ULLDECONA - L'IPHES extreu més de vint mostres de les pintures d'Ulldecona per datar-les
R. ROYO. Ulldecona
L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha extret més de vint mostres dels principals abrics del conjunt d'art rupestre llevantí d'Ulldecona per datar-hi cronològicament les pintures prehistòriques. Aquestes mostres s'enviaran al laboratori químic de Texas de Marvin Rowe, o al laboratori d'Alan Watchman, a Austràlia, per tal d'extreure'n la matèria orgànica que contenen els oxalats i poder fer la prova del carboni 14. És la primera vegada que es fa aquest tipus d'anàlisi amb oxalats en pintures rupestres a Catalunya i es preveu que es puguen tenir els primers resultats fiables d'aquí a un any.
|
|
Fins ara s'ha dit que les pintures rupestres d'Ulldecona, com les de gran part de l'art rupestre llevantí, es van pintar fa entre 8.000 i 4.000 anys. Una afirmació que es basa en les restes arqueològiques que han aparegut a l'entorn de les pintures, però que científicament no s'ha pogut comprovar. Les mostres que el mes de desembre passat tècnics de l'IPHES van extreure dels abrics 1, 2, 5 i 8 d'Ulldecona serviran per fer-ho. «Cada mostra presa són uns pocs mil·límetres de la roca que suporta les pintures, i s'extreu sense tocar-les; es mira d'agafar restes que es veu que estan per sota de les pintures i per sobre», explica Ramon Viñas, un dels màxims especialistes del país en art rupestre i el membre de l'IPHES que dirigix el projecte de datació de les pintures rupestres d'Ulldecona. Aquestes restes de roca contenen oxalats o capes de sal que poden contenir matèria orgànica, i és després de fer la prova del carboni 14 a aquesta matèria orgànica que es podrà donar una data més precisa de l'edat de les pintures rupestres. «Es tracta d'un mètode d'anàlisis molt nou i que, tret d'algun intent fallit, no s'ha aplicat mai a Catalunya d'una manera seriosa, mentre que sí que ha donat resultat a l'abric de Tio Modesto a Castella la Manxa», va dir Viñas.
Ara les mostres d'Ulldecona s'enviaran al laboratori químic de Texas de Marvin Rowe, o al laboratori d'Alan Watchman, a Austràlia. Les previsions són que es puguen tenir resultats d'aquí a un any. «Es tracta d'un procés molt complex i car», va dir Viñas. Així només analitzar cada mostra pot costar entre 400 i 600 euros i es corre el risc que no hi haja matèria orgànica a l'oxalat. Si no n'hi ha, no es pot fer la prova del carboni 14 i per tant no es poden obtenir resultats. Ara bé, si el mètode funciona, la idea de l'IPHES és aplicar-lo a la resta de pintures rupestres de Catalunya dins el projecte Els mitjans de comunicació gràfica entre les societats paleolítiques de Catalunya.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3460305
