per la Generalitat?;
3- No és millor fer un nou projecte i esperar un parell d'anys per a fer la piscina?; generarà ocupació estable la construcció de la piscina? .
La resposta a aquests interrogants ens porta a una única solució lògica, deixar la piscina per més endavant, atès que la podem fer amb altra subvenció de la qual ja disposem i utilitzar la nova subvenció estatal per altres projectes, que en l'actual conjuntura de CRISI ECONÒMICA,
contribueixin a crear llocs de treball i a la dinamització de l'economia.
Conseqüents amb l'anterior IMNOVA-PSC ha presentat amb data 15-1-2008 tres projectes possibles a executar amb els 550.000 euros que atorga a Móra la Nova el Fons Especial de l'Estat per a la dinamització de l'economia i l'ocupació. Aquests projectes són:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
PROJECTES PEL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL

El títol del R.D. Ley 9/2008, diu “Fondo Estatatal de Inversión Local y un Fondo Especial del Estado para la Dinamización de la Economía y el Empleo” . Aquí ja ens està indican l’objectiu d’aquests “Fondos”, la dinamització de l’economia i de l’ocupació.
Aprofundim en el Preàmbul:
Els nostres projectes, tal i com diu el RD Ley sobre el Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL), estan pensats per reactivar l’economia en la present cojuntura econòmica de Crisi local i global.
Son projectes generadors d’ocupació, i de reactivació econòmica NO PUNTUAL, o sigui que seguiran cumplin amb la mateixa funció quan la cojuntura de crisi s’hagi acabat:


 Viver d'Empreses de l'Hospitalet de l'Infant. 

NÚM-1 : VIVER D’EMPRESES: (art. 3 a) 1.
Un Viver d'Empreses és un espai dedicat a donar suport a les persones emprenedores i a nous empresaris i empresàries que vulguin crear el seu propi negoci.
Serveis del Viver:
1. Suport en l'elaboració del pla d'empresa, per a la constitució.
2. Despatxos de 25m2 i naus de 70m2, amb serveis d'electricitat, aigua, telèfon, Internet, disponibles per la immediata ubicació de l'empresa durant els 3 primers anys i amb unes condicions econòmiques avantatjoses.
3. L'empresari disposarà de diversos serveis, independentment d'estar-hi ubicats o no: impressores, fotocopiadores, escànners, fax, sales de reunions, aula d'informàtica, domiciliació d'empreses i suport administratiu.
4. SERVEI DE FORMACIÓ: El Servei de Formació pretén augmentar la inserció laboral en el municipi mitjançant una millora en la formació de la població activa. Aquest programa estaria adreçat a les persones amb la necessitat d'adaptar-se a les demandes reals del mercat laboral. Els cursos impartits abarcarien diferents àrees d'acord amb l'interès de les empreses i particulars. Per aquests cursos el Viver disposaria de 3 aules de 50 m2, una d’elles d’informàtica, i d’una Aula-Taller de 100 m2, condicionada amb estris d’electricitat, mecànica, electrònica..., per a cursos professionals.
5. SERVEI D’OCUPACIÓ: Aquest servei estaria a disposició de les empreses del poble, per a facilitar la tasca als empresaris i augmentar l'ocupació del municipi. Realitzaria una tria entre les persones candidates que s’adapten millor al perfil sol·licitat.

La distribución del Viver, depen tant del pressupost, com de l’àmbit que volem que tingui, i també del tipus de professions que es vulguin promocionar. Nosaltres proposem la següent distribució. Distribució del Viver:
             1. 2 Naus de 720 m2 c/u:
                      a. 10 oficines de 25 m2
                      b. 6 oficines de 50 m2
                      c. 4 “tallers” de 70 m2.
                      d. 2 Taller-Aula de 100 m2. c/u
                      e. 3 Aules, de 50 m2 c/u
                      f. 1 Sala de conferències de 100 m2.
                      g. Recepció, Serveis comuns, WC... 160 m2


Ubicació: Al Polígon Aubals, o a l’ampliació del Polígon Industrial Aubals.
Persones empleades directament: 1 auxiliars, 1 persona de manteniment, 1 llimpiadora (temps parcial), 3-4 professors (a temps parcial).
Finançament: la construcció a través del RDL 9/2008, i el manteniment, amb les aportacions de les empreses instal·lades al Viver, així com dels pressupostos ordinaris.


NÚM-2 : PROMOCIÓ DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I
SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES: Art. 3 a) 5. i Art. 3 a) 8.

