17 Des, 2023
Hospital dels Carlins, a la Mussara
Un dels fets històrics que ha marcat la història de la Mussara ha estat la mort d'en Cercós.
Isidre Pàmies i Borràs, de l'Aleixar, anomenat el Cercós (16.12.1842), fou un militar carlista. Va pertànyer a la Junta Carlista de Tarragona. Va servir en l'arma d'Infanteria en iniciar-se la Tercera Guerra Carlina, al comandament del 4rt Batalló de Tarragona. Es va distingir en les accions de l’Albiol, de Casserres i en la victòria de Prades.
L'agost de 1873, el Cercós, conjuntament amb Vilallonga, Agramunt i Miret entraren a Santa Coloma de Queralt, desarmant als voluntaris de Tarragona. El 4 de setembre de 1873, va lliurar la batalla de l'Albiol contra dos columnes, en una de les quals anava el diputat Pere Bové i Montseny, així com el president de la Diputació de Tarragona, Antoni Estivill. L'altra columna estava comandada por el coronel Font, sota les ordres del delegat de la Diputació de Tarragona, Sanahuja. La derrota de les dues columnes va ser total, i en la acció va morir el diputat provincial, Sanahuja.
L'acció més important duta a terme pel Cercós va ser l'anomenada Batalla de Prades, a resultes de la qual hi perdé la vida. La columna republicana del tinent coronel Maturana va ser batuda completament per la partida carlina de l'Isidre Pàmies, sota el comandament de Rafael Tristany. Enmig del combat, el Cercós va rebre el reforç del tinent coronel Agramunt, que hi va anar amb el 1er Batalló de Tarragona. L'acció va finalitzar amb la victòria carlina, en morir el tinent coronel Maturana. Els presoners —4 capitans, 5 tinents, un alferes i 160 soldats i classes pertanyents al Batalló de Caçadors de Barcelona— varen ser conduïts a la frontera de França i allà se'ls va alliberar. A conseqüència de les ferides sofertes durant l'acció el 19.10.1873, l'Isidre Pàmies va morir al cap de tres dies i va ser enterrat la Mussara.
Actualment, és conegut l'Hospital dels Carlins, una balma situada a la vora del Grau dels Racons. La llegenda diu que al resultar ferit el Cercós, fou portat fins el Mas del Joanpau i que, per més seguretat, fou amagat en aquesta cova, on morí.
Però en Ramon Amigó, en la seva toponímia mussarenca, on la identifica com a Hospital dels Carlistes, comenta que hi han dues balmes conegudes per aquest nom. Aquests dos Hospitals dels Carlistes es troben pròxims, tancats amb parets de pedra seca i estaven dedicats a curar els seus ferits.
Una troballa de Marc Miravall, de Maspujols, ens ha permès enllaçar els camins i accessos als Hospitals d'aquest Racó de món que constitueix el Cingle dels Racons.
La balma, que ha passat desconeguda fins el moment, resta amagada en un racó del cingle. És allargassada i hi ha pintades dues creus en cada un dels dos extrems. Podria ser que fos per tal d’identificar-la amb aquests senyals? Poden correspondre a enterraments efectuats en la pròpia balma? O bé correspon a altres fets històrics d’aquestes muntanyes?
Com a anècdota, cal esmentar que la llegenda diu que Cercós fou dut en mula fins a la cova. Hem trobat un crani d’un èquid en un pas davallador a la cova, potser la que transportà el ferit.
Tweet technorati tags: Cercós , Hospital , Carlins , Carlistes , Mussara , Prades , Aleixar
2 Mai, 2021
La Font del Prat, de la Mussara
La Font del Prat està situada en el Prat de l'Agostenc de la Mussara, a la cruïlla del Camí dels Roures i la Carrerada, que ve de les Pinedes vers Mont-ral.
La Font sempre ha servit com a abeurada pel bestiar, Actualment encara ho és per a la fauna salvatge. El lloc per on brolla l'aigua estava coberta per una volta de pedra, atribuïda als moros, per la qual cosa també s'ha conegut com la Font dels Moros.
El lloc ha quedat espatllat per la bassa de lona envoltada per un tancat, que es va fer a tocat de la font, per tal d'emmagatzemar les seves aigües, que tenen fama de no ésser massa bona
Tweet
12 Mai, 2019
La Cova del Miró, a Montsant
La Cova del Miró es localitza a la vora dels 1000 m d'altitud, sota la Serra Major. Antigament, el barranc on es localitza la cova era lloc de pas i de feineig. Actualment el camí del fons del comellar fa de mal passar, bandejat pels nous usos dels camins de la muntanya. Així, aquest fons s'ha fet ferèstec i hi abunda el senglar.
