24 Jun, 2006
Aniversari
Ahir per mati, com que feien els entrenaments de la F1, vaig decidir prendrem el mati en calma per veure els entrenaments. Pensava que eren a la 1 del migdia, però quan vaig obrir la tele no ho feien. Desprès vaig descobrir que era a les 11 del mati :-p. Com que no tenia res a fer a la uni, vaig venir cap al despatx a xerrar una estona, fins les 5 de la tarda, que havíem quedat amb el Carlos i la Jenny. Feia 3 o 4 dies, ja Jenny ens havia convidat a la celebració dels 50 anys del seu tiet, i no li varem poder dir que no. Ni que abans d’anar-hi, em vaig tallar el cabell (que ja em tocava, que els tenia tots de punta).
La celebració es feia en un local comunitari, i era una festa/còctel/sopar amb tota la família, coneguts, etc (i jo i el Carlos). Evidentment, nomes entrar varem començar a sentir punyalades (mirades) per tot arreu, i ens va presentar com els amics europeus, lo que va aixecar cert interès. Varem estar xerrant per allí, i a cap d;una estona van començar el sopar. El sopa consistia en una taula central, en que anaves allí i te feies el teu propi “sandwitch”. Primer hi havia el pa, desprès manteja per ficar al pa, desprès varies amanides per ficar entre el pa, i per acabar, vedella a l’all per ficar dintre el sandwitch també. I per acompanyar, unes mongetes rares. Jo vaig menjar primer un entrepà amb manteja, i vaig provar la carn (però tenia massa gust a all). I desprès vaig aprofitar per sopar, i em vaig fer dos entrepans amb manteja, però aquest cop vaig anar a la cuina ficar-me sucre. Quan el cuiner em va veure, va dir: que fas??. Li vaig contestar que ficar-me sucre al pa amb mantega, que era bo. Tot seguit em va preguntar de on era (serà per la sucre, o pel anglès??), i li vaig dir que d’espanya. Aleshores em va contestar: “Em pensava que a espanya éreu mes foscos (dark)”. EM vaig quedar amb cara de que m’estàs dient ??? Li vaig dir que hi havia de tot, gent mes moreneta i no, ja que hi havia molt de sol. Ell per acabar va dir: “Tinc que viatjar mes”.
La resta de la festa, doncs com totes les festes d’aniversaris, que si regals, que si parlaments, que si fotos, que si bromes pujades de to, etc.
Varem estar fins tard, passades les 12 em deixaven a la residencia.
I com que era aviat, vaig decidir estrenar la maquina de fer crispetes !! (que encara no ho havia fet). Obro la caixa, llegeixo les instruccions, i em disposo a fer-les. De sobre, comencen a sortir crispetes rebotades per tota la habitació (el vol era massa petit). I desprès, a menjar-les, i tenen el problema, que com que estan fetes amb aire calent i per tant sense oli, la sal no es queda enganxada a les crispetes. Malgrat això, estaven molt bones.
23 Jun, 2006
Divendres
De passada, varem estar visitant el Centre Comercial (el mes gran del mon) de dia. I es espectacular. Varem anar a la muntanya russa de dins del centre comercial, i pots caminar per una passarel·la per dintre dels loops. Apart vaig trobar dos botigues frikis (una de jocs de rol, i l’altre d’anime, que hi he de tornar algun dia).
A les 9 de la nit ja tancaven totes les botigues, així que varem anar a comprar el sopar, i varem anar a casa el Carlos a sopar. Va tocar arròs bullit (tenia que ser amb tonyina, però al final mel vaig menjar amb el seu suquet).
Al acabar de sopar, la Jenny ens va ensenyar a jugar a un joc de cartes que juguen aquí: Cribbage (un altre dia parlaré del joc, que ara em fa mandra). Va guanyar la Jenny, ni que a la mateixa ma jo la superava, però segons les regles el qui guanya primer guanya, sense possibilitats del segon o tercer en començar pugi “empatar” (quines regles mes injustes).
23 Jun, 2006
Capritx
La Jenny es va entossudir que no ho trobaríem, ja que ho tenia que haver comprat abans de marxar. Jo vaig entossudir-me que si que el trobaríem, ja que a espenya pots trobar adaptadors d’altres països, i que a mes no era tant estrany un transformador de 110 a 220.
Primer varem anar a una Canadian Tire (una especie de Leroy Merlin, o com s’escrigui). Tenien adaptadors per passar del voltatge europeu al canadenc (o sigui de 220 a 110), però no el que buscàvem. Això si, tenien maquines de tallar el cabell, però varem continuar buscant. Varem anar a una altre tenda també estil Leroy Merlin però mes de “bricolatge”, i tampoc en tenien, però ens van dir una botiga que si que en tindrien possiblement, i cap allí varem anar. Evidentment, tampoc en tenien, però ens van dir una quarta botiga que en tenien segur, i a la quarta va ser al definitiva. Varem torbar el transformador de 110 a 220, però nomes de 40W, i per 60$. I la maquina de tallar els cabells nova eren uns 25$. Però jo tenia raó, i ho varem trobar ;-)
Faig una pausa, per parlar sobre les botigues. La zona on estàvem, imagineu-vos un centre comercial com “Les gavarres” (Tarragona), però ENORME, tot ple de botigues amb el seu pàrking (evidentment, no sigui que hagin de caminar), ple de restaurants de menjar ràpid, restaurants familiars (que li diuen aquí als restaurants de menjar mitjanament decent). I quan dic enorme es enorme.
Així que varem decidir tornar a la primera botiga a comprar la maquina de tallar el cabell nova. Però abans varem passar per un “tot a un dollar” (canadenc evidentment), i vaig aprofitar per comprar coses que feia temps que tenia que comprar i no trobava pels voltants de la uni: plats, gots, ganivets (que tallessin decentment), culleres, vols (ja que aquí NO tenen plats fondos, i per fer-me algun dia arròs).
I varem tornar a la primera botiga a comprar la maquina de tallar els cabells, i de pas, me vaig comprar una petita olla (per fer l’arròs). I aleshores, em va baixar la inspiració .... em va venir així de cop el capritx de comprar-me ..... una maquina de fer crispetes !!
Vaig preguntar si en tenien, i al cap de poc m’apareix el dependent amb la maquina i em diu que 18$, i no vaig poder resistir la temptació de comprar-la (ueueueueue).
Amb tot, ja eren les 9, i com que teníem gana varem anar a comprar quelcom per fer de sopar: pollastre fregit amb patates fregides, i de postres cireres (bastant cares. 12$ el quilo, però em va venir el capritx al veure-les). Jo vaig aprofitar que estava a una botiga diferent a la que vaig sempre (i mes gran), per buscar coses noves, i vaig trobar: formatgets de la “Vaca que rie” !!!, però en paquets de 8 (qui es TOT gran, excepte els formatgets de la cava que rie), i me van costar 4$ (bastant carets).
