13 Abr, 2014
El Barranc de la Pedregosa, a Siurana
El Barranc de la Pedregosa, o de la Font de la Pedregosa, és un barranc que es forma sota l'altiplà el Pla del Marian i del Bosc del Puço, tributari del Riuet de Prades juntament amb el Barranc del Carcaix. L'indret és feréstec i té una bellesa singular. Està encaixonat entre els cingles del Mas de la Noguera i del Cau del Llop, s'aiguabarreja amb el Carcaix sota la impressionant paret del Mas de l'Extremenyo.
Tweet
28 Gen, 2014
L'Esqueix: L'Escletxa, en record de Josep Iglésies i Fort.
Eren els anys 20 del passat segle XX. L'època era efervescent. Una crisi agrària i econòmica, i alhora una renaixença cultural, política i social. La muntanya feia temps patia un gran despoblament. Els joves Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna recorrien les Muntanyes de Prades tot recopilant els camins aleshores encara vius, tot i que ja se'n començaven a perdre bastants.
Josep Iglésies, fill de la Riba i enamorat de la vall del Riu Brugent, queda corprès d'una racó de la vall. L'inspirà un relat de caire romàntic ambientat en aquell indret de gran bellesa, L'Escletxa, dins el llibre "La terra d'en Gallarí. Narracions i paisatges de la muntanya tarragonina", editat per la Llibreria Nacional i Estrangera, a Reus, el 1932.
Avui, el camí roman abandonat. I el gorg encara inspira al visitant solitari que el visita, sobretot si baixa per aquesta antiga Escletxa.
Us deixo amb el relat de Josep Iglésies i Fort:
Tweet
28 Des, 2013
El Mas de Ribelles de Baix
Farà un any que vaig publicar una entrada al blog per als masos de Ribelles, de l'antic terme de Siurana. Allà vaig confondre el Corral del Macià Bodro amb el Mas de Ribelles de Baix, error que tenia molt interioritzat de temps enrera. El Mas de Ribelles de Dalt és ben conegut i visible. Però, el de Baix?
Diferents mapes el situen en llocs on no hi existeix. D'altres no l'esmenten. Les descripcions de la seva situació a la bibliografia no sempre són precises, però sí que em donen pistes per localitzar-lo. El mas fa molt de temps que es va abandonar i el fet d'estar en una frondosa obaga fa difícil veure'l. Almenys és el que m'ha passat a mi. Hi he passat sovint pel costat sense veure'l.
El mas, doncs, ha estat molt fàcil de trobar, però fins que no hi ets pràcticament a dins, hom no s'adona de la seva presència. Ben a la vora d'una pista de desembosc, les seves ruïnes estan cobertes de molsa, falgueres, heura, alzines, pins, roures i arbustos. És difícil copsar la seva grandària, segurament era més humil que el de Dalt, les restes de les quals es veuen més modernes, almenys per arranjaments posteriors.
Els masos van pertànyer, després dels Ribelles, a la Cartoixa d'Escaladei. Josep Iglésies l'anota com a abandonat cap el 1920, ja els que porten les terres viuen al Mas dels Frares. Tanmateix, crec que per aquella època, el Mas dels Frares ja era de l'Evarist Fàbregas.
La font més propera deu ser la que Amigó esmenta com la "Font del Mas de Ribelles", que la situa entre els dos masos, tot i que resta prou lluny del Mas de Dalt, però que es troba a l'inici del barranquet de les Solsides, tal com explica. També coincideix amb la situació que explica Iglésies. La font té aigua en el petit bassiol, des d'on es perd, tot i que no disposa d'un raig d'entrada.
De ben segur que el mas de Baix es van abandonar al mateix temps que el molí situat als Quatre Molins que pertanyia al mas. D'aquest mas arrencava el camí dels Quatre Molins.
De fet, el mas de Baix es troba en una cruïlla de camins: el de Siurana a la Mussara, el de Gallicant als Quatre Molins i a la Febró.
Ara, l'antic feinejar s'ha transformat en oblit, del qual ha nascut la bellesa:
Tweet
7 Nov, 2013
Mas de Mariner, a Vilaplana
El Mas de Mariner era un important finca de gran extensió, situada a Vilaplana i a la falda del vessant que cau dels cingles de la Mussara, a la dreta del barranquet que baixa de la Font del Roure. El Mas de Mariner ha estat un referent per vilaplanencs i mussarencs. Tanmateix fa temps que cau en l'oblit i l'abandonament, tant de l'edifici del mas, com els conreus i la seva boscúria.
A finals del s.XIX s'amplià l'edifici, quan es vivia una època d'esplendor, que aviat s'estroncaria amb la fil·loxera. La finca es replantà posteriorment amb avellaners.
A la planta baixa, en l'ample espai de l'entrada, dóna pas als corrals, magatzem, la cuina i una saleta d'estar modernament apariada. Pujant al primer pis, a mitja alçada es troba un magatzem o graner, amb un curiós accés.
A la paret de la cambra principal, en un pany lluït expressament, es comptabilitzen possiblement collites?
La Font del Mas de Mariner, on era molt típic per moltes generacions de vilaplanencs anar a menjar la mona
Tweet technorati tags: mas mariner vilaplana
21 Jul, 2013
La Font Voltada, de Siurana
A l'antic terme de Siurana es troba el que va ser la Font Voltada. I és així perquè fa temps que està perduda i no hi brolla l'aigua. De fet, és una font de molta anomenada, sobretot per la banda d'Arbolí, d'on és més propera.
La tradició popular posa l'orígen de la font en l'època en què els moros dominaven aquest territori, a recer del famós castell de Siurana.
Es troba a la part superior dels cingles de la partida de l'Obaga de Siurana, prop del portell per on discorre el Grau de la Font Voltada, i hi passen almenys quatre camins: el de la Solana, el de l'Obaga, el del Molí de Salvat i el de les Solcides.
Es troba sota un marge de pedra seca. Tanmateix, la pedra que envolta la font està treballada i escairada, mentre que la del marge és de pedra natural. El nom es pot deure a la seva situació, tot i queno sugui exactament una voltael que la cobreix. Tanmateix, les escriptures de la finca on es troba, la anomenen com a "Font Brollada", ja que l'aigua neixia del fons del pouet.
Ara la font resta perduda i oblidada sota la pista de les Solcides. L'aigua passa hi passa més fonda i ja no omple el bassiol redimentari que hi ha sota la font.
Tweet
