14 Jul, 2006
Mega sopar, Tour i Catalunya
Amb tot això, entre buscar la llibreria,
remenar, canviar de llibreria, etc, fins les 9 de la nit no arribava a la
residencia. I me vaig ficar a fer el sopar. Em volia fer nomes un ou ferrat amb
patates fregides, però tenia tonyina que em va sobrar de fa uns dies, i vaig
decidir fer-me una mica de pasta també. Així que em vaig sopar com un rei:
pasta amb tonyina, i un ou ferrat amb patates fregides.
Mentre sopava, vaig aprofitar per relacionar-me amb una noia nova de la
residencia. Realment fa una setmana que esta a al residencia, per es “borde”
(per no dir tímida), i mai saludava ni deia res. Així que ahir vaig començar a parlar-hi,
i un cop trencat el gel la noia es simpàtica i tot i ja parlava mes. La noia es
diu Lisa (com la Lisa Simpsons), i es de Taiwan (com el Made in Taiwan ..... festival
de d’humor). I ha vingut a Canada 2 mesos durant l’estiu per estudiar angles.
Desprès, vaig estar mirant la TV una estona, i quan volia anar a començar (i acabar) de fer la maleta, va començar la repetició de la etapa del Tour, que casualment acabava a Beret (Viella), i no em vaig poder estar de veure-la. Realment, em vaig emocionar, i casi que em cau la llagrimeta, al tornar a veure Catalunya, i uns paisatges i carreteres que em conec de memòria (quan era jove em vaig fer la pujada a Beret en bici, a mes hi he anat a esquiar uns quants cops). A mes pensant que el meu germanet i estava, i que potser el veia. Ja he decidit, que l’any que be si estic a Catalunya (cof cof cof), i el Tour torna a passar per Viella, i aniré amb la bici.
Durant la etapa, va arribar el Mike, i jo tot content li anava explicant que la etapa del Tour acabava a Catalunya, que tenia una casa allí, que coneixia la zona, etc etc.
Al acabar el Tour, ja eren a 1:30, hora de rentar els plats del sopar i directe a dormir.
Avui pel mati, me despertat a les 10, me fet una dutxa (que a saber quan em podré tornar a dutxar), i he començat a preparar la Maleta. A les 12 ja havia acabat, i me anat ap ca la Universitat, bàsicament a apuntar 4 adreces i telèfons, i mirar si el Jefe m;havia fet arribar el National Park Pass, i efectivament, me l’havia fet arribar (això es un Jefe). Quan li vaig dir que marxava de turisme, em va dir que em deixava el seu National Park Pass (tot i que ell no esta a la ciutat), i me l’ha fet arribar avui. Amb aquest passi pots entrar als Parcs Nacionals de Canada que d’altre forma has de pagar per cada persona i dia que hi passes.
Ara a les 2:50 m’espera un taxi a la porta de la residencia, per portar-me a l’aeroport i anar volant cap a Vancouver. El plan es estar 3 dies a Vancouver. El 17 llogar un autocaravana i anar fins a Calgary amb 4 dies. Un cop a Calgary, llogar un cotxe i anar de Calgary a Edmonton passant pels parcs naturals en 3 dies. Teòricament torno el dia 24 de Juliol.
13 Jul, 2006
Nit de “mascles” Canadencs
El Paul ens va passar a buscar a la residencia al Micheal i a mi (desprès d’una dutxa), i varem passar a buscar al Bond i al Brett. De camí em vaig començar a penedir d’anar-hi, ja que parlaven de fer un campionat de veure qui es menjava mes alites de pollastre. I que el Bond tenia el record del mes al restaurant, quan al setmana passada en va menjar 91.
Al entrar al restaurant, era bastant cutrill. I ens van demanar la identificació a tots. Jo vaig ensenyar el DNI, i el porter es va quedar com estranyat, però em va deixar passar.
Varem anar a la terrassa a menjar, i va venir la cambrera a demanar. I lo primer que pregunta: “Qui participa al repte avui?”, i el germà del Michael i el Brett van contestar que si. Van demanar 100 alites de pollastre cadascú, amb una tanda de 60 i una de 40. La cambrera lis va portar un contracte que tenien que signar amb les regles i compromisos pel concurs. Les regles son fàcils: menjar tantes aletes de pollastre com pugis, o poden anar la lavabo mentre participen, i coses així.
