5 Gen, 2013
El Mas d'en Ribelles de Dalt i el Corral del Macià Bodro, a Siurana
En l'antic terme de Siurana, l'alta vall del Riu de Siurana està dominada per les parets de gresos rogencs i de calcàries que fan una fantàstica muralla i que protegeixen els masos que es troben en l'altiplà, on les magres argiles eren conreades. A banda i banda de riu, els masos poblen aquests altiplans. A baix, al riu, les úniques edificacions que hi romanen són els molins, a l'empara de l'aigua del riu. No és fins el Mas d'en Candi que hi trobem una edificació a sota cingles.
El Mas d'en Ribelles era una important hisenda; ubicat a la cota 698, als mapes se'l anomena "Mas d'en Ribelles de Dalt", per distingir-lo del "Mas de Ribelles de Baix", situat a la vora sota el cingle que presideix el mas de dalt. El de baix sembla que no era tant imporant i fou el primer en ser abandonat.
Del Mas d'en Ribelles de Dalt, en surt una drecera vers els Quatre Molins que es troba molt bruta, però que s'hi passa. Potser és el Grau de Ribelles topografiat en algun mapa. No és ben bé un grau i per això en dic drecera. Sols hi he transitat fins el camí que passa per sota el cingle del mas. El camí fins els Quatre Molins hi és, perdut i emboscat.
Tweet
18 Des, 2012
Les Olles de l'AsmÃ
A cavall del Priorat i la Ribera d'Ebre, entre els Guiamets i Darmós es troben les Olles de l'Asmà. De fet, es troben en la Riera de l'Ull de l'Asmà, que desemboca al Riu de Siurana, ja ben aprop del seu aiguabarreig amb l'Ebre a Garcia.
Aigües amunt, aquesta riera es coneix com la Riera de Marçà i, més avall, de Capçanes. Entre Capçanes i els Guiaments es troba l'embassament dels Guiamets.
Diuen que en aquestes olles era el lloc de bany de la gent dels pobles dels Guiaments i Darmós. Ara resten ombrívoles i molsoses, amb un cert encant, tant pel lloc com pel regust àrab del seu topònim.
Tweet
11 Des, 2012
Els Estrets de la Riera de MarçÃ
Entre la Serra de l'Espasa i les Taules, a l'extrem de mestral de la serra de Llaberia, la Riera de Marçà forma un conegut estret entre els pobles de Marçà i Capçanes. Tanmateix, l'aigua hi és escadussera, doncs la naturalesa calcària del terreny fa que l'aigua es vagi filtrant fins desaparèixer ben bé per complet. Els joc de l'aigua amb la roca calcària donen formes arrodonides i pulides. A mig aire del seu vessant esquerre, hi transcorre el camí de Marçà a Capçanes pel Molí del Barceló.
Tweet
11 Nov, 2012
La Mina de les Nines, de Mont-roig del Camp
La Mina de de les Nines ja fa anys que no raja. Amb l'abandonament del tros que regava, després d'algun aiguat o per algun pou obrat aigües amunt, la mina ja es va estroncar.
Com es pot observar, la mina està excavada en la seva part final en granits, bastant descompostos. El granit és molt impermeable y la galeria va a buscar els materials permeables que, aigúes amunt, intercepta el sòcol granitoide.
Resseguint el possible traçat de la mina en amunt. hi ha un pou o registre, que s'utilitzava per baixar i netejar-la. A la vora, s'entreveuen entre la vegetació lesn terres extretes del seu interior. Com es veu, la primera part del pou està excavat ja en terreny del quaternari, de caràcter permeable. El seu fons, sembla que estigui ben sec.
Vora el pou, una pala que potser s'usà per llimpiar la mina.
La boca del pou, desprotegida de l'erosió i tapada amb les branques i pins tallats.
A la sortida de la mina, al marge dret del Barranc de l'Horta, les ensulsides són frqüents i han afectat de ple el primer tram a cel obert de la mina. Un petit tran de canonada de pvc va ser l'últimintent de mantenir la mina, que a partir d'ara va per la vora del barranc, amb algun tram el galeria subterrània.
Un tram de galeria subterrània ensulsida. El corrent d'aigua va ser desviat per l'esquerra, en el marge del barranc.
La sortida de l'últim tram de galeria subterrània.
