Paul Newman que estás en los cielos....
28 Setembre, 2008 19:36
Publicat per bego,
Cinema
Empecé este bloc en el año 2003 bautizándolo con el nombre de una de las películas de Pilar Miró que más me han impactado, Gary Cooper que estás en los cielos...Hoy, domingo, 28 de septiembre, Pilar y Gary se encontrarán en alguna parte con Paul Newman y estoy segura que sonreirán iluminando aun más sus respectivas miradas, que por otra parte y (especialmente la de Paul) siempre han sido impresionantes.
Paul Newman es uno de mis ídolos de pequeñita, de aquellos cuya foto enganchaba en mi carpeta. Y además había un cierto debate sobre quien era el hombre más guapo del mundo, si él o Robert Redford. A mi me gustan los dos, evidentemente, pero nunca tuve duda sobre quien era el más guapo. Siempre Paul.
He visto sus películas hasta desgastar la cinta y con él aprendí lo que significa quedar cautivada por el séptimo arte. De todas ellas, me quedo con la Gata sobre el tejado de zinc (1958). Me impresiona el personaje que encarna, porque es un relato demostrativo extraordinario de las contradicciones que tenemos como seres humanos, de cómo necesitamos que nos quieran (además de querer) y del sentido de la vida.
Como muchos periódicos comentan hoy, se ha ido la mirada más azul, pero somos millones los que te recordamos.
Somriures per Ford, llàgrimes per Pollack
28 Maig, 2008 00:53
Publicat per bego,
Cinema
Diumenge vaig anar a veure Indiana, protagonitzat per Harrison Ford, i he de dir que no em va defraudar gens. És més, em va encantar!!!! I vaig somriure molt al veure l'emoció de les meves filles davant l'heroi. Indiana supera el salt generacional.
Somriures per Indiana i llàgrimes per Sindey Pollack, que ahir va morir als 73 anys. D'ell, em quedo amb Tootsie (1982) i Tal como éramos (1973). Les he vist milers de vegades i sempre m'agraden. Memòries d'Àfrica (1985) segurament ha estat més famosa, però aquesta em va costar més de veure-la. He de dir que quan la van estrenar li vaig agafar ràbia i no ha estat fins aquest mateix any, 23 anys després, no m'he assegut per veure-la sencera, amb resultat positiu. No sé perquè no ho havia fet abans o potser és perquè no era el meu moment "memoril africà" i és ara quan l'he pogut entendre amb tota la seva magnitud.
Sidney, seguiràs a la nostra memòria.
Menú Crispetaire fins el 5 de març (by Esther)
27 Febrer, 2008 10:28
Publicat per bego,
Cinema
Benvolguts morts de fam,
Toca fer dieta, no hi ha més remei. Jo us suggereixo cogombres però també us podeu tirar a la carxofa o l’enciam perquè, ara sí, resten molt i molt lluny les viandes pantagruèliques. Així que, o dieta o restes de la setmana anterior perquè venen temps de molta penúria.
El millor bistec que teníem tomba per Hollywood i potser no tornarà.Cada any ens passa el mateix ens empatxem d’estrenes abans dels Oscar i després a patir. Es així de trista la vida del devorador d’ombres. Però anem al primer plat que ve directament de la Pèrfida Albión de la mà d’un director novell Justin Chadwick que ens presenta The other boleyn Girl, que al nostre país, tan protectors dels valors indissolubles de la família, s’ha titulat Las hermanas Bolena. Reclams indiscutibles són els protagonistes. Dues starlets màximes: Natalie Portman i Scarlett Johanson i l’atractiu Eric Bana (sí aquell pobre noi que quan s’enfadava es posava de color verd a Hulk). En aquest plat se’ns serveix una excusa històrica força truculenta com és un capítol del regnat d’Enric VIII per explicar una història de poligàmia i gelosia. Per cert, els responsables de càsting han tingut el detall de posar Ana Torrent fent de Catalina, filla dels Reis Catòlics i única reina, per matrimoni, del rei faldiller.