El Michael va demanar 40 (nomes) aletes de pollastre, i em va tocar demanar a mi. Li vaig preguntar a la cambrera com funcionava el tema, i em va dir que podies demanar tantes aletes com volguessis i del sabor que volguessis. Jo vaig preguntar si podien ser “sense cap salsa”, i em van dir que si. Vaig preguntar per la mida i les quantitats a demanar, i em van dir que 20 per començar estava be. Però no em veia menjant 20 aletes de pollastre, així que vaig demanar 10 aletes normals (volia provar si estaven bones). Evidentment, em van mirar amb cara de “nomes 10??? Estos europeus, son unes nenes”. Ah, i per beure aigua, moment que també em van dir si no bevia cervesa, i els hi vaig dir que no, i em van dir: “Doncs pensàvem que els espanyols bevíeu molt ?”. I jo vaig respondre: “Els espanyols no se, però jo no bec cervesa”.
Al cap d’una estona, van portar el sopar. Dos gerres de cerveses enormes, 60+60+40+10 aletes de pollastre, i una galleda per tirar els ossos (realment una mica disgustant).
Cal dir que em vaig menjar les 10 aletes de pollastre, no estaven del tot malament.
A la fotografia podeu veure les meves aletes i les del Michael.
Mentre anaven menjant, la cambrera anava fent comentaris sobre els altres clients que participaven a la competició: “un senyor acaba de demanar 105 aletes”, una noia n’ha demanat 100”, “el noi en porta 60”, i els del voltant l’estan animant”. etc.
La nit es va fer molt llarga, quan el Brett i el MiniJanz (germà del Michael) encara no havien acabat la primera ració de aletes, la cambrera lis porta la segona de ració de 40 aletes per cadascun. Això si feien cara de: “si menjo una puta aleta mes vomito”.
Al cap d’una estona, la cambrera anuncia que la noia que estava competint, havia vomitat desprès de la 95ena aleta, per tant nou record. Moment que m’expliquen que el Bond també va vomitar desprès de la seva 91ena aleta.
El Brett i el MiniJanz van seguir menjant, fins que poc abans de les 12 el Paul va dir que marxava cap a casa, i com que era l’únic que portava cotxe, li vaig dir que si, així que no se com va acabar la competició.
Per cert, al marxa vaig fer un “sinpa” involuntari, ja que vaig marxar tant felis, aixo si,pensant que em deixava alguna cosa. Jo pensant: “em deixo algo ... la motxilla no que la porto .... la cartera ... no que NO la he tret .... MERDA no he pagat”, em va tenir que cobrir el Michael el meu deute. Però weno, contant que vaig menjar 10 aletes, a 15centims unitat, vaig sopar per 1.5$.
Al arribar a la residencia, vaig estar un rato mirant al TV (south park i futurama), i me’n vaig anar a dormir, que estava rebentat.
Avui no se per que, no he descansat massa be, hi he tingut uns somnis molt estranys, però no em recordo que he somiat. I per sort, casi no em fa mal la cama, nomes lleugeres molèsties quan camino, però si vaig en bici no me n’adono. Apart d’això, tinc un morat al dit cor de la ma esquerra de un cop de disc que vaig rebre, però no me fa mal.
Pel mati, he estat mes fort que Stargate, i avui no m’he quedat a veure el capítol, tot i que m’ha costat.
La resta del dia, doncs aniré aviat cap a la resi a començar a preparar la maleta pel viatge: dema dia 14 marxo cap a Vancouver i no tornaré fins el 24 de Juliol. I de camí cap a la residencia, vull anar a veure si em compro algun llibre en angles per llegir durant el viatge ... mes que res, per si se m’acaben les piles de la GP32 i no les puc carregar.
12 Jul, 2006
Disc volador definitiu II
Ahir la tarda va tornar a tocar Ultimate frisbee. Varem tornar a anar els mateixos que l’altre dia: Bond, Michael, Bret, Paul i jo. Quan varem arribar al camp, devien ser les 6 i poc, estava buit, així que varem començar a escalfar tirant el disc. Al cap d’una estona va venir un sisè, i ja varem poder fer un 3vs3. I com que 3vs3 es poc per fer una partit normal, varem fer una variant, que podria ser l’equivalent del 3vs3 en basquet. La zona de puntuació es quadrada, de uns 3x3 metres, i desprès hi ha una zona mes gran, d’uns 9x9, que es la zona de on s’ha de treure el disc abans de poder puntuar quan es recupera el disc. Per al resta de normes, es el mateix. Weno, si agafes el disc saltant des de dintre la zona de puntuació i caus fora, conta com a punt. Va estar forçà be, i es corre menys que en la modalitat de camp sencer.
