Les pors de la meva filla

24 Gener, 2008 23:51
Publicat per bego, Escric

És curiós el tema de les pors dels nens. La meva filla petita fa dies que manifesta temors diversos. Em diu que té mal sons i fins i tot fa poc, a l'acabar de dutxar-se a la nit, se'm va abraçar dient: "Mama, es que de vegades penso que em voldria matar algú". La meva abraçada dolça, en aquell precís instant, va ser sanadora, però aquests dies està molt mimosa. Una amiga em comentava que durant les darreres setmanes s'han produït notícies diverses de maltractaments de nens i fins i tot de la mort d'un nadó, si no recordo malament a Vilanova i la Geltrú. Potser és això o potser, simplement, són coses de la edat, com deien abans les avies.

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Arantxa, quina raó tens! Jo vaig sentir el mateix amb la mort de la meva mare.
Julio, gràcies per la recomanació. Xavier, gràcies per la valoració.

Publicat per Bego 27 Gen 2008, 03:28

La meva filla te 14 anys, però es segueix sentat a les meves fades, buscant l'abraçada reconfortant i el petó de la seva mare. La meva mare va patir càncer fa tretze anys. El dia que el meu pare em va trucar a la feina per dir-me que la biopsia que ens tenia intranquils a tots confirmava el pitjor dels pronòstics vaig sentir que el mon s'esfondrava sota els meus peus, i era una adulta, amb una vida, una família pròpies.Mai, ni abans ni després, he tingut una sensació tan gran de fragilitat, de vulnerabilitat davant la vida, davant el món.El món és massa gran, no el podem abastar sencer, i els pares, especialment les mares, són el més cert que tenim durant tota la nostra vida. No podem salvar als nostres fills de tots els perills, ni dels reals ni dels imaginaris, només podem estar allà on ells poden recollir la nostra abraçada, el nostre petó guaridor de tots els mals, i, en realitat, no ens demanen res més. Només que estem.

Publicat per Arantxa Ros 27 Gen 2008, 01:16

Bon dia, tan mateix a lo millor li aniria be, pendre la esencia Floral Aspen de les Flors del Dr. Bach. Salutacion

Publicat per Julio 25 Gen 2008, 19:54

No seria jo qui donés la culpa al missatger i que la publicació de notícies luctuoses afectant a menors tingui efectes sobre els nens... Aquestes realitats terribles van lamentablement acompanyades sovint de la inoperància de les institucions responsables de la mateixa protecció dels menors, com hem experimentant recentment a les nostres contrades i de les que el cas de Vilanova torna a ser un altre exemple. Jo crec que tots els nens expressen pors sense que calgui que existeixin amenaces publicades. Els nens, tan bon punt comencen a raonar, son conscients de la seva feblesa i el més natural instint de supervivència els pot portar a témer per la seva vida o la seva integritat. A una societat on l’espectacle de la violència es relativament quotidià, especialment als espectacles d’entreteniment com el cinema i la televisió, no ha de sorprendre que els nens siguin conscients de que poden ser objecte d’agressions. El que em preocupa més és que la violència, contra nens o contra dones o en general, els més febles, hagi arribat a, també, una quotidianitat que li resta dramatisme i fa que tots plegats ens acostumem a sentir-ho. Els nens, més sensibles, es possible que ho detectin com amenaces amb les que comptaven... XA-pediatre

Publicat per XAllue 25 Gen 2008, 10:48

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: