PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


XINA - (*) El locus del Nord al lloc d'en Liujiazhuang a Yinxu, la ciutat de Anyang, Henan Province

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:26
 
 

 

De febrer a octubre de 2008, l'Institut d'Arqueologia de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, ha excavat a la Liujiazhuang Poble, al sud de la Xiaotun Palau / Temple a través de la zona de l'Avinguda Angang. Dins de la zona d'excavació, de gairebé 5000m2 en dimensió, es van trobar tres vehicles de les carreteres amb les pistes, fins a cent habitatges, més de mil pous d'escombraries, escombraries veintiset rases i pous d'emmagatzematge de més de quaranta, més de vint pous, acumulen un bronze vaixells, i diversos llocs de sacrifici, tots els quals són de la dinastia Shang, i 950 tombes de diferents dinasties també. Acompanyen les troballes diversos milers d'artefactes fets de diversos materials.

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La troballa més important de la dinastia Shang són els camins amb vehicles de les vies, que consta de dues corrent de nord a sud i un est-oest en execució. Els camins són normalment per sobre de més de 10m d'amplada i 20m d'amplada en el major punt. La nostra enquesta indica que l'extracció de testimonis de la carretera nord-sud en direcció a la Xiaotun Palau / Temple complexos, que podrien haver estat les principals carreteres al sud del complex.
 

 

El seu descobriment enriqueix el nostre coneixement de la disposició de la capital en Yinxu Shang. Els fonaments de terra apisonada, que es remunten a la totalitat de les quatre fases d'ocupació de la capital, es distribueixen al llarg de les principals carreteres. Aquesta disposició sembla haver estat ben planificada.

 

 

http://www.kaogu.cn/en/detail.asp?ProductID=1943

LLEIDA - Tarragona apoya que la Seu sea Patrimonio de la Humanidad

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 13:16


Lleida - L.A. Pérez de la Pinta  2009-02-07

Tarragona también quiere que la Seu sea Patrimonio de la Humanidad y así lo explicitará en una moción que el consistorio de la ciudad pretende aprobar en apoyo de las pretensiones que, para el monumento, tiene la ciudad de Lleida. A cambio, La Paeria aprobará también en su próximo pleno otra moción, ésta referida a un proyecto que, para Tarragona, tiene especial significado: los Juegos Mediterráneos que, en 2017, la ciudad quiere organizar.
 
Sobre el cruce de mociones hablaron ayer José Félix Ballesteros y Àngel Ros, alcaldes de ambas ciudades, durante una visita del primero al PCiTAL Gardeny. La visita, además de para acercar posiciones, sirvió para que el alcalde de Tarragona tomase buena nota de un proyecto, el PCiTAL, que guarda puntos de conexión con otro que la Universitat Rovira i Virgili promueve con el apoyo del consistorio de aquella ciudad: El Parc Científic de Tarragona que pretende ser para la industria química tarraconense lo mismo que el PCITAL es para la industria agroalimentaria de Lleida.

En el futuro, dijeron ambos alcaldes, los dos parques colaborarán: “Química y la Agroalimentación se complementan del mismo modo que lo hacen Lleida y Tarragona, que por historia y proximidad, deben entenderse y más ahora que, gracias al AVE, hemos acortado la distancia que separa ambas ciudades”, señaló ayer Ballesteros ante un Ros que suscribió sus palabras.
 
 
 

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=89057

&seccio=Lleida&fecha=2009-02-07&sortida=03:00:00



Catalunya exigeix «respecte» pel foc

 
 
 
 

Més de 10.000 persones van reivindicar a Berga les tradicions populars amenaçades per la nova normativa pirotècnica

MIQUEL A. LUQUE.
Berga
Respecte. Una pancarta a la plaça de Sant Pere de Berga reflectia el sentiment de les més de 10.000 persones que es van reunir per reivindicar les tradicions populars catalanes del foc, amenaçades per l'aplicació que pugui fer l'Estat de la directiva europea 2007/23/CE que regula els materials pirotècnics. Després de la festa d'ahir, la cultura catalana ha fet un toc d'atenció al govern estatal perquè reculli les seves esmenes a la transposició que ha de presentar abans del 4 de gener de 2010. El director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, Ramon Fontdevila, va indicar que la feina tot just comença ara, ja que els pròxims tres mesos, fins a l'abril, s'hauran d'incorporar a la llei les festes tradicionals i la formació dels nens.
 
L'acte reivindicatiu va començar amb una cercavila multitudinària pel passeig de la Indústria amb centenars de colles de diables i de bestiari procedents de tot el Principat i de la Catalunya del Nord. Una vegada arribats a la plaça de Sant Pere, plena de gom a gom, va tenir lloc la col·locació de tabals. Després, el foc va fer l'aparició amb l'encesa del drac petit de Reus, dels diablons de Sant Andreu, del drac de Bestiari, del Ball de Diables de Cervera. Com no podia ser de cap altra manera, la Patum infantil i la Patum gran van fer embogir els milers d'assistents.