La cova té un degotall, característic d'altres coves de Montsant. Els bacis que recollien l'aigua s'han degradat per aquests nous estadants, els porcs senglars, que han fet seva la cova i s'hi revolquen amb fruició.
Tanmateix, el més curiós de la cova és el cirer que hi ha a l'entrada. Un cirer gran, encara que no majestuós, dóna un toc de verd tendre al vol de les capçades. És inevitable pensar en el proper Clot del Cirer. Allà hi va desaparèixer. En el seu lloc, hi han uns formosos noguers. Diuen que uns romàntics van plantar uns cirers en el Clot, però que no van prosperar, potser a causa de no ésser terra de cirers.
Puc afirmar doncs, que el cirer viu a Montsant, als 1000 m d'alçada, i en dóna fe aquest cirer de la Cova del Miró. Al Clot del Cirer, que es troba a la mateixa altitud que aquesta cova, si no van prosperar els novells cirers plantats, fora per alguna altra raó.
Caldrà seguir la maduració de les seves cireres i conservar aquesta varietat de cirer d'alçada de Montsant, d'aquesta soferta Cova del Miró.
Tweet
27 Ago, 2018
La Cova Fosca, a Capafonts
El racó de la Cova Fosca passa desaparcebut, adès molt cultivat i explotat. Hi vaig arribar per casualitat, com sovint passa, seguint un rastre de camí que denotava certa solera. El racó està envoltat per cingles, potser no massa espectaculars però que l'emmarquen perfectament. Encara es pot transitar pels camins que menaven dels masos als horts del fondo. La seva solitud va ser perfecta com per servir d'amagatall a diferents famílies relacionades amb el Mas de Fortet, que s'entaforaren a les coves els dies de l'arribada de l'exèrcit sublevat de la darrera guerra civil.
Ha costat una mica, però, visitar el racó. La primera cova, ben fosca sota l'espessa vegetació, feia suposar que allò "era tot". Era reconegut un gran teix vora la cova i, ai làs, el teix que no s'hi trobava. Noves recerques, de camins i de teixos, no van resultar positives en quant al teix. Mentrestant, el camí conegut que hi passa més proper ha començat a degradar-se pel pas de motocicletes, ja que l'utilitzen per baixar al riu. Amb aquest nivell de civisme, ha calgut deixar-ho tot tranquil, "brut" i emboscat per poder mantenir aquest patrimoni dignament.
Després d'un temps, tot segueix com era d'esperar: les motos campen a l'ample i el camí es va degradant. Aquest raconet de món però, m'atrau i m'atanso a visitar-lo de tant en tant. En la darrera visita contemplativa, un arbre extrany, com escapçat, em crida l'atenció. El brancatge és típic de teix. Intento arribar-hi sota el bosc, i allà apareix una gran soca de teix, monumental. L'arbre és vell, molt vell, més que mil·lenari. El tronc subsiteix amb poc fullatge, alguns rebrotims s'apareixen per les branques. Les branques més gruixudes i baixes van ser tallades. El seu aspecte és com d'un gegant ferit, cansat. Darrera seu, la Cova Fosca, l'autèntica, petita balma allargassada amb una curiosa protecció i la pàrt habitable socavada en el seu interior. Esfereeix imaginar-se unes famílies passant-hi la nit.
Tweet
30 Set, 2016
La Roca Pintada, a Farena
A la vall del Brugent, damunt de la vila de Farena destaca la Mola de Roquerola, conformada pels clàssics cingles roig i blanc. La Mola s'assenta sobre els gresos i pissarres del Carbonífer, afectats pel metamorfisme de contacte, que conformen els costers que davallen cap el Riu Sec i el Brugent.
El concorregut camí que comunica Farena amb la Mola passa pel anomenat Coll del Coster de la Roca Pintada, que francament, mai havia vist. La Roca Pintada fa referència a un pany de cingle roig que presenta diferents matissos de colors. Diu en Eugeni Perea que s’estudià la possibilitat d’extreure’n coure piritós i carbonatat, i que no reeixí. Tanmateix el racó és bonic de veres.
A la base del cingle i orientada a migjorn hi ha la Cova del Pallisé, habitatge adosat a la paret. La vegetació dificulta moltíssim recòrrer la base de la Roca Pintada. Un extrem de la construcció és visible i em fa l'efecte que pot ser més extens del que aparents. La vegetació s'hi ha fet ufanosa. De fet, aquest racó era cultivat pel Pallisé i diu que va ser habitada fins als anys cinquanta. Tenia horta i fruiters, i, a causa d'aquest arrecerament, en ple hivern s’hi collien productes que la gent de Farena apreciava molt.
Tweet