El segon plat consta de sang i freixures com cada setmana disfressades de psicòpates a Waz o vampires a Rise: Blood Hunter, amb l’únic al·licient de veure Lucy Liu fent de “vampira” xinesa.
27 vestidos és una comèdia de les que també se serveixen sovint i sempre tenen el mateix gust. Fixeu-vos: una pobra noieta que ha anat a 27 bodes encara vesteix sants tot i que té a l’armari 27 modelets de “rompe i rasga” que ha lluït només un cop quan oficia de dama d’honor a les bodes d’amigues i conegudes. Oi que us fa molta pena?
En el punto de mira és una història vista des de vuit òptiques diferents sobre l’intent d’assassinat del president dels USA a Salamanca (segurament a mans d’algun subversiu d’aquells que habiten a l’est de la península ibèrica i reclamen els famosos arxius de la insigne ciutat castellana). Una superproducció plena d’estrelles de Hollywood: Dennis Quaid, Sigourney Weaver, Forrest Witaker i el nostre estimat Eduardo Noriega que pot ser molt sospitós perquè, com és sabut, parla català (si més no, en les pelis de Marc Recha).
Caixa Tarragona el dimecres serveix un menú de cuineres en el cicle “En mans de dones” amb Mataharis de Íciar Bollaín. Entreteniments amb pretensions de “aute cuisine”.
A l’Antiga Audiència el divendres a les 21h, 53 días de invierno que, per error, vaig presentar la setmana passada i que com us vaig dir és un mena d’escudella (coral i adequada per a dies d’hivern) plena de sentiments, abandó i solituds compartides. El diumenge a les 20 h. també es veuen obligats a servir plats ja presentats, tot i que molt dignes, com Adiós pequeña adiós que suposa l’estrena darrera les càmeres de Ben Affleck amb una història molt recomanable.
I per acabar, un altre suggeriment és que us dediqueu a l’estudi de There will be blood (Pozos de ambición) a través dels assenyats articles dels crítics de Miradas de Cine que, a cops, costen de pair però si es degusten lentament entren molt i molt bé.
RATATOUILLE (ei!!!, que m’han donar un Oscar.)
Menú escrit per Esther Ferré
Menú Crispetaire fins el 21 de febrer (by Esther)
16 Febrer, 2008 08:38
Publicat per bego,
Cinema
Estimats devoradors de futurs Oscars,
La foto que us he penjat avui té com a objectiu fer-vos passar la gana perquè així és com veureu el nostre estimat Daniel Day-Lewys al final de There will be blood , en castellà Pozos de ambición -i després volen que estudiem anglés-. Una història clàssica basada en només dos capítols de la la novel·la riu Petróleo d’Upton Sinclair que ha adaptat Paul Thomas Anderson, un director que té l’habilitat de fer ploure coses rares com granotes a Magnòlia o petroli en la peli que s’estrena aquesta setmana. Veureu el monstre Daniel que després de fer de carnisser a Gangs of New York s’havia pres un dels seus descansos a la Toscana per fer de sabater. Una pel·lícula sobre un dels mites fundacionals d’Amèrica, el “self made man” que no té cap escrúpol quan es tracta de fer diners a dojo. Un duel entre els dos pilars que aguanten la nació americana: l’evangelisme i el capital
L’altre plat que se servirà a la cerimònia dels Oscar -si els guionistes ho permeten- és Swenny Todd. Un altre monstre de la sobreactuació com Johnny Depp -recordeu Pirates del Carib- portant a terme una cruenta venjança tot cantant. Us asseguro que l’home canta i ho fa bé i que Tim Burton ha aconseguit recuperar un clàssic dels 30 que va dirigir Henry King i que després va portar al musical Sthepen Sondheim Un plat ple de flaires burtonianes amanit amb una visió personal del expressionisme alemany que pot satisfer els gustos més diversos sempre que entreu en l’univers del director.
Si us agraden els plats rars com per exemple els saltamartins podeu tastar el darrer plat cuinat per Doug Liman (El caso Bourne i Sr. i Sra Smith). Jumper intenta ser un relat modern sobre l’heroi; el que ho és malgrat no voler-ho en la línia de la famosa sèrie de televisó Herois.
