Xavier Sabaté

CATALANISME SOCIAL I SEGUR 

Intervenció al Consell Nacional del PSC el dissabte 16 de gener de 2010

Aquest serà un dels anys més complicats de la nostra història. Acabem de veure unes imatges en què acabava de triomfar no el primer sinó un altre esportista que va al darrera. Però amics i amigues per guanyar hem de ser a  la cursa o no ser invisibles als ulls de la gent.

Accentuar el perfil propi del PSC per ser més visibles

Si no som visibles, podem arribar primers però no sortir a la foto finish. És a dir, podem tenir la majoria social però pot ser que aquesta no s’acabi de materialitzar a les urnes. Perquè és cert que els nostres principals adversaris van passats de revolucions i poden cremar el radiador o estan forçant massa el cavall que pot arribar a la recta final sense bufera. Però de vegades, quan penso en les coses que podem millorar al nostre PSC, arribo a la conclusió que

• En termes empresarials podem millorar molt la nostra productivitat i competitivitat si tenim en compte els excel·lents i quantiosos recursos humans de què disposem 

• Que la desafecció de què tant es parla és conseqüència  del deficient funcionament de la política i dels polítics però també de forma molt determinant d’altres agents socials molt importants, dels mitjans de comunicació, del sistema escolar i universitari, dels empresaris i sindicats principalment. Pel que fa a la política, la corrupció és un element també determinant; per cert, fins i tot quan afecta la dreta – gairebé sempre afecta la dreta- qui rep les conseqüències principals en forma de desafecció és l’electorat més sensible que és el d’esquerra, és a dir, el nostre. De forma que prego cada dia que ni la dreta tingui casos de corrupció. Però per mirar encara més on podem millorar des del PSC penso que també la desafecció ve del fet que no som prou visibles perquè no expliquem prou bé el nostre projecte o tenim algun complex que ens impedeix explicar-lo amb suficient passió i afany de convicció i, per tant, no accentuem el nostre perfil. En altres paraules, no estem prou presents. O com a mínim no de la manera que els ciutadans i les ciutadanes voldrien en el sentit que puguin percebre millor què som i on anem.

El nostre catalanisme és el catalanisme social i segur

Catalanisme social

Acabem de vere un vídeo amb paraules de Jordi Solé Tura dient que el catalanisme ha de tenir en compte el fet nacional però també ha de donar resposta als problemes dels ciutadans que en alguns casos són antics i en altres nous. I és en aquesta resolució dels problemes de la societat, és a dir dels problemas socials, que trobem també la nostra raó de ser. Aquesta és la nostra èpica, la nostra passió. De vegades es diu que les banderes més cridaneres, les independentistes per exemple, tenen molta èpica i que per això tenen una certa capacitat d’enganxar. Nosaltres no som independentistes i ho hem de dir clarament perquè si no ens definim nítidament, la gent no ens veu, som invisibles. En canvi hi ha milions de catalans que esperen que defensem les nostres posicions. L’independentisme no és res, és quelcom buit o massa ple on hi cap des del feixisme fins qualsevol altra ideología més o menys intervencionista, des del liberalisme més extrem fins la intolerància o la xenofòbia.. I no uneix ni agrega, provoca aïllament, resta i no suma

El catalanisme social que propugnem suma, crea xarxa, federa, és solidari. I té molta més èpica, genera més passió. Nosaltres flipem amb els grans avenços socials. La Carme Chacón es va passar la campanya dient que darrere de les grans transformacions socials de les pensions, la salut, l’educació, de la dependència, sempre hem estat l’esquerra. Això ens apassiona. Com també trempem amb les petites: amb un institut nou, amb un hospital, amb un nou servei públic de transport. O quan avancem contra el canvi climàtic i per un món més sostenible mediambientalment.

Aquest catalanisme social que no oblida la pàtria sinó que treballa perquè sigui integradora, on hi càpiga tothom, que és l’única manera que sigui una veritable pàtria. Perquè la nació catalana o ho és de tothom, o tothom se la sent seva o no serà digna de ser-ho. Per això també hem de continuar perseverant en la relació federal amb Espanya, perquè si la resta de l’Estat no actua en conseqüència tampoc aquells que l’entenem com de tots no la podrem presentar i oferir prou digna.

Catalanisme segur

I aquest catalanisme, amigues i amics, el podem presentar com un catalanisme segur, que no ofereix dubres, que no vol córrer riscos d’aventures bucòliques o èpiques, amb futurs incerts des de l’economia fins a l’esport o la cultura. És un catalanisme apassionant i a la vegada segur que poden entendre la majoria de catalanes i catalans. Aquest catalanisme segur té futur, cohesiona, suma, dialoga, consensua, fa pàtria, no ofereix dubtes, tothom sap de què va.

Un gran esforç comunicatiu

I tot això requereix un gran esforç comunicatiu. És l’esforç que ens ha demanat avui el Primer Secretari i President de la Generalitat. Hi estic d’acord.

Carme Chacón em va dir l’última vegada que va ser a Tarragona: “Hem de matxacar, matxacar i matxacar el nostre discurs”. Si fes poc que jo milités al PSC no l’hauria entès. Però la vaig comprendre immediatament. Ens cal un sprint difusor, de presència, de comunicació.

 El President ens acaba de dir que està convençut que el nostre catalanisme pot ser majoritari. Jo també ho crec. És més, crec que ja ho és. El que cal és que treballem a tope perquè s’acabi expressant a les urnes. Som en un temps decisiu i clau per a les properes decàdes. Ens hi juguem molt, no només com a partit, que això seria el de menys. Sinó com a catalans i com a socialistes, que nosaltres no ho separem –no ho podem fer ni ens surt fer-ho.

Moltes gràcies.