El futur de la presó i façana marítima 2
07 Novembre, 2007 21:53
Publicat per csala,
General
El futur de la presó.
A Tarragona, el Govern de la Generalitat pretén ubicar a l'espai que actualment ocupa la presó, i en un sol edifici, diferents serveis de la Generalitat amb l'objectiu d'estalviar recursos i ser més eficients... fins aquí, més enllà del lloc escollit, hi ha una línia argumental que pot resultar defensable i fins i tot interessant d'estudiar, però aleshores... algú em pot explicar perquè a Tarragona, enlloc d'una comisaria, n'hem de tenir dues?. No us sembla contradictori?.
Façana Marítima - 2
Sembla que s'ha dut a terme una reunió entre el desplaçat Secretari d'Estat d'Infraestructures, el Sr. Vïctor Morlán i l'alcalde de la ciutat per parlar del futur de la façana marítima... però parlant de futur, de veritat algú creu que després de les eleccions del març i suposant que el PSOE guanyi, i suposant que el PSOE tingui la cartera del Ministeri de Foment, algú creu sincerament que el Sr. Victor Morlán hi tindrà cap càrrec??. Aquest és un futur més cert que el que hagin pogut aparaular. Cal reclamar signatures de compromisos i assignacions pressupuestàries, doncs la resta és fum, molt de fum.
Façana Marítima.
02 Novembre, 2007 15:49
Publicat per csala,
General
Replico (Control+C i Control+V) la notícia que apareix a hores d'ara a la plana web de Diari de Tarragona. Si en realitat s'han fet aquestes declaracions, és evident, que el PSC de Tarragona s'ha decidit per la demagògia sense estil ni categoria. Les afirmacions realitzades, més pròpies d'un grup polític de l'oposició que del Govern d'una ciutat, estan fetes amb grans dosis d'irresponsabilitat. Declaracions que juguen amb el desconeixement de bona part de la ciutadania sobre el que significa una esmena a la totalitat a uns pressupostos, i que obvia, a més, sota quines premises s'ha presentat aquesta esmena a la totalitat. La falsedat que conté la notícia és massa barroera i descarada per deixar-la passar per alt.
Per altra banda, ja m'agradaria que m'expliquessin quin és el model de Façana Marítima que suposadament s'ha bloquejat i que és defensa a hores d'ara. Perquè si no ho he entès malament, l'anomenat projecte Bofill, se l'han carregat, doncs sembla que la intenció del PSC i ERC és posar l'estació a l'alçada d'Icomar, més o menys.... I ja m'agradaria conèixer a mi que va fer el PSC, des de que l'anterior Govern de l'Ajuntament va signar el conveni amb la Generalitat, per tirar endavant aquell projecte.
"El PSC diu que Aregio ha intentat bloquejar el projecte de la Façana Marítima de Tarragona (ACN)
La portaveu del PSC a Tarragona, Begoña Floria, ha acusat Joan Aregio (CiU) d'intentar bloquejar el projecte de la Façana Marítima, presentant una esmena a la totalitat dels pressupostos de l'estat. Segons Floria, el paper que està fent el portaveu de CiU no és el més adequat per al líder de l'oposició, i ha afegit que està relegant aquest paper de lideratge al representant del Partit Popular, Alejandro Fernández. Floria, d'altra banda, ha volgut destacar la 'major complicitat' que hi ha amb les administracions estatal i autonòmica i que ha fet possible que l'àrea metropolitana de Tarragona recuperi el nivell d'infraestructures i inversió que li pertoca".
La carta web d'en Duran
02 Novembre, 2007 14:11
Publicat per csala,
Cartes d'en Duran
Al PSOE i al PP, només els interessen el vot dels catalans, i no els seus problemes.
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Quina setmaneta! Curta, però intensa, sobretot la vigília de Tots Sants. Des de les 9 del matí fins a les 9 del vespre, vaig estar sense mourem pràcticament de l’escó, tret de les obligades compareixences per valorar i avaluar el contingut de la sentència del judici de l’11 M.
D’entrada, faré un comentari sobre aquesta qüestió. Voldria equivocar-me però tinc la sensació que la sentència –per tant, la veritat judicial (la primera veritat al menys, ja que queda el recurs al Suprem) continuarà sense interessar a un sector dels mitjans de comunicació i al PP. Si més no, aquesta és la primera impressió després d’escoltar o veure la reacció de Mariano Rajoy i d’alguns mitjans de comunicació.