Avui he decidit posar-vos les dents llargues fent-vos saber que a les nostres contrades no podrem degustar un plat exquisid de cuina francesa. Es tracta d’ Asuntos privados en lugares públicos, dirigida per Alain Resnais un home que porta 50 anys cuinant i del que només de tant en tant, podem degustar els seus plats. El darrer va ser On connaît la chansonon els personatges mantenien diàlegs aprofitant les lletres de cançons conegudes. Ara torna amb una comèdia coral sobre la vida i els sentiments però ben lluny del melodrama.
Caixa Tarragona, el dimecres 20, serveix el darrer “pica pica” de Martin Scorsese. Es tracta d’Infiltrados que recomano a tots els que no la van veure en estrena comercial el 2007.
A l’Antiga Audiència, el divendres 15, Tierra un documental totalment recomanat als amants del menjar natural. Tot un esforç de producció de cinc anys i hores de rodatge per presentar la millor cara del nostre planeta. I per als que agraden els menjars reposats tot conversant, un altre menú francés de la ma de Jean Kecker que porta per títol Conversacions con mi jardinero. Dos homes que de petits van anar a l’escola junts es retroben al cap dels anys i mentre un té cura del jardí de l’altre parlen d’art, d’amor i de la vida.
En fi, avui només puc dir-vos…
BON APETIT!!!
Menú escrit per Esther Ferré
Menú Crispetaire fins el 15 de febrer (by Esther)
08 Febrer, 2008 07:58
Publicat per bego,
Cinema
Benvolguts afamats i, especialment, afamades d’ombres i d’altres coses que no cal esmentar,
Aquesta setmana els provocadors germans Coen han decidit convertir aquest “homenot”, –en sentit planià- en un “assassí nat” disfressat de Príncep Valent. Ho podeu imaginar remotament? Doncs bé els estómacs que estiguin preparats que vagin a veure No country for old men. Es un plat que ja ha triomfat als USA entre els que no són addictes a l’hamburguesa i està basat en un llibre de Cormac MacCarthy escriptor premiat recentment amb el Pulitzer que ens narra el final de estil de vida del Llunyà Oest amanit amb una salsa agredolça molt especialitat Coen. A més del nostre estimat Príncep Valent hi podrem trobar Tommy Lee Jones i Woody Harrelson i què voleu que us digui, encara que tots tres es posessin davant d’una càmera a llençar-se flams de nata a la cara, jo aniria a veure la peli perquè aquests monstres ho tenen tot permès.
Amants dels clubs de lectors, aquesta és la vostra setmana. Amants de Jane Austen, aquesta és, doblement, la vostra setmana perquè s’estrena Conociendo a Jane Austen aprofitant l’èxit de les adaptacions anteriors de l’escriptora de Sentit i sensibilitat es posen en dansa sis personatges, sis històries i sis llibres de l’escriptora. Recomanada per estómacs que necessiten un dieta sana i digestible.
Les criatures poden anar a degustar Astèrix als Jocs Olímpics amb dos veterans molt “cascadets”: Gerard Depardiue fent de l’home gros del menhir i Alain Delon, amb més arrugues de les que voldríem, fent de Cèsar. En fi, els anys passen per a tothom i cal omplir la panxa !!!
Abans d’anar al restaurant de l’Antiga Audiència us he de tornar a recomanar la degustació d’un dels millors plats que he pogut tastar en els darrers dotze mesos. Es tracta de La escafandra i la mariposa, estrenada la setmana passada. Només dir-vos que transmet ganes de viure i de preocupar-nos pel que realment importa, sense melodrames ni “nyonyeries”.
I ja podeu anar fent gana que el divendres a les 21 h el TCC ens presenta No basta con una vida de Ferzan Ozpetec que no té res a veure amb L’espetec de Tarradelles perquè es tracta d’una petita delícia turca que ens parla d’una història coral de gent de mitjana edat que sopen junts habitualment.
