16 Ago, 2015

La Cova del Pere Moliner, a Siurana

Publicat per rafefe 12:24 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Es tracta d'un habitatge que aprofita l'espai que queda sota d'un gran bloc de cingle caigut al vessant, entre els cingles de Siurana i el Riu de Siurana.

L'habitatge es troba envoltat d'antigues parades d'olivers, alguns dels quals encara subsisteixen.

Tot i que es troba proper al Grau de les Marrades, la seva desconeixença ha fet que es conservi en molt bon estat, tot i els anys i panys d'abandó.

Es recordava a Siurana el personatge del Pere Moliner que, després de passar la vespra a la taberna del poble, tornava pel Grau de les Marrades una miqueta alegre, tot i el perill del camí.

 

 

 

 

 

 

 


 
Comparteix:

12 Jul, 2015

El Mas del Patacó, a Mont-ral

Publicat per rafefe 16:25 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Ha estat molt difícil localitzar el Mas del Patacó, a Mont-ral i fins i tot, ja el donava per desaparegut menjat per alguna de les nombroses pedreres que hi ha pels contorns. El singular d'aquest mas ve de la història més recent de les Muntanyes de Prades. Hi nasquè Ramon Roig i Recasens i el nom d'aquest mas donà nom a una partida local del maquis.

El mas està completament assolat i costa de veure la seva planta i extensió. No fa l'efecte, doncs, que hagi caigut de manera natural per abandó, com en molts casos de masos d'aquestes muntanyes. La vegetació s'ha menjat literalment les restes. Qui sap si va ser destruït en un episodi més de la repressió franquista.

Es trobava quasi a l'inici de la plana de la Lloera, altiplà d'on es van extreure les primeres lloses de la famosa pedra lloera o d'Alcover. A la seva vora hi passa el camí vell d'Alcover a Mont-ral, el que passa pel Mas d'en Gomis. Era coneguda una bassa temporal aprofitada per abeurar-hi els ramats.

 

Les restes més visibles del mas

 

Actualment, a més de l'abandonament, pels voltants hi aboquen les escòries no aprofitables de les pedreres d'aquesta part del terme de Mont-ral.

 

El lloc on era la bassa, ara aterrada, encara s'hi veuen mates de jonc 

 

Valgui doncs aquest apunt per fer memòria dels orígens geogràfics dels Patacons.

De la història, o històries, en podeu llegir algunes als següents enllaços. Unes històries encara fresques, tanmateix:

 

  Grupo Pàmies-Patacó

  Ramon Roig Recasens, el Patacó

  Repercussions, a la Mussara, del cas Patacó  

 


 
Comparteix:

18 Abr, 2015

Els Quatre Molins, a Siurana

Publicat per rafefe 20:44 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Els Quatre Molins diuen que es trobaven allà on el Barranc del Gorg conflueix amb el Riu de Siurana. O més ben dit, on el Riu de la Febró i el Barranc del Gorg donen lloc al Riu de Siurana, si m'ho permeten dir aixins. Aquest indret, com explica Amigó, es coneixia antigament com la Molina o el Molinar.

Afegeix Amigó que almenys tres d'aquests molins van passar a ser propietat d'Escaladei, per autorització del comte de Prades de l'any 1410. El quart molí potser havia desaparegut o va ser exclòs d'aqueixa concessió comtal. Però el 1724 sols en quedava un de sencer, anomenat el Molí de la Marmolina.

Sols hi ha el record d'un xicot que va reconstruir un molí després de la guerra civil del 1936, però va ser denunciat i va fer desaparèixer tot rastre de l'actuació.

Descriu Amigó que sols queda el rastre d'un bocí de sèquia i d'una bassa.

Sobre el terreny, es veu que l'aigua era canalitzada sota el salt d'aigua anomenat modernament la Gorguina. Sota el salt, entre les roques tosques, l'aigua era aconduïda per un petit forat cap a la sèquia. Segurament es devien utilitzar troncs per aconduir l'aigua des del toll cap a la sèquia.

 

El salt de la Gorguina

 El petit forat on s'iniciava la sèquia

 

La sèquia passava arran la paret del cingle

Cal pensar que la configuració del Barranc del Gorg ha canviat molt des de fa 300 anys. El riuet ha patit uns quants aiguats i barrancades; sols veient les conseqüències de la darrera riuada del 1994. Així, és segur que no queda ni rastre de com era la captació o derivació d'aigua cap a la sèquia.

El primer tram de sèquia va arran del peu de cingle i ben arrapada a la paret. La vegetació s'hi ha fet ufana i fa que sigui poc evident el rastre, però encara es va veient. Després es va separant de la paret calcària i aviat el senderó que transita per la vall del Barranc del Gorg se'l farà seu. Tot i que no ho sigui conscient l'excursionista, transitarà breument sobre la mateixa sèquia i, fins i tot, per dins la bassa que regulava la baixada de l'aigua als molins. Un cop a la bassa, el senderó gira per anar cap el vell Mas de Ribelles de Baix i enllaçar amb el Camí vell de Siurana a la Mussara.

De la bassa, es forma la primera caiguda. De fet, de la primera caiguda o cacau es conserva ben intacte l'estructura de pedra seca i l'aigua queia per dins d'aquesta estructura.

 

Entrada de l'aigua al primer molí 

 

Detall de l'entrada al pou

 

 

La primera caiguda o primer molí.