I varem anar a sopar a casa el Carlos a sopar (que estava treballant en la seva tesis). Em va tocar cof cof pelar i tallar les patates cof cof, i durant una estona fer-les. Ja que aquí l’oli es molt car i mes que fregir-les les fan a la planxa,i s;han d’anar movent (no saben menjar). I el pollastre, el van fer en una maquina per fer pollastre a la planxa (grill), aquí son vagos fins i tot per cuinar, però molt còmode la maquina.
El sopar era força bo, les patates tenir-ne un
gust estrany al no estar del tot fregides, però be, eren patates fregides, i em
va entrar bastant be el pollastre (i va anar be variar una mica). Al acabar de
sopar, varem estar fent jugant la Uno, fins passades les 12, que varem plegar i
la taxista em va portar a la resi. Vaig estar menjant cireres (mmmm, estaven
bones, però pel preu, m’esperava quelcom millor), vaig veure un capítol de
Futurama i un dels Simpsons, i a dormir.
22 Jun, 2006
Classes de castellà
Al cap d’una estona, com no podia ser menys, van arribar el Carlos i la Jenny. I varem estar xerrant els quatre molta estona, directament fins que a les 11 ens van tancar el bar.
A mes, la Jenny em va demanar que li traduís la canso de L’estaca del Lluís Llach (que li havia enviat una amiga seva) del català al castellà i al angles. Va ser força entretingut, a mes e, va servir per repesar tant castellà com angles. Desprès em va demanar que traduís una canso de la Bebe del castellà al angles. Això va ser una mica mes avorrit, ja que la canso en castellà no tenia cap sentit, eren frase soltes sense cap significat, i en angles menys. Ah, per veure vaig demanar un got d’aigua (gratis evidentment), com s’ho curren els canadencs.
Quan ens van fer fora de la cafeteria (per que tancaven), varem estar xerrant una estona a la porta, i desprès varem anar a casa el Carlos a juga runa estona a cartes (al Uno). Fins a les 12 i mitja, que em van deixar a la resi i a dormir.
Avui res a destacar, nomes que me aixecat en calma, he vingut a la uni, he fet feina, i ara he quedat un altre cop amb el C i la J, però no hem quedat per fer res concret, improvisarem.
Per cert, potser haureu notat que els títols dels missatges últimament eren una mica “estranys”, es que se’m va ocórrer escriure alguna cosa amb les inicials dels missatges, avui he acabat la primera paraula :-p
21 Jun, 2006
Ahir: The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch and the Wardrobe
Ahir la tarda
vaig anar a fer un cafè al Second Cup amb el Carlos i la Jenny (per variar). Desprès
van dir d’anar a sopar alguna cosa. Però per desgracia, ja comencen a coneixem
els meus gustos “peculiars” pel menjar. Desprès de varies ofertes rebutjades per
mi, la Jenny va decidir anar a un restaurant. Però ella no hi volia anar (com
son les dones), al final a mig camí va canviar de decisió i al final varem anar
a un restaurant pijo/fashion/de disseny. Això si, el restaurant tenia dos coses
molt bones: la primera, es que les cambreres eren impressionants, i la segona
es que tota la estona al fil musical ficaven tecno. A mes, van ficar algunes de
les meves cançons tecno preferides, i em va fer sentir com a casa (o com a casa
el Toni ;-): Robert Miles - Children, ATC - Around the world, i per acabar de
rematar: Benny Benassi – Satisfaction (quins records el videoclip).
El restaurant
eren com unes taules a diferents nivells i envoltades de sofàs de cuir. La
barra era mes de un pub que de un restaurant, i hi havia 3 pantalles enormes on
tenien ficat 2 partits diferents del mundial de futbol. Jo desprès de mirar la
carta, vaig decidir no menjar res, per sort havia berenat (digueu-me previsor),
ells es van demanar una cosa estranya que no recordo el nom.
Al acabar de
sopar, varem estar xerrant un rato, i ahir va tocar parlar de les coses manies
pel menjar. Jo vaig dir que els hi explicaria la meva teoria de per que era
tant estrany amb el menjar, però com que no em van prendre en serio no ho vaig
fer. Es van adonar que jo anava en serio, i per que jo expliques la meva teoria
ells van explicar les seves “manies”. El Carlos va explicar que desprès d’una
insolació un “metge” li va dir a sa mare que tenia que prendre moltes
pastanagues, i s’ha mare s’ho va prendre al preu de la lletra: desprès de tres
dies seguits de menjar NOMES pastanagues de totes les possibles formes, ara te
fòbia a les pastanagues (no les pot ni veure). La Jenny va explicar que a ella
no li agradaven els peixos, i que un dia va menjar “Calamari” (calamars a la
romana), i no li van dir que era “peix”, i quan li van dir que havia menjat
calamars (fan servir un nom diferent pels calamars a la romana i pels
calamars), va odiar encara mes el peix. Al final vaig tenir que explicar la
meva historia ..... però aquesta es una altre historia :-p
Abans de marxar
del restaurant, se’m va ocórrer anar al lavabo. Així que entro tranquil·lament,
em vaig cap al pixador, em baixo al bragueta (perdo si he estat massa gràfic),
i em disposo a començar a reduir al pressió de la bufeta, quan pujo la vista
una mica i em trobo a la paret de davant del pixador una TV !! Vaig fer un salt
enrere de l’ensurt. I no es conya, als pixadors del restaurant i havia una TV
davant de cada un dels pixadors amb el mateix que hi havia a les TV’s del
restaurant ficat (un partit de futbol). Li volia fer una foto .... però just va
entrar un senyor a pixar i vaig decidir que millor no fer al foto.
Desprès varem
estar “discutint” que fèiem, i varem decidir anar a veure una peli a casa al
Jenny. L’altre dia vaig triar jo, ahir va triar la Jenny: Les cròniques de
Narnia. La pel·lícula esta força be, però es nota que es una peli de Disney per
nens. I em va agradar mes “La novia Cadaver”. A mes a mitja pel·lícula, em va
començar a agafar una mica de mal de cap (tant d’angles al final em satura,
entre els subtítols i la pel·lícula).
Al acabar la
pel·lícula, que devien ser una mica abans de les 2, la taxista (Jenny) ens va
portar cap a la universitat, i directa a dormir.
Per desgracia la
migranya no em va passar, i aquest mati me despertat en mal de cap encara, i no
he descansat tota la nit. Així que me quedat tot el dia al llit intentant
descansar, i prenent drogues (aspirines). Al migdia, he dinat a la resi, i això
m’ha fet passar bastant el mal de cap, i he decidit venir cap a la universitat
una estona a fer acte de presencia i mirar el correu.