El diumenge a les 20h podem acabar amb un sopar musical servit pel director anglès John Carney. Once ens explica dues històries personals unides per la música. Una nova proposta per reinventar el musica tal com ho va fer Bailar en la oscuridad. A Soundance va agradar molt i la van premiar.
BON PROFIT!!!!
Menú escrit per Esther Ferré
Menú Crispetaire fins el 7 de febrer (by Esther)
31 Gener, 2008 04:42
Publicat per bego,
Cinema
Benvolguts,
Recordeu aquells temps en que la mort se celebrava amb àpats especials i amb vaixelles de color fosc i formava part de la vida perquè els mortals no tenien manies a l’hora de reconèixer que l’única cosa certa de l’existència és que tots acabarem al clot? Doncs bé, Julian Schnabel, un pintor novaiorqués que ja va per la seva tercera pel·lícula ha agafat el toro per les banyes i ens presenta La escafandra y la mariposa. Una història basada en fets reals sobre com afronta la mort aquell que ha de morir. Un experiment visual que us obligarà a enfrontar-vos amb alguns pensaments dels que sempre procurem fugir. Un àpat lúgubre, cert, però que cal afrontar i del que en sortireu renovats. Ja va guanyar el premi al millor director a Cannes 07 i donarà molt de sí als Oscar amb la llista de nominacions que acumula.
I com que les casualitats existeixen, l’altra recomanació va en la mateixa línia però en una to de comèdia sobreactuada. Es tracta de Ahora o nunca amb Jack Nicholson i Morgan Freeman dirigits per Rob Reiner, (el de Cuando Harry encontró a Sally i els famosos crits orgàsmics en un restaurant), reproduint en to agredolç Mi vida sin mi d’Isabel Coixet des de la perspectiva de dos avis que davant d’un càncer terminal fan un llista de totes les coses que haurien volgut fer en la vida i mai van fer.
I seguint en la línia dels menjars sobris, Jason Reitman (que va estrenar amb força èxit la políticament incorrecta Gracias por fumar) ens presenta Juno. Una adolescent aguda i intel·ligent, d’aquelles que ens fan apretar a córrer quan ens toquen d’alumnes que es queda embarassada i decideix trobar una bona casa pel seu bebè. Fuig de dramatismes i melodrames i afronta una realitat més que quotidiana amb certa alegria de viure.
Aquesta setmana al TCCC, (divendres 9h) Erik Rohmer, un cuiner de la Nouvelle Vague, ens presenta un plat per “connaisseurs” El romance de Astrea i Celadón. Una novel·la pastoral del segle XVII que recrea el segle V amb una mirada del segle XXI, des del punt de vista d’un dels darrers genis vius del cinema europeu. Un repte apassionant. No us la perdeu els amants de la pintura perquè està farcida de referències pictogràfiques del sg. XVII, i el diumenge a les 8h, Persèpolis de la directora i dibuixant de còmics Marjan Satrapi que explica les seves pròpies vivències de burgesa europeitzada després de l’arribada al poder dels aiatol·làs. Una especialitat que farà les delícies dels amants de còmic dur de digerir que tinguin la convicció que l’integrisme, vingui d’on vingui, és un plat que no ens hem de menjar.
BON PROFIT!!!!
Menú escrit per Esther Ferré
Menú Crispetaire del 18 al 24 de gener (by Esther)
17 Gener, 2008 23:34
Publicat per bego,
Cinema
Benvolguts gourmets d’ombres,
Aquesta setmana, definitivament, farem un bon àpat, però no us penseu que després us caldran sals de fruites per aturar les conseqüències perquè es tracta d’aliment per l’esperit i no per als vostres cossos mortals. Si algú no ha provat encara les delicatessen índies que no es perdi el El viatge a Daarjeling de Wes Anderson. Senzillament DEEELICIOSA....
Les novetats de la setmana són moltes i d’un nivell no massa habitual per les nostres contrades afamades d’aliments exquisits. Si esteu toves (i no dic tous), i necessiteu “carinyo”, aneu a veure Caramel, històries de dones entre depilació i depilació. Una especialitat libanesa que cal veure només perquè ve d’un país on es pateix i, en canvi, són capaços de fer bones comèdies. Un plat fort, que no sempre us agradarà, es l’adaptació de la novel·la de Gabriel García Márquez, El amor en los tiempos del cólera, signada per Mike Newell ( el de Cuatro bodas i un funeral, recordeu?). Tinc els meus dubtes sobre el resultat final però sempre ens quedarà Javier Bardem que fa de prota.
Qui em mereix més confiança és l’altre plat fort cuinat per un basc de provada solvència,. Los crímenes de Oxford és el plat cuinat per Alex de la Iglesia que, com el vins, té retrogust. Es a dir, que quan penses que saps quin gust té i ja ets fora del restaurant, et venen nous estímuls a les papil·les gustatives. Baja! que per una entrada veureu dues pelis. Es una d’aquelles produccions que fan feliços als que es volen distreure i, també, als que es volen escalfar la teulada.
Caixa Tarragona en el seu restaurant asiàtic dels dimecres a les 8 ofereix Election II de Johnnie To. Menja asiàtica aclamada per la crítica més exigent que planteja una altra història de “jakuzas” . Totalment impecable. Els cuiners del TCC ens ofereixen plats que requereixen Estomacal. El divendres Last days de Gust van Sant assistint a les darreres hores de Curt Cobain, cantant de Nirvana. Poques paraules, desolació i recerca mística. I, el diumenge, altre cop sushi. Yohi Yamada amb Hidden blade. Pel·lícula de samurais, anterior a la seva El ocaso del samurai, en la línia més clàssica. Austera, equilibrada i del tot recomanable per sopar el diumenge, a les 8, quan la majoria dels restaurants només serveixen restes.
BON PROFIT!!!!
Menú crispetaire per la setmana de l'11 al 17 de gener (by Esther)
11 Gener, 2008 06:42
Publicat per bego,
Cinema
Bon Any Nou, estimats “cinèfags”, Setmana dureta, oi que sí? Doncs tant o més dureta serà en termes cinematogràfics i haureu d’acontentar-vos menjant els canelons que van sobrar de la setmana passada.
Quan parlo de canelons dels bons, dels de l’àvia, em refereixo a American Gangster de Ridley Scott. Segur que oscaritza en Denzel Washington. No penseu que ja ho sabeu tot sobre la màfia perquè aquí se’ns explica amb mestria quines són les noves tècniques per triomfar en el món de l’hampa. Narració i estructura clàssiques per a una pel·lícula que ens pot sorprendre.
Les estrenes comercials de la setmana es salven gràcies a un plat que de tan acurada presentació no acaba d’assolir el punt ideal de cocció. Es tracta d’Expiación, basada en una novel·la d’Ian McEwan. Un conte moral sobre les poc diàfanes barreres que separen veritat de falsedat i com l’escriptura és un acte de construcció del jo que transforma el passat.
I, altre cop, hem de tornar a recórrer a les delícies asiàtiques per poder omplir la panxa. Tenim cicle asiàtic a Caixa Tarragona el dimecres 16 a les 20 h. Podreu fer un menú degustació xinès, cuinat a l’estepa de Mongòlia amb La Boda de Tuya que va guanyar l’Os d’Or a la darrera Berlinale. Es una història d’amor incondicional i de la lluita d’una dona contra l’adversitat.
Les delícies autòctones són altre cop al TCC. El divendres a les 21 hores a l’Antiga Audiència, En la ciudad de Sylvia de José Luís Guerín ens mostra de manera clara com convertir-nos en uns exquisits voyeurs diletants, “la veuràs però no la cataràs”. Si creieu que el cinema és com la cuina de l’Adrià un instrument per la creació i els nous sabors no us heu de perdre aquesta oportunitat.