El pont o aqüeducte damunt de la Rasa del Suntu. D'estructura molt poc esvelta, més aviat sembla una paret de marge com les que es troben en l'indret, amb un forat per deixar passar el barrancó.
Detall de la obra de fàbrica del pont. Es perceben tres nivells: materials grollers a la base i la volta. Una part intermitja de pedra no tan grollera i material amb maons i pedra fina a la part superior.
Des de la confluència de la Rasa del Sunto amb el Barranc de l'Horta, en el punt on desguassaven les aigües sobrants de la mina al barranc. Contundents murs protegien els marges del barranc.
La bassa, ara perduda i amb la vegetació que la va colonitzant. El tros del Pepe va ser l'últim a utilitzar les aigües de la mina de les nines. Es veu l'última i recent ampliació per protegir la bassa.
Tornat enrera, es troben més estructures relacionades amb la Mina de les Nines que ja fa molt més temps que van quedar inactives.
Just a la vora de la boca de la mina, es localitza l'entrada a una galeria subterrània perpendicula al barranc que aconduïa l'aigua en sentit a la Rasa del Suntu.
L'interior de la galeria ben excavada. La seva sortida en el marge esquerra de la Rasa del Sunto es troba semiobstruïda.
Per salvar el barranquet, un bell pont de esvelta estructura portava les aigües a l'altra vora. El pont està obrat amb maons de terra cuita.
La boca d'una galeria subterrània amb una bonica estructura d'obra.
L'interior de la galeria presenta, almenys el el seu tram inicial, una protecció de la volta i dels seus laterals. Aqueix indret també presenta fortes ensulsides i, d'aquesta manera es protegia la galeria.
Registre de la mina, totalment colgat de terres. A partir d'aquí es perd el rastre de la mina. Potser anava direcció els rentadors de Mont-roig, o a una bassa propera, o a la mateixa bassa del tros del Pepe...
A la vora d'aquesta última galeria i de la bassa del Pepe, es troba aquest forn de terra que potser abastí els maons que han obrat aquestes estructures.
Per finalitzar, una altra incògnita relacionada amb la Mina de les Nines. A la boca de la mina, es troba un bell pont, de caràcter mixte, doncs donava pas i aconduïa l'aigua. Aqiest pont comunica el marge esquerra del Barranc de l'Horta amb la boca de la mina, amb pendent cap a la mina, a l'inrevès del que seria lògic. Alguna altra mina deuria aportar aigua al sistema, o bé portava aigua cap a la galeria que creua la Rasa del Sunto.
Vista superior del pont, des de sobre la boca de la mina.
Detall de la part superiorn que corona el pont. Laigua passa a la dreta, a cota superior de la zona de trànsit.
Vista del pont des del marge esquerra del barranc, que és des d'on hauria de venir l'aigua. No es percep quin podria ser el seu origen.
En aquest costat esquerre del pont, que correspon a la partida de les Parellades, s'intueix el recorregut de la mina al peu del marge que entra cap a les parellades. I uns tres marges amunt, després d'unes pluges ha quedat al descobert la mina que pren la direcció paral·lela al barranc. No sé si correspondrà a la mina de les Parellades o una altra.
Vista de l'entorn del pont.
Actualment, la Mina de l'Horta o del Rentador encara es troba activa. Aquesta passa per la vora esquerra del Barranc de l'Horta, però es troba a una cota aproximadament 10 o 12 m per sota el nivell de la Mina de les Nines. A la vora hi ha un registre d'aquesta mina recentment apariada.
Tweet
26 Oct, 2012
El Salt de la Riera del Salt a l'Aleixar
Un dels espectacles que tenim a l'abast després d'un bon temporal de llevant és la baixada de les rieres del Camp. La seva desembocadura a mar, a Cambrils atrauen molts visitants, així com els ponts que les creuen.
La capçalera de la Riera de Maspujols ve de la unió del Riu de la Mussara (no sé si es diu ben bé així) i la Riera del Salt o de Sovià. Aquesta té a la seva part alta, un conegut salt, espectacle apreciat pels excursionistes. Aquest salt es troba a la part baixa del Barranc de l'Aigua Sana que, d'ací en avall ja s'el coneix com la Riera del Salt.
Les fotos són preses l'endemà del dia en què van caure 188 l/m2 a l'Aleixar.
Tweet