«Exigim que no ens toquin res del que ja tenim, exigim el que és nostre». Amb aquesta opinió el president de l'agrupació del bestiari festiu i popular de Catalunya, Sete Udina, resumia l'objectiu de l'acte d'ahir. Udina va demanar al govern de Madrid que deixi les coses com estan ara. L'alcalde Berga, Juli Gendrau, va assegurar que l'acte va aconseguir l'objectiu que pretenia que era «sensibilitzar». El president de la federació de diables i dimonis de Catalunya, Josep Enric Martí, va qualificar d'«èxit» l'acte i va assenyalar que s'han rebut les primeres propostes del govern de l'Estat espanyol. Fontdevila va assegurar que la festa d'ahir va ser un acte de «sobirania cultural» i va assegurar que la directiva no ha d'afectar les tradicions catalanes. Per aconseguir-ho, el representant de la Generalitat, que va ser xiulat durant el seu parlament, va assegurar que es posaran en joc totes les capacitats.

 

CONTRA 800 ANYS

De tot arreu, les colles de diables es van desplaçar a Berga, sense pensar en les distàncies. Segons Jordi Garcia, dels Balls de Diables de Roda de Berà, pagava la pena reivindicar que la cultura del foc són «les arrels del nostre poble». Toni Fernández, dels Diables de Granollers, va assegurar que una directiva europea no es pot carregar «800 anys d'història» i per això va reclamar a la Generalitat que «s'espavili». Sergi Muntaner, coordinador de la Patum infantil, va recordar que les festes infantils són la «llavor» del patumaire que esclatarà en el futur, perquè «la continuïtat de les tradicions passa pels nens».

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3504670
 


BARCELONA - El museu de la necròpolis romana s'instal·la a la plaça Vila de Madrid

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 01:05


  1. • El petit recinte exposarà l'humil aixovar que tenien els esclaus i lliberts de l'antiga Bàrcino
  2. • La colònia de gats que viu entre les ruïnes s'haurà de mudar a un altre lloc abans de la tardor
 Una tècnica treballa en la restauració d'una de les sepultures de la plaça, dimecres passat. Foto:  GUILLERMO MOLINER
Una tècnica treballa en la restauració d'una de les sepultures de la
plaça, dimecres passat. Foto: GUILLERMO MOLINER

MÉS INFORMACIÓ

ROSARIO FONTOVA
BARCELONA

Els ciutadans més pobres de la petita colònia romana de Bàrcino eren inhumats a la vora de la via Sepulcral en una zona molsosa on creixien avellaners i salzes. Celebraven banquets al costat de les tombes en honor del seu parent i eren tan humils que en el seu últim viatge només portaven la moneda per pagar a Caront, el barquer que els portava a l'altre món. Aquestes escenes tenien lloc a l'actual plaça de la Vila de Madrid, on es treballa en la instal.lació d'un centre d'interpretació al costat dels sepulcres que queden.


La instal.lació del petit museu ja ha començat en una zona subter- rània sota la plaça i està previst que es completi a la tardor. Un problema de filtració d'aigües que no es resolia ha endarrerit uns quants anys el projecte, que mentrestant s'ha anat completant amb una investigació arqueològica del Museu d'Història de Barcelona (Muhba).



DISCURS SOBRE MORTS I VIUS
Joan Roca, el seu director, assenyala que al nou centre "es presentarà un discurs sobre el món funerari a la ciutat antiga amb incorporacions tant del centre com de la perifèria de Bàrcino fins a la Tarraconense". "Explicarem el món dels morts com a mirall dels vius", afegeix.


I abans que s'inauguri el centre, la colònia de gats que s'hi refugia des de fa molt de temps se n'haurà d'anar. Els tècnics que restauren els sepulcres i mantenen la zona fa anys que insisteixen sense èxit que no són convenients per a la conservació de la necròpolis, que deterioren. I a més a més els gats són incompatibles, a causa de les interferències que provoquen els seus moviments, amb el sistema de seguretat per sensors que s'instal.larà al nou centre.


L'actual plaça de la Vila de Madrid amb el fragment de necròpolis romana es va crear l'any 1954 quan d'una manera fortuïta s'hi van trobar les primeres tombes. Sota la direcció de Duran i Sanpere es va excavar la zona, se'n va preservar un fragment considerable i es va salvar la necròpolis de la destrucció total. L'any 2002, amb motiu de la remodelació de la plaça, es va tornar a excavar el subsòl i després es va elaborar una investigació pluridisciplinar que va incloure diversos estudis de paleoantropologia, epigrafia, arqueobotànica i anàlisis d'estudis orgànics.