El diumenge, també al TCC, tot i que la cuina alemanya no és fàcil de tastar per aquestes contrades, tenim un “strudel” anomenat Això és ritme. Ens explica com 250 joves berlinesos de races diferents es van implicar en un projecte pedagògic de la Filharmònica de Berlín i gràcies al seu esforç se’n van sortir. Si sou d’aquells que els agrada escoltar paraules com esforç, sacrifici i passió no us la podeu perdre.
BON PROFIT!!!!
Menú crispetaire per la setmana del 10 al 20 de desembre (by Esther)
13 Desembre, 2007 08:02
Publicat per bego,
Cinema
Benvolguts afamats de somnis eteris, Aquesta setmana toca agafar uns quilets perquè ve molt ensucrada i turronera amb tres títols que són totalment nadalencs. En primer lloc, ens torna atacar la saga de pel·lícules del Pare Noel i, amb el títol, ja us ho dic tot: Fred Claus, el hermano gamberro de Santa Claus. Paul Giammati que semblava un home seriós es posa barba i vestit vermell i a guanyar calés per la jubilació que la vida és molt dura. En segon lloc el veterà Dustin Offman que té 70 anys, assumeix el paper d’un tipus que en té 243 i és el propietari d’una botiga de joguines màgica. La peli té també un títol ben explícit Mr. Magorium y su tienda mágica. Sort que hi apareix la Natalie Portman, molt allunyada del seu paper a Closer però, encara ens pot salvar la pel·lícula. I per acabar ben empatxats un producte tipus “apissonadora sentimental” August Rush. El triunfo de un sueño. Us podeu imaginar Robin Williams imitant Bono U2 i fent de protector de nens orfes abandonats als carrers de New York, tot amanit amb una història d’amor trencada???? Horror i devastació!!! Sort que el mestre Ang Lee ens porta un plat adequat, només, a estómacs molt entrenats, com els que els agrada menjar saltamartí o formigues vermelles especiades. Que ningú pensi que veurà un Desitjant estimar de Won Kar-Way; res de res. Això és sexe dur en el terreny pantanós on eros i thanatos es confonen. Però, a la fi, no és sempre així quan desperta autèntiques passions? Deseo, peligro.
La dosi de terror setmanal la posa 1408. Pel·lícula que va clausurar Sitges i que parteix, altre cop, d’una obra de Stephen King. Un home acostumat a tota mena de fenòmens estranys, ha de passar una nit a l’habitació 1408 on cap dels seus ocupants ha sortit viu el dia després. Bona arrancada però resolució irregular. Com els plats que sorprenen d’entrada però, després repeteixen.
I per acabar amb les recomanacions pre-nadalenques us proposo un parell de vins de criança. Manoel d’Oliveira i la seva darrera obra pòstuma (té 96 anys i no es mor ni a trets) Belle Tojours que recrea la Belle de jour de Luís Buñuel 40 anys després. El divendres a l’Antiga Audiència a les 9 i el diumenge, al mateix lloc a les 8, Takeshis’ de l’incomparable Takeshi Kitano parodiant-se sense complexes.
BON PROFIT!!!!
Menú CRISPETAIRE del 30 de novembre al 6 de desembre (by Esther)
29 Novembre, 2007 22:36
Publicat per bego,
Cinema
Benvolguts afamats d’ombres, Sort que amb poqueta cosa us conformeu perquè aquesta setmana seguim a dieta en el cinema multiplex. Haurem de passar amb succedanis perquè les matèries primeres de qualitat no és poden trobar a les pantalles tarragonines.
LA SOMBRA DEL REINO, és una altra requetecontra versió de la guerra contra els infidels encapçalada pels USA. En aquest cas es una cacera d’una cèl·lula terrorista ubicada a l’Aràbia Saudí. En fi....!!!! Res a veure amb la excel·lent REDACTED de Brian de Palma que ja ha caigut de les nostres cartelleres inquietes.
HABITACIÓN SIN SALIDA, ve a ser l’altra cara de l’Habitació de Fermat però amb més sang i fetge i més aviat steak tàrtar en la línia snuff movie. Scarlet Johansson desesperada pel fet que Javier Bardem preferís la Pe en el rodatge d’en Woody a Barcelona, ha decidit anar a fer antropologia social a Park Avenue disfressada de mainadera a THE NANNY DIARIES.
