Xavier Sabaté

Preguntes i respostes sobre la central nuclear de Santa Mª de Garoña (Burgos)

On és Garoña?

Al nord de la província de Burgos, a només 5 quilòmetres d’Àlaba. Per això es pronuncien tant les institucions basques com el Parlament Basc que demana el seu tancament.

Què passa el 5 de juliol? Qui decideix el tancament o la continuïtat ?

El 5 de juliol acaba  el permís d’explotació de la central nuclear de Garoña. El 1999, el Govern del PP li va concedir, previ informe favorable del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), un permís de funcionament de 10 anys, que acaba ara.

El 2006, Nuclenor (50% Endesa- 50% Iberdrola) va sol·licitar al CSN una altra pròrroga de 10 anys, a concedir quan el 2009 acabés el permís vigent. El CSN es pronuncià el passat 5 de juny de forma favorable a aquesta sol·licitud de pròrroga.

Aquest informe del CSN és preceptiu però, en ser favorable a la continuïtat, no és vinculant per al Govern (els informes del CSN només són vinculants per al Govern si són negatius).

Així doncs, abans del 5 de juliol, el Govern de l’Estat ha de decidir sobre el futur de Garoña: si assumeix l’informe del CSN, o si acompleix el seu compromís electoral i ordena el tancament ara al juliol de 2009, o alguna solució diferent com un tancament a dos o quatre anys com també s’ha parlat.

És veritat que el Govern té el compromís de tancar Garoña i les altres centrals nuclears?

El PSOE va incloure al seu programa electoral i de govern el compromís de “sustituir de forma gradual la energía nuclear en España por energías seguras, limpias, y menos costosas, cerrando las centrales nucleares de forma ordenada en el tiempo al final de su vida útil, dando prioridad a la garantía de seguridad y con el máximo consenso social, potenciando el ahorro y la eficiencia energética y las energías renovables, la generación distribuida y las redes de transporte y distribución local”.

El passat 12 de maig, durant el “Debate del Estado de la Nación”, preguntat sobre si tancaria la central nuclear de Garoña quan acabés el seu permís d’explotació, el President del Govern, J. L. Rodríguez Zapatero, respongué que seria coherent amb les seves conviccions i els seus compromisos.

És perillosa la central nuclear de Garoña?

Aquesta central fou dissenyada per General Electric en els anys 60 del segle passat per operar durant 25 anys. La seva autorització de Posada en Marxa s’atorgà el 30 d’octubre de 1970. Fou inaugurada per Franco el 1971, i amb 38 anys d’antiguitat és l’única de "primera generació" que segueix en funcionament.

És d’un tipus molt antic de reactor denominat BWR (reactor d’aigua en ebullició), ja desestimat en les noves generacions de reactors, que està “fora de normativa”, no compleix ni tan sols amb els estàndards de seguretat que en l’actualitat s’exigeixen internacionalment.

Ja el seu dissenyador, General Electric, als anys 70 canvià el disseny d’aquests reactors fins a sis vegades.

S’ha dit que hi ha nuclears amb 50 o 60 anys al món que funcionen estupendament.

És fals. Segons l’Organització Internacional de l’Energía Atòmica (www.iaea.org),  les dues centrals nuclears més antigues encara operatives, Oldbury-A1 i Oldbury-A2, a Gloucestershire, Regne Unit, tenen 41 i 42 anys d’operació respectivament.

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) diu que Garoña pot seguir funcionant 10 anys mes de forma segura.

El CSN ha emès un dictamen (no vinculant per al Govern) favorable a la concessió de la pròrroga de deu anys. Malgrat que la central de Garoña ha incomplert diversos requisits que el CSN prèviament els havia exigit per prorrogar la llicència: la substitució del cablejat elèctric i solventar els reiterats problemes de la ventilació d’emergència de la contenció i d’escletxes múltiples per corrosió que afecta elements del vas del reactor i altres elements del circuit primari.

Nuclenor diu que Garoña està millor ara que quan es va construir, gràcies a continuades inversions.

De fet, Nuclenor ha demanat ajornar l’acompliment de dos dels 10 punts que el CSN els exigí: la renovació del cablejat elèctric i  la millora de la ventilació d’emergència a l’edifici de contenció i ha proposat fer-ho en les parades de recàrrega de 2011 i 2013.

Es pot prescindir de la central nuclear de Garoña?

Sense la central de Garoña el subministrament elèctric seguirà totalment garantit. Una dada que ho demostra és que el 2008 els intercanvis internacionals d’electricitat d’Espanya es van saldar amb l’exportació neta d’una quantitat equivalent a tres vegades la producció elèctrica de Garoña.

La contribució energètica de la central nuclear de Garoña és minsa (l’1,2% del total, en 2007) i està sobradament compensada per l’aportació de les energies renovables. En comparació, les renovables van aportar el 2007 un 23% del total de l’electricitat generada (un 3% més que totes les nuclears juntes). Només l’increment de la producció d’electricitat renovable el 2007 respecte al 2006 va suposar gairebé el doble de l’aportació de la nuclear de Garoña el 2007.