LA LLEI ROMANA
Julia Beltrán de Heredia, conservadora del museu, explica que les obres tenen com a finalitat pavimentar el camí o via entre la qual transcorrien les millors tombes de la la necròpolis. La llei romana, afegeix, estipulava que els enterraments s'havien de portar a terme a fora del nucli urbà per raons de salubritat i sobretot a causa de les fumeres de les pires. La gent passejava aleshores pels afores, al jardí funerari, més o menys com a la Via Appia de Roma.


A més, s'estan restaurant les cupes o tombes i s'estan reintegrant les pèrdues produïdes per la climatologia. En el seu origen van estar decorades amb sanefes verdes i vermelles, però els pigments pràcticament s'han perdut. Les plaques que hi ha als millors sepulcres són reproduccions, ja que els originals es conserven al museu.


Quan s'obri el nou centre, s'haurà millorat la il.luminació i el públic podrà passar per un fragment de l'antiga via Sepulcral per entrar al nou centre d'interpretació, el funcionament del qual quedarà vinculat al del museu.

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=585123&idseccio_PK=1022


BARCELONA - Una radiografia del jardí funerari

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 00:45

 



MÉS INFORMACIÓ

EL PERIÓDICO

 

L'ORIGEN

La necròpolis de Vila de Madrid va ser utilitzada com a zona d'enterraments entre els segles I i III dC. Les últimes investigacions han rectificat lleugerament el traçat de la via funerària. Amb els segles va anar quedant enterrada i sobre la necròpolis es va construir un convent.

TIPUS DE TOMBES

Al jaciment es van localitzar cinc tipus de monuments funeraris. Hi ha per exemple cupae o urna, estela, túmul cònic, àmfores usades com a fèretre i, simplement, un forat a terra on es dipositava el difunt. A l'excavació del 2002 es va trobar un col.legi funerari o tomba col.lectiva (un equivalent aproximat a la mútua Ocaso) una mica allunyada de la via principal que es devia destinar a persones molt pobres.

ELS DIFUNTS

Esclaus i lliberts van ser enterrats en aquesta necròpolis. Durant l'excavació es van exhumar no només restes humanes d'adults i infants sinó també d'animals domèstics, com gossos (foto) i cavalls. No es descarta que s'enterressin amb els seus amos com una ofrena ritual. La necròpolis era en una zona enjardinada, on s'havien plantat vinyes i flors com violetes. Era una zona humida i va patir l'efecte de diverses avingudes.

ELS OBJECTES

La poca presència d'objectes denota la pobresa de les persones enterrades. L'esquelet d'un nen petit va aparèixer amb una polsera amb campaneta a l'os del canell. També es van trobar restes de ceràmica senzilla, segurament deixades allà després de les cerimònies funeràries. Es van desenterrar també petites llànties que devien contenir oli barrejat amb greix de be. En algunes tombes femenines es van recollir agulles per als cabells i pinces de depilar.

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&

idioma=CAT&idnoticia_PK=585125&idseccio_PK=1022



IRAN - Hallan en Irán tumba de hace 2 mil años

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:29


Enero 26, 2009 by Editor 

Teherán.-Un grupo de arqueólogos iraníes ha descubierto una tumba considerada única y que fue utilizada durante el reinado de la dinastía Parta, hace más de 2 mil 100 años, informó hoy la prensa local.El hallazgo se produjo durante la segunda fase de la excavación que se lleva a cabo en el yacimiento de Nakhel-e-Ibrahimi, cercano a la localidad iraní de Hormozgan, que se asoma al de Marzo de Omán y a la costa sur del golfo Pérsico.

“En la tumba se han encontrado una decena de jarras votivas y signos de enterramiento en posición fetal, algo que no se había visto hasta la fecha en la zona”, explicó el director del proyecto arqueológico, Siamak Sarlak.

El investigador reveló, asimismo, que durante la nueva temporada se ha excavado también parte del muro norte de una fortaleza parta vecina, que con 15 mil metros cuadrados de extensión se considera la más grande de está época descubierta en Irán.

Los partos fue la tercera dinastía autóctona que controló la antigua Persia tras los medos y los aqueménidas.

Liderados por la familia Arsácida, derrotaron a los seléucidas helenizados y controlaron una vasta región que llegó hasta la costa occidental del golfo Pérsico entre el año 150 antes de Cristo y el año 224 de la era cristiana.

Durante esos tres siglos, mantuvieron diversos enfrentamientos con el imperio romano.

Agencias

 

 

http://www.portaldigital.com.mx/2009/01/26/hallan-

en-iran-tumba-de-hace-2-mil-anos/



CACERES - Un libro recopila investigaciones de arqueología urbana recientes

noticies de extremadura — Publicat per josep.m @ 07:52


Incluye nuevos datos sobre las intervenciones en Mayoralgo y Miralrío.Recoge también las actuaciones en Cáceres el Viejo o Sierra de Fuentes.

