27 Gen, 2013
L'Estany de Montcortès
Entre Senterada i Gerri de la Sal s'estenen unes muntanyes de relleus arrodonits, gastats i amb paisatge en mosaic, ple de vives pastures, rouredes de port baix i escadusseres pinedes. Un seguit de pobles hi rauen, des de Peramea, Bretui, Montcortès, fins a Cabestany i Mentui.
Hi destaca l'Estany de Montcortès, estany que s'abasteix de surgències d'origen càrstic i que drena cap el Riu de Ruixou, que desemboca al Flamisell, a la Pobleta de Bellvei. Diu la llegenda, que sota les seues aigües hi ha submergida una ciutat maleïda.
Al fons, les neus de la Pica de Cervi i la Serra des Tres Pessons.
Tweet
6 Gen, 2013
El Mas del Puço del Cingle i el Portell del Marrà , a la Mussara
A l'extrem ponentí de l'antic terme de la Mussara, ja ben bé sobre Alforja, i en la cingla, això és el lleu replà existent entre el cingle roig i la primera paret calcària, es troba aquest mas. En concret, es troba a l'extrem meridional de la Mola, que és un dels sortints dels majestuosos cingles d'Arbolí i de la Mussara, que miren cap al Camp.
El lloc on està situat el mas té un microclima que l'ha afavorit en èpoques passades més fredes: resta a recer del vent de serè, fora de l'abast de la Peluda, la boira mussaranenca que s'ajeu a dalt de la serra, i està orientat cap el sud. Tanmateix,el terreny és migrat i la font important més propera, la Font de la Pedrola, cau a certa distància del mas.
L'accés al mas pot ser per camí de la cingla, que es tracta d'un camí ben tapat per la vegetació. Un altre accés és des de l'altiplà de la Mola pel Portell del Marrà. Com diu Ramon Amigó en el llibre Els topònims del terme municipal i poble de la Mussara (1963): "En cap altra ocasió no hem vist portell més estret i més llarg alhora. És com una fissura profunda i estreta al capdamunt del cingle; el seu fons és inclinat amb l'extrem més baix mirant al mas esmentat i amb l'altre a nivell del Pla de la Mola. La seva amplada és només suficient per al pas d'un home expedit. Actualment és molt poc freqüentat, però segueix tenint molta anomenada."
Personalment, crec que Ramon Amigó exagera a l'inici, però cal conèixer aquest pas, un racó de món per no oblidar.
Finalment, com diu el mestre Amigó, i va escriure el seu mestre Iglésies, cal escriure "Puço" amb "Ç": el nom ve de la masculinització de Puça, un renom de la Mussara. La toponímia de l'ICGC ho transcriu com a "Pusso".
La punta que assenyala el Portell del Marrà, que queda a la seva dreta segons la imatge.
El Portell del Marrà, des de l'extrem del Pla de la Mola.
El Portell del Marrà des de l'extrem inclinat, vora del Mas del Pusso del Cingle.
El Mas del Pusso del Cingle, amb Alforja al fons, des del capdamunt del Pla de la Mola.
Tweet
5 Gen, 2013
El Mas d'en Ribelles de Dalt i el Corral del Macià Bodro, a Siurana
En l'antic terme de Siurana, l'alta vall del Riu de Siurana està dominada per les parets de gresos rogencs i de calcàries que fan una fantàstica muralla i que protegeixen els masos que es troben en l'altiplà, on les magres argiles eren conreades. A banda i banda de riu, els masos poblen aquests altiplans. A baix, al riu, les úniques edificacions que hi romanen són els molins, a l'empara de l'aigua del riu. No és fins el Mas d'en Candi que hi trobem una edificació a sota cingles.
El Mas d'en Ribelles era una important hisenda; ubicat a la cota 698, als mapes se'l anomena "Mas d'en Ribelles de Dalt", per distingir-lo del "Mas de Ribelles de Baix", situat a la vora sota el cingle que presideix el mas de dalt. El de baix sembla que no era tant imporant i fou el primer en ser abandonat.
Del Mas d'en Ribelles de Dalt, en surt una drecera vers els Quatre Molins que es troba molt bruta, però que s'hi passa. Potser és el Grau de Ribelles topografiat en algun mapa. No és ben bé un grau i per això en dic drecera. Sols hi he transitat fins el camí que passa per sota el cingle del mas. El camí fins els Quatre Molins hi és, perdut i emboscat.
Tweet