Aquí podeu veure un esquema de com es el terreny de joc. Amb una instantània “real” de una jugada, en que el jugador vermell que tenia el disc em va passar el disc massa lluny, i jo vaig tenir que fer un salt a lo superman per agafar-lo. Evidentment, el vaig agafar i vaig puntuar.
Desprès va arribar un setè jugador, i varem fer rotacions, cada 1 o dos punts un sortia i entrava el que descansava. I quan va arribar un vuitè, varem començar a preparar el camp gran, per fer un partit mes serio, i just abans de començar va arribar un novè, realment una novena, una xineta. Així que fam fer un partit de 5vs4, però estava desequilibrat, ja que l’equip de 5 érem els 2 principiants (Michael i jo), i la xineta, que era com baixa però sense el com i tots els discs li passaven per dalt. Però va estar be per seguir practicant, cada cop se’m dona millor.
Però ... desgraciadament hi ha un però ... em vaig trencar. En un dels esprints per intentar agafar el disc volador, em va agafar una “estrebada” a la part de davant de la cama, entre el genoll i el maluc. Suposo que es el que en el mon futbolístic es conegut com a trencament fibril·lar. Vaig seguir una estona, sense corre massa, però al cap de poc vaig decidir parar, ja que em molestava i tampoc es qüestió de trencar-se del tot.
12 Jul, 2006
Pissarra nova
Com ja vaig explicar fa temps, a la porta de cada habitació de la residencia hi ha una pissarra d’aquelles blanques. Doncs ahir les van canviar (amb retolador inclòs), ja que estaven molt velles, i vaig aprofitar per exterioritzar la meva creativitat. També ens van pintar el numero d'habitació (fa una setmana) a la paret, que abans sestava enganxat amb un tros de paper de color verd.
Aquí teniu la pissarra nova:
12 Jul, 2006
Welcome to the real world
Mentres sopava, la ració habitual de dibuixos animats, i a les 12 quan va acabar futurama, volia anar a dormir, però vaig veure que just començava “The matrix” (en angles evidentment), i no em vaig poder estar de veure-la. Casi em cau la llagrimeta al veure segosn quines escenes: “Knock Knock Knock”, “Follow the white rabbit”, “Welcome to the real wold”, “There is no spoon” ...... uf, la pell de gallina. Cal dir que tampoc la vaig veure tota, ja que em sembla que durava unes 2:30 amb subtítols i tot, i a les 2 quan va acabar la escena de l’habitació de marbre, vaig decidir anar-me’n a dormir.
Avui pel mati, me aixecat ràpid (ja tocava), però me tornat a demostrar a mi mateix que soc dèbil: quan em ficat a fer-me el dinar he obert la TV, i just començava un capítol de Stargate, no cal que expliqui com ha acabat al historia oi ?
I avui ... fa fred !!!! Qui ho tenia que dir, que un 12 de Juliol estaria a 16 graus, doncs si, avui em tingut que tapar, ficar pantalons llargs i jersei llarg, quin gustazu. A mes ha anat be, ja que últimament la residencia era una sauna (esta pensada pel hivern), i al estiu per molt que refresqui una mica a fora, a dintre fa molta calor. Tant es, que aquesta nit la habitació ha passat dels 28-29 graus habituals a 24/25 graus, i em sembla que he descansat millor del que acostumava.
Apart d’això, avui fer feina tot el dia, i per la tarda anar a jugar al “Disc volador definitiu” (teòricament), per que em sembla que plourà.
I per la nit, a falta de bistec i de mamada, em sembla que m’auto regalaré un ou ferrat amb patetes fregides per sopar.
12 Jul, 2006
12J – dia de bistec i mamada
Al vostre avui, que es el meu dema, es dia 12J. Com alguns ja sabreu, es el dia nacional del bistec i mamada, així que ja ho sabeu, els qui tingueu novia/parella, feu-li entendre lo important que es seguir les tradicions ..... si elles tenen el sant valentí, nosaltres podem tenir el nostre dia no ??
11 Jul, 2006
Dia tonto ..... aka: estic tonto
A les 10 vaig anar cap a la residencia en bici des de casa el Carlos, i feia un fred pel carrer (mes que res per fer-vos enveja, que aquí teniu calor).
Me volia fer uns macarrons per sopar, però era tard, tenia gana, i estava vago, així que vaig menjar “algo” mes ràpid, i ja hem faré avui els macarrons.
Desprès de sopar, simpsons, south park, family guy, i futurama, com ja es tradicional, i una estona de xerrera amb el Mike.
Avui, a algú de li ha ocorregut passar l’aspiradora pel passadís a les 8 del mati !!! “manda huevos” amb els canadencs .... m’han despertat i a mes me quedat atontat, a fora feia molt de vent, i a dintre del llit si estava molt be ... així que mi he quedat fins passada les 12 .... que passa? Feia temps que no ho feia.
A la 1 estava a la residencia, i treballant dur fins ara. També li eh enviat un mail al jefe de Canada, però resulta que esta de vacances fins el 24, que be s’ho munten els jefes. Jo quan sigui gran vull ser jefe.
Apart d’això, ahir vaig parlar amb el Michael (me; vaig trobar al supermercat), i em va dir d’anar a jugar a frisbee el dimecres, però jo vaig entendre el divendres, així que li vaig dir que no. Així que avui li eh enviat un email i hem quedat dema a les 5:45 a la resi per anar-hi.
Així, que ara aniré a la resi a fer una mica de gimnàs (corre i rem), per començar a escalfar per dema.
I dema ..... 12J !!!
10 Jul, 2006
Pluja
Ahir va ser un dia tranquil·let, necessitava descansar .... així que vaig estar a la universitat fins tard fent feina, i a les 9 anava cap a la residencia.
Per variar una mica, em vaig fer un arròs blanc amb un ou ferrat per sopar (si que passa, per mi això es variar). I pensant-ho fredament .... em sembla que es el primer ou ferrat que faig en la meva vida. I no se si es bo o dolent. Això si, em va quedar prou be, no es va trencar, ni enganxar .... però em va quedar tot el rovell “sòlid” (ni que ja m’agrada així). De postres, unes maduixes, desprès unes cokies i un iogurt.
I no se que em passava ahir, però tenia mooooolta gana, així que a l’acabar de sopar, em vaig fer 2 vols de crispetes. I vaig aprofitar per millorar la tècnica crispetera. Primer de tot, per que no sortissin les crispetes rebotant per tota la sala (com que fa calor las vaig fer a la sala de la TV), nomes va fer falta pujar el bol fins a l’alçada de la maquina. Senzill i eficaç.
El segon problema (pels que no se’n recorden), es que la sal NO es queda enganxada a les crispetes, i queden molt soses. Així que vaig provar, de ficar una mica d’oli al cul del bol, i al ficar-hi les crispetes remenar-les una mica i desprès ficar-hi al salt. Evidentment, va funcionar. El pròxim dia provaré amb una mica de mantega .... a veure si no agafen un gust molt fort.
Amb tot això, mirant futurama, els simpsons i famili guy (per variar).
Quan ja volia anar a dormir (devien ser les 12), va passar el Mike, i varem estar prop d’una hora xerrant. I passada la 1 a dormir.
Avui encara no estic al 100% recuperat físicament, així que me aixecat en calma. A les 11 estava fent-me l’esmorzar, i fent zàping he anat a parar al canal Space, on acabava de començar un capítol de Stargate SG1. La temptació ha estat molt forta, i al final l’he vist sencer. A les 12 arribava a la universitat.
Notes de missatges passats:
Me vaig oblidar dir, que el dia del Ultimate, vaig rebre un cop de frisbee en tota la cara (nas, ulleres, front). Mentre el Brett ens explicava a mi i al Michael les normes bàsiques, els altres dos es passaven el disc, i per “error” un va acabar anat cap a nosaltres. Evidentment jo estava per les explicacions, no per els discs que anaven volant, i el disc va acabar en mig de la meva cara. Per sort va ser el cop i prou ..... ni que ara tinc un petit morat al mig del nas (el que em faltava).
El dissabte passat també, vaig aconseguir un ventilador, que els pots demanar a al residencia i amb un depòsit de 20 dollars te’n deixen un. Ja ho podrien explicar tot això ..... que vaig sabent de les coses per casualitat.
9 Jul, 2006
Em faig vell
- Cremades de sol a la part de darrera de les cames.
- Agulletes als basos i les cames (ni que lleugeres).
- Agulletes mes fortes als muscles que van de les cervicals les espatlles (a saber com se diuen).
- Cremada al dit gros de la ma dreta per culpa del fregament amb la pilota de vòlei i la sorra de platja.
- Molèsties als ulls (de tant de sol) .... es que tinc els ulls sensibles.
8 Jul, 2006
Canvi de plans
8 Jul, 2006
Ultimate frisbee (aka: Disc volador definitiu)
Enllaç permanent |
Comentaris (3) |
Retroenllaços (0) |
CC (Curiositats Canadenques) El terreny de joc es de 64 metres de llarg per 37 metres d’ample, i dos zones de puntuació de 18 metres a costat i costat.
Es juga amb 7 jugadors per cada equip, i l’objectiu es entrar a la zona de puntuació amb el frisbee, però hi ha unes quantes regles:
- El joc comença amb els dos equips alineats al límit de les seves respectives zones d’anotació.
- Es puntua cada cop que l’equip atacant fa una passada completa dins de la zona d’anotació del equip defensor (qui rep el disc esta dins al zona). El joc es reiniciat desprès de cada anotació.
- Una passada es considera completa quan l’atacant que rep el disc l’agafa sense que el disc hagi tocat al terra.
- Per anar avançant dins de la zona de joc fins la sona de puntuació, tens que anar passant el disc entre els jugadors del teu equip en qualsevol direcció.
- El jugador que te el disc, l’ha de passar abans de deu segons, sinó es falta. El defensor que esta amb el jugador que et el disc es l’encarregat de contar els segons, cantant en veu alta: “stall 1 stall 2 stall 3 ... stall 10”.
- El jugador que te el disc, no es pot moure del lloc, nomes pot pivotar amb un peu (com si fos basquet). Això si, quan rep el disc en carrera, pot fer 2 o 3 passes per parar.
- Quan es produeix alguna falta: fora de límits, passada no completada, passada interceptada o bloquejada per un defensor, aleshores el equip defensor agafa el disc i passa a ser el equip atacant.
- No esta permès el contacte físic entre els jugadors, inclús cops, empentes, o tocar amb la ma, i els propis jugadors son els que es marquen les faltes.
- Es poden fer canvis desprès d’haver anotat o quan algú s’ha lesionat.
Apart de les normes, hi han les tàctiques bàsiques de joc:
Tàctiques defensives (de blau a la imatge): quan defenses al jugador que te el disc, si el defenses per davant, facilites al atacant que pugi tirar el disc tant a la dreta com a l’esquerra, per tant es sol defensar a un costat del atacant, per impedir que el atacant tiri a aquella banda (zona blava), i forçar-lo que tiri cap a la banda que els defensors volen, d’aquesta manera, els altres defensors saben quina zona han de protegir.
Tàctiques dels atacants (de vermell a la imatge): la zona en que es mes difícil passar el disc, es just al davant del jugador que te el disc, d’aquesta manera, els altres atacants es fiquen en una línea “imaginaria” (de colro groc) davant del jugador que te el disc, (algun darrera per si te problemes per passar). I els jugadors atacants van fent intents de desmarcatge cap a la zona no defensada pel jugador que defensa el atacant.
Aquestes son las tàctiques bàsiques, desprès ja nomes depèn de tu, de lo ràpid que corris, i de la habilitat que tinguis en passar/rebre el disc.
8 Jul, 2006
Marató d’esports: Vòlei platja i Ultimate frisbee
I he tingut molt de temps per esperar, ja que el Michael ha arriba tard, mitja hora tard (putos canadencs). I m’ha trobat per sort, ja que a les 11:30 he decidit anar-me’n a jugar a golf, i me començar a preparar un entrepà per dinar, just quan acabava de preparar l’entrepà ha arribat. Això si, amb cara de ressaca/adormit.
Aleshores hem anat caminant fins la pista de vòlei platja (la mig de la ciutat per ser exactes, al costat del supermercat que vaig a comprar sempre. Cal dir, que el Michael havia ficat un anunci a la planta 3K de la resi (la meva), per si algú volia venir, i la participació ha estat nul·la (com sempre).
Abans de les 12 estàvem al camp de vòlei, teòricament teníem que ser una multitud, però al arribar nomes hi havia dos persones: Brett i Jhoan(a). Hem estat escalfant, i desprès jugant a vòlei platja 2vs2. AL principi, tenia por de no estar al nivell, ja que teòricament el Michael i la Joana juguen cada setmana en una lliga, i el Brett jugava. Però enseguida he perdut la por desprès de no se com encara he acabar pel terra per intentar tornar alguna pilota. A mes, he vist que no tenia res a envejar, ja que tampoc es que en sabessin molt. Al cap d’una estona de jugar, la Jhoana s’ha cansat i s’ha ficat a prendre el sol (dones .....). Per sort ha arribat el germà del Michael i hem seguit jugant. Jo pensava que això del vòlei platja era mes light, però es un esport molt explosiu (i no hi estic acostumat), així que em cansat bastant.