07/02/2009 CARLOS ORTIZ 

Excavaciones junto a la torre de los Pozos y la torre del Aljibe.
Foto:


 

El Museo de Cáceres recoge por primera vez en un libro los investigaciones más recientes de arqueología urbana que se han acometido en la capital cacereña y su entorno. La intervención en el palacio de Mayoralgo, la excavaciones junto a la torre de los Pozos o el proyecto de los primeros pobladores de Extremadura aparecen incluidos en este volumen, presentado ayer y del que ha sido editor Primitivo Javier Sanabria Marcos.

Según explicó Juan Manuel Valadés, director del museo, no había ninguna publicación de estas características para la consulta científica o de ciudadanos en general que permitiera acercarse al contenido de investigaciones de arqueología urbana. Con una tirada de un millar de ejemplares y prólogo del catedrático de la Universidad de Extremadura, Enrique Cerrillo, en el que aborda una historiografía arqueológica de la ciudad, el libro repasa en 265 páginas con todo detalle otros proyectos como el de Cáceres el Viejo, del que se recogen los últimas investigaciones. "Aporta datos inéditos de la historia reciente de la arqueología", subrayó Valadés.

En esta publicación también aparecen reflejadas otras investigaciones como la de la cueva del Conejar, realizada por Cerrillo, o en el torrejón de Abajo, yacimiento de Sierra de Fuentes, finalizada hace 20 años, pero que se revisó posteriormente y de la que se han incluido datos.

 

TRABAJO DE CAMPO Por su parte, el editor Primitivo Javier Sanabria explicó que el valor del libro radica "en la apuesta del museo por seguir ampliando, divulgando, transmitiendo y difundiendo la historia". Añadió que su labor se ha centrado en recopilar los trabajos de los investigadores, elaborados en distintas etapas. "Mi trabajo ha sido la de darle forma al libro", indicó.

El recorrido del libro arranca en la prehistoria y presenta como particularidades nuevos datos sobre los trabajos realizados en la rehabilitación del palacio de Mayoralgo o en la zona de Miralrío durante las obras de ensanchamiento de la calzada. También se han incluido las intervenciones de distintos especialistas en congresos con el objetivo de aumentar la calidad y el contenido del libro.

 

 

http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/
noticia.asp?pkid=425455


TARRACO - Pressuposten amb 4 milions la rehabilitació de l'interior de la catedral de Tarragona

 
 

+ La quarta fase de les obres a la catedral se centrarà en la nau central,

les voltes i algunes de les capelles. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ

 



Les obres s'iniciaran abans de finals d'any i se centraran en la nau central, les voltes i algunes capelles

CARINA FILELLA.
Tarragona
Amb les cobertes i façanes superiors ja restaurades, el pla director de la catedral de Tarragona afrontarà enguany la seva quarta fase d'obres, que en aquest cas se centrarà en l'interior de la nau central, les voltes i algunes capelles. Aquesta actuació s'ha pressupostat amb quatre milions d'euros que, igual que en les fases anteriors, està previst que es financin a través de l'1% cultural del Ministeri de Cultura. L'actuació, que ara està en procés de tramitació, es licitarà a finals d'estiu i la previsió és que les obres comencin abans no acabi l'any. Aquesta serà l'actuació més important a la catedral tarragonina, no només pel seu elevat cost sinó també per la seva afectació, ja que el fet de treballar a l'interior del temple podria obligar a tancar el culte en determinats moments.

L'arquitecte Joan Figuerola, responsable del pla director de la catedral de Tarragona, juntament amb Joan Gavaldà, va reconèixer ahir que les obres de la quarta fase «tindran una afectació» sobre els usuaris, ja que els treballs se centraran en la nau central. Amb tot, l'arquebisbe Jaume Pujol va assegurar que intentaran minimitzar els efectes i que «s'evitarà haver de tancar el culte».

L'actuació inclou la rehabilitació de la nau central, les voltes i algunes capelles. També es restauraran les pintures murals medievals i es millorarà l'accessibilitat als espais amb la supressió de barreres arquitectòniques. Les obres, que ara es troben en procés de tramitació, es podrien licitar «abans de l'estiu o just al setembre», segons Figuerola, que va assegurar que els treballs començaran abans de finals d'any.

Amb un termini d'execució de dos anys, la rehabilitació està pressupostada en 3.966.000 euros, que es preveu que com en les actuacions anteriors es financin a través de l'1% cultural del Ministeri de Cultura.

La finalització d'aquestes obres coincidirà, segons Jaume Pujol, amb la col·locació del nou orgue (en aquests moments el moble i l'instrument també es troben en procés de restauració). La previsió, segons l'arquebisbe, és que l'any 2011 es pugui estrenar el nou orgue.

La degradació de l'interior del temple s'ha incrementat a causa de les humitats provocades pels degoters. Un problema que ja s'ha resolt, perquè ara acaben de finalitzar els treballs de restauració de les cobertes de la seu. De fet, com que les obres a la teulada provocaven despreniments de fragments de material a l'interior, es va haver d'instal·lar una gran xarxa a l'interior de la nau central.