Avui a les 8 tinc
la classe setmanals de castellà amb la Celia, ni que suposo que també vindran
el Carlos i la Jenny, i la meva intenció es anar aviat cap a al resi a
descansar.
20 Jun, 2006
Repetim
Un alter dia
tranquil: me despertat amb calma, he vingut cap a la universitat, i he estat
fent feina. He dinat un entrepà de formatge (que be que m’ha entrat), i he
seguit fent feina.
Evidentment ja torno a tenir plans per avui a la nit, quina vida mes dura, avui toca anar a prendre un cafè, i desprès improvisar.
Per cert, us
haureu fixat que des de avui “misteriosament” faig menys faltes d’ortografia.
Avui he decidit passar a escriure els missatges primer pel Word, i he instal·lat
el corrector de català. D’aquesta manera em corregeix les errades tipogràfiques,
em fica els accents, i les faltes :-p. Espero que ara pugueu “llegir-me”
millor.
20 Jun, 2006
La Botifarra, per fi !!!
Els plans per ahir
eren senzills: a les 5 em passava a buscar la Jenny, anàvem a sopar a casa del
Carlos (truita de patates), i desprès anàvem a veure a les 8 el partit de
Hockey a la Bòston Pizza (el mateix lloc que l’altre dia).
Però els plans
mes senzills, a vegades son els que surten pitjor.
A les 4:55 ja
estava esperant a que vingués la Jenny (porto dos dies arribant tard i ahir
volia arribar d’hora). Però ahir va ser ella qui va arribar tard, MOLT tard,
per ser exactes a les 5:35. Quan va arribar, varem anar a comprar ous per la
truita, patates i una ceba. També va voler comprar fruita (una pinya i
maduixes), cacauets per picar i pa. A mes va tenir que anar a enviar un fax. En
resum arribàvem a casa del Carlos passades les 6, i quan entrem, veiem que el hockey
ja havia començat.
Ens fiquem a fer
el sopar, i la cuina feia .... fàstic (per ser generós), i a mes el menjador
estava ple d’amics dels seus companys de pis. I se’m va ocorre la idea de dir
d’anar a la meva resi, que estaríem mes tranquils i la cuina esta mes neta
(sembla mentida). I van dir que si. Per desgracia, just acabo de dir això i
entren a la casa 3 canadenques a veure el partit ...... llàstima :-p
Així que varem
agafar tot el menjar i cap a al resi. Efectivament, no hi havia ningú, i varem començar
a pelar les patates mentrestant veiem la 2on part del partit. Durant el segon
descansa, varem aprofitar per fer les truites. Ni que varem tenir alguns
problemes “tècnics”. Normalment hi ha un noi de la resi que deixa els seus
plats a la cuina, i em va dir que si mai els necessitava que ho fes servir. Però
a l’arribà a la cuina, no estaven els seus plats, i ens varem tenir que apanyar
amb les coses que la gent deixa a la cuina per cuinar. Mínimament ens varem
sortir, excepte a l’hora de girar la primera truita (la truita sense seva per un
servidor), ja que ho van intentar amb plats de plàstic, i “casi” cau a la pica.
Per sort es va poder salvar. Per les altres varem aconseguit un plat i va ser
mes fàcil.
Varem acabar de
fer el sopat quan la tercera (i ultima part) ja estava començada, i la cosa
pintava bastant malament: 2-0 (perdien els Oilers). Així que varem començar a
sopar. Cal dir que la truita NO era cap meravella, però veient els ous i les
patates, no es podia esperar res mes. Els ous tenien un color groc fluorescent
que no donaven masses ànims, i les patates deixaven anar un suquet bastant
xungo. Quan va acabar el partit ens varem menjar la pinya, aquesta si que
estava força bona, i em vaig atipar bastant.
Pel que fa als
Oilers, van marcar el 2-1, i van tenir varies oportunitats de marcar el 2-2, però
a falta de dos minuts no se li van ocórrer res mes que canviar el porter per un
jugador, i els Huracains, van marcar el 3-1 definitiu amb la porteria buida. Va
tallar bastant el rollo.
Al acabar el
partit, varem estar fent una mica de zàping i “decidint” que veiem. Fins que varem
perdre el control de la TV, i es va ficar a veure “The Hell Kitchen”, i vaig dir per anar a jugar a cartes.
Van dir que si, i ens varem ficar en una de les taules de la sala d’estar de la
resi a jugar a l’Uno. La primera partida que varem fer la va guanyar la Jenny, però
just quan anàvem a començar al segona, apareix el David (el corea fashion). I
diu que s’apunta. Aleshores el meu cervell reacciona: 4 persona + 1 baralla de
cartes espanyola = BOTIFARRA !! Així que els hi dic que si volen jugar a la botifarra,
i me diuen que si. Qui ho tenia que dir, que faria una botifarra a Canada amb
un gallec, una canadenco-coreana, i un corea-fashion. Evidentment primer els hi
vaig tenir que explicar a jugar, i en angles, però va sortir bastant be (varem
guanyar jo i el Carlos 107 a 6). Allà a la 1 de la nit varem acabar la partida,
i varem estar xerrant bastant estona amb el Addy (l’indi) i el David. Va ser
“curiós” quan va aparèixer de sobte un noi per allí (que no havia vist mai),
amb una trompa com una casa, explicant histories rares, que si anava a la
planta 9 i s’havia equivocat (jo estic a la 3), dient que s’havia equivocat de
planta, i va començar a enrotllar-se sobre que NO estava borratxo, i que li
havien ficat dos multes, i que NO sabia per que. Que la primera li semblava que
per anar borratxo, però que ell NO anava borratxo. I amava repetint la
historia, mes de 10 cops. Al final, vaig fer veure que repartia les cartes, el
noi va pillar la “indirecta” i va marxar.
Varem seguir la
conversa fins allà les 2, que van marxar, i jo directa a dormir (un altre dia
que es fa tard).
19 Jun, 2006
Em tempten
Avui me costat despertarme, ja que no he dormit masa be (em sembla que es culpa del coixi), i al final me aixecat a les 11 i escaix, una bona hora per cap a la uni a teballar.
A la uni res de destacar, fins que fa una estona la Jenny mail que em diu: "a les 5 te paso a buscar a la porta de la resi, i anem a casa del Carlso a sopar". No em dona la opcio ni de dir que no ...... aixi que, marxo a sopar truita de patates (sense seba), i a veure els Oilers.
OILERSSSSSSSSSS !!!! I esperem que guanyin, ja que avui es el partit final de la copa.
19 Jun, 2006
Sirloin (aka: per fi una menjada decent)
Ahir diumenge,
volia prednrem al tarda de relax, pero no em van deixar, el Carlos em va enviar
un email dient-me que a les 6:25 em pasaven a buscar per la porta de la resi,
per anar a donar una volta i sopar fora. No mi vaig poder negar.
