Menú Crispetaire fins el 7 de febrer (by Esther)
31 Gener, 2008 04:42
Publicat per bego,
Cinema
Benvolguts,
Recordeu aquells temps en que la mort se celebrava amb àpats especials i amb vaixelles de color fosc i formava part de la vida perquè els mortals no tenien manies a l’hora de reconèixer que l’única cosa certa de l’existència és que tots acabarem al clot? Doncs bé, Julian Schnabel, un pintor novaiorqués que ja va per la seva tercera pel·lícula ha agafat el toro per les banyes i ens presenta La escafandra y la mariposa. Una història basada en fets reals sobre com afronta la mort aquell que ha de morir. Un experiment visual que us obligarà a enfrontar-vos amb alguns pensaments dels que sempre procurem fugir. Un àpat lúgubre, cert, però que cal afrontar i del que en sortireu renovats. Ja va guanyar el premi al millor director a Cannes 07 i donarà molt de sí als Oscar amb la llista de nominacions que acumula.
I com que les casualitats existeixen, l’altra recomanació va en la mateixa línia però en una to de comèdia sobreactuada. Es tracta de Ahora o nunca amb Jack Nicholson i Morgan Freeman dirigits per Rob Reiner, (el de Cuando Harry encontró a Sally i els famosos crits orgàsmics en un restaurant), reproduint en to agredolç Mi vida sin mi d’Isabel Coixet des de la perspectiva de dos avis que davant d’un càncer terminal fan un llista de totes les coses que haurien volgut fer en la vida i mai van fer.
I seguint en la línia dels menjars sobris, Jason Reitman (que va estrenar amb força èxit la políticament incorrecta Gracias por fumar) ens presenta Juno. Una adolescent aguda i intel·ligent, d’aquelles que ens fan apretar a córrer quan ens toquen d’alumnes que es queda embarassada i decideix trobar una bona casa pel seu bebè. Fuig de dramatismes i melodrames i afronta una realitat més que quotidiana amb certa alegria de viure.
Aquesta setmana al TCCC, (divendres 9h) Erik Rohmer, un cuiner de la Nouvelle Vague, ens presenta un plat per “connaisseurs” El romance de Astrea i Celadón. Una novel·la pastoral del segle XVII que recrea el segle V amb una mirada del segle XXI, des del punt de vista d’un dels darrers genis vius del cinema europeu. Un repte apassionant. No us la perdeu els amants de la pintura perquè està farcida de referències pictogràfiques del sg. XVII, i el diumenge a les 8h, Persèpolis de la directora i dibuixant de còmics Marjan Satrapi que explica les seves pròpies vivències de burgesa europeitzada després de l’arribada al poder dels aiatol·làs. Una especialitat que farà les delícies dels amants de còmic dur de digerir que tinguin la convicció que l’integrisme, vingui d’on vingui, és un plat que no ens hem de menjar.
BON PROFIT!!!!
Menú escrit per Esther Ferré