Els arquitectes responsables van presentar ahir els treballs, ja finalitzats, de la tercera fase del pla director, que han tingut un cost de 2,2 milions d'euros i que s'han centrat en la restauració de les cobertes i les façanes superiors de la nau central i les seves vidrieres. Per posar fi a les filtracions d'aigua, els operaris han construït una coberta ventilada amb la incorporació d'un aïllament tècnic i d'impermeabilització.


DOTZE ANYS D'OBRES

Ja fa més de dotze anys que va començar la restauració del temple, però els treballs encara no arriben a la seva fi, ja que, quan acabi la quarta fase, encara quedarà pendent la recuperació del claustre i d'altres capelles en què encara no s'ha intervingut. Fins ara, en conjunt, s'hi han invertit prop de 7 milions d'euros.D'altra banda, Joan Figuerola va explicar ahir que la realització de les obres ha permès concretar amb més detall l'evolució constructiva de la catedral, des dels seus començaments romànics fins al canvi de model que es va aplicar seguint els criteris gòtics.
 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3499792



TARRACO - Realitzaran cates arqueològiques a la nau central




L'execució de la quarta fase d'obres a la catedral de Tarragona s'aprofitarà també per fer un seguiment arqueològic del subsòl de la nau central del temple. Les tècniques de radar que s'hi van aplicar l'any 2007 van determinar que sota la nau central s'hi amaguen les restes de grans estructures arquitectòniques que podrien correspondre al temple romà en honor a l'emperador August. Un temple que se sap que es va començar a construir a partir de l'any 15 dC però del qual encara mai no se n'ha trobat cap resta. Com que els treballs de la quarta fase d'obres a la catedral se centraran en aquest espai, un equip d'arqueòlegs en faran el seguiment quan es treballi directament sobre el paviment: «En els punts en què el radar hagi determinat que hi ha restes a sota s'aixecarà el paviment i s'hi realitzaran cates arqueològiques», segons va explicar ahir l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que va descartar «aixecar totalment el paviment de la catedral» per fer-hi prospeccions arqueològiques en extensió.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3499794


Ratifican la Identificación de la Tumba de Herodes

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:33

 

 

Foto: Gabi Laron

 El profesor Ehud Netzer es el director de las excavaciones.

 

2 de Febrero de 2009. 

El análisis de objetos recién desvelados, encontrados en el yacimiento arqueológico del mausoleo del rey Herodes El Grande en el Herodium (Herodion en griego) ha suministrado a los arqueólogos de la Universidad Hebrea de Jerusalén garantías adicionales de que éste efectivamente fue el lugar de enterramiento del famoso y polémico gobernante del siglo I aC.
Menéame



Herodes El Grande fue el rey de Judea (nombrado por los romanos) desde el 37 aC. hasta el 4 aC., siendo conocido en vida por sus muchos proyectos de edificios monumentales, incluyendo la reconstrucción del Templo en Jerusalén, el Palacio en Masada, el puerto y la ciudad de Cesarea (Caesarea), así como el complejo palaciego en el Herodium a 15 kilómetros al sur de Jerusalén.

Tomando como base un estudio de los elementos arquitectónicos descubiertos en el yacimiento arqueológico, los investigadores han sido capaces de determinar que el mausoleo, entre los restos donde se encontró el sarcófago de Herodes, era una espléndida estructura de dos pisos con un tejado cónico cóncavo, a unos 25 metros de altura, una estructura completamente apropiada para el gusto y estatus de Herodes. Las excavaciones en el lugar también han permitido encontrar muchos fragmentos de dos sarcófagos adicionales, que los investigadores creen que pudieron pertenecer a miembros de la familia de Herodes.

El mausoleo fue destruido deliberadamente por los rebeldes judíos que ocuparon el sitio durante la primera revuelta judía contra los romanos, que comenzó alrededor del año 66 de nuestra era.

Netzer está convencido de que el Herodium nunca hubiera sido construido sin la conocida determinación de Herodes, tomada al principio de su carrera, de ser enterrado en esta área aislada y árida. Sin lugar a dudas, eligió personalmente la ubicación exacta de su mausoleo, ya que desde el mismo se ve Jerusalén y sus entornos. Esto lo condujo a su decisión de hacer del complejo entero un homenaje a sí mismo, y por eso le puso un nombre derivado del suyo propio.

 

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/020209b.html

I els avantpassats van morir de...

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 06:54

 


El Museu Egipci de Barcelona exposa 150 restes òssies que reflecteixen les malalties que es patien en l'antiguitat

MARIA PALAU. Barcelona
El càncer és més antic que anar a peu. O, dit d'una altra manera, els dinosaures també morien de càncer. La majoria de malalties que ens afecten no són patrimoni de la modernitat sinó que ja afectaven els nostres avantpassats de l'antiguitat. Aquesta és la tesi a redós de la qual el Museu Egipci de Barcelona presenta l'exposició Esquelets malalts. Una visió de la malaltia a través del temps, una iniciativa insòlita i agosarada que reuneix 150 restes òssies amb un ampli ventall de patologies: anomalies congènites, degeneratives, infeccions, tumors, traumatismes o lesions per violència. Les peces més antigues són del període cambrià (500 milions d'anys), d'animals i espècies humanes extingides, i les més recents tenen poc més de 100 anys.