Com sempre
ultimament, vaig arrivar 5 minuts tard, i ja m’estaven esperat. Vam decidir nar
a donar una volta, i la Jenny ens va portar al River Valley Park (algo aixi),
el que per ells es el park mes llarg de Canada (tot ha de ser lo mes gran, lo
mes llarg, etc). Com se pot veure a les fotos, era impresionant, tot verd,
molta aigua, molts arbres, i molta gent fent footing, patinant, en bici, etc. A
mes, tot el park ple de taules de picnic amb petites barbacoes, molt currat.
Vam estar
pasejant una estona pel park, i ens vam apalancar en unes taules. Al cap de poc
em van fer treure les cartes i a jugar (son uns viciats, que ja esta be).
Primer lis vaig ensneyar a jugar la mentider (que vaig guanyar jo), despres la
Jenny va explicar un mentider versio Candenca (que va guanyar el Carlos). Es
igual, pero no pots dir mes de 4 d’un numero, i tens que anar tirant els
numeros del 1 al 12. Despres per acavar vam jugar al Uno, que tambe vaig
guanyar jo les 2 partides (per variar). Weno, un “Uno” light amb la baralla
espanyola, a mes, em sembla que no em recordava de totes les cartes :-p
Al acabar les
partides, ens vam ficar a “discutir” on anavem a sopar. Em volien portar a un
restaurant Mongol (aqui tots els restaurants son d’algun pais extrany) ......
pero ja em comencen a coneixer, i al final vam decidir anar a un restaurant
“familiar”, a menjar car a la brasa. Es mes car, pero era mes probable que
trobes algo que m’agrades.
Aixi que vam anar
cap el cotxe, pero la Jenny estava molt vaga i no volia conduir, aixi que me va
donar les claus del cotxe i em va tocar conduir. Tampoc mi vaig negar, me feia
gracia conduir, ja que feia bastant que no tocava un cotxe.
I nomes pujar al
cotxe li pregunto: “On esta el fre??”, casi li agafa un atac de cor :-p. El
cotxe es un chebrolet antic (de General Motors), amb canvi manual, i el embraje
vastant “atrotinat”, i nomes obrirlo es va calar. Excepte aixo, despres la
conduccio molt be, aprenent el estil de conduccio canadenc i les senyals
canadenques. Per exemple, ni que tinguis el semfor en vermell pots sempre girar
a la dreta fent un stop.
Vam anar cap el
restaurant, i casi acabem a osties amb la copilot, ja que m’avisava que tenia
que girar als llocs quan ja eramasa tard, o em deia que canvies de carril, o
que no canvies de carril al estil canadenc. Per exemple, si tinc que girar cap
a la esquerra, jo em fico al carril de la esquerra de tot, per evitar
“problemes”, aqui no, si el carril del mig tambe gira a l’esquerra es queden al
carril del mig.
El restaurant,
era bastant pijo (i ho vam notar al preu). Pero per primera vegada desde que
estic a Canada vagi menjar algo desent i em va entrar MOLT be. Primer de tot,
va venit la cambrera a portar la carta, i a preguntar que voliem per veure. Vam
demanar aigua. I dos detalls: als restaurants si demanes aigua te porten un got
d’aigua (amb molt de gel evidentment) i es gratis. El segon detall, es que als
restaurants hi ha el que es diu “free refill” (reomplerta gratis). O sigui, tu
demanes la beguda, pagues un cop, i te la van reomplint gratis durant tot el
menjar.
Aleshores vaig
tenir que barallarme amb la carta i entendre-la. Evidentment no hi havia CAP
plat del meu gust, aixi que vaig tenir que intentar entendrem amb la cambrear
(i me’n vaig sortir). Primer de tot, li vaig preguntar si podia ser la carn
SENSE cap tipus de salsa i SENSE cap tipus de especie (es que mels conec ja,
soc capas de demanar la carn sola sense salsa i que vingui amb 25 especies
diferents), i em va dir que si, aleshores em va rpeguntar quin tipus de carn
volia ..... em va matar. Li vaig preguntar la diferencia, en resum, totes les
carns eren de “teernera”, la diferencia era com estava tallada o la qualitat de
al carn, i al final vaig demanar el “Sirloin” (basicament per que era la mes
barat), que ara he buscat al diccionari i es “solomillo”. Un cop demanat la
carn, em pregunta algo raro, vaig descobrir que era com volia la carn de cuita,
i vaig veure que a la carta tenien la explicacio (molt currada) de com pots
demanar la carn cuita. Per ser exactes, pots demanar la carn de 5 coccions
diferents, Per exemple, la medium era: with pink in the center. I la per sobre
la medium: “with pink and a trace of red in the center”. Me va agradar molt
aquest detall. I com que no sabia que demanar, vagi dir que el “meddium”.
A mes, vaig demanar
si de guarnicio podia agafar patates freguides (frenc fries), i me va dir que
si. Cal dir que la cambrera es partia el cul de riure (normal), i em va
preguntar d’on era i tot.
Ara tocava
esperar, a que ens portesin les carns, ni que mentestant li van portar una
amanida a la Jenny, i una panera amb pa. Segona ella era un pa MOLT bo .....
pero realment aqui no saben el que es menjar be. Com a curiositat, la panera
portava una petita tarrina mab “mantega” (tenia gust de mantega, pero estava
com montada, una cosa rara).
I al final, va
arribar la meva carn, per sort SENSE cap sorpresa. A mes, la camarera em va
entendre per que quan em va portar el plat va dir: “la carn, sense ninguna
salsa ni especies, i las patatas tambe sense ninguna especie”. Weno, una petita
sorpresa, hi havia una tomaquet al forn al costat de al carn, i una tarrina de
ketchup, per sort la carn i les patates no estaven “contaminades” de la
tomaquet (que es va emnjar el Carlos).
I com vaig
disfrotar .... la carn estava bonisima (per fi), i les patates tot i ser
congelades estaben prou be. Realment, feia molt de temps, que no mejava tant be
(va superar el dia que em vaig menjar el primer mini-babibel canadenc).
Evidentment, lo
meu em va costar: 18.45$, mes les taxes, mes els 3 dollars reglamentaris de
propina. Pero aquest cop si que vaig deixar la propina a gust. Cal dir que van
tenir el detall de no cobrarme les patates (ni l’aigua).
Al acabar de
sopar, ja vam plegar, que era tard i jo havia dit que volia estar aviat a la
residencia (tenia que fer una rentadora). Aixi que me vaig auto-portar cap a la
residencia (vaig tornar a agafar jo el cotxe, senyal que no ho vaig fer del tot
malament).