I, per acabar-ho d’adobar Steven Spielberg disfressa d’abella Maya el còmic Jerry Seinfeld (a mi no hi ha cap còmic made in USA que em faci riure), a BEE MOVIE. Ja sé que està de moda menjar formigues i escarabats, però si se us indigesta l’abella Maya, allà vosaltres que jo ja us he avisat. En fi, haurem d’atipar-nos de truita de patates que és el plat nacional de la ma de Vicente Aranda i esperar que no repeteixi el fiasco de Tirante el Blanco, -a qui se li pot acudir traduir el clàssic de Joanot Martorell i sortir viu de l’intent-. Això de la truita, ja sabeu que és un metàfora perquè, en cap cas, penso que l’Eduardo Noriega, que surt duplicat i no és a causa de cap intoxicació etílica sigui una patata i, a més, espero que l’adaptació de la novel·la de Juan Marsé CANCIONES DE AMOR EN EL LOLITA’S CLUB, que dóna títol a la peli, sigui prou decent, malgrat les senyoretes que es passegen per l’esmentat local. D’esperança també es viu amics crispetaires.
Per acabar, una plat cuinat amb bolets al·lucinogens made David Lynch, INLAND EMPIRE. Us asseguro que és una experiència religiosa. Com sempre, a l’Antiga Audiència, divendres a les 21 hores. I si voleu sopar les sobres de la setmana passada no oblideu que encara podeu veure REC.
BON PROFIT!!!!
Nova secció setmanal: Menú Crispetaire
26 Novembre, 2007 02:21
Publicat per bego,
Cinema
ENCETO AVUI UNA NOVA SECCIÓ SETMANA DEDICADA AL CINEMA. He posat a disposició de la meva amiga Esther el meu bloc per tal que pugueu gaudir dels seus Menus crispetaires, amb valoracions molt interessants del que hi ha actualment en cartellera.
Iniciem una setmana difícil a l’hora de trobar un menú selecte que us pugui satisfer plenament. Només us puc oferir un plat fred, un plat que us glaçarà a la cadira. Es tracta de REC (de “recording”, enregistrar). Una pel·lícula de Jaume Balagueró i Paco Plaza que deixa El orfanato al nivell d’una petita broma per a nens. Multipremiada al Fetival de Cinema de Sitges. Planteja una trama que vol apropar-se al documental. Una reportera, segueix uns bombers, queden atrapats en un edifici i a partir d’aquí el mal s’apodera de tots.... Ahhhhhhhh!!!!
Si teniu filles en edat “pollita” hi ha un producte Disney ideal per acontentar-les ENCANTADA. En aquesta ocasió els pares de Bambi i Micky Mouse, S’autoparodien –no massa-, i posen en marxa un conte de prínceps i princeses. Així no hi ha qui es desempellegui de la monarquia, renoi! No apta per a republicans que hauran d’esperar una peli sobre Sarkozy.
I per no morir-nos de gana hem de tornar als restaurants alternatius. El divendres 23 a les 21 hores van fer al TCC, BORRACHERA DE PODER, d’un dels avis més prolífics de la Nouvelle Vague, Claude Chabrol. La pel·lícula tracta d’un cas real. Una jutgessa comença a treballar en un cas de corrupció pol·lítica fins perdre de vista els límits. No us recorda un jutge patri que va acabar amb una excedència als USA?
El diumenge també al TCC JUEGOS SECRETOS, un exercici sobre el control social i les falses aparences. També us recordarà alguna cosa viscuda, segur. I si voleu assaborir una obra mestra, a més, pòstuma no deixeu d’anar a la Caixa Tarragona el dimecres a les 20 hores per gaudir de SARABAND de Ingmar Bergman. Es una proposta que es retroba amb els protagonistes de Secretos de un matrimonio trenta anys després de la seva separació. Per llepafilms.
BON PROFIT!!!!