3 Abr, 2010

Les Fous del Brugent a Capafonts

El Brugent es forma a la Font de la Llúdriga, a les obagues dels Motllats i, poc després d'encalmar-se breument en la plana de conreus que hi ha sota de Capafonts, comença el seu espectacular recorregut en engorjar-se en les Fous, congost que creua les cingleres calcàries camí de Farena.

     
  
   

 
Comparteix:

28 Mar, 2010

El Mas d'en Vinyes i el Molí del Racó, a Arbolí

Un camí que es deixà d'utilitzar ja fa molts anys és el camí vell d'Arbolí al Mas d'en Vinyes, degut a l'obertura de la carretera del coll d'Alforja. Transcorre per l'obaga del Riu de la Vall, i salva els tres barranquets que desguassen per aquest vessant, fins les terres del Mas de Gallarí, poblades d'avellaners, i del Mas de Vinyes i de Vernet, amb sembrats.

Un altre camí caigut en desús és el grau que davalla del Mas de Vinyes fins el Molí del Racó. Segurament, la proximitat d'aquest molí situat a la vora del Riu de la Vall, s'aprofitava per portar el gra que es cultivava dalt de la muntanya cap aquest molí.

Arbolí guaita cap a les obagues del Riu de la Vall, camí del Mas de Gallarí
Les terres del Mas de Gallarí
El Mas d'en Vinyes i de Vernet
El Molí del Racó
       

 
Comparteix:

29 Des, 2009

El Mas dels Frares de la Febró

El Mas dels Frares s’anomena així perquè fou una granja del Monestir d’Escaladei. Antigament era anomenat el Mas de la Pineda, ja que tot aquell territori s’anomena Les Pinedes, i inclou el vessant obac del Riu del Gorg, terme d’Arbolí. Com tota masada pertanyent a l’església, es troba en un indret ufanós i ric en aigües, i el mas es situa, com tota masada antiga, en un indret aixecat acaronat pel sol. Fou afectat per la desamortització del 1835. Anys després fou adquirit per un personatge històric de Reus, l’Evarist Fàbregas, amb una àmplia biografia dedicada a l’empresa, les finances, la cultura i al país. Evarist Fàbregas feu obrir un camí o carretera per facilitar l’accés al mas a inicis del s. XX. Fou una de les primeres carreteres que s’internà en les Muntanyes de Prades.

La Carretera de l’Evarist Fàbregas naixia de la carretera d’Arbolí, seguint el traçat de la carretera actual de la Mussara. Al indret conegut com el Portell, s’endinsava vers el Barranc del Portell per anar a creuar el Riu del Gorg i enfilar suaument cap el mas. Tanmateix, aquesta carretera anava seguint més o menys el traçat d’un camí més antic: la Carrerada Reial, que des del Coll de la Teixeta, pel Coll d’Alforja, les Deveses d’Arbolí i el Barranc del Portell també menava vers el Mas dels Frares, per continuar cap els Masos de la Febró i Prades. De fet, sembla que el Mas dels Frares era més aviat una granja ramadera, segurament lligada a la carrerada, abans de la reconversió de l’Evarist Fàbregas.

De rastre de la Carrerada Reial sols queda el topònim, o ni això, però la Carretera de l’Evarist encara resta mig desdibuixada entre les pistes obertes arran la instal·lació del campament militar el 1950, que n’aprofità part del seu traçat. La vegetació frondosa va amagant-lo lentament en l’obaga del Gorg. Hi destaquen els teixos, els avellaners salvatges, roures i alzines, i és clar, el pi roig entre altres pins.

L'actual edifici del Mas dels Frares
La carretera de l'Evarist Fàbregas d'accés al Mas dels Frares
 
La carretera de l'Evarist Fàbregas en l'obac del Riu del Gorg
Planimetria del 1923, extret de l'ICC (www.icc.cat), amb el detall de la carretera de l'Evarist Fàbregas i la carrerada reial.

 
Comparteix:
technorati tags: , , ,

6 Des, 2009

El naixement del Riu Montsant

S'ha oficialitzat que el riu Montsant es forma en l'aiguabarreig del Riuet del Teix, que drena tot el vessant septentrional de Montsant des d'Albarca fins el Pi de la Carabasseta, amb el Riu de Prades, que neix en l'altiplà de la vila de Prades i drena la solana de la Serra la Llena i les barrancades dels Segalassos.

Aparentment, en aquest aiguabarreig el riuet del teix es mostra més cabalós, però el riu Montsant augmenta ràpidament de cabal per l'aigua subsuperficial i per surgències difuses, probablement degut a la complexa formació geològica per la presència de la falla de Montsant, que va per la canal del Descarregador cap a la Finestra dels Eixarts.  I és en aquest aiguabarreig que trobem una albareda molt madura que ha suportat les crescudes del riu: l'albareda de l'Arçons.

Les aigües del riuet del Teix eren aprofitades per un dels molins que possiblement donaren lloc al topònim de la vila d'Ulldemolins: el molí de la Vila o del Espasa, important molí que va pertànyer a una important casa d'Ulldemolins, "cal Ochu", dels Alabart, que actualment es troba ben enrunat.

A uns 350 m de l'aiguabarreig, aigües avall del Riu Montsant, es troben les restes d'un altre molí, també documentat des del s. XV. Encara és visible la bassa d'entrada al molí i el pou.

En aquest naixement o, més ben dit, formació del riu Montsant, ja es mostra la bellesa de la vegetació de ribera que, més avall, acompanyarà al riu en el congost de Fraguerau i fins l'embassament de Margalef.

L'albereda de l'Arçons, des dels Pins Carrassers, assenyala l'inici del riu Montsant

L'aiguabarreig del riu de Prades (esquerra) i el riuet del Teix (paral·lel a la pista), i l'albereda de l'Arçons

El molí de l'Espasa, a l'esquerra del riuet del Teix

Les primeres aigües del riu Montsant

Un rogle d'àlbers més joves i vigorosos.

Les aigües del Montsant es dirigeixen cap el Molí del Vaquer.

L'entrada al pou del molí del Vaqué, des de la seva bassa.

Cadolla del riu Montsant, sota el molí del Vaqué. Es veu un petit banc de peixos en l'aigua.

Els conglomerats formen estrats verticals degut a una falla geològica i fan que l'indret es presenti molt esquerp.


 
Comparteix:
technorati tags: , , , , , , , ,

6 Nov, 2009

La Carrova (2)

Una de les fonts que brollen de la zona de la Carrova, surt d'una petita cavitat, a poca distància d'una mena d'ullal. Les aigües eren recollides per una mena de bassa de recepció, sembla que bastida amb els carreus de l'antiga torre de sant Joan, del castell d'Amposta. D'allí, eren distribuides cap a una serie de recs i canalets. Ací fou el primer lloc que es plantà arròs, al s. XVII per part dels monjos cirstercencs de Benifassà, gràcies aquesta abundància d'aigua d'aquest indret.

La torre de la Carrova
La sortida de les aigües de l'ullal
L'interior de la cova on es troba una activa surgència d'aigua.
Els carreus escairats probablement procedents de l'antic castell d'Amposta
  
 
Comparteix:
technorati tags: ,
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 ... 24 25 26  Següent»