A les 12 i poc ja
estava a la residencia, i vaig anar a ficar la rentadora, pero em vaig adonar
que no tenia prous diners, i vaig tenir que tornar a vestirme (diguem que ho
rentava TOT) per anar a treure diners al Banc (sort que tinc la bici-1, i va
ser rapid). I mentres esperava que estigues la rentadora (30 minuts per la
rentadora, 1 hora per la secadora), vaig estar parlant amb al David (un
canadenco-corea), i el Addy (el indu). Tameb vaig aprofitar per afeitarme, que
ja tocava. I a les 2 i poc de la nit, quan va acabar la rentadora, directe a
dormir.
18 Jun, 2006
Apren angles amb el Petiso (III)
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Apren angles amb el Petiso Avis, aquest missatje pot ferir la sensibilitat del lector, esteu avisats !
Seguim amb les llisons d'angles del Petiso. Avui repasarem una mica d'angles del carrer (es que la Jenny es MOLT basta).
- I don't give a fuck: Es podria traduir com: "M'importa uan puta merda el que em dius". Realment, mes "literalment" vol dir que m'importa una merda el que dius, tant, que avui no folles.
- I don't fikin' care: Es una altre versio de la frase de dalt: m'importa una merda, pero una mica mes light.
- Fat cunt: Es un dels pitjors insults que es pot dir en angles. Fat = gordo. Cunt = conyo. Traduccio literal "Conyo gordo". Traduccio real: "mes puta que las gallines ...... tant que tens el conyo donat". (Ho sento si he estat groller, es lo que hay).
- Shut up: Aixo no es que sigui cap insult greu, i realment ja ho coneixia abans de estar a canada, pero es que ho diuen molt. Vol dir que callis, ni que depend del to. Pots dir un Shut up tranmquil, que vol dir que callis o no m'emprenyis. O un SHUT UP!, que es podria traduit amb: "calla i no em toquis les pilotes".
I per acabar, una frase "normal":
- Chick-flick: Aquesta paraula es fa servir per definir les pelicules per noies. (Chick = noia. Flick = pelicula).
18 Jun, 2006
R de resaca
Avui al mati m'ha costat motl aixecarme, resaca d'ahir la nit (i aixo que nomes me vaig beure dos sucs de taronja amb gel). Me vaig ficar el despertador a les 12, i me despertat a la una (ueueueue). Una diutxa per despejarme, i he anat a comprar (que estava sota minims d'aliments). Aixo si, primer eh tingut que pasar pel Second Cup a agafar la bici, que ahir la nit es va quedar alli aparcada.
Apart d'aixo, un diumenge tranquil. Weno, ja m'ha enviat un mail el Carlos dient-me que quan quedin per esta tarda, m'avisara :-p. Pero avui m'ho prendre en calma, vull anar cap a la resi "aviat" que he de fer una rentadora (tambe estic sota minims de roba :-p), i descansar per dema que es dilluns, tinc que treballar i es la FINAL dels oilers !!
18 Jun, 2006
O de Oilers
Ahir va tornar a tocar festa, la escusa era el partit dels Oilers. Per si no ho havia explciat, ahir els Oilers jugaven el 6e partit de la final, i naven perdent la serie per 3-2. Realment anaven perdent 3-1, pero han remontat i amb la victoria de ahir van 3-3, qui guanyi el proxim partit, s'emportara la "copa".
Vam quedar amb el Carlos i la Jenny (i teoricament uns amics d'ella), a una pizzeria que esta aprop de la resi/campus/second cup, per anar a sopar i veure el Hockey. El partit comensava a les 6 de la tarda, i vam quedar a les 4:45 per agafar lloc a la pizzeria.
Pero abans vaig pasar per la residencia (al anar en bici es rapid), i veure si veia la Louise, que sabia que ahir (dissabte), marxava de la resi i volia despedirme fer canvi de mails, que aquesta ultima setmana casi no ens haviem vist. Efectivament, estava pleganmt tots els trastos amb el seu marit, vam estar parlant 5 minuts i ens va canviar els mails. Vam quedar que si anava a Vancouver quedariem per nar a fer un cafe.
I vaig anar amb la bici cap el Second Cup, on havia quedat amb el Carlos, per anar cap a la pizzeria. La pizzeria es una pizzeria/bar d'estudiants (ja que a dalt te una residencia), i estava ple de gent jove (i ple de noies ......). L'ambient d'aquest bar em va agradar molt, enuna paret hi havien unes 6 o 7 dianes, amb la seva pizara per apuntar i hi podies jugar lliurement !!, enun raco hi havia una TV amb una NES connectada (que frikis), i en total hi havien 6 teles (i tampoc es que fois masa gran).
Quan vam arribar a la pizzeria, ja s'olorava l'ambient a hockey, a la porta hi havia un grup de gent jugant a StreetHocket (hockey amb una pilota de tenis i sense patins...), i la densitat de morius els Oilers eren espectacular: samarretes, vestits, cares pintades, tatuatjes, etc. A dintre el bar mateix estava tot ple de motius dels oilers (pancartes, banderes, cartells, etc).
Vam anar a trobar els amics de la Jenny (el Carlos els coneixia) que tenien uan taula reservada, pero no ens havien reservat lloc per nosaltres (els canadencs segueixen igual de simpatics), aixi que vam buscar una taula lliure, i nomes en quedava una (i faltaven 1 hora i quart pel partit), i era una taula alta mab taburets. Ens vam seure, i per primer cop va venir una camarera a demanar que voliem veure !! (per fi una mica de servei). Al cap d'una estona va venir la mateixa camarera a preguntar si ens podiem canviar de taula per una mes petita, una taula tradicional amb cadiers (per sort). Vaig demanar un suic de taronaj per veure (a veure si aquest cop no em portava sorpreses), i em van portar un suc de taronja, pero amb la puta mania que tenen aqui de omplir els gots de gel fins a dalt de tot, el suc estava mes agualit que els sucs de supermercat. No ho vaig explicar la'tre dia, pero a la cerveseria, quan vaig demanar la "taronjada", el cambrer em va preguntar si volia un got amb gel, li vaig dir que si, i va agafar un got (bastant gran), i el va omplir fisn a dalt de gel.
Vam estar fent temps amb el Carlos, xerrant i gaudint de la vista, fisn que va venir la Jenny, que vam demanar el sopar (poc abans de que comences el partit). Ells van demanar una pizza, i jo vaig dir que la provaria, i me vaig demanar un plat de patates freguides, realment m'apeteixien, i vaig pensar que era IMPOSIBLE trobarme amb cap sorpresa desagradable amb un simple plat de patates freguides (ilus de mi ...... no me llames iluso ..... por tener una ilusion .......).