+

Una trepanació, una mòmia precolombina amb deformacions al crani i un tumor orbital. Foto: ALBERTO ESTÉVEZ EFE

 

L'any 1994 van aparèixer unes esquerdes sospitoses a l'església de la petita població de Vác, a pocs quilòmetres de Budapest. Rere les esquerdes, va emergir una cripta amb més de 250 cossos enterrats al segle XVIII, en l'època d'una devastadora pesta blanca, és a dir, una epidèmia de tuberculosi, transmesa per rates. Els especialistes van concloure que el 65% dels cossos havien mort de tuberculosi. Però els va cridar especialment l'atenció l'esquelet malformat d'un noi de tretze anys. Explorant els ossos, els experts van adonar-se que el jove no podia obrir i tancar la boca perquè la mandíbula li tocava el pit. És a dir, no es podia alimentar per si mateix. Només va poder viure, encara que fos malviure, mentre els seus pares van tenir cura d'ell. La mare va morir de tuberculosi al febrer; el pare, al maig, també de tuberculosi. Ell va morir al juny. De gana.

 

Aquest esquelet és la peça estel·lar de l'exposició que presenta el Museu Egipci fins al 30 de juny. És una peça important perquè confirma una de les tesis dels comissaris, els paleopatòlegs Albert Isidro i Assumpció Malgosa, tots dos investigadors en actiu: «Les persones malaltes són més resistents si el seu entorn social es preocupa d'elles.» És, si es vol, una tesi òbvia, però el cas del noi hongarès és igualment commovedor.

 

Cada una de les 150 restes òssies (que han prestat 32 institucions nacionals i internacionals) té la seva pròpia història, la història de cada persona que va patir una malaltia que, en alguns casos sí i en d'altres no, els va provocar la mort. «Fa un cert temps, quan en una excavació apareixien ossos, es tendia a dir, amb desencís: ‘vaja, però si són tots iguals!' Doncs no, no tots són iguals i a més, sovint, és l'únic element que ens pot aportar informació del jaciment», explica Assumpció Malgosa, que adverteix el visitant de l'exposició: «no és una exposició sobre la mort sinó sobre la vida», perquè remet directament al nostre present. «Les malalties dels nostres avantpassats són actuals, no han canviat tant com ens pensem; malalties de fòssils antiquíssims segueixen existint avui», sentencia Albert Isidro.

 

Que no tots els ossos són iguals salta a la vista fent un passeig per l'exposició. Només cal veure els efectes destructors de la sífilis en el crani d'una noia del segle XIX. És, literalment, un crani rosegat. Al seu costat, hi ha un altre crani, aquest del segle XVI, d'un nadó que es va infectar de sífilis en l'embaràs. Colpidor.

 

Uns efectes devastadors en l'esquelet semblants als que provoca la lepra. En l'exposició es poden veure els ossos (els del peu no, perquè se'ls va engolir la lepra) d'una persona que va viure entre els segles II i IV, en el període romà. Els tumors, benignes o malignes, no queden enrere. És impactant el crani d'una persona del XIX, amb un tumor dintre de l'òrbita de l'ull. Fins i tot unes simples varius (potser no tan simples...) provoquen alteracions en els ossos que els experts poden detectar. En la mostra hi ha moltes altres peces especials, com ara l'esquelet d'un malalt de raquitisme del segon mil·lenni aC, un dels més antics que es tenen documentats.

 

Com diu Malgosa, una malaltia pot arribar a donar informació valuosa de la persona que l'ha patit. I, en aquest sentit, en l'antiguitat, només les persones de les classes benestants –per tant, les persones que vivien més anys– podien arribar a desenvolupar malalties degeneratives com l'artrosi o les malalties reumàtiques. En l'exposició n'hi ha diversos casos representats.

 

Les lesions per violència són un capítol a part. I cops de destral al marge, són esgarrifoses les trepanacions (forats al crani amb finalitats curatives o rituals). En la mostra, s'exhibeix un crani de Gavà, de més de 4.000 anys, amb dues trepanacions que no li van pas causar la mort. El mateix nivell d'esgarrifances que provoquen les deformacions rituals precolombines en els cranis de nens petits. El cànon de bellesa d'aquella cultura.

 

Però el cert és que no es pot saber de què van morir tots els nostres avantpassats. «El 80% de les malalties no afecten l'esquelet», subratlla Albert Isidro. Ell mateix va comprovar-ho quan, ara fa tres anys, va efectuar una endoscòpia a la mòmia egípcia de la Dama de Kemet, de la col·lecció de Jordi Clos, el president del Museu Egipci. «No sabem de què va morir. Si, per exemple, va ser d'una pulmonia, no ho reflecteix l'esquelet», conclou.