Es diu que Espanya depèn de la importació d’electricitat nuclear de França

Fals argument que depenem de la importació d’electricitat nuclear francesa. Espanya és exportadora neta d’electricitat des de fa cinc anys com diu la pròpia Red Eléctrica Española en la seva pàgina web. Més concretament podeu veure la pàgina 4 d'aquest document on el gràfic dels intercanvis internacionals dels darrers cinc anys  és favorable a l'Estat Espanyol

En efecte, els intercanvis internacionals d’electricitat del sistema elèctric espanyol registraren el 2008 un saldo exportador d’11.221 Gigawats-hora (GWh), un 95% superior al de 2007, segons dades de Red Eléctrica Española (REE). En concret, Espanya exportà el 2008 una quantitat d’electricitat equivalent a la produïda per tres nuclears com la de Garoña. La comparació d’aquesta quantitat amb la producció elèctrica mitja de Garoña els últims anys (3.837 GWh el 2006; 3.478 GWh el 2007; 4.021 GWh el 2008), evidencia que la nostra capacitat d’exportació d’electricitat ja el 2008 era tres vegades superior a la producció d’electricitat anual de Garoña.

El tancament de Garoña implicaria un increment del 10% del preu de l’electricitat ?

S’ha dit que el tancament de Garoña augmentaria un 10% el preu de l’electricitat. Això, que ningú no ha signat amb noms i cognoms, és totalment fals. Donat que la central de Garoña està amortitzada de fa anys i que al seva minsa aportació al sistema elèctric espanyol està ja compensada per la generació elèctrica amb energies renovables, el tancament d’aquesta central serà a cost zero.

Està amortitzada la central nuclear de Garoña ?

Tampoc no hi ha obstacles econòmics per al seu tancament doncs aquesta central ja està més que amortitzada des de fa anys.

Les pressions del lobby nuclear i de Nuclenor (50% Iberdrola, 50% Endesa) per evitar el tancament de Garoña, busquen satisfer els seus legítims interessos econòmics explotant una central nuclear obsoleta i sobradament amortitzada).

Nombroses organitzacions socials, ecologistes, veïnals i polítiques reclamen des de fa anys el tancament de Garoña, petició feta també des d’institucions com el Parlament Basc, el Govern Basc, el Parlament de la Rioja, el Parlament de l’Aragó, el Parlament de Navarra i la Diputació foral d’Álaba, entre d’altres.

I què passa amb els llocs de treball del personal de Nuclenor? Aniran a l’atur si tanca Garoña?

Segons informacions de la mateixa Nuclenor, la central nuclear de Garoña té una plantilla de 323 treballadors fixos. Ni 600 ni 1.000 com s’ha dit en altres informacions. Aquestes xifres inflades són falses.  

De la mateixa manera que és falsa la informació que circula que la indústria nuclear genera a Espanya 30.000 llocs de treball. Segons dades d’un estudi de CCOO de 2006, el sector nuclear comptava el 2005 amb 4.124 empleats dels quals el 52,8% pertanyien a la plantilla fixa de les centrals nuclears. Aquestes xifres d’ocupació a les centrals nuclears augmenten a 10.930 durant el període de recàrrega de les centrals, dels quals el 20% pertanyien a la plantilla de la central.

 Contràriament, les energies renovables sí que són generadores de gran quantitat de llocs de treball estables i de qualitat. Segons dades de CCOO, en un informe de febrer de 2008, a Espanya el sector de les renovables generava – ja a finals de 2007 – 89.000 llocs de treball directes ( i 99.681 d’indirectes). A Alemanya, el 2006 el sector d’energies renovables va donar feina a 235.000 treballadors, un increment del 50% sobre els dos anys anteriors. El sector de les energies renovables té una capacitat de creació de llocs de treball molt superior al sector nuclear ja que, de totes les formes de produir energia, és la que genera menys llocs de treball.  Les organitzacions ecologistes demanen a més que el desmantellament de la central vingui acompanyat d’un pla de desenvolupament alternatiu de la comarca finançat amb els fons d’Enresa.  A més, recorden que amb el desmantellament de la central augmentaran els llocs de treball a al zona. El tancament de la planta no perjudicarà l’ocupació perquè el desmantellament d’una central és un procés llarg i generador de llocs de treball.     

En definitiva, pot el Govern tancar Garoña ? 

Actualment es donen les condicions perquè el Govern de l’Estat ordeni el tancament immediat i definitiu de la central: l’escassa contribució energètica de la central nuclear de Garoña està sobradament compensada per l’aportació de les energies renovables. Sense Garoña, la seguretat del subministrament elèctric seguirà garantida; la seva vida útil està esgotada i existeix a més un ampli consens social dels sectors més progressistes de la societat a favor del seu tancament per:

1- Evitar el risc d’un accident nuclear a la central que tindria conseqüències desastroses.

2- Deixar de produir residus radioactius de baixa, mitjana i alta activitat, amb l’objectiu de no agreujar el problema sense solució que tenen totes les plantes nuclears.

3- Eliminar l’obstacle que suposa l’energia nuclear per poder avançar i assolir un model energètic cada cop més renovable i eficient.

4 – Esforçar-nos així tota la societat per deixar de dependre de combustibles que s’esgoten com els fòssils i l’urani i usar els renovables i nets