Al cap de poc, va comensar el parit de Hockey, i l'ambient suposo que es podia equiparar en els partits del Barsa a Catalunya, la gent cridant, aplaudint, etc, etc. (Com unes cabres). A mes, em va servir per integrarme amb els valors canadencs: les jugades mes aplaudides (despres dels gols) era quan algun jugador dels Oilers fotia una ostia a un del equip contrari que el deixava KO. Ni que el partit, realment no va tenir color, i el va dominar els Oilers desde bon principi, i van acabar 4-0. I les celebracions dels gols, tambe diferents, tothom s'abrasava amb tothom, sobretot les noies. Jo i el Carlos vam estar aputn de traslladarnos a una part qu ehi havien moltes noies, per esperar si marcaven un alte gol, pero al final no ho vam fer.
I tornant al menjar, a mig partit ens van portar el "sopar", la pizza, i les patates freguides, un plat ENORME ..... i se'm va fer la boca aigua .... fins que les vaig provar :-( Apart de que eren patates freguides congelades, estaven fereguides amb un oli raro (jo diria que amb especies), i tenien un gust .... vomitiu. En vaig menjar 4, peor no vaig poder mes. Vaig provar la pizza, i tampoc vaig poder amb ella, era una pizza de un formatje raro, pinya, i carn. Quina gana vaig pasar :-p
Al acabar el partit, va saltar l'alegria generalitzada, ja que ara nomes queda un partit, el partit definitiu (dema dilluns). I el bar es va buidar casi de cop quan va acabar el partit, ja getn se'n va anar de festa. Naltrus vam decidir (weno la jenny) que volai estar a algun lloc tranquil, aixi que ens vam quedar un rato mes al bar.
Jo vaig proposar fer una partida de dardos, i la vam fer. Aqui les partides la fant de la seguent manera: tenen una pizarra amb els numeros del 20 al 13, una D (doble), una T (trible), i una B (buulshot ao algo aixi (el centre de la diana)). Has de fer 3 encerts a cada un dels numeros/lletres (ficant uan creu a la pizzarra), fins completar tots els numeros. El que ho completa primer guanya. Evidentment, vaig guanyar jo (weno, empatat amb el Carlos, que just quan jo vaig acabar, ell va acabar la partida tambe (jo havia comensat primer)).
Despres, la Jenny va proposar que podriem anar a casa seva a mirar alguna pelicula, i vam acceptar. Aixi que vam anar primer de tot al videoclub, ella volia llogar la peli "El lio de la abuela" (o algo aixi), me vaig resistir, i vaig proposar veure: "La novia cadaver". Em va sorprendre, pero em vaig sortit amb la meva (per sort), i al final vam llogar (i veure) La novia cadaver.
Tot seguit vam anar cap a casa la Jenny, una caseta tipic acanadenca rodejada de herba, i sense balles ni res. I si no recordo malament la porta no estava tancada. Nomes entrar, ens va fer treure les sabates (tradicio tipica canadenca), i ens va portar cpa el pis de sota (la cas tenia un pis, pero un soterrani). Alli tenia una especia de saleta, amb una barra de bar, una mega-sofa, i una TV (mes DVD mes satelit amb mes de 900 canals).
I ens vam ficar a veure la pelicula. Vaig dir si podiem ficar els subtituls en angles, i me van dri que si (ueueue), aixi vaig entendre el 99.8% de la peli. Ni que la mitat de la estona ni llegia els subtituls (que bueno soy, y que poco lo digo). La pelicula, me va agradar molt, tot i tenir bastantes cansons. La recomano.
Al acabar la pelicula, ens vam tragar tots els extres del DVD, alguns forsa curiosos, com el de com feien els monigotes i les animacions.
Tambe va ser molt curios (per no dir PATETIC), quan se', va ocorrer ficar la pista en castella del DVD (el DVD era el canadenc (o america), i portava 3 pistes d'audio: Angles, Frances (canadenc), i Espanyol). La pista en espanyol era en mexica/sudamerica, i feia riure, a mes, NO concordava amb els subtituls en castella i encara menys amb el doblatje original. Per exemple, a vegades deiea la veu: "Tienes que entrar", i als subtitusl deia: "Tendrias que salir". O deia "Esto no esta nada mal", i escrit sortia "Esto es bueno". A mes, alguns noms de personatjes/accions eren diferents en angles, en espanyol, i als subtitusl en espanyol. Realment patetic com poden cagar-la tant en un DVD teoricament de qualitat. Si algu tenia pensat aprendre castella escoltant i llegitn els subtituls, no aprendra masa.
Quan ens vam rallar de riurens del doblatje castella (a lo tonto deviem veure mitja pelicula en castella), vam estar un rato mirant la tele i xerrant. Entre d'altres, navem parlant castella i angles. Em van ensenyar alguns insults en angles, i ens vam enfotre de la Jenny quan en comptes de dir pestanyes va dir "testanyes". Encara ric ara :-p. Realment, tambe se riuen de mi amb el meu angles .... pero me serveix per aprenre, per que em corretgeixen la pronunciacio.
Fins per alla les 3 de la nit vam dir que marxavem, pero clar, la Jenny ens tenia que portar en cotxe a la Uni, que esta a l'altre punta de la ciutat, i s'ho va prendre en calma, i no vam sortir fins pasades les 3 i mitja de casa seva. A les 4 ja estava a la residencia i a dormir :-)
17 Jun, 2006
C de Cinema
Ahir (divendres) va ser un altre dia de pluja .... per variar (sort que avui ja no plou).
El dia trnaquil, com sempre, pero a les 7 de la tarda havia quedat amb el Carlos al Second Cup. Nomes arrivar em va dir que marxavem que teniem que anar al punt de trovada amb la Jenny, aixi que vaig portar la bici a la residencia (per no deixarla alli tota la nit), i vam anar cap al punt ee trovada: una cerveseria.
Alli vam demanar algo per veure mentres esperavem, el Carlos una cervesa i jo vaig demanar una taronjada. La broma ens va costar 12$ ....... pero lo pitjro va ser quan vaig provar la taronjada, estava com dolenta, i al mirar, vaig veure que portava 5% d'alchol. En vaig veure una mica, i la resta me va ajudar a veure la Jenny.
Aleshores em van dir per anar a sopar, a un restaurant que ja m'havien dirt l'atre dia, i despres anar al cine. Evidentment vaig dir que si.
Aixi que em van portar a menjar a un restaurant tipic canadenc .... un cof cof .... vietnames .... cof cof. A mes era un cof cof .... vietnames .... cof cof molt curios, el logotip era una "vaca que rie", pero IGUAL que la dels formatjets !!!. Lo de tipic canadenc, es per que aqui a Canada NO tenen cap cuina, ni cp plat tipic. Tot es menjar brosa importat: menjar rapid, restaurants xinos, japonesos, indus, cof cof .... vietnames .... cof cof, etc etc.
