PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


CACERES - Un libro recopila investigaciones de arqueología urbana recientes

noticies de extremadura — Publicat per josep.m @ 07:52


Incluye nuevos datos sobre las intervenciones en Mayoralgo y Miralrío.Recoge también las actuaciones en Cáceres el Viejo o Sierra de Fuentes.

07/02/2009 CARLOS ORTIZ 

Excavaciones junto a la torre de los Pozos y la torre del Aljibe.
Foto:


 

El Museo de Cáceres recoge por primera vez en un libro los investigaciones más recientes de arqueología urbana que se han acometido en la capital cacereña y su entorno. La intervención en el palacio de Mayoralgo, la excavaciones junto a la torre de los Pozos o el proyecto de los primeros pobladores de Extremadura aparecen incluidos en este volumen, presentado ayer y del que ha sido editor Primitivo Javier Sanabria Marcos.

Según explicó Juan Manuel Valadés, director del museo, no había ninguna publicación de estas características para la consulta científica o de ciudadanos en general que permitiera acercarse al contenido de investigaciones de arqueología urbana. Con una tirada de un millar de ejemplares y prólogo del catedrático de la Universidad de Extremadura, Enrique Cerrillo, en el que aborda una historiografía arqueológica de la ciudad, el libro repasa en 265 páginas con todo detalle otros proyectos como el de Cáceres el Viejo, del que se recogen los últimas investigaciones. "Aporta datos inéditos de la historia reciente de la arqueología", subrayó Valadés.

En esta publicación también aparecen reflejadas otras investigaciones como la de la cueva del Conejar, realizada por Cerrillo, o en el torrejón de Abajo, yacimiento de Sierra de Fuentes, finalizada hace 20 años, pero que se revisó posteriormente y de la que se han incluido datos.

 

TRABAJO DE CAMPO Por su parte, el editor Primitivo Javier Sanabria explicó que el valor del libro radica "en la apuesta del museo por seguir ampliando, divulgando, transmitiendo y difundiendo la historia". Añadió que su labor se ha centrado en recopilar los trabajos de los investigadores, elaborados en distintas etapas. "Mi trabajo ha sido la de darle forma al libro", indicó.

El recorrido del libro arranca en la prehistoria y presenta como particularidades nuevos datos sobre los trabajos realizados en la rehabilitación del palacio de Mayoralgo o en la zona de Miralrío durante las obras de ensanchamiento de la calzada. También se han incluido las intervenciones de distintos especialistas en congresos con el objetivo de aumentar la calidad y el contenido del libro.

 

 

http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/
noticia.asp?pkid=425455


TARRACO - Pressuposten amb 4 milions la rehabilitació de l'interior de la catedral de Tarragona

 
 

+ La quarta fase de les obres a la catedral se centrarà en la nau central,

les voltes i algunes de les capelles. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ

 



Les obres s'iniciaran abans de finals d'any i se centraran en la nau central, les voltes i algunes capelles

CARINA FILELLA.
Tarragona
Amb les cobertes i façanes superiors ja restaurades, el pla director de la catedral de Tarragona afrontarà enguany la seva quarta fase d'obres, que en aquest cas se centrarà en l'interior de la nau central, les voltes i algunes capelles. Aquesta actuació s'ha pressupostat amb quatre milions d'euros que, igual que en les fases anteriors, està previst que es financin a través de l'1% cultural del Ministeri de Cultura. L'actuació, que ara està en procés de tramitació, es licitarà a finals d'estiu i la previsió és que les obres comencin abans no acabi l'any. Aquesta serà l'actuació més important a la catedral tarragonina, no només pel seu elevat cost sinó també per la seva afectació, ja que el fet de treballar a l'interior del temple podria obligar a tancar el culte en determinats moments.

L'arquitecte Joan Figuerola, responsable del pla director de la catedral de Tarragona, juntament amb Joan Gavaldà, va reconèixer ahir que les obres de la quarta fase «tindran una afectació» sobre els usuaris, ja que els treballs se centraran en la nau central. Amb tot, l'arquebisbe Jaume Pujol va assegurar que intentaran minimitzar els efectes i que «s'evitarà haver de tancar el culte».

L'actuació inclou la rehabilitació de la nau central, les voltes i algunes capelles. També es restauraran les pintures murals medievals i es millorarà l'accessibilitat als espais amb la supressió de barreres arquitectòniques. Les obres, que ara es troben en procés de tramitació, es podrien licitar «abans de l'estiu o just al setembre», segons Figuerola, que va assegurar que els treballs començaran abans de finals d'any.

Amb un termini d'execució de dos anys, la rehabilitació està pressupostada en 3.966.000 euros, que es preveu que com en les actuacions anteriors es financin a través de l'1% cultural del Ministeri de Cultura.