Sota la caiguda d'aigua es veu un petit espai que podia correspondre a l'espai de la mòlta o cacau, de 3 x 3 m aproximadament. A la sortida d'aquesta zona, el carcabà, encara es veu la canal d'aigües.

 

Sortida d'aigua del primer molí

 

Sortida del cacau del primer molí

 

Sense solució de continuitat ve el segon saltant d'aigua. La estructura és idèntica a l'anterior, tot i que l'entrada al cacau es troba totalment colmatada.

 

 

Estructura del segon saltant d'aigua

 

 

 

Eixida d'aigües del segon molí

I encara vindrà el tercer saltant, també de la mateixa fesomia que els dos anterior, tot i que es troba en pitjor estat de conservació. Tant el pou d'entrada, el cacau i la seva sortida d'aigua ja no són visibles, sols es percep l'estructura del saltant d'aigua del tercer molí.

 

 

La paret de pedra del tercer i últim saltant d'aigua

La incògnita queda en el quart molí. Segurament quedava sota dels tres anterior, ja a tocar de la llera del Riu de Siurana, doncs encara resta un petit desnivell a salvar, aprofitable encara per a un molinet; és una suposició, ja que sota l'embat de la riuada ha fet net més d'una vegada i s'ha emportat qualsevol resta que hi quedés.

 

Des de la vora del riu es percep la tosca formada per l'aigua d'on hi hauria el quart saltant.  

 

A la vora del tercer molí, s'hi troba un petit abric sota un sotre de roca, que potser tenia relació amb els molins.

 

Un petit habitacle rupestre vora els molins 

 

Es pot dir que és una estructura particular la dels quatre molins situats tan junts i l'un sota l'altra a les Muntanyes de Prades. Hi han exemples similars, com el Molí del Salt al Riu Ges, a Sant Pere de Torelló.

Podem concloure que es tracta d'una mostra molt sigular d'arquitectura industrial medieval, que per la seva situació allunyada dels nuclis habitats, amb un accés complicat i fora de l'abast de la zona d'inundació del riu, s'ha conservat bastant intacte. Segurament, els tres primers molins corresponen als de la deixa comtal a Escaladei. El quart molí s'hi devia afegir en posterioritat per aprofitar el darrer salt d'aigua. Podria ser que el quart molí no estigués ben bé alineat amb els tres anteriors. De totes formes, el quart molí va patir l'embastida del riu i la seva ubicació no és evident, ara per ara.

La riuades també han alterat la captació. El nivell de l'aigua del toll de la Gorguina va baixar sensiblement després de l'aiguat del 1994. Es pot suposar que anteriorment devia estar més arran la tosca que s'ha format en el salt d'aigua.

Es mostra un esbós de l'estructura dels Quatre Molins de Siurana, per copsar el seu funcionament:  

 

 


 
Comparteix:

5 Nov, 2014

El Mas de Cercós, a l'Aleixar

Publicat per rafefe 12:26 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Els Mas de Cercós fou una important masada del Camp. Situat vora la Riera de Salvià, aigua avall del Salt, va pertànyer a la família Pàmies, que teníen la casa pairal al Carrer Mitjà de l'Aleixar, on avui és Cal Nap. De la nissaga tradicionalista dels Pàmies n'era el que es convertí en una figura mítica: el guerriller Cercós, l'Isidre Pàmies i Borràs. La figura d'en Cercós va ser retrada per en Albert Manent a Cercós, guerriller carlí al Baix Camp. Ja dins el llegendari, conten que ferit, fou dut al Mas de Joan Pau de la Mussara, on sota el seu cingle teníen una cova que feis d'hospital per als guerrillers carlins, lloc que ha creat el topònim de l'Hospital dels Carlins. Diuen que fou enterrat a la Mussara, sota l'àvia Boronada, per evitar que es fessin amb el seu cos, com retrata Josep Iglésies a L'àvia Boronada, publicat dins el llibre L'esment diví.

Diuen que el mas fou ocupat fins la guerra civil. Tanmateix, sembla que posteriorment estigué de nou actiu. El mas es troba en molt mal estat. Tot ell està perdut, així com les construccions del voltant. Al capdamunt del Salt estant, encara resten els vestigis de la captació d'aigua que era aconduïda cap el mas. Sembla que hi teníen forns.

 

Arribant al mas pel que sembla que era el camí antic

 

El mas queda prou amagat

 

L'entrada principal a la masada

 

 

Una bonica barbacana i modificacions modernes a la façana

 

El que queda del rellotge de sol

 

Una capelleta rep al visitant

 

La llar

 

El pis sense el sostre de les golfes ni teulat. A les golfes es veuen les tradicionals finestres tapiades.

 

Al pis, es veuen a la paret les diferents capes de diferents èpoques

 

El pou de la cisterna a la part baixa

 

 

 

El conjunt de la masada des d'una gran era 


 
Comparteix:

13 Abr, 2014

El Barranc de la Pedregosa, a Siurana

Publicat per rafefe 16:12 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

El Barranc de la Pedregosa, o de la Font de la Pedregosa, és un barranc que es forma sota l'altiplà el Pla del Marian i del Bosc del Puço, tributari del Riuet de Prades juntament amb el Barranc del Carcaix. L'indret és feréstec i té una bellesa singular. Està encaixonat entre els cingles del Mas de la Noguera i del Cau del Llop, s'aiguabarreja amb el Carcaix sota la impressionant paret del Mas de l'Extremenyo.

 

 


 
Comparteix:
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 ... 24 25 26  Següent»