Menú Crispetaire fins el 7 de febrer (by Esther)
31 Gener, 2008 04:42
Publicat per bego,
Cinema
Benvolguts,
Recordeu aquells temps en que la mort se celebrava amb àpats especials i amb vaixelles de color fosc i formava part de la vida perquè els mortals no tenien manies a l’hora de reconèixer que l’única cosa certa de l’existència és que tots acabarem al clot? Doncs bé, Julian Schnabel, un pintor novaiorqués que ja va per la seva tercera pel·lícula ha agafat el toro per les banyes i ens presenta La escafandra y la mariposa. Una història basada en fets reals sobre com afronta la mort aquell que ha de morir. Un experiment visual que us obligarà a enfrontar-vos amb alguns pensaments dels que sempre procurem fugir. Un àpat lúgubre, cert, però que cal afrontar i del que en sortireu renovats. Ja va guanyar el premi al millor director a Cannes 07 i donarà molt de sí als Oscar amb la llista de nominacions que acumula.
I com que les casualitats existeixen, l’altra recomanació va en la mateixa línia però en una to de comèdia sobreactuada. Es tracta de Ahora o nunca amb Jack Nicholson i Morgan Freeman dirigits per Rob Reiner, (el de Cuando Harry encontró a Sally i els famosos crits orgàsmics en un restaurant), reproduint en to agredolç Mi vida sin mi d’Isabel Coixet des de la perspectiva de dos avis que davant d’un càncer terminal fan un llista de totes les coses que haurien volgut fer en la vida i mai van fer.
I seguint en la línia dels menjars sobris, Jason Reitman (que va estrenar amb força èxit la políticament incorrecta Gracias por fumar) ens presenta Juno. Una adolescent aguda i intel·ligent, d’aquelles que ens fan apretar a córrer quan ens toquen d’alumnes que es queda embarassada i decideix trobar una bona casa pel seu bebè. Fuig de dramatismes i melodrames i afronta una realitat més que quotidiana amb certa alegria de viure.
Aquesta setmana al TCCC, (divendres 9h) Erik Rohmer, un cuiner de la Nouvelle Vague, ens presenta un plat per “connaisseurs” El romance de Astrea i Celadón. Una novel·la pastoral del segle XVII que recrea el segle V amb una mirada del segle XXI, des del punt de vista d’un dels darrers genis vius del cinema europeu. Un repte apassionant. No us la perdeu els amants de la pintura perquè està farcida de referències pictogràfiques del sg. XVII, i el diumenge a les 8h, Persèpolis de la directora i dibuixant de còmics Marjan Satrapi que explica les seves pròpies vivències de burgesa europeitzada després de l’arribada al poder dels aiatol·làs. Una especialitat que farà les delícies dels amants de còmic dur de digerir que tinguin la convicció que l’integrisme, vingui d’on vingui, és un plat que no ens hem de menjar.
BON PROFIT!!!!
Menú escrit per Esther Ferré
Habitatges de protecció pública a Tarragona
29 Gener, 2008 22:58
Publicat per bego,
Política municipal
Avui dimarts 29 de gener a les 17h l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la presidenta del Servei Municipal de l’Habitatge, Victòria Pelegrín, han col·locat la primera pedra per a la construcció de vuit habitatges de protecció pública al carrer Francolí de Sant Salvador.
Aquesta és la primera actuació d’una llarga llista d’inici i finalització de 107 habitatges que el Servei Municipal de l’Habitatge ha projectat pel primer semestre de l’any.
Dues úniques opcions: govern d'esquerra o govern de dreta
27 Gener, 2008 09:29
Publicat per bego,
Política en general
Comença amb força la pre campanya electoral d'uns comicis en les quals Tarragona s'hi juga molt.
Aquestes eleccions presenten un escenari evident: renovar la confiança en un govern d’esquerres, progressista, que pensa en tothom, que es preocupa per la qualitat de vida dels ciutadans i que ha estat molt positiu pel Camp de Tarragona. O (Déu no ho vulgui!) deixar que torni un govern de dretes, que només pensa en el interessos d'uns quants, que reduirà els pressupostos en matèria de seguretat, d’educació o de salut i que torna a formes de fer més pròpies del passat, com imposar la censura o el pensament únic en els àmbits en els quals hi ha diversitat d’opinions.
A Tarragona, ja estem patint les maneres de fer del Partit Popular, que està seguint la consigna donada per Rajoy a Madrid d'utilitzar la demagogia i la manipulació com a eina de confrontació política.
Jo tinc l’elecció molt clara. Un govern progressista que pensa en tothom.
Les pors de la meva filla
24 Gener, 2008 23:51
Publicat per bego,
Escric
És curiós el tema de les pors dels nens. La meva filla petita fa dies que manifesta temors diversos. Em diu que té mal sons i fins i tot fa poc, a l'acabar de dutxar-se a la nit, se'm va abraçar dient: "Mama, es que de vegades penso que em voldria matar algú". La meva abraçada dolça, en aquell precís instant, va ser sanadora, però aquests dies està molt mimosa. Una amiga em comentava que durant les darreres setmanes s'han produït notícies diverses de maltractaments de nens i fins i tot de la mort d'un nadó, si no recordo malament a Vilanova i la Geltrú. Potser és això o potser, simplement, són coses de la edat, com deien abans les avies.
Menú crispetaire Setmana del 25 de gener al 1 de febrer de 2008 (by Esther)
23 Gener, 2008 05:26
Publicat per bego,
Escric
Estimats,
No tinc paraules. Aquesta setmana podreu degustar especialitats que us semblarà que estan cuinades amb bolets al·lucinogens perquè el primer dels plats ve de Romania i es ben segur que ningú de vosaltres a menjat mai una especialitat romanesa. Es tracta d’una Palma d’or de Cannes, 4 meses, tres semanas i 2 días de Cristian Mungiu que ens posa cara a cara amb la realitat de la dictadura de Chauchescu quan ens deixa penetrar en un tros de la vida de dues estudiants. Una d’elles es veu obligada a avortar i a partir d’aquí els director ens submergeix en una de les experiències més fosques i doloroses que pugueu imaginar. No pren partit però ens deixa totalment tocats i, fins i tot, penedits de ser tant “voyeurs” com som.
L’altre suggeriment ve d’Israel. Mal gesto és una pel·lícula que ben be podria ser un mal son viscut. Els protagonistes es veuen implicats en una situació violenta i kafquiana a partir d’un petit accident de tràfic. El problema és que poc a poc esbrinaran que l’altra part del xoc és un home influent que no està disposat a deixar passar el “mal gest” que li fa la dona del protagonista. Especialitat directament arribada de Donosti 2007.
L’altre delícia és la darrera pel·lícula de l’enfant terrible de Hollywood, Sean Penn, Hacia rutas lejanas. Una adaptació de la novel·la de Jon Krakauer sobre la història real de Chris McCandless, un jove milionari que ho va deixar tot per trobar-se a sí mateix perdut en els boscos d’Alaska. Viatge interior rodat en exteriors inabastables.
Recordeu el baquelita? Aquell plàstic negre i rígid que quan es cremava feia una olor molt especial. Aquesta és la història de la família Beakenlan . Una història real d’infelicitat divorcis i , fins i tot, incest que acaba en assassinat. Savage Grace, ens permetrà veure Julian Moore en una gran interpretació i al seu costat Belen Rueda mirant com és fa per ser una bona actriu. Aquest plat també es va assaborir a Donosti 2007.
I si feu un passeig pel restaurant asiàtic de Caixa Tarragona (dimecres a les 8) podreu assaborir el darrer plat del Cicle Asiàtic. No us el perdeu; es tracta de Naturaleza muerta. Quan va guanyar el Lleó d’Or a Venècia alguns crítics no sabien qui era Jia Zhand-ke. Ara ja ho saben. Es l’artífex dels plans més densos del cinema actual. Però no patiu, no empatxa, al contrari, només cal aprendre a mirar i us asseguro que hi veureu de tot perquè treballa la profunditat de camp com ningú. Explica amb pols ferm la història de la construcció de la presa de Las tres gargantas que ha inundat una extensa regió de Xina amb conseqüències irreversibles per la terra i les persones.
Per acabar, al restaurant de TCC, el divendres a les 9, Offside , especialitat iraniana de la mà de Jafar Panahi, o com la intransigència religiosa pot criminalitzar unes dones que es disfressen d’homes per poder veure un partit de futbol.
I el diumenge cuina americana. Half Nelson; una dura història d’aules però a l’inrevés. Es tracta d’un professor que no pot salvar ni redimir ningú perquè és ell, precisament, el que està més enfonsat en un pou vital plagat de drogues. L’anti Revelión en las aulas.