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3493743



PERU - Fuertes lluvias destrozan cinco de las enigmáticas figuras de Nazca

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:31

 

 

 La figura de Las Manos, que tiene una extensión de 46 metros, con evidentes daños. Foto:  EFE / LINO CHIPANA (DIARIO EL COMERCIO)

 La figura de Las Manos, que tiene una extensión de 46 metros, con

evidentes daños. Foto: EFE / LINO CHIPANA (DIARIO EL COMERCIO)

 

EL PERIÓDICO
BARCELONA
Dicen que las pampas de Jumana y de Nasca, unos 400 kilómetros al sureste de Lima, son una de las zonas más secas del planeta. Gracias a esa aridez, las misteriosas Líneas de Nazca se han conservado indelebles a lo largo de los siglos. Hasta el domingo. Las lluvias torrenciales caídas ese día sobre esta región peruana han dañado cinco de las figuras, pertenecientes a culturas preincas y solo visibles desde el aire. Entre ellas están dos de las más conocidas: Las Manos y La Garza. Los desperfectos, apuntan los arqueólogos del Instituto Nacional de Cultura (INC) de Perú, son "reparables y reversibles".

El arqueólogo del INC Mario Olaechea señaló que las intensas lluvias --conocidas en la zona como huaicos-- generaron un deslizamiento de barro que alcanzó a las figuras, produciendo una alteración que, sin embargo, es remediable. "El agua ha dejado depositada una capa de tierra blanquecina arcillosa, que le da otro color a las figuras", agregó a France Presse.
 
 
La hormiga, una de las famosas figuras de Nazca.
 
 
La hormiga, una de las famosas figuras de Nazca.
 

Emma Susana Arce, responsable del INC en la región de Ica, donde están situados los geoglifos, uno de los mayores enigmas arqueológicos en el mundo, viajó el martes a la zona con un grupo de expertos para realizar un primer informe. Aunque aseguró que es pronto para saber cuánto tiempo y cuánto dinero costará reparar los daños causados por "uno de los huaicos más graves" registrados en la región, Arce se mostró convencida de que la reparación de las figuras es posible.

PATRIMONIO DE LA HUMANIDAD
Convertidas en uno de los principales atractivos turísticos del sur de Perú y declaradas por la Unesco Patrimonio Cultural de la Humanidad en 1994, las Líneas de Nazca se atribuyen a los pobladores de la cultura Nazca que habitaron esta región entre el año 200 antes de Cristo y el 700 después de Cristo. Todavía hoy es un enigma saber cómo aquellos pueblos lograron trazar esos dibujos de gran tamaño con tal precisión. La profundidad de las líneas nunca excede los 30 centímetros; técnicamente son perfectas y son testimonio de un gran conocimiento geométrico de los antiguos habitantes de la zona.
 
 
  
 El geoglifo, antes de las lluvias. Foto:  EFE / LINO CHIPANA (DIARIO EL COMERCIO)
El geoglifo, antes de las lluvias. Foto: EFE / LINO CHIPANA (DIARIO EL COMERCIO)
 

Las Líneas de Nazca, redescubiertas para el mundo científico por Toribio Mejia Xesspe en 1927, están compuestas por varios cientos de dibujos que abarcan diseños tan simples como líneas y triángulos hasta complejas figuras zoomorfas, fitomorfas y geométricas que aparecen trazadas en la superficie.

Lo más representativo son los dibujos de animales: aves de entre 259 y 275 metros de largo (colibrís gigantes, cóndores, la garza, el pelícano, la gaviota y el loro), un mono, una araña, un caracol, una lagartija, una ballena de 27 metros y un lagarto, que fue cortado al construirse la carretera Panamericana Sur. En una de las laderas de los montículos destaca una figura conocida como El Astronauta. Las Manos, una de las dañadas ahora, es una figura sin cuerpo pero con dos manos --una de ellas con cuatro dedos--, con una extensión total de 46 metros.

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=

46&idioma=CAS&idnoticia_PK=580445&idseccio_PK=&h=090122

 



TARRACO - El POUM permite construir pisos sobre las Termas de Sant Miquel

 
 
 
Mosaicos y piscina, hoy cubiertos por grava para protegerlos. FOTO: ICAC
                                                                                                             
                                                                 

El Ayuntamiento prevé la posibilidad de hacer viviendas en unos restos romanos de primer orden, aunque es partidario de musealizar la zona. La Generalitat rechaza que se edifique 

Carles Gosálbez - 03/02/2009 21:36

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) presenta hoy ante el Registro del Ayuntamiento una alegación contra el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que contempla la posibilidad de construir un centenar de viviendas sobre las termas públicas romanas localizadas en 1994 en la calle Sant Miquel. El conjunto termal está separado sólo unos metros del Teatro romano, por un una franja de terreno ocupado en la actualidad por naves industriales.

