12 Feb, 2012

L'estret de l'Esqueix

El riu Brugent ha hagut d'obrir-se un llarg recorregut enmig un massís calcari, de Farena fins a la Riba, on desguassa al Francolí. Un trajecte escarpat, ple de ressalts que de ben segur ha originat el seu precís nom: el Brugent. Sota els cingles de l'altiplà del Pinetell, hi destaca un bell engorjat de molta anomenada. La paorosa riuada del 10 d'octubre del 1994 va canviar la fisionomia del fons de vall i va esborrar tota la vegetació riberenca i molts trams del camí de la Riba a Farena, en particular d'aquest tram. Actualment, la vegetació de ribera s'ha recuperat amb rapidesa i l'estret presenta una bellesa salvatge.

 

 

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 
Comparteix:
technorati tags: , , ,

2 Ago, 2011

El Riu de Valldarques

Entre les serres interiors que s'extenen entre la Serra de Boumort i la Serra d'Aubenç, a la dreta del Segre, s'obre la vall d'Arques, drenat pel Riu de Valldarques. De fet, Valldarques era un nucli de població existent a la part alta de la vall. El poblament de tota la zona és disseminat, en grans masos, que algun cop es poden agrupar. Destaca l'església de Sant Romà, de romànic llombardí.

A mitja vall, el riu retomba quasi 90º prenent la direcció NE, en la zona de confluència amb el Riu de Santa Maria, on hi ha el reconegut saltant d'aigua del Boter de Santa Maria i el proper el nucli de Serradarques, el mas de Sobre-roca i les restes de la Torre de la Vila, tots ells damunt les cingleres que emmarquen el curs del riu.

Aigües avall, el mas de Torriella guaita sobre el seu molí, on les aigües, de salt en salt, corren cap el Congost del Codó, que tanca la vall d'Arques, abans de la immediata confluència amb el Riu de Sallent.

 

Sant Romà de Valldarques
   
Els primers salts d'aigua
   
Les cases de Valldarques
   
Les restes del castell o Torre de la Vila
   
   
   
    
   
    

 

 


 
Comparteix:

17 Jul, 2011

El Santuari de Salgar

El Santuari de Salgar es un santuari troglodític situat en un estret del Segre, el Congost de Salgar, just abans del Congost de Rubió i l'Estret de Mur, a les envistes de l'aiguabarreig amb la Noguera Pallaresa. Salgar, que etimològicament vindria de al gâr, la cova, topònim força extès, pot tenir l'origen en les fortificacions del territori de frontera entre el territoris sarraïns i els cristians, i es troba just enfront d'un dels castells d'origen islàmic, el Castell de Malagastre, que protegia la ciutat de Balaguer. Posteriorment, a la cova s'edifica una ermita romànica el segle XII. El lloc era força estratègic doncs era lloc de pas de transhumancia i romiatge camí de la Seu d'Urgell, i al s.XV alberga un monestir carmelita com a indret d'acolliment i hospital. En aquest indret, la ribera del Segre reb les aigües de les Fonts de Salgar donant una sensació de frondositat enmig de cingles i vegetació de ribera.

 

 
L'ermita i el portal d'entrada al recinte del Santuari
    

   
 
El santuari i les coves en la cinglera calcària.
  
 
Als peus del santuari, discorre el Segre envoltat de la vegetació de ribera.
   
   
L'escala de fusta que dóna a la coveta o balma de més amunt.
   
 
El cingle de Salgar i el Segre que desfila cap Alòs de Balaguer.
   
   
Des de la coveta de més amunt, la plana d'Artesa de Segre i la muntanya del Castellot.
  
 

 


 
Comparteix:
technorati tags: , ,

26 Jun, 2011

El barranc del Grau de Vincabrer (Arbolí i Siurana de Prades)

Un dels afluents de la capçalera del Riu de Siurana és un petit barrancó, d'aigua quasi segura que es forma sota el vessant occidental del Puig de Gallicant. Sota el Collet dels Colls, en els conreus del Mas del Cucut, s'hi localitza la Font del Grau. Tot just en aquest punt comença la davallada del curt recorregut d'aquest barranc, tot salvant els dos nivells de parets calcàries del Muschelkalk, superior i inferior, la paret grana dels gresos del Buntsandstein, fins a finir en les aigües del Riu de Siurana, en terreny de les llicorelles prioratines, al Toll de la Cinteta. L'indret és frescal ja que es troba en les Obagues. El camí del Grau de Vincabrer comunica Gallicant i Arbolí amb el Molí Paperer, el Mas de Candi i Siurana.

Conreus del Mas de Cucut, amb espontànies mates d'espernallac florides.
  
La bassa de la Font del Grau, amb 2 grans carpes que mantenen la fauna a ratlla.
  
Una bassa naturalitzada amb un estol de bova.
  
Les parets de les dolomies inferiors, retallades pel Barranc del Grau.
  
El grau discorre per les Obagues, sota alzines i rojalets.
  
  
  
  
Fins desguassar al Riu de Siurana.
  

 
Comparteix:

15 Jun, 2011

El Vedat del Pany

La capçalera de la Riera de Riudecols, que pren el nom de Barranc de les Irles, per constituir terme d'aquest antic municipi que pertany a Riudecols, està formada per un atapeït bosc de rebrots d'alzines sobre un substrat de pissarres del Carbonífer, més o menys metamorfitzades.  Un paisatge típicament prioratí on l'alzinar ha anat ensenyorint-se dels costeruts vessants, sota la Miranda de Puigcerver. Aquest indret és el conegut com el Vedat del Pany o Collevances, l'antiga Coma Llevansa. La vall roman tranquil·la mentre als seus peus discórre el trànsit de la "nacional" i contempla com va desapareixent lo Puigmarí lenta però definitivament.

   
La caseta del Vedat
   
Interior de l'alzinar
  

 
Comparteix:
technorati tags: , , , ,
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 ... 24 25 26  Següent»