Qui primer va utilitzar l’11 M va ser el PP desviant l’autoria envers ETA perquè aquesta havia estat l’obsessió, sense límits, de la darrera legislatura d’Aznar. El PSOE va utilitzar els errors del PP sobre l’11 M els dies 12 i 13 de març. La reflexió electoral va ser induïda a partir de sms, correus electrònics i compareixences a la televisió. L’11 M va provocar una gran participació a les eleccions que va donar la victòria al PSOE. Victòria que encara a hores d’ara no han paït ni el PP ni determinats mitjans de comunicació que marquen el full de ruta de la dreta espanyola. Per tant, porten més de tres anys i mig barallant-se per l’11 M. La fossa que existeix entre el PP i el PSOE no ha permès que es preocupin d’afrontar els grans reptes del nostre país: la immigració, l’educació, l’habitatge, la innovació o l’energia. Tot és sempre un joc de bastons. A tot el que han deixat de construir, cal afegir-hi allò que han destruït: institucions incloses, com és el cas del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional. Ja n’hi ha prou!
Seria un gravíssim error que el PP continués utilitzant l’11 M a partir de la sentència perquè absolt "l’egipci" en no considerar-lo el seu autor intel·lectual. També ho seria que ho fes el PSOE perquè deixa clar que l’autoria no correspon a ETA. Els únics que tenen dret a qüestionar la sentència són els afectats, que, emparant-se en les regles de joc de l’estat de dret, poden apel.lar-la al Tribunal Suprem, entre ells les víctimes de l’atemptat. Són aquestes i les seves famílies les úniques que haurien de romandre en el record del tràgic atemptat de l’11 M. I no oblidem tampoc que l’amenaça del terrorisme islàmic continua penjant com espasa de Damocles sobre la nostra societat. No es pot abaixar la guàrdia. I per no fer-ho, és fonamental la unitat de les forces polítiques – i no la divisió -. O el PP i el PSOE, i sobretot ara per ara en aquest cas el PP, deixen de jugar amb foc o podem acabar tots socarrats.
Deixant de banda, però, l’11 M, dos intensos debats han protagonitzat la setmana parlamentària. Un d’ells ha estat el de la memòria històrica; l’altra, al voltant dels greus problemes ocasionats per la incapacitat de l’actual govern de gestionar l’execució d’una obra pública. De fet, l’enfocament que el PSOE i Rodríguez Zapatero van donar al debat sobre rodalies va provocar que en molts moments donés la sensació que també s’estava fent un debat sobre la memòria històrica, en aquest cas al voltant de l’alta velocitat.
No puc explicar-vos tot el seu contingut. Ni tan sols tinc espai per fer-vos-en un resum més i menys integrador dels aspectes més interessants dels debats. Em perdonareu, doncs, que en faci només unes pinzellades, que destaqui allò que em sembli més rellevant d’ambdos debats.
En relació al de la llei de la memòria històrica, qui l’hagi seguit només per alguns mitjans de comunicació pot acabar sense entendre el que finalment significa aquesta llei. D’una banda, haurà pogut veure una foto, a les escales de la porta principal del Congrés, de la vicepresidenta del govern, Fernández de la Vega, amb l’exfiscal Jiménez Villarejo, els diputats d’IU-ICV amb la carpeta ben visible de les seves sigles, i una dotzena i mitja de persones grans del món d’esquerres, bàsicament comunistes. L’altra flash mediàtic el donen els titulars i els continguts d’algunes cròniques: CiU ha aconseguit incloure el reconeixement dels assassinats o perseguits per raons religioses, la condemna dels jurats populars o que siguin els ajuntaments i no l’Estat els que decideixin quins símbols que recordin la història dels anys 36 i 39 i la dictadura de Franco s’han de retirar o no. A més, hi haurà excepcions si es tracta de bens privats o si tenen valor arquitectònic, artístic o religiós. D’això, algun diari en dedueix, sense miraments, que CiU ha forçat que l’Església pugui mantenir els símbols franquistes, les plaques "por los caidos, por Dios y por la Patria" a les seves façanes. Quina simplificació i quina ignorància, Déu meu!