Una actuació ràpida, creadora de llocs de treball fixes i eventuals, també amb una clara finalitat social, seria la de promocionar la mobilitat en la nostra població. En un sol projecte podríem “fondre” dos antigues propostes del nostre grup:


    •    1a) Bus Urbà:
a) Necessari per la mobilitat de persones grans que tenen dificultats en traslladar-se a les instal·lacions públiques de la nostra població, com són el C.A.P., la Llar d’Avis, l’Ajuntament, El Casal, i l’Ateneu.
b) Necessari també pel trasllat dels nens que viuen a considerable distància, “Barri del Remei”, “Pompeu Fabra”..., etc. A les Escoles Públiques.
c) Necessari per la mobilitat de persones amb mobilitat reduïda.        Aquest Bus, potser de qualsevol marca o model, sempre que estigui adaptat al transport “Urbà”, i amb rampa per cadira de rodes. Nosaltres ja varem presentar  en el Plenari Ordinari del 03/04/2008 un vehicle Mercedes Sprinter City amb  una capacitat total de 25 persones, i un pressupost de 135.000 € + IVA.

Infraestructures necessàries: (segons la nostra proposta, això podria variar en funció del pressupost, o de la ruta):

                    10 Marquesines repartides pel poble:
                                 1. C/ Salvador Espriu.
                                 2. C/ de l’estació enfront de la Residència d’Avis.
                                 3. C/ Major intersecció M.Cinto Verdaguer (2
                                     marquesines).
                                 4. Plaça C/ Fills del Poble.
                                 5. C/ Julià Grimau.
                                 6. Plaça Vivendes del Remei.
                                 7. Passeig A.Guimerà enfront escoles.
                                 8. C/ Francesc Macià C.A.P.
                                 9. Mas de la Coixa.
        Personal: 2 conductors a temps complert, i un a temps parcial.

 
  Planol de l'Itinerari Urbà accessible a persones de mobilitat reduïda 

 

             •  2a) Itinerari Urbà accessible a persones de mobilitat reduïda, així com la supressió de Barreres Arquitectòniques als Edificis Municipals que encara en tinguin:
Aquí també recordarem una moció ja presentada i rebutjada per l'equip de govern:
Com a segona part del projecte de Promoció de la Mobilitat, presentem el de mobilitat, accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques en els itineraris urbans que donen accés als edificis públics de la nostra població per a persones amb mobilitat reduïda:
Els itineraris proposats són els que connecten els següents edificis i serveis:
   •       Residéncia d’avis.
   •       Ajuntament.
   •       Pabelló i Parc 26 d’octubre.
   •       C.E.I.P. Tres d’Abril.
   •       Poliesportiu “Antoni Mateu”, i Pabelló cobert.
   •       Llar d’avis.
   •       Centre d’Assistència Primària, C.A.P.
   •       Ateneu Cultural.
   Proposem aquest itinerari perquè pensem que seria el mínim imprescindible per poder dir que la nostra població és sensible a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda.
Per fer aquesta proposta hem utilitzat les mesures, indicacions i requisits que marca el Codi d'Accessibilitat de Catalunya, elaborat pel Departament de
Benestar social de la Generalitat de Catalunya, i concretament en el compliment del Decret 135/1995 de 24 de març de desplegament de la Llei 20/1991 de 25 de novembre.
   Les zones del poble que compleixen amb les normes esmentades són:
1.)      Rampes adequades per cadires de rodes:
   a. C/ Major a l'altura de l’Av. Caixa de Pensions.
   b. Pas de vianants davant de l’Ajuntament.
   c. Pça. de l’Església, al davant de les oficines de LA CAIXA, sense
       possibilitats d’enllaç.
   d. Rampa a la vorera del Pavelló Firal.
   e. Rampes a les voreres de la Pça de l'Església i Parc 26 d'Octubre.
2.)      Amplada de les voreres:
   a. C/ Major des de el pas a nivell, fins la Plaça de l'Església.
   b. Passeig d’Angel Guimerà fins abans de la cantonada amb el C/
      del Bruc, on encara no ni ha.
   c. C/ Francesc Macià en el tram del C.A.P. ¡la Llar de Jubilats.
   d. El Carrer Diagonal fins el Pavelló Firal, pel costat dret en sentit
       Pavelló.
Tot i les referències positives que acabem de donar, s’ha de dir que aquestes àrees adaptades, estan aïllades, o sigui que no estan connectades entre elles, si per connexió entenem la possibilitat que una cadira de rodes passi de l’una a l’altra sense entrebancs. Així, si bé les voreres del C/ Major son aptes per circular-hi en l’extensió que he comentat, no es pot circular per la falta de rampes adequades en les cruïlles dels carrers:
     1. Verge de Montserrat.
     2. Av. Caixa de Pensions.
     3. Carrer fills del Poble.
     4. Carrer de l’Estel.
Actualment ja es troba connectada la Pça de l'Església amb el Parc 26 d'Octubre gràcies a les dues rampes en el pas de vianants, suposem que gràcies a la nostra antiga moció.
Tot i això, no hi ha connexió entre la Plaça de l’Església/Parc 26 d'Octubre amb el Col·legi Tres d’Abril, doncs no hi ha les mides necessàries a la vorera del PS de San Joan . Tampoc existeix cap rampa d’accés a les voreres del col·legi. La zona del col·legi no està connectada ni al Poliesportiu, ni a la zona del C.A.P.- Llar de Jubilats, falten voreres, i alguna de les que hi ha no compleix l’amplada mínima.
Per últim l’Ateneu de Cultura està totalment desconnectat de qualsevol àrea adaptada.
Volem aclarir que un itinerari de vianants es considera adaptat quan compleix els següents paràmetres:
 a).     Tenir una amplada lliure mínima de 0’90 m.
 b).     Una alçada lliure d'obstacles de 2,10 m.
 c).     En els canvis de direcció, l’amplada lliure de pas permet inscriure un
 cercle de un metre i mig de diàmetre.
 d).     No ha d’incloure cap escala ni graó.
 e).     El pendent longitudinal no ha de superar el 8%.
 f).     El pendent transversal no superarà el 2%
 g).     El mobiliari urbà també haurà ‘ésser adaptat.

