8 Ago, 2008
La Carrova
La Carrova és un indret carregat d'història i de valors naturals. La Torre és l'element més destacat però als seus peus, s'estén unes importants restes de l'època romana. L'indret és privilegiat, en un petit promontori, vora el que era l'antiga desembocadura de l'Ebre al mar, doncs la mar quedava a poca distància, allà a Amposta, per aquella època històrica. L'aigua hi té altres elements a destacar. Els ullals i surgències d'aigua provinent del freàtic del Port donaven una aigua de qualitat al lloc. L'aigua actualment té un color que fa desconfiar. L'indret és espectacular, però malauradament els abocaments de runam espatllen i degraden el conjunt.
Tweet
2 Jul, 2008
Un racó de frescor vora Samuntà .
Un racó ideal per les calorades de l'estiu, a la vora l'antic terme de Samuntà. Bon estiu
Tweet
1 Jul, 2008
Riu de la Vall. Capçanes.
La Serra de Llaberia dóna lloc a diferents cursos d'aigua de règim torrencial, bàsicament. Uns desguassen directament a la Mar Mediterrània, com el Riu Llastres i la Riera de Rifà. Els de la banda septentrional de la serra aflueixen ver el Riu Ebre. Un d'ells és el Riu de la Vall o de Capçanes. S'origina de diverses surgències i té un cabal més o menys permanent, això sí, marcadament estacional. El seu curs ofereix racons de gran bellesa en un ambient dela calidesa de la muntanya mediterrània i la frescor de l'aiguaprovinent de les infiltracions d'aquest massís calcari com és la Serra de Llaberia.
Tweet
18 Jun, 2008
La desembocadura del Riu Millars
A la comarca de la Plana, el tram final del Riu Millars forma una important zona humida d'alt valor natual, tot i que ha estat altament explotat per l'extracció de graves en la seva ampla llera. El riu ha estat canalitzat entre dos grans cavallons vers la gola sud, tot deixant la gola nord i la gola ampla a mercè de la proliferació de petites construccions, tot i tractar-se d'una zona humida inundable. La gola sud forma un petit estany d'aigua dolça separada de la mar per una barrera de còdols.
Tweet
31 Mai, 2008
L'Estany Salat (Mont-roig del Camp)
Les zones humides del litoral del Camp han estat del tot eliminades, tret d'alguns petits fragments, com ara els Muntanyans de Torredembarra. Les Madrigueres del Vendrell i la Sèquia Major de Vila-seca, fins i tot aquest darrers anys han sofert una immensa pressió que els fa totalment anecdòtics. La fama de la pressió urbanística del País Valencià, on encara resten espis de considerable extensió i importància, ens fa perdre de vista la realitat: al Principat ja hem fet tard!
Un petit espai alimentat per les llevantades del mar i les rierades és l'Estany Salat, a Mont-roig del Camp. Aquests dies es troba ufanós, i una parella de camesllargues (Himantopus himantopus) hi campen a l'ample. Aquest espai se'l coneix també amb el nom de l'Estany Gelat, malformació del nom original. L'espai està confinat entre Miami, les vies de comunicació (tren i carretera) i les urbanitzacions de Miramar. S'ha documentat la presència del Fartet i això fa que estigui protegit per l'autoritat autonòmica. S'hi ha fet una mena de restauració parcial, que ha consistit en habilitar una zona d'aparcament rodejada de baranes de fusta que actualment presenta una imatge decrèpita per la mala qualitat dels materials. La fusta tractada en autoclau és el material de moda recomanat per l'autoritat wue dóna uns pèssims resultats, almenys vora mar.
Tweet