Per deixar clara la nostra posició, vull recordar que, tal com vaig dir al Congrés, aquesta era una llei innecessària, la qual cosa no vol dir que la major part dels seus continguts fossin necessaris. Però insisteixo que no calia una llei. Això ho diuen també Felipe González i Alfonso Guerra. Ho recordo per allò de la síndrome Saramago, del qual en parlo al meu darrer llibre "Entre una Espanya i l’altra". La llei que s’ha aprovat no té res a veure amb la que va remetre el govern al Congrés, però malgrat això no l’hem pogut votar en la seva totalitat. Hi ha articles dels quals en discrepem totalment i sobre altres, ho fem parcialment. Com recordava en la meva intervenció, no es pot fer un ús partidari de la memòria històrica i els inspiradors de la llei, IU-ICV i ERC, el feien. Com fa ara un ús sectari el PP, refugiant-se en l’oposició a la llei ‘per se’. Si per ells fos, la llei s’hauria aprovat amb els continguts sectaris d’IU-ICV i d’ERC i, en bona mesura, del PSOE. Gràcies però a CiU, avui es reconeix per primer cop aquella Espanya que no formava part ni del Front Popular ni de la dreta colpista: aquella tercera Espanya de la qual Unió Democràtica o en Carrasco i Formiguera, com recorda l’historiador britànic, Paul Preston, en són una clara expressió.
Del debat de rodalies, he de remarcar sobretot el desencís que em va provocar l’actitud del PSOE i la del PP. Una part dels arguments utilitzats al Congrés va protagonitzar un espectacle lamentable: el PSOE i el PP parlant dels fils i de la silicona del Prestige, de la guerra de l’Iraq, de les comissions de l’AVE... ¿Què té que veure això amb els mals de cap de milers de persones que s’han d’aixecar cada dia una hora abans, que arriben a casa una hora més tard, que agafen l’autobús enlloc del tren, que després han de fer transbordament, que perden temps i diners, que fan cues a la carretera per entrar a Barcelona, etc., etc. ...? És una manca de consideració envers la ciutadania que no fa res més que incrementar la frontera creixent entre política i polítics i els ciutadans. Al PSOE i al PP, no els interessen gens Catalunya, la seva gent i els seus problemes. Pel PP i pel PSOE, Catalunya no es res més que una circumscripció electoral on traslladar el seu camp de confrontació. Al PSOE i al PP, només els interessen el vot dels catalans, i no els seus problemes.
Vull fer una darrera acotació del debat: el PSC no existeix. Mai tant com aquest dimecres el PSC ha estat pura i simplement PSOE. Ni una paraula d’autocrítica. La intervenció de la seva portaveu ni tan sols va ser capaç d’assumir les "mesurades" i "controlades" queixes de la Generalitat o d’alcaldes socialistes sobre les afectacions de la incapacitat del govern de l’Estat per gestionar l’obra pública. Segons el PSC, el secretari d’Estat Morlan i la ministra Magdalena Álvarez són un model de gestió. Aquesta setmana el PSC s’ha descarat: entre Catalunya, els problemes de la seva gent, i el PSOE, el PSC ha optat descaradament pel PSOE. Si us plau, que no diguin, sense envermellir-se, que els interessos de Catalunya i els del PSOE són els mateixos. Seria vergonyós!
Cordialment,
Josep A. Duran i Lleida
Barcelona, 2 de novembre de 2007
1 any
01 Novembre, 2007 19:30
Publicat per csala,
General
Avui fa un any van celebrar-se eleccions al Parlament de Catalunya, unes eleccions que vàrem guanyar, però Catalunya és l'únic país a Europa, on qui resulta vencedor (i amb diferència) d'una comtesa electoral no està present al Govern del seu país. Al llarg d'aquest cap de setmana de pont va fer-se públic 'a la carrera' el pacte previ existent entre el PSC, ERC i IC. 'Tripartit exprés' van titular molts rotatius.
Després d'un any, a nivell general, tan sols puc constatar que la desorientació, la boira baixa, la falta de lideratge, la frustració, la desafecció i el caos, segueixen regnant el nostre país. Una llàstima, de debò, i no crec que aquesta sigui una sensació subjectiva pel fet de trobar-me a l'oposició.
He intentat al llarg d'aquest temps portar a terme i defensar totes les iniciatives possibles per determinar quines eren les nostres prioritats davant del Govern. Les infraestructures ferroviàries, les viàries, els Muntanyans II..., han estat objecte de més de 600 iniciatives, intentaré mantenir el ritme, i un comproís encara més important, fer arribar, a través del bloc, les preguntes i les respostes que es reben del Govern. És necessari que sigui així, sinó, a banda dels Plenaris, les Comissions, i altres reunions, ningú no coneixerà quines són les nostres altres activitats en el Parlament.
Suposadament queden tres anys, i per tant molta feina per endavant.