A l'hora de triar el sopar, me vaig deixar "aconsellar" per la Jenny, que em va dir que hi havia una sopa motl simple (ja li havia explicat que era molt raro menjant). Aixi que em va demanar uan sopa de vedella (o algo aixi). Per desgracia, quan nava a treure al camara per ferme el guiri fent fotos del restaurant i del menjat, m'adono que m'havia deixat la tarja de memoria a la uni, aixi que no tinc proves d'haver estat a un cof cof .... vietnames .... cof cof.
Primer li van portar el plat al Carlos ...... i em va agafar un sustu pensant que era el meu. Despres van portar com unes creps de ceva (raros son la getn aquesta, que tnia gust a xurro de ceva ...... sense comentaris. I al final el meu plat. Dintre del que cap era potable, era una sopa de fideos llargs (una mena d'espaguetis), amb ceva, coses verdes flotant i trosos de carn. La carn estava crua, i l'havies d'anar remenant per que s'acabes de coure amb la sopa calenta. Jo evidentment, nomes vaig intenar menjar els fideos i la carn. I dic intentat, per que era el primer cop que menjava en palillus xinos .... tot i que me'n vaig sortir prou be.
Teoricament, teniem que anar al cine a les 9:35, i a les 9 encara no ens havien portat el plat, aixi que vam decidir sopar en calma, i anar a la sesio de les 12. Al acabar de sopar, en prou feines eren les 10, i vam dir de fer una partida de cartes, i els vaig ensenyar a jugar a la Podrida (portava una baralal de cartes demunt jo ... per variar). Aixi que ja veus, un gallego, una canadenco-coreana, i un Catala jugant a la Podrida a un restaurant cof cof .... vietnames .... cof cof a Canada, qui ho tenia que dir !!. A mes els va agradar el joc.
Pero a les 11 de la nit, ens van fer fora del restaurant, evidentmet primer ens van portar la compta. Un total de 24$, ho vaig trovar forsa barat. Vaig decidir convidarlos a sopar, la Jenny no es volai deixar (cultures diferents) pero al final va cedir. De pas em van explicar la tradicio (o obligacio) de deixar propina. Un 10%, o el mateix que les taxes. Jo vaig pagar amb tarja de credit, i ho tenen tot preparat ja, al pasar la tarja la maquina te pregunta si vosl deixar propia automaticament o no. Pero jo me vaig equivocar i sense voler vaig apretar a "NO tip" (sense propina), ja que em pensava que em preguntava el tipo de tarja de credit, aixi que vam deixar propina en metalic.
Eren les 11, i teniem que esperar a les 12, aixi que vam anar a trovar el cine (evidentment TOT en cotxe), i a veure les sesions que hi havia. Evidentment a la porta del cine desde el cotxe es veien les pelicules i les sesions. Aixi que no cal ni baixar del cotxe per mirar si t'interesa o no,
i si no t'interesa, segueixes conduint fins el seguent cine. Un cop trovat el cine i comprovat que la sesio era la adecuada (a les 12:05, i a veure V de Vendeta), vam anar a buscar un lloc per seure i esperar que fos l'hora, primer vam pasar pe run McDonalds, que tancava a les 11, i al final vam entrar a un TimHortons (una especie de dunkin donuts, pero en DOLENT). Jo me vaig agafar un dono (0.75$), per provar, i la veritat es que deixava bastant que desitjar). Vam aprofitar el TimHortons per seguir amb la Podrida (viciats), que evidentmetn vaig guanyar jo.
Una mica abans de les 12, vam anar tirant cap al cine, era un cine bastant cutrillo (petit), pero mes barat que el normal. A mes, la Jenny tenia uns tikes, i nomes vam tenir que pagar 0.70$ !!!!! (una pasada).
Al inici de la pelicula, igual que aqui els tipics anuncis xorres, anuncis de apaga els mobils i no donguis patades al seient de devant .... i trylers de pelicules.
La pelucula en si, va estar prou be, te una rerafons filosofic/religios molt gran, i dona per pensar. Apart d'aixo, destacar lo mona que es la Natalie Portman, la pelicula alguns punts interesants, i altres MOLT desagradables, i en conjunt una imitacio barata del Compte de Mointecristo (venjansa i tal), inclus dintre de la pelicula, se'n parla.
A mes, vaig entendre casi tota la pelicula, nomes tenia problemes per entendre l'angles del cabron del protagonista quan parlava amb la mascara (o sigui sempre).
A les 2:20 acavaba la pelicula, i a les 2:40 em deixaven a la residencia. Hora perfecte per anar a dormir :-)
Avui pel mati, m'ho he pres en calma (per variar), i me aixecat a les 12. Me volai fer uan dutxa, pero no teniem aigua calenta, aixi que no me pogut dutxar, i he anat cp a la uni. Ara hq euadat a les 4:45 amb el Carlos per anar a agafar lloc a una pitzeria per veure el partit de Hokey amb uns amics (i espero que amigues) de la Jenny.
16 Jun, 2006
Centre Comercial
El dia anterior
al d’avui (ahir dijous), va comensar tranquil (com sempre). Aixo si, plovent
tot el pu** dia. Tot el dia a la universitat, i alla les 7 ja volia marxar cap
a la resi, a veure si nava al gimnas una estona (que m’esta tornant a sortir la
panxeta), quan el Carlos (el Gallegu) me va enviar un mail per veure si
quedavem el divendres i el dissabte. Li vaig contestar dient que m’anava be, i em
contesta dient que al cap d’una estona anirien amb la Jenny (avui si que ho he
escrit be) a pendre algo al Secon Cup, que si mi apuntava.
Vaig estar penant
uns 2 segons pensant les opcions, resi: gimnas, i TV, o Second Cup: relacins
socials i converses. Aixi que me’n vaig anar cap al Secon Cup, tot i que no
havia sopat res (pero si verenat).
Vam estar xerrant
fins les 11 de la nit, i de pas practicant castella amb la Jenny. Jo intentava
parlar amb angles, pero no se per que el Carlos sempre em parla mab Castella.
A les 11 de la
nit, ens van fer fora del Secon Cup (a qui se li ocorreix tancar a les 11 de la
nit .....), i quan vam sortir al carrer, ja ens despediem. Quan la Jenny em va
dir que m’apropava a la resi amb el cotxe, vaig dir que no calia, que esta a
menys de 5 minuts caminant, pero es va entusodir a que mi acompanyava. Un cop
estavem a dins del cotxe, em va dir que com que no coneixia la ciutat, que em
portava a fer uan volta. Aixi que vam fer una ruta turistica en cotxe per la
ciutat de nit. Primer vam pasar pel centre de la ciutat (el unic lloc amb
edificis alts), i despres me va estar ensenyant la ciutat en si, tot de casetes
individuals amb el seu troset de gespa i ple d’arbres.