El presidente de la Arqueològica, Rafael Gabriel,  manifestó que «es inconcebible que se pueda edificar en unas termas que constituyen un monumento de primer orden». El yacimiento de Sant Miquel «fue incluido en el expediente que el Ayuntamiento envió a Icomos para conseguir la declaración del conjunto de Tarraco como Patrimonio de la Humanidad».

Gabriel recordó que «Cultura de la Generalitat incoó un expediente –sobre el área de influencia de las termas– en concepto de zona arqueológica» y que «en 1979 muchos solares y fincas del entorno ya  fueron declaradas de utilidad pública».

 

‘Queremos musealizarlas’

El teniente de alcalde de Territori, Xavier Tarrés, declaró al Diari que  la zona está catalogada como Pla de Millora Urbana, lo que implica  que, si hay restos romanos, no se puede llevar a cabo el proceso edificativo». «Si se trata de una mejora urbanística, significa  que la intención es que las naves industriales abandonen el lugar donde se encuentran –entre las Termas y el Teatro–».   

Tarrés recalcó que «la voluntad del Gobierno municipal es musealizar las termas para que sean visitables, pero es posible que se haga construyendo encima». «Antes de tomar una decisión con relación a la posibilidad de edificar encima de las termas, creando un espacio visitable, debemos ver la identidad de los restos», subrayó.

 

(Más información en la edición impresa del Diari)

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/027114/poum

/permite/construir/pisos/termas/sant/miquel



LIBANO - Descubren en Biblos una necrópolis de la época romana

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:05

 


En la ciudad libanesa de Biblos ha sido descubierta una necrópolis de la época romana. En la imagen, un sarcófago de la época romana hallado cerca de la iglesia de San Jorge en Beirut. EFE/Archivo
Foto EFE: En la ciudad libanesa de Biblos ha sido
descubierta una necrópolis de la época romana....

 

Beirut, 23 ene (EFE).- Una necrópolis, probablemente de la época romana, fue descubierta durante los trabajos de construcción de un complejo turístico en la ciudad de Biblos, informó hoy el periódico l'Orient-Le Jour.

Se cree que esta necrópolis es la prolongación de otra descubierta hace cinco años en la misma ciudad y del mismo modo. Entre los restos hallados se ha encontrado un sarcófago y osamentas.

La arqueóloga Alia Fares, que supervisa los trabajos, dijo que esta necrópolis fue utilizada en varias épocas, según se comprueba en las marcas dejadas en la terracota.

Biblos, llamada en el antiguo testamento Gebal, es una ciudad construida por los fenicios en la costa del Mediterráneo y está situada a unos 37 kilómetros al norte de Beirut. Siempre ha estado habitada.

Esta ciudad, que se considera una de las más antiguas del mundo y que se cree que dio el nombre a la Biblia, es conocida, sobre todo, por su puerto antiguo de pesca, su sitio romano y su castillo construido en el tiempo de los cruzados.

En la actualidad, cada verano se celebra un festival que atrae a artistas del mundo entero.

 

http://espanol.news.yahoo.com/s/23012009/54/noticias-

entretenimiento-descubren-biblos-necropolis-epoca.html

 



LIBANO - Descubren en Biblos una necrópolis de la época romana

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:05

 


En la ciudad libanesa de Biblos ha sido descubierta una necrópolis de la época romana. En la imagen, un sarcófago de la época romana hallado cerca de la iglesia de San Jorge en Beirut. EFE/Archivo
Foto EFE: En la ciudad libanesa de Biblos ha sido
descubierta una necrópolis de la época romana....

 

Beirut, 23 ene (EFE).- Una necrópolis, probablemente de la época romana, fue descubierta durante los trabajos de construcción de un complejo turístico en la ciudad de Biblos, informó hoy el periódico l'Orient-Le Jour.

Se cree que esta necrópolis es la prolongación de otra descubierta hace cinco años en la misma ciudad y del mismo modo. Entre los restos hallados se ha encontrado un sarcófago y osamentas.

La arqueóloga Alia Fares, que supervisa los trabajos, dijo que esta necrópolis fue utilizada en varias épocas, según se comprueba en las marcas dejadas en la terracota.

Biblos, llamada en el antiguo testamento Gebal, es una ciudad construida por los fenicios en la costa del Mediterráneo y está situada a unos 37 kilómetros al norte de Beirut. Siempre ha estado habitada.

Esta ciudad, que se considera una de las más antiguas del mundo y que se cree que dio el nombre a la Biblia, es conocida, sobre todo, por su puerto antiguo de pesca, su sitio romano y su castillo construido en el tiempo de los cruzados.

En la actualidad, cada verano se celebra un festival que atrae a artistas del mundo entero.

 

http://espanol.news.yahoo.com/s/23012009/54/noticias-

entretenimiento-descubren-biblos-necropolis-epoca.html

 


Powered by LifeType