Erdrag

Persones lliures en un país lliure.

erdrag | 25 Novembre, 2007 13:07

Diumenge al matí, m’aixeco i penso en la festa d’ahir a la nit. Recordo una parella jove barallant-se i fins i tot alguna petita escena violenta que, per sort, no va passar d’aquí. Recordo altres escenes similars d’altres dies en altres llocs públics. Prefereixo no imaginar-me aquestes mateixes persones a casa seva. Recordo també que avui és el dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones.
Sovint es diu, i fins i tot es creu, que això de la violència de gènere és cosa d’altres temps, que tan sols passa en matrimonis grans “fets a l’antiga”, i que avui en dia les relacions són més modernes, que la gent es respecta i blablabla... Això és cert?

Des de les associacions, col·lectius i casals de joves cal fer una feina de conscienciació en aquest sentit. Des de l’administració pública també, i em consta que ja s’està fent, des de l’Institut Català de les Dones i des de la Secretaria de Joventut, per exemple. Des de les escoles i instituts també es treballa en aquesta línia. Des de les famílies caldria treballar igualment per aquí. Però.. què fa que moltes parelles joves visquin una realitat violenta en el seu dia a dia?
Cal canviar la tolerància social, cal que aquestes accions siguin totalment repudiades i l’agressor sigui marginat socialment si no hi posa remei, cal que tots els adolescents i joves siguem conscients que això no és vida i que les parelles joves prenguin bons models.

Ser jove, d’esquerres i independentista passa inevitablement pel respecte a la llibertat individual de cadascú, per a poder assolir posteriorment la llibertat nacional. Fins que no tinguem homes i dones lliures no podrem tenir un país lliure.

Visca la llibertat i fora la violència!

Anunci televisiu de la campanya "L'amor ha de ser lliure de masclisme, bronques i gelosia", de l'Institut Català de les Dones.

En aquell país... En aquell país monàrquic.

erdrag | 12 Novembre, 2007 19:31

Esquirols, En aquest país monàrquic.

Avui parlaré sobre política espanyola, cosa que no m'acostuma a agradar.
L'altre dia contemplàrem un patètic espectacle. Em refereixo, evidentment, a l'enganxada entre el rei d'Espanya i el president de Veneçuela.

És cert, dit d'entrada, que Hugo Chávez, així com Daniel Ortega i el representant de Cuba no actuaren de la forma que s'esperava d'ells en una reunió d'aquell tipus. Algun dels comentaris que van fer potser no calia fer-los allí, o potser no era el lloc. Però d'altra banda, ja està bé que en el tema de política internacional els líders de l'estat espanyol passin vergonya i que algú els canti les quaranta de tant en tant ja va bé, i més especialment si aquests que ho fan són els líders dels territoris de l'antiga colònia, en un fòrum on els han de tractar com a iguals, cosa que ja de per si acostuma a fer mal a les autoritats espanyoles.

Chávez va titllar de feixista l'ex-president espanyol i l'actual president dels espanyols va sortir en la seva defensa, com a ex-representant d'espanya. Fins aquí, l'actuació de'n ZP la trobo encertada. Si no m'erro, algú (era en ZP?) defensà Aznar alegant que era demòcrata pq havia estat elegit democràticament pel poble (coses que no tenen pq anar sempre lligades).

A partir d'aquí, sortí l'únic cap d'estat i/o de govern de la sala que no ha estat elegit democràticament, i donà lliçons de democràcia pronunciant la ja famosa frase: "que te calles!".
Remarco la casualitat, o no: es critica Aznar per no-demòcrata i autoritari i contesta el rei (demòcrata i respectuós??).

En un món a banda està la resposta del PP que afirma, per variar, que tot plegat és culpa d'en ZP i del PSOE per no preparar correctament la trobada. (curiós que encara no hagin dit que ETA va dictar a Chávez el discurs).

Finalment, una pregunta pels espanyols: sentiu vergonya de tenir una persona així que va pel món representant-vos?
Els que estem obligats a ser espanyols, podem remugar tant com vulguem, però.. vosaltres? Què feu?

Ah, i la cançó té uns anyets, però amb alguns petits canvis de paraules, totalment d'actualitat.