DISFRUTEU D’AQUESTA TAULA PERQUÈ DIFÍCILMENT ENS LA TORNARAN A PARAR!!!
Menú escrit per la meva amiga Esther Ferré
De candidats absents i presents.....curiós, curiós!
20 Gener, 2008 22:23
Publicat per bego,
Política en general
Avui ha estat un dia curiós. Tarragona ha viscut un esdeveniment important, l’inici de l’Any Jubilar, i allà estàvem tots, fins i tot, (oi da!) el flamant nou candidat de CiU a les generals per la circumscripció de Tarragona, el sr. Jané. He de reconèixer que no l’he reconegut, valgui la redundància. Deu ser perquè és la primera vegada a la meva vida que el veig en un acte del Camp de Tarragona i he de dir que n’he viscut molts, centenars, en els darrers deu anys. Suposo que a partir d’ara el veuré sovint, tot i que deu ser cansat per ell haver de pujar i baixar cada dia des del seu domicili a Barcelona.
Em comentava un company que potser al final ha previst empadronar-se cuita-corrents al lloc on diu que va nèixer, l’Arboç (per allò de guardar les formes), però no estic segura que hagi estat a temps i segurament el dia 9 de març haurà de començar la seva jornada electoral votant a Barcelona.
No m’estranya que les bases de CiU estiguin desmoralitzades. Que l’aparell hagi anat a buscar algú de fora per encapçalar la candidatura per Tarragona no és plat de gust, segur, dels que lluiten dia a dia des d’aquí. I per adobar-ho, porta un currículum interessant de suports i vots a favor del Partit Popular durant els anys que porta de diputat a Madrid. Guaita tu!
Bofill, el "retorno"?
Parlant del Partit Popular, ara el seu candidat, Ricomá, diu que es partidari de recuperar el projecte “Bofill”, deu ser per rendibilitzar el milió d’euros que es van gastar en el 2003 per fer una fastuosa exposició a la Rambla Nova amb les maquetes del suposat projecte (que més enllà dels dibuixos no ha existit mai). Un milió d’euros.....Més de 166 milions de les antigues pessetes que es diu aviat. Tot a major glòria del govern de CiU-PP i del sr. Bofill. Per sort, són èpoques passades.
Menú Crispetaire del 18 al 24 de gener (by Esther)
17 Gener, 2008 23:34
Publicat per bego,
Cinema
Benvolguts gourmets d’ombres,
Aquesta setmana, definitivament, farem un bon àpat, però no us penseu que després us caldran sals de fruites per aturar les conseqüències perquè es tracta d’aliment per l’esperit i no per als vostres cossos mortals. Si algú no ha provat encara les delicatessen índies que no es perdi el El viatge a Daarjeling de Wes Anderson. Senzillament DEEELICIOSA....
Les novetats de la setmana són moltes i d’un nivell no massa habitual per les nostres contrades afamades d’aliments exquisits. Si esteu toves (i no dic tous), i necessiteu “carinyo”, aneu a veure Caramel, històries de dones entre depilació i depilació. Una especialitat libanesa que cal veure només perquè ve d’un país on es pateix i, en canvi, són capaços de fer bones comèdies. Un plat fort, que no sempre us agradarà, es l’adaptació de la novel·la de Gabriel García Márquez, El amor en los tiempos del cólera, signada per Mike Newell ( el de Cuatro bodas i un funeral, recordeu?). Tinc els meus dubtes sobre el resultat final però sempre ens quedarà Javier Bardem que fa de prota.
Qui em mereix més confiança és l’altre plat fort cuinat per un basc de provada solvència,. Los crímenes de Oxford és el plat cuinat per Alex de la Iglesia que, com el vins, té retrogust. Es a dir, que quan penses que saps quin gust té i ja ets fora del restaurant, et venen nous estímuls a les papil·les gustatives. Baja! que per una entrada veureu dues pelis. Es una d’aquelles produccions que fan feliços als que es volen distreure i, també, als que es volen escalfar la teulada.