Adjuntem un plànol amb l'itinerari urbà proposat, que haurà de complir amb les especificacions dels esmentats Decret i Llei.
 A més, i per facilitar l'accés als edificis:
     a) Ateneu Cultural: Biblioteca, espai d'exposicions, local de joventut.
     b) Pavelló d'Esports: Zona de Públic/Bar.
Proposem la instal·lació de cadires mecanitzades per accedir en aquestes
instal·lacions. També es podrien instal·lar ascensors.
No adjuntem cap pressupost, però pensem que aquest projecte de mobilitat és perfectament assumible. Així mateix la realització d'aquest projecte, donaria 2'5 llocs de treball que es podrien incloure en un Pla d'ocupació, també dinamitzaria l'economia en facilitar la mobilitat de tots els moranovencs pels eixos comercials de la nostra vila.
Amb tot, l'important és que tindríem un poble més just, més accessible, més sostenible, en conjunt un lloc on milloraria la qualitat de vida.


NÚM-3 : PROMOCIÓ TURÍSTICA DEL MAS DE LA COIXA: (art.3 a) 10.
Es fa precís impulsar les instal·lacions d'alberg perquè siguin mes atractives per al turisme. A aquest efecte proposem:
NOVES INSTAL·LACIONS, MATERIAL A ADQUIRIR I DESPESES
INICIALS:
1-Construcció d'un minigolf
2-Construcció d'una pista de tennis
3-Construcció d'un camp de petanca
4-Despesa aproximada de les tres instal·lacions: 50.000 euros
5-Compra i muntatge d'una magatzem de fusta d'uns 200 metres quadrats  (60.000 euros aproximadament)
6-Adquisició de 20 piragues i 20 bicicletes tot terreny (20.000 euros)
7-Adquisició d'un vehicle tot terreny de 7 places mes un remolc adaptat per a bicicletes i piragues (40.000 euros).
Campanya publicitària de 40.000 euros especialment en les ciutats de Barcelona, Saragossa, Reus i Tarragona.
ACTIVITATS:
    Tots els esports relatius a les instal·lacions noves i les preexistents
    Senderisme
    Excursions amb bicicleta
    Excursions en piragua
    Excursions a cavall (conveni amb alguna associació o empresa hípica)
    Rutes culturals
    PERSONAL A CONTRACTAR
    Fix tot l'any :
    un diplomat en turisme,
    dos tècnics en esports d'aventura i
    un auxiliar dels anteriors que realitzi a més tasques de manteniment.
    Fix discontinu (temporada turística):
                                                                                
                        
dos auxiliars capacitats per a donar suport als tècnics en esports d'aventura i en  tasques de manteniment.
Dos auxiliars de reforç per als serveis interns del Mas de la Coixa (neteja,
restaurant, etc)
Despeses del personal previstos per al primer any (130.000 euros   aproximadament).
    COST TOTAL DE LA INVERSIÓ PER A INICI ACTIVITAT INCLOENT
       NÒMINES I SS DEL PRIMER ANY: 340.000 EUROS
       TREBALL : PERSONAL CONTRACTAT FIX EL PRIMER ANY: 8 PERSONES 
       TREBALL TEMPORAL PER A LA CONSTRUCCION DE LES NOVES
INSTAL·LACIONS.
         TREBALL INDIRECTE PER A BARS, RESTAURANT I HOTELS DEL
POBLE SI EL PROJECTE TÉ EXIT.
       _________________________________________________
Móra la Nova, 14 de desembre de 2008,
Signat: Fernando Cantos Viñals
 



