Erdrag

Guanya tu

erdrag | 28 Octubre, 2006 16:46

Avui em vull fer ressò de la campanya del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya per a fomentar el vot jove a les eleccions. El CNJC acostuma a fer campanyes per a fomentar la participació juvenil, ja sigui per a fomentar l’associacionisme, com és lògic, o bé amb aspectes com la participació a les eleccions.

Aquesta és una decisió que trobo molt encertada, ja que només s’aconseguirà una societat realment bona per als joves si tots i totes ens hi impliquem, i no decidim donar un xec en blanc a la resta de gent per a què decideixin per a nosaltres.

El CNJC és l’organisme que representa la gran vitalitat associativa juvenil del país. És un organisme que funciona, una gran entitat d’entitats al servei dels joves i del país, en col·laboració amb el govern (secretaria general de joventut), però totalment independent.

Aquí us deixo amb un parell de cartells de la campanya:

ampliar .......................... ampliar

Blocs, polítics i campanya electoral

erdrag | 28 Octubre, 2006 16:03

Fa dies que no escric res en aquest bloc, i potser alguns em direu: “justament en campanya electoral i no escrius?”. Doncs sí, precisament aquests dies de campanya estic força enfeinat i per tant, tinc poc temps per a escriure. A vegades m’he plantejat el caire que ha de tenir aquest bloc, si ha de ser un bloc exclusivament personal, si ha de ser un bloc polític, si ha de ser un bloc.... I, sempre arribo a la mateixa conclusió: ha de ser el meu bloc, on a vegades hi haurà articles de contingut polític, a vegades reflexions personals, a vegades comentaris de coses quotidianes, cançons, música, fotos, frases, etc.

Alguns han utilitzat això per a criticar-me aquest espai, en canvi, jo ho uso per a defensar-ho. M’agrada que la gent em conegui pel que dic, pel que penso, pel que faig, i no pas pel que es diu que he fet, que he dit, etc.

Crec que sovint, aquelles persones que es dediquen a la política, tant les grans cares conegudes, com aquelles persones que fan feina de formiguetes, dia rere dia treballant per un objectiu a llarg termini, haurien de ser més transparents, haurien de mostrar la seva cara més humana, més personal, haurien de ser coneguts, no tan sols per allò que diuen, o allò que el seu partit fa, sinó per allò que ells són, pensen o fan més enllà de la dinàmica de partits pròpiament. Com a exemple, només cal comparar alguns dels blocs de diferents polítics. Per exemple, el bloc del nostre cap de llista: l’Ernest (anteriorment com a president del Parlament), hi anota pensaments, reflexions, comentaris de situacions o llocs, fins i tot algun extracte de conversa.

En canvi, trobem d’altres blocs que senzillament són un recull d’articles d’opinió, de textos de discurs polític, molt interessants tots ells, però que no aporten res sobre el signant, que tenen sentit en un espai d’un partit polític, però no pas en un bloc personal si no van acompanyats de res més.

La vida i la política

erdrag | 15 Octubre, 2006 20:35

Aquest ha estat un cap de setmana d’intensa activitat política. Ahir les JERC presentàvem a la Rambla de Barcelona els nostres candidats i el programa amb el que ens presentem, a través d’Esquerra, a les properes eleccions. Per tant, ja vaig passar-me tot el dia a Barcelona, aprofitant per a fer tertúlia amb companys d’arreu del país, especialment per aprofundir en la realitat de la política valenciana.

Avui, aprofitant un dinar familiar a Alcover, he tingut l’oportunitat de visitar l’exposició El retorn dels documents confiscats a Catalunya, és a dir: els papers de Salamanca. Li he trobat molt poc valor museístic, però molt de valor simbòlic i de difusió de la realitat sobre un espoli i un fals arxiu que s’ha usat massa políticament. Fins i tot m’he emocionat... mira... aquestes temes m’emocionen.

I el cap de setmana encara no s’ha acabat: d’aquí una estona comença la campanya electoral i recordem a Lluís Companys el dia del 66è aniversari del seu afusellament.

Sovint, molts amics i coneguts em pregunten perquè em fico en política, no entenen que jo pugui passar-me un dissabte sencer anant a BCN a actes polítics, que pugui sortir una nit a penjar cartells, que pugui tenir l’agenda plena de reunions, no entenen que jo pugui dedicar moltes hores de la vida a la política, mentre ells les dediquen a altres coses o senzillament descansen.

Crec que els joves ens hem de ficar en política, perquè som, precisament, els qui hi tenim més a guanyar (o perdre), perquè som els que necessitem molt més alguns serveis públics, som els que estem en l’etapa formativa o en els inicis del món laboral (quan sol ser més dur), som, els que tenim més temps per endavant per aprendre, per actuar i per gaudir del món que volem.

