Menú crispetaire Setmana del 25 de gener al 1 de febrer de 2008 (by Esther)
23 Gener, 2008 05:26
Publicat per bego,
Escric
Estimats,
No tinc paraules. Aquesta setmana podreu degustar especialitats que us semblarà que estan cuinades amb bolets al·lucinogens perquè el primer dels plats ve de Romania i es ben segur que ningú de vosaltres a menjat mai una especialitat romanesa. Es tracta d’una Palma d’or de Cannes, 4 meses, tres semanas i 2 días de Cristian Mungiu que ens posa cara a cara amb la realitat de la dictadura de Chauchescu quan ens deixa penetrar en un tros de la vida de dues estudiants. Una d’elles es veu obligada a avortar i a partir d’aquí els director ens submergeix en una de les experiències més fosques i doloroses que pugueu imaginar. No pren partit però ens deixa totalment tocats i, fins i tot, penedits de ser tant “voyeurs” com som.
L’altre suggeriment ve d’Israel. Mal gesto és una pel·lícula que ben be podria ser un mal son viscut. Els protagonistes es veuen implicats en una situació violenta i kafquiana a partir d’un petit accident de tràfic. El problema és que poc a poc esbrinaran que l’altra part del xoc és un home influent que no està disposat a deixar passar el “mal gest” que li fa la dona del protagonista. Especialitat directament arribada de Donosti 2007.
L’altre delícia és la darrera pel·lícula de l’enfant terrible de Hollywood, Sean Penn, Hacia rutas lejanas. Una adaptació de la novel·la de Jon Krakauer sobre la història real de Chris McCandless, un jove milionari que ho va deixar tot per trobar-se a sí mateix perdut en els boscos d’Alaska. Viatge interior rodat en exteriors inabastables.
Recordeu el baquelita? Aquell plàstic negre i rígid que quan es cremava feia una olor molt especial. Aquesta és la història de la família Beakenlan . Una història real d’infelicitat divorcis i , fins i tot, incest que acaba en assassinat. Savage Grace, ens permetrà veure Julian Moore en una gran interpretació i al seu costat Belen Rueda mirant com és fa per ser una bona actriu. Aquest plat també es va assaborir a Donosti 2007.
I si feu un passeig pel restaurant asiàtic de Caixa Tarragona (dimecres a les 8) podreu assaborir el darrer plat del Cicle Asiàtic. No us el perdeu; es tracta de Naturaleza muerta. Quan va guanyar el Lleó d’Or a Venècia alguns crítics no sabien qui era Jia Zhand-ke. Ara ja ho saben. Es l’artífex dels plans més densos del cinema actual. Però no patiu, no empatxa, al contrari, només cal aprendre a mirar i us asseguro que hi veureu de tot perquè treballa la profunditat de camp com ningú. Explica amb pols ferm la història de la construcció de la presa de Las tres gargantas que ha inundat una extensa regió de Xina amb conseqüències irreversibles per la terra i les persones.
Per acabar, al restaurant de TCC, el divendres a les 9, Offside , especialitat iraniana de la mà de Jafar Panahi, o com la intransigència religiosa pot criminalitzar unes dones que es disfressen d’homes per poder veure un partit de futbol.
I el diumenge cuina americana. Half Nelson; una dura història d’aules però a l’inrevés. Es tracta d’un professor que no pot salvar ni redimir ningú perquè és ell, precisament, el que està més enfonsat en un pou vital plagat de drogues. L’anti Revelión en las aulas.
DISFRUTEU D’AQUESTA TAULA PERQUÈ DIFÍCILMENT ENS LA TORNARAN A PARAR!!!
Menú escrit per la meva amiga Esther Ferré
