6 electes més un i 8 tòpics falsos
Publicat per fxsabate | 10 Mar, 2008D'esquerra a dreta: Judith Alberich i Ramon Aleu, senadors. Joan Ruiz, Francesc Vallès, Anton Ferré i Lluïsa Lizàrraga, diputats.
Per què sis més un ? Perquè hi ha un altre socialista d'aquesta circumscrició que ja hi és a Madrid.
Es tracta del senador tortosí Joan Sabaté que ho és per designació del Parlament de Catalunya i que no varia la seva condició. Per tant, la propera legislatura hi haurà 7 parlamentaris del PSC de la demarcació de Tarragona a Madrid.
8 tòpics falsos
- 1- El tòpic de la no connexió,segons el qual, els politics no connecten amb la realitat, no coneixen les veritables necessitats, problemes, desitjos de la gent. Com si ells i elles - els polítics volem dir - no tinguessin els mateixos problemes que la resta dels mortals, no els visquessin cada dia, no els sentissin quan parlen amb els seus familiars i amics i , en definitiva, visquessin a un altre planeta
- 2 - El tòpic de la falta d`interés, que va lligat a l`anterior, segons el qual a la gent no l`interessa la politica, cada cop hi ha mes abstencio i al final no anira ningu a votar. Pero resulta que els debats d`aquesta contesa electoral passada han estat seguits per una audiència de milions de persones com mai.
- 3 - El tòpic de la no renovació, segons el qual els polítics no es renoven mai. En canvi a les eleccions del 2004, dels 5 parlamentaris del PSC de la circumscripcio de Tarragona escollits, 4 eren nous. I ara 3 dels sis elegits també son nous.
- 4 - El tòpic dels partits politics tancats , segons el qual els partits són organitzacions impenetrables i fosques que comanden uns aparells sinistres que no permeten protagonisme a ningú que no sigui amb carnet i de fidelitat provada. En canvi, el PSC té més del 60 % de regidors i alcaldes independents. El 4t diputat que hem obtingut aquestes eleccions és l`independent Anton Ferré. La nit electoral al local del PSC a Tarragona van tenir un protagonisme especial dos alcaldes també independents com el de Faset, Jesús Torralba i el de Sarral, Anton Mateu. I n`hi ha molts altres.
- 5 - El tòpic de les llistes obertes, segons el qual fins que no tinguem llistes obertes, no gaudirem d'una democràcia plena. Però des de 1.977 al Senat hi a llistes obertes i no varien les preferèncie dels electors que es manifesten igual al Congès que al Senat en funció de les preferències pels partits polítics i no per les persones. A més, cada vegada que hi ha llistes obertes, algun candidat de la dreta utilitza els seus recursos personals - o recursos d'altres persones o empreses ? - per fer campanya en solitari com a USA. El dia que hi hagi llistes obertes qui tindrà més possiilitats serà qui aconsegueixi més recursos per fer campanya i la seva acció política dependrà de qui li pagui les campanyes.
- 6 - El tòpic que als catalans només ens representen els partits nacionalistes, segons el qual als catalans ens representen a Madrid o al Parlament europeu i en general forad e Catalunya, els partits que tenen aquesta característica o predicament. Però qui atorga la representació són únicament i exclusivament els ciutadans. I des de fa més de 30 anys majoritàriament - i en democràcia es funciona així - els catalans i catalanes han decidit que els representin una pluralitat de partits, però majoritàriament els socialistes que som catalanistes pero no nacionalistes
- 7 - El tòpic que si ets d`esquerres i no socialista cal carregar contra els socialistes, segons el qual així podràs crèixer arrabassant-los vots. En fi, ja s'ha vist. Els ciutadans d`esquerres al nostre país tenen molt clar que la dreta és molt forta, va més enllà de la política i per véncer-la és millor agrupar-se que dividir-se.
- 8 - El tòpic de les infrastructures segons el qual aquest camp de l'activitat de l'adminitració ha de monopolitzar el debat públic, la majoria de pàgines de la premsa escrita, de les preguntes per ràdio i televisió i internet com si fossin les principals preocupacions de la gent. S'oblida que mai els instruments de l'economia han estat els principlas motius per moure al vot com s'ha demostrat en aquestes eleccions en què malgrat els problemes amb les infrastrucures, els ciutadans no els han tingut en compte a l'hora de votar. S'entendrà alguna vegada, sobretot els sectors més vinculats a la dreta que als ciutadans els preocupen aquells aspectes de la vida quotidiana més necessaris per dur a terme una vida digna i de qualitat ? I que això es refereix principalment a l'educació, salut , les polítiques socials i ambientals principalment ?
Tot i així, no ens sentim satisfets mai del tot del funcionament i de la participació i de l'apertura i de la feina que fem. Estem descontents dels nsotres errors que cometem com qualsevol altre treballador de la banca, de la medecina, de l'ensenyament, de l'art, de la fusteria, de la Universitat, de la construcció, de les enginyeries, de l'arquitectura, de l'advocacia, de la justícia, de la serralleria, de l'ebenesteria i en definitiva de qualsevol activitat humana i per tant no perfecta. Amb la diferència - sanai necessària - que cada quatre anys els polítics han de passar la revàlida davant els ciutadans que jutgen inapel.lablement i sense cap mena de discussió.