Com molt bé deia algú (ara no recordo qui): La política o la fas o te la fan i com que jo tinc molt clar com vull el món que m’envolta, també tinc molt clar que he de lluitar per aconseguir-ho, i que la única forma d’aconseguir-ho és fent política, és defensant allò que crec, d’una forma honrada, pública i transparent i alhora demostrant a tothom que per quatre polítics indignes, no som pas tots iguals.

12 d’octubre...

erdrag | 12 Octubre, 2006 23:21

M’havia promès que no escriuria res sobre aquesta data, ja que la millor forma de demostrar que no és la nostra data és, simplement ignorant-la i, si la feina ho permet, fins i tot treballant avui en comptes d’algun altre dia.

Però bé... finalment estic escrivint sobre el tema ja que mirant la televisió, tot i intentar-ho, no he pogut mirar un breu resum de notícies sense veure les imatges dels tancs i escopetes passejant per Madrid, com a gran acte de la hispanitat.

Si això és tot el que saben fer per a celebrar la hispanitat és treure els tancs al carrer doncs...

Si el gran acte central d’una nació per a celebrar la seva festa és sortir al carrer a veure passar l’exèrcit, doncs....

Que potser ens estan demostrant que la “hispanitat” s’aguanta gràcies a l’exèrcit? Que potser ens volen explicar com han aconseguit aquesta hispanitat?

Fa un any vaig viure el 12-O d’una forma bastant diferent i que en mi em produí un sentiment molt contradictori. Estava a Nicaragua, fent de mestre al col·legi del poble on estava. Allí tothom ho celebra. Oficialment es celebra el dia de la hispanitat (és a dir: celebren que són de cultura espanyola, que Colom els conquerí), però la gent celebra, al mateix dia, el dia de la raça, és a dir: el dia que recuperen els costums, vestits, danses, etc tradicionals nicaragüencs, principalment precolombins. És curiós celebrar alhora la conquesta i reivindicar-se com a poble criticant al colonitzador.

Les escoles fan grans festes, adornen carrosses, es disfressen, tot el poble s’aplega al voltant de l’escola o institut i ho celebren durant tot el dia.

Evidentment, jo sóc català i, per tant, la hispanitat és per a mi una imposició per la força de les armes al meu poble i, com a tal, jo no puc ni vull celebrar la hispanitat, en qualsevol lloc del món on sigui, però també entenc que si estic a Nicaragua és lògic que vulgui compartir les seves celebracions, cosa que em feia sentir aquell dia una mica fora de lloc.

Jo em pensava, en anar cap allà que els nicaragüencs, com a poble dominat durant anys pels espanyols, entendrien fàcilment la situació actual de Catalunya, però en canvi no fou així. Costava moltíssim que entenguessin que tot i viure oficialment a Espanya, volem ser independents.

*Fotos:

esquerra: la imatge ho diu tot. Una pancarta commemorativa.

centre: la carrossa de l’escola amb la meva samarreta en 1r pla (això no podia faltar, es clar)

dreta: dues nenes ballant danses típiques nicaragüenques, amb l’escut nacional al fons.

El tren: massa lent

erdrag | 11 Octubre, 2006 01:42

Aquests dies a Reus, Vila-seca i Tarragona estem d’aniversari. Fa 150 anys que el tren ens uneix, com molt bé ens van recordant diversos articles i reportatges als mitjans de comunicació locals i regionals.

En escoltar atentament aquests reportatges ens adonem, però, d’allò que no volen dir massa alt, per si de cas algú se n’adona.... Fa 150 anys, és a dir l’any 1856, el tren trigava 20 minuts a completar el trajecte entre ambdues capitals. Exactament el mateix que avui !!! (si no hi ha cap problema, es clar).

Això és normal? Estem en una societat que cada dia avança, que allò que avui és nou demà ja és vell. Estem a la societat de la investigació, de la innovació, de la tecnologia. I triguem el mateix temps ara que al segle XIX en anar a Tarragona o a Reus.

Fa uns quants mesos en Lluís Aragonès (senador d’Esquerra) va aconseguir que el Senat ordenés a Renfe la venda de bitllets Reus-Tarragona a les màquines d’ambdues estacions, així com els abonaments entre Reus, Vila-seca o Tarragona. Si preguntem a Renfe ni tan sols saben de què els parlem.

El nou estatut permet la transferència dels serveis de rodalies i regionals de Renfe a la Generalitat. Ho aconseguirem?

I, si ens ho transfereixen, també ens transferiran els recursos que durant tants i tants anys no han invertit en les línies ferroviàries del país?