Erdrag

La vida i la política

erdrag | 15 Octubre, 2006 20:35

Aquest ha estat un cap de setmana d’intensa activitat política. Ahir les JERC presentàvem a la Rambla de Barcelona els nostres candidats i el programa amb el que ens presentem, a través d’Esquerra, a les properes eleccions. Per tant, ja vaig passar-me tot el dia a Barcelona, aprofitant per a fer tertúlia amb companys d’arreu del país, especialment per aprofundir en la realitat de la política valenciana.

Avui, aprofitant un dinar familiar a Alcover, he tingut l’oportunitat de visitar l’exposició El retorn dels documents confiscats a Catalunya, és a dir: els papers de Salamanca. Li he trobat molt poc valor museístic, però molt de valor simbòlic i de difusió de la realitat sobre un espoli i un fals arxiu que s’ha usat massa políticament. Fins i tot m’he emocionat... mira... aquestes temes m’emocionen.

I el cap de setmana encara no s’ha acabat: d’aquí una estona comença la campanya electoral i recordem a Lluís Companys el dia del 66è aniversari del seu afusellament.

Sovint, molts amics i coneguts em pregunten perquè em fico en política, no entenen que jo pugui passar-me un dissabte sencer anant a BCN a actes polítics, que pugui sortir una nit a penjar cartells, que pugui tenir l’agenda plena de reunions, no entenen que jo pugui dedicar moltes hores de la vida a la política, mentre ells les dediquen a altres coses o senzillament descansen.

Crec que els joves ens hem de ficar en política, perquè som, precisament, els qui hi tenim més a guanyar (o perdre), perquè som els que necessitem molt més alguns serveis públics, som els que estem en l’etapa formativa o en els inicis del món laboral (quan sol ser més dur), som, els que tenim més temps per endavant per aprendre, per actuar i per gaudir del món que volem.

Com molt bé deia algú (ara no recordo qui): La política o la fas o te la fan i com que jo tinc molt clar com vull el món que m’envolta, també tinc molt clar que he de lluitar per aconseguir-ho, i que la única forma d’aconseguir-ho és fent política, és defensant allò que crec, d’una forma honrada, pública i transparent i alhora demostrant a tothom que per quatre polítics indignes, no som pas tots iguals.