Caixa Tarragona en el seu restaurant asiàtic dels dimecres a les 8 ofereix Election II de Johnnie To. Menja asiàtica aclamada per la crítica més exigent que planteja una altra història de “jakuzas” . Totalment impecable. Els cuiners del TCC ens ofereixen plats que requereixen Estomacal. El divendres Last days de Gust van Sant assistint a les darreres hores de Curt Cobain, cantant de Nirvana. Poques paraules, desolació i recerca mística. I, el diumenge, altre cop sushi. Yohi Yamada amb Hidden blade. Pel·lícula de samurais, anterior a la seva El ocaso del samurai, en la línia més clàssica. Austera, equilibrada i del tot recomanable per sopar el diumenge, a les 8, quan la majoria dels restaurants només serveixen restes.
BON PROFIT!!!!
Hacia donde nos lleva la red. Y dos iglesias
13 Gener, 2008 23:22
Publicat per bego,
Escric
Leo hoy en la Vanguardia un interesante artículo titulado “Campaña @ pulso de tecla” sobre la incidencia de internet en la dinámica electoral de las primarias de estados unidos. Según recoge el artículo, el estudio del Pew Research Center, el 24% de los estadounidenses afirma que internet es para ellos una fuente principal de noticias sobre la campaña presidencial, mientras que hace 4 años este porcentaje era sólo del 13%. El porcentaje actual asciende al 42% si hablamos de jóvenes. “Es lógico que una generación acostumbrada a hacer reservas de todo tipo por la red, a buscar informaciones e incluso a ligar on line también recurra al nuevo medio para indagar sobre las opciones políticas y hacer oír su voz" (cita textual del artículo).
La sociedad actual está cambiando a marchas forzadas, las formas de comunicarnos pasan por la red y las tecnologías de la información són las más sociales de las tecnologías, como decía estas semana en Tarragona David Cierco, responsable del Plan Avanza. Debemos trabajar para asegurar que todo el mundo tiene acceso a internet y la oportunidad de conectarse. Debemos impulsar estas nuevas formas de comunicación sobretodo para llegar a los jóvenes y que tengan mejores oportunidades. Pero es importante no olvidar que, como dice Manel Castells, en la sociedad de Internet, lo complicado no es saber navegar, sino saber dónde ir, dónde buscar lo que se quiere encontrar y qué hacer con lo que se encuentra. Y en eso la educación és un factor clave.
Esta semana; Tarragona acogió el Espacio Avanza, una exposición innovadora que ha permitido a casi 4.000 personas acercarse de una forma práctica y amena a lo que significa en la vida cotidiana, en el trabajo, en el ocio, en las aulas, etc....la aplicación de las tecnologías de la información. Lamentablemente el viento rasgó la carpa ayer sábado y hubo que suspender la actividad antes de tiempo.
DOS IGLESIAS
Hay dos iglesias. La iglesia abierta, solidaria, respetuosa, la que piensa que el sentido del cristinismo está en mundo de los más desfavorecidos, que suma millones de voluntades desde el altruïsmo. Pero también tenemos la iglesia rancia, controladora, que fustiga aquellos quienes no siguen sus consignas, que pretende imponer la fe. Recomiendo el post de Xavier Sabaté sobre este tema, y también el de mis compañeros socialistas, Gustavo Cuadrado y Alejandro Caballero.
Menú crispetaire per la setmana de l'11 al 17 de gener (by Esther)
11 Gener, 2008 06:42
Publicat per bego,
Cinema
Bon Any Nou, estimats “cinèfags”, Setmana dureta, oi que sí? Doncs tant o més dureta serà en termes cinematogràfics i haureu d’acontentar-vos menjant els canelons que van sobrar de la setmana passada.
Quan parlo de canelons dels bons, dels de l’àvia, em refereixo a American Gangster de Ridley Scott. Segur que oscaritza en Denzel Washington. No penseu que ja ho sabeu tot sobre la màfia perquè aquí se’ns explica amb mestria quines són les noves tècniques per triomfar en el món de l’hampa. Narració i estructura clàssiques per a una pel·lícula que ens pot sorprendre.
Les estrenes comercials de la setmana es salven gràcies a un plat que de tan acurada presentació no acaba d’assolir el punt ideal de cocció. Es tracta d’Expiación, basada en una novel·la d’Ian McEwan. Un conte moral sobre les poc diàfanes barreres que separen veritat de falsedat i com l’escriptura és un acte de construcció del jo que transforma el passat.
