27 Ago, 2018
La Cova Fosca, a Capafonts
El racó de la Cova Fosca passa desaparcebut, adès molt cultivat i explotat. Hi vaig arribar per casualitat, com sovint passa, seguint un rastre de camí que denotava certa solera. El racó està envoltat per cingles, potser no massa espectaculars però que l'emmarquen perfectament. Encara es pot transitar pels camins que menaven dels masos als horts del fondo. La seva solitud va ser perfecta com per servir d'amagatall a diferents famílies relacionades amb el Mas de Fortet, que s'entaforaren a les coves els dies de l'arribada de l'exèrcit sublevat de la darrera guerra civil.
Ha costat una mica, però, visitar el racó. La primera cova, ben fosca sota l'espessa vegetació, feia suposar que allò "era tot". Era reconegut un gran teix vora la cova i, ai làs, el teix que no s'hi trobava. Noves recerques, de camins i de teixos, no van resultar positives en quant al teix. Mentrestant, el camí conegut que hi passa més proper ha començat a degradar-se pel pas de motocicletes, ja que l'utilitzen per baixar al riu. Amb aquest nivell de civisme, ha calgut deixar-ho tot tranquil, "brut" i emboscat per poder mantenir aquest patrimoni dignament.
Després d'un temps, tot segueix com era d'esperar: les motos campen a l'ample i el camí es va degradant. Aquest raconet de món però, m'atrau i m'atanso a visitar-lo de tant en tant. En la darrera visita contemplativa, un arbre extrany, com escapçat, em crida l'atenció. El brancatge és típic de teix. Intento arribar-hi sota el bosc, i allà apareix una gran soca de teix, monumental. L'arbre és vell, molt vell, més que mil·lenari. El tronc subsiteix amb poc fullatge, alguns rebrotims s'apareixen per les branques. Les branques més gruixudes i baixes van ser tallades. El seu aspecte és com d'un gegant ferit, cansat. Darrera seu, la Cova Fosca, l'autèntica, petita balma allargassada amb una curiosa protecció i la pàrt habitable socavada en el seu interior. Esfereeix imaginar-se unes famílies passant-hi la nit.
Tweet