Aleshores me van
portat al centre comercial mes gran del mon (no es conya). Al mig de la ciutat
hi ha el West Edmonton Mall, que es un megaedifici rodeixat de parkings de dos
plantes. I a dintre del edifici, es quan alucines. El centre comercial esta
dividit en carrers tematics (al estil port aventura). Hi ha el carrer de Nova
Orleands, el Carrer Xino, i el Carrer d’Europa, i estan ambientats
“teoricament” com si estiguesis al lloc. Restaurants, botiguetes, etc. Vam
entrar pel carrer de Nova Orleands, i lo primer que vam veure es un var
anomenat Sherlock Holmes (tipic de Nova Orlenads si), evidentment, mi vaig fer
una foto.
A partir d’aqui,
ja nomes enumero tot lo que vam veure sense cap ordre, tot lo que hi ha a dins
del centre comercial, per que ja no me’n recordo de quin ordre vam seguir per
veure-ho. A dins del centre comercial, apart de restaurants, bars, i botigues,
tambe hi han moltes atraccions: una montanya rusa, una platja artificial (amb
onades), una balena de ferro, un acuari, un petit llarg amb una reproduccio de
la “Santa Maria” (el vaixell), i amb un submari que pots nar per dintre del
llac i del acuari, atraccions amb animals (foques), un minigolf a les fosques
(amb pilotes fluorecents), atraccions per saltar abb una corda bunge jumping o
algo aixi), una pista de patinatje sobre gel de tamany oficial de les pistes de
hockey, cinemes, un hotel, i segur que em deixo moltes coses mes (que ja era
tard).
Tambe va ser
moooolt curios una botiga que es deia: “Build a Bear” (contrueix el teu os de
peluix). Al entrar a la botiga, hi ha com un caminet que vas seguint, i et va
indicant els pasos a seguir per construir el teu propi os. Primer esculleixes
l’os (la pell), despres l’omples, despres l’abrases, despres compres la roba,
despres li fiques el nom, i per acavar, pagues.
El cinemes tambe
eren molt curiosos, ja que estaven a dalt d’una escalinata, i estava ple de
figures enormes de personatjes del cine: un Batman, un Yoda (star wars), un Kin
Kong, i un drag enorme que cada cert temps treu foc.
En resum, un
centre comercial pensat per que ti pugis pasar un cap de setmana sencer sense
sortir de dins, ja que hi pots fer de tot.
A mes, recordant
el bloc anterior de “Com lligar amb les canadenques”, tambe el centre comercial
estava preparat per les “cites”, les cites oficials de Sopar+cine, ja que a
alguns restaurants te donen la opcio ja directament de sopar+cine. Nomes falta
que et regalin el preservatiu ....
Al sortir del
centre comercial, vam seguir la ruta en cotxe, per al ciutat, ens va ensenyar
la seva casa, la seva casa dels somnis, i les mansions que hi havien a la part
mes rica. Despres ens va enseyar les vistes de al ciutat desde el riu,
espectacular, tot ple de boscos ....... i si, hi haig d’anar un dia amb la llum
del dia, a veure si deixa de ploure d’una
p**a vegada.
Al final em
deixaven a la resi pasades la 1 de la nit. Una mica de TV, i al llit.
Avui hem tornat a
quedar, a les 7 al second cup, i teoricament anirem de baretos. I dema a veure
el partit de hockey a una pizzeria (tocara menjar pizza).
15 Jun, 2006
Com lligar amb les Canadenques (I)
Per centrar-nos
una mica en el tema, les Canadenques es penses que son superiors als homes, per
tant, tot el ritual d’aparellament ja esta condicionat a aquest pensament.
Elles son qui porten les veu cantant en TOT el ritual.
Primer de tot, en
el cas que una dona te dongui el numero de telefon o email per quedar algun
dia, has de esperar 3 dies abans de trucar-la. Si ho fans abans vol dir que
estas molt desesperat i la cosa no anira enlloc. (A espanya es al rebes, si en
3 dies no t’ha trucat, es que NO vol res).
A mes el proces
d’aparellament es llarg. Aqui diferencien entre “trobades” (per diro d’alguna
forma) i cites. Primer abans de fer cites, han de fer trobades per coneixer la
persona. Aquestes trobades abans de les cites poden durar setmanes, i despres
ja venen les cites formals (sopar i cine). Es opcional que durant el proces hi
hagi sexe o no, evidentment, la noia es qui ha de portar la iniciativa.
La segona regla
que em van dir, es que MAI MAI MAI s’ha de tocar a la noia (i menys fer un
peto), excepte si ella toca primer, o si demanes permis. I per tocar vol dir
tocar (sense malpensar), o sigui, desde tocar la ma, o tocar el hombro, etc.
Evidentment, lo d’agafar de la ma imposible. I ara me n’adono, que pel carrer
mai es veuen parelles agafades de la ma. A mes, abans de fer qualsevol cosa, s’ha
de demanar permis (tocar, agafar de la ma, fer un peto, etc)!!
Mes regles: quan
camines pel carrer amb una persona, has de portar una distancia d’un metre
(minim), res de caminar “hombro a hombro” com aqui. Evidentment, mai mai mai donar
dos petons a una noia quan te la presenten o al despedirte, com a MOLT donar de
la ma (evidentment separats un metre o mes). Me’n recordo del primer dia a
canada, que em vaig trovar a la resi una noia i ens vam presnetar, i li vaig
fer dos petons, la noia va reaccionar i va ficar una cara de sustu, moment que
vaig ferme el guiri i dir que perdones si l’havia incomodat, pero que a espanya
era tipic (evidentment no ho he fet mes ja). El Carlos va explicar l’anecdota
que al principi nava amb dos noiesm una catalana i una valenciana pel carrer i
naven tots juntets, i li van comentar que com es que anaven tant junts, que no
era normal.
En canvi, es contradiuen molt. Ja que si ho parles amb la noia, pots tenir sexe lliurement, mentres les coses quedi clares (amics amb dret a roce ..... pero sense ser amics ...... interesant!!!). A mes, en la fase inicial de coneixensa, pots estar amb varies noies (i liarte i tenir sexe) a la vegada. A veure, que a catalunya tambe jo pots fer, pero no esta ben vist, pero aqui si que esta ben vist.
En resum, que els
canadencs i les canadenques son MOLT freds, i aixo tambe concorda amb el fet
que les canadenques prefereixen els europeus. La Jeni m;ho va tornar a
confirmar, em va dir que els canadencs eren tots molt freds que nomes pensaven
amb el hockey i les cerveses. Per no pensar, no pensen ni amb les noies ......
Ara nomes falta
ficar en practica la teorica .... pero aixo de tenir que esperar 3 dies es una
tortura, cada cop entenc menys els canadencs.