Fotografies antigues d'indrets propers

erdrag | 04 Novembre, 2007 18:17

Ahir vaig començar, a través del meu fotolog, a mostrar cada dia una fotografia antiga d'algun racó conegut de Reus o indrets propers.
És interessant veure fotografies de carrers, places o edificis que coneixem i veure com passa el temps, com canvia tot (cap a millor o pitjor).
La majoria de fotos que hi publicaré són imatges trobades per internet, usant el google o altres buscadors i per tant, que qualsevol persona pot trobar remenant una estona per la xarxa. No descarto, però, penjar fotos que algú em presti o que aconsegueixi d'altres bandes.

Com a exemple, ahir, la primera foto que hi vaig penjar: l'antic hotel de Londres de la plaça del Prim: un clar exemple que no sempre el més modern és millor.

Ja ho sabeu, us animo a clicar www.fotolog.com/erdrag i veure imatges per recordar. I, si en teniu alguna, feu-m'ho saber i l'hi posaré també.

Ja ho tenim aquí!

erdrag | 03 Novembre, 2007 16:10

Ja tenim el Nadal aquí! O almenys això és el que sembla passejant aquests dies per Reus: ja tenim els llums penjats a molts carrers, algunes botigues ja estan guarnides, algunes façanes ja presenten un aspecte de decoració nadalenca. Ja només ens falta algun pare noel!

Com molt bé diu la cançó dels Glaucs, jo voldria que tot l'any fos com Nadal. Iep! No voldria pas tota aquesta despesa energètica, tota aquesta falera consumista, tota aquesta aglomeració de gent que no es pot anar per enlloc, tot aquest fred que ja comença a fer...

Vull per tot l'any la solidaritat que suposadament demostrem per Nadal, les retrobades amb antigues amistats o familiars llunyans, els dinars o sopars d'empresa o d'amics, amb gent amb qui potser és la única vegada a l'any amb qui et reuneixes al voltant d'una taula, l'ambient festiu que respira la ciutat, aquella llumeta de colors que veus des de lluny per la muntanya (he dit aquella i no pas aquells milers que hi ha a les ciutats), aquell "bon rotllo" nadalenc.

Vull que tot l'any visquem tot el bo del Nadal que ja ens anuncien.

la Catalunya de més enllà dels Pirineus

erdrag | 02 Novembre, 2007 12:23

El cap de setmana passat vaig tenir l’oportunitat de passar-lo amb els companys de la Víbria a la Catalunya del nord, és a dir, el territori català que resta, des de l’any 1659 (però fet efectiu l’any 1720), sota dominació de l’estat francès.

És un territori que viu molt la catalanitat, però la viu d’una forma molt diferent. Podríem dir que, en general, la catalanitat es viu en francès i com un simple aspecte turístico-cultural o de marxandatge. És a dir, es concep la catalanitat només en l’aspecte cultural, com un fet diferencial de cara al turisme.

Però no a tot arreu és així. Hi ha entitats i col·lectius que treballen molt intensament perquè no es perdi el català i per la recuperació de les tradicions catalanes, per a fomentar la consciència nacional al nord del país. Vam tenir l’oportunitat de compartir l’estada amb l’associació Aire Nou de Bao, qui ens havia convidat, Són una gent molt activa. Dins la seva entitat tenen una colla castellera, un drac, un grup de tabals, diables, un grup de Ball d’en Serrallonga, etc. Fan classes de català, organitzen múltiples activitats per fomentar la consciència de Països Catalans, i tot això a Bao, un poblet petitó a prop de Perpinyà. Dins el que podríem anomenar sub-comarca del Riberal. També vam conèixer el grup de joves Agasalla, el grup de joves de la Catalunya Nord, vinculats al Casal Jaume I de Perpinyà.

Pel poc que vaig poder conèixer en menys de 24 hores d’estar-me allà, realment he de felicitar i treure’m el barret davant tota la gent que treballa pel país des del nord dels Pirineus, ja que és una feina molt dura, difícil i sovint poc agraïda.

Sovint caiem en la temptació de comparar la realitat d’allà amb la d’aquí, cosa que no tenen res a veure, ja que les necessitats de la població catalana allà son molt diferents de les d’aquí. Abans de demanar reconeixement i administracions pròpies, per exemple, cal tenir assegurada la continuïtat de la llengua, amb l’ensenyament en català a les escoles públiques, o una mínima presència digna del català en els mitjans de comunicació, entre d’altres.

Finalment, una anècdota: diverses persones de l’entorn metropolità de BCN, demanant en castellà en un bar, i el cambrer contestant-los en francès i xapurrejant alguna paraula de castellà que sabia. Sort que alguns catalanoparlants férem de traductors. Que patètic tot plegat!

Perquè després diguin que els catalans usem la llengua per dividir!!!!!