17 Des, 2023

Hospital dels Carlins, a la Mussara

Publicat per rafefe 22:41 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Un dels fets històrics que ha marcat la història de la Mussara ha estat la mort d'en Cercós.

 

Isidre Pàmies i Borràs, de l'Aleixar, anomenat el Cercós (16.12.1842), fou un militar carlista. Va pertànyer a la Junta Carlista de Tarragona. Va servir en l'arma d'Infanteria en iniciar-se la Tercera Guerra Carlina, al comandament del 4rt Batalló de Tarragona. Es va distingir en les accions de l’Albiol, de Casserres i en la victòria de Prades.

L'agost de 1873, el Cercós, conjuntament amb Vilallonga, Agramunt i Miret entraren a Santa Coloma de Queralt, desarmant als voluntaris de Tarragona. El 4 de setembre de 1873, va lliurar la batalla de l'Albiol contra dos columnes, en una de les quals anava el diputat Pere Bové i Montseny, així com el president de la Diputació de Tarragona, Antoni Estivill. L'altra columna estava comandada por el coronel Font, sota les ordres del delegat de la Diputació de Tarragona, Sanahuja. La derrota de les dues columnes va ser total, i en la acció va morir el diputat provincial, Sanahuja.

 

 

L'acció més important duta a terme pel Cercós va ser l'anomenada Batalla de Prades, a resultes de la qual hi perdé la vida. La columna republicana del tinent coronel Maturana va ser batuda completament per la partida carlina de l'Isidre Pàmies, sota el comandament de Rafael Tristany. Enmig del combat, el Cercós va rebre el reforç del tinent coronel Agramunt, que hi va anar amb el 1er Batalló de Tarragona. L'acció va finalitzar amb la victòria carlina, en morir el tinent coronel Maturana. Els presoners —4 capitans, 5 tinents, un alferes i 160 soldats i classes pertanyents al Batalló de Caçadors de Barcelona— varen ser conduïts a la frontera de França i allà se'ls va alliberar. A conseqüència de les ferides sofertes durant l'acció el 19.10.1873, l'Isidre Pàmies va morir al cap de tres dies i va ser enterrat la Mussara.

Actualment, és conegut l'Hospital dels Carlins, una balma situada a la vora del Grau dels Racons. La llegenda diu que al resultar ferit el Cercós, fou portat fins el Mas del Joanpau i que, per més seguretat, fou amagat en aquesta cova, on morí.

 

Però en Ramon Amigó, en la seva toponímia mussarenca, on la identifica com a Hospital dels Carlistes, comenta que hi han dues balmes conegudes per aquest nom. Aquests dos Hospitals dels Carlistes es troben pròxims, tancats amb parets de pedra seca i estaven dedicats a curar els seus ferits.

Una troballa de Marc Miravall, de Maspujols, ens ha permès enllaçar els camins i accessos als Hospitals d'aquest Racó de món que constitueix el Cingle dels Racons.

La balma, que ha passat desconeguda fins el moment, resta amagada en un racó del cingle. És allargassada i hi ha pintades dues creus en cada un dels dos extrems. Podria ser que fos per tal d’identificar-la amb aquests senyals? Poden correspondre a enterraments efectuats en la pròpia balma? O bé correspon a altres fets històrics d’aquestes muntanyes?

Com a anècdota, cal esmentar que la llegenda diu que Cercós fou dut en mula fins a la cova. Hem trobat un crani d’un èquid en un pas davallador a la cova, potser la que transportà el ferit.

 

 


 
Comparteix:
technorati tags: , , , , , ,