NUCLEARS, FEINA, I REVOLUCIÓ ENERGÈTICA, CONSIDERACIONS: (02/12/2008)

General — Publicat per imnopsc @ 19:43

PARTIM DE QUE TANQUEM TOTES LES NUCLEARS:

1.- Si tanca una central nuclear s’ha de desmantellar,   això garanteix deu anys més de treball per a quasi tota la plantilla, és a dir cap treballador hauria de tenir por al futur immediat pel tancament de les nuclears. 2.- L’energia produïda per les grans empreses explotadores de centrals nuclears, s’hauria de que produir per uns altres sistemes, per tant, es necessitarà ma d’obra. 3.- L’energia del futur s’ha de que produir fent servir els sistemes alternatius, això implica: 

a).- fabricació, 

b).- instal·lació i

c).-  manteniment de sistemes fotovoltaics i eòlics que fan servir molta més mà d’obra que la que fan servir les central nuclears. 
4.- Som un país amb un sector  secundari o industrial desmantellat,  moltes empreses són foranes i se’n van quan troben països on la mà d’obra és més econòmica;  tenim l’oportunitat i el clima, per demostrar que és possible un nou sistema de generar energia i en definitiva de fer funcionar el món.  Tenim la necessitat i el deure de ficar-nos al capdavant de la producció elèctrica neta, podem ser els pioners, i no arribar els últims, com sempre.    5.- A un nivell més concret, pensem, per exemple,  quanta gent podria treballar al poble, simplement per instal·lar i mantenir plaques solars a  les teulades de la població i,  quanta gent podria treballar fabricant plaques solars si la seva instal·lació fos masiva. 

6 .- Penseu en un futur amb energia barata, neta i infinita, com afectarà això a la producció, a la nostra qualitat de vida i  als ecosistemes.

 CONCLUSIO: PROU D’ENGANYS DELS PODERS  FACTICS, EL TANCAMENT DE LES CENTRALS NUCLEARS L’UNIC QUE REPORTARA SON BENEFICIS PER A TOTOM, INCLUS PELS TREBALLADORS DE LES MATEIXES.  Ja n’hi ha prou d’agafar els “regalets” de les elèctriques;  aquestos diners serveixen per quatre “xorrades” , que igualment es podrien fer sense acceptar aquestes compres de voluntats.  No ens podem pagar la copa a la fira del vi?  No ens poden pagar la samarreta per fer alguna mena d’esport?, no ens podem pagar…?   Jo crec que sí, no fa falta ficar en perill als postres fills, ni hipotecar el futur de les nostres comarques;  l’època en que el “papa nuclear” ens donava la paga, ha de passar a l’història, es fa precís que ens fiquem a treballar i que el “papa es jubili i ens netegi la finca,  perquè l’ explotem nosaltres amb criteris de modernitat”,  això ens portarà a més feina i prosperitat per a tots, fins a un punt que no trobarem a faltar les subvencions-almoina. Fdo.:  Fernando Cantos

IMNOVA-PSC-PM

Notícia de "El Pais" 17/01/2007:

“...En 1975, la lucha contra la construcción de una central nuclear unió a la población. Por una vez, estudiantes -mayoritariamente de izquierdas-, y vinateros -tradicionalmente más conservadores- luchaban juntos. Los unos, en defensa del medio ambiente; los otros, temerosos por el futuro de sus viñedos.... ...en el barrio superecológico de Vauban, un distrito sin coches ni humos, abastecido por energía solar. Antiguo cuartel de las fuerzas de ocupación francesas, en 1993 Vauban pasó a manos del Ayuntamiento, que decidió construir un barrio ecológico respetando el arbolado. La mayoría de las casas tiene placas solares para su consumo energético. Algunas ni siquiera necesitan calefacción gracias a su construcción con materiales que aprovechan al máximo el calor del sol y proporcionan un aislamiento óptimo. Otras generan más energía de la que necesitan, que venden a la compañía eléctrica local. Así amortizan en diez años el costo de la instalación.......Más de 10.000 personas trabajan en el sector del medio ambiente en Friburgo y alrededores, mayoritariamente en empresas relacionadas con la energía solar..."

Powered by LifeType