I, altre cop, hem de tornar a recórrer a les delícies asiàtiques per poder omplir la panxa. Tenim cicle asiàtic a Caixa Tarragona el dimecres 16 a les 20 h. Podreu fer un menú degustació xinès, cuinat a l’estepa de Mongòlia amb La Boda de Tuya que va guanyar l’Os d’Or a la darrera Berlinale. Es una història d’amor incondicional i de la lluita d’una dona contra l’adversitat.
Les delícies autòctones són altre cop al TCC. El divendres a les 21 hores a l’Antiga Audiència, En la ciudad de Sylvia de José Luís Guerín ens mostra de manera clara com convertir-nos en uns exquisits voyeurs diletants, “la veuràs però no la cataràs”. Si creieu que el cinema és com la cuina de l’Adrià un instrument per la creació i els nous sabors no us heu de perdre aquesta oportunitat.
El diumenge, també al TCC, tot i que la cuina alemanya no és fàcil de tastar per aquestes contrades, tenim un “strudel” anomenat Això és ritme. Ens explica com 250 joves berlinesos de races diferents es van implicar en un projecte pedagògic de la Filharmònica de Berlín i gràcies al seu esforç se’n van sortir. Si sou d’aquells que els agrada escoltar paraules com esforç, sacrifici i passió no us la podeu perdre.
BON PROFIT!!!!
El sufrimiento golpea en un mundo convulso
03 Gener, 2008 00:27
Publicat per bego,
Escric
Comentaba hoy con un amigo cómo el documental Los invisibles de Javier Bardem repartido por el País el domingo pasado remueve conciencias. La película pone el acento, a través de cinco historias, sobre otras tantas crisis olvidadas: tres conflictos armados y dos enfermedades. Aguantar el relato visual de las cinco historias hasta el final, sentados desde el sofá nuestra cómoda sociedad occidental, resulta difícil.
Y es que el sufrimiento golpea. Aquí al lado, muy cerca. Y el mundo se mueve convulso. Quizá no en nuestra calle o en nuestro barrio, pero sí muy cerca, a pocos miles de quilómetros.
Leo a Antoni Puigverd en La Vanguardia del lunes 31 de diciembre: “Más allá del espanto coyuntural que provoca Pakistán, un miedo impreciso y una rara incertidumbre se han apoderado del presente. Hemos entrado en un periodo en el que a nadie mínimamente informado le extrañaría que el mundo se desbordase como hizo a mediados del siglo XX. Se están dando las condiciones de un nuevo temblor histórico”.
No desviar la mirada, aunque resulte duro, evitar el silencio y el olvido, trabajar en nuestro entorno desde los valores de la solidaridad, el respeto y la justicia social son caminos que no deberíamos abandonar.
Tweet
technorati tags: El País , La Vanguardia , Javier Bardem , Pakistan , Antoni Puigverd
Resposta a un meme
02 Gener, 2008 23:39
Publicat per bego,
Escric
El Quim Amorós i l’Alejandro Caballero m’envien en mateix meme. Sé que he trigat a respondre, però finalment m`hi posaré.
1.- Quan temps portes com a blocaire? Dos anys 2.- Com vas saber l'existència dels blogs? A través d’un amic periodista que encara el manté. 3.- Digues 5 blogs que segueixes diàriament. Ara mateix, per motius de feina no en segueixo cap diàriament. Ets lector anònim d'algun bloc? Tots els lectors de blocs són anònims, no s’exigeix identificació per llegir, oi? 5. - Alguns autors que et generin especial simpatia: Molts, citar-ne alguns seria una injustícia per la resta. 6.- Amb quins 5 blocaires aniries de marxa? Ja he anat amb uns quants blocaires tarragonins i barcelonins. Saltar de la virtualitat a la vida presencial és una experiència interessant que permet fer grans amics 7. - Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual. No em sembla que sigui una pregunta ben plantejada, amb tots els respectes per qui l’ha fet 8.- T'has enamorat mai d'algun blocaire? No
9.- Estàs satisfeta amb el teu bloc? No, perquè no tinc prou coneixements tècnics per millorar la plantilla ni temps per arreglar-la. I perquè tinc poc temps per actualitzar-lo. Tot i això, m’agrada mantenir-lo amb l’esperança de poder-lo millorar algun dia. 10.- Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest meme, tenint en compta que no es pot repetir..... Els que se m’acudeixen ja l’han fet, així que em sap greu però deixarem aquí el meme sabent que seguirà viu per altres vies.