La finalització d'aquestes obres coincidirà, segons Jaume Pujol, amb la col·locació del nou orgue (en aquests moments el moble i l'instrument també es troben en procés de restauració). La previsió, segons l'arquebisbe, és que l'any 2011 es pugui estrenar el nou orgue.

La degradació de l'interior del temple s'ha incrementat a causa de les humitats provocades pels degoters. Un problema que ja s'ha resolt, perquè ara acaben de finalitzar els treballs de restauració de les cobertes de la seu. De fet, com que les obres a la teulada provocaven despreniments de fragments de material a l'interior, es va haver d'instal·lar una gran xarxa a l'interior de la nau central.

Els arquitectes responsables van presentar ahir els treballs, ja finalitzats, de la tercera fase del pla director, que han tingut un cost de 2,2 milions d'euros i que s'han centrat en la restauració de les cobertes i les façanes superiors de la nau central i les seves vidrieres. Per posar fi a les filtracions d'aigua, els operaris han construït una coberta ventilada amb la incorporació d'un aïllament tècnic i d'impermeabilització.


DOTZE ANYS D'OBRES

Ja fa més de dotze anys que va començar la restauració del temple, però els treballs encara no arriben a la seva fi, ja que, quan acabi la quarta fase, encara quedarà pendent la recuperació del claustre i d'altres capelles en què encara no s'ha intervingut. Fins ara, en conjunt, s'hi han invertit prop de 7 milions d'euros.D'altra banda, Joan Figuerola va explicar ahir que la realització de les obres ha permès concretar amb més detall l'evolució constructiva de la catedral, des dels seus començaments romànics fins al canvi de model que es va aplicar seguint els criteris gòtics.
 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3499792



TARRACO - Realitzaran cates arqueològiques a la nau central




L'execució de la quarta fase d'obres a la catedral de Tarragona s'aprofitarà també per fer un seguiment arqueològic del subsòl de la nau central del temple. Les tècniques de radar que s'hi van aplicar l'any 2007 van determinar que sota la nau central s'hi amaguen les restes de grans estructures arquitectòniques que podrien correspondre al temple romà en honor a l'emperador August. Un temple que se sap que es va començar a construir a partir de l'any 15 dC però del qual encara mai no se n'ha trobat cap resta. Com que els treballs de la quarta fase d'obres a la catedral se centraran en aquest espai, un equip d'arqueòlegs en faran el seguiment quan es treballi directament sobre el paviment: «En els punts en què el radar hagi determinat que hi ha restes a sota s'aixecarà el paviment i s'hi realitzaran cates arqueològiques», segons va explicar ahir l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que va descartar «aixecar totalment el paviment de la catedral» per fer-hi prospeccions arqueològiques en extensió.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3499794


Ratifican la Identificación de la Tumba de Herodes

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:33

 

 

Foto: Gabi Laron

 El profesor Ehud Netzer es el director de las excavaciones.

 

2 de Febrero de 2009. 

El análisis de objetos recién desvelados, encontrados en el yacimiento arqueológico del mausoleo del rey Herodes El Grande en el Herodium (Herodion en griego) ha suministrado a los arqueólogos de la Universidad Hebrea de Jerusalén garantías adicionales de que éste efectivamente fue el lugar de enterramiento del famoso y polémico gobernante del siglo I aC.
Menéame



Herodes El Grande fue el rey de Judea (nombrado por los romanos) desde el 37 aC. hasta el 4 aC., siendo conocido en vida por sus muchos proyectos de edificios monumentales, incluyendo la reconstrucción del Templo en Jerusalén, el Palacio en Masada, el puerto y la ciudad de Cesarea (Caesarea), así como el complejo palaciego en el Herodium a 15 kilómetros al sur de Jerusalén.

Tomando como base un estudio de los elementos arquitectónicos descubiertos en el yacimiento arqueológico, los investigadores han sido capaces de determinar que el mausoleo, entre los restos donde se encontró el sarcófago de Herodes, era una espléndida estructura de dos pisos con un tejado cónico cóncavo, a unos 25 metros de altura, una estructura completamente apropiada para el gusto y estatus de Herodes. Las excavaciones en el lugar también han permitido encontrar muchos fragmentos de dos sarcófagos adicionales, que los investigadores creen que pudieron pertenecer a miembros de la familia de Herodes.

El mausoleo fue destruido deliberadamente por los rebeldes judíos que ocuparon el sitio durante la primera revuelta judía contra los romanos, que comenzó alrededor del año 66 de nuestra era.

Netzer está convencido de que el Herodium nunca hubiera sido construido sin la conocida determinación de Herodes, tomada al principio de su carrera, de ser enterrado en esta área aislada y árida. Sin lugar a dudas, eligió personalmente la ubicación exacta de su mausoleo, ya que desde el mismo se ve Jerusalén y sus entornos. Esto lo condujo a su decisión de hacer del complejo entero un homenaje a sí mismo, y por eso le puso un nombre derivado del suyo propio.

 

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/020209b.html

Powered by LifeType