Quan s’han cansat de jugar a vòlei, el Brett ha dit quelcom semblant a anar a jugar amb el frisbee amb uns amics seus al “Hawrelak Park”, no ho he entès massa però he dit que si.
Així que el Michael, el seu germà i jo ens hem anat caminant cap a la resi on ens ha vingut a buscar el Brett amb cotxe amb 2 amics seus: Paul i Bond ... David Bond (broma fàcil i previsible). Mentre m’han explicat el que consistia el joc, es diu: Ultimate frisbee, que es podria traduir com a Disc volador definitiu (que malament queda). I com que el joc m’ha agradat, explicaré les normes i com es juga en un missatge per ell sol.
Primer hem estat entrenant com tirar el frisbee (hi ha tècnica i tot), i la veritat es que se’, dona bastant be). Desprès un grup que estaven allí (la majoria noies .... mmmm), ens han dit per fer una partidet. Han marcat el terreny de joc amb uns cons que portaven (que professionals), i hem fet equips, per començar samarretes blanques (jo portava samarreta blanca blanca) contra samarretes fosques. Hem estat jugant una estona, i mes o menys hem anàvem igualats. Hem fet un descans, i al tornar del descans hem fet el millor de 3 punts, i els blancs hem guanyat 3-0 (amb una assistència de punt meva genial). Al acabar el mini partidet hem plegat ja.
A les 3:30, em deixaven a la residencia, i el Brett ha dit que tornarien a jugar el divendres, i jo evidentment he dit que mi apuntava. La veritat es que quan he arribat a al residencia necessitava una dutxa, per que he suat bastant, estava cansat, i tinc terra fins a la punta del .... nas. Però me vingut a connectar-me una estona (a veure si encara trobava a mons pares o mon germà), i ja tindré temps per la dutxa desprès.
En resum, des de les 11:30 dins les 3:30 casi tota la estona corrents, saltant, tirant-me pel terra ...... estic petat, ja no tinc edats per fer aquestes coses ..... això si, m’ho he passat de PUTA MARE !
Nota: com que soc previsor, al mati abans de sortir de al residencia, me ficat protecció solar per no cremar-me, però no he pensat (millor dit, he cregut que no feia falta) ficar-me crema a les cames ..... i ara tinc tota la part de darrera de les cames cremades ...... quin mal :-(
Pel que fa la que queda del dia, teòricament avui a la tarda/nit hem quedat amb el Carlos i la Laura (la de Girona), estic esperant a veure si el Carlos em diu quelcom.
8 Jul, 2006
Il•lús
Passades les nou i mitja arribava a la resi, i vagi decidir fer pasta amb formatge rallat. Així que vaig agafar la meva super-olla que m’havia comprat uns dies enrere i que encara no havia provat, i quan em disposava a ficar l’aigua a bullir, em fico que l’ansa estava enganxada a l’“olla” amb dos cargols que travessaven la olla (manda huevos !!). Jo mateix me vaig intentar auto convèncer: “tranquil no seran tant capullos aquest canadencs de fer 2 forats a l’olla i no tapar-los ..... segur que NO perd aigua”. Il·lús de mi .... quan vaig omplir l’olla d’aigua per bullir els macarrons anava gotejant pels forats (MANDA HUEVOS !!!). Per sort, el joc es amb una resistència elèctrica, i no va ser massa greu que perdi una mica d;aigua. I vaig poder bullir els meus macarrons tranquil·lament.
Mentre bullia els macarrons, vaig picar unes quantes patates de bossa, i a lo tonto casi m’acabo la boça de 150 grams. Nota: boça que per cert, vaig comprar l’altre dia al supermercat, i era mes barata la relació pes/euros de la boça petita de 150 grams, que la de 250 grams, curiós.
I just abans que acabes de bullir els macarrons, va aparèixer el Michael per quedar per anar al voley el dissabte. Varem quedar pel dissabte al mati a les 11 a la sala d;estar de la meva planta de la resi.
Mentre anàvem xerrant, em vaig menjar els meus super-macarrons amb formatge rallar (ni que realment era formatge edam torcejat). I de postres, em vaig menjar unes quantes cireres, que per cert, aquest cop estaven dolentíssims, i em van costar 8$ les cabrones.
I per acabar de rematar el postres, vaig menjar uns quants “filipinos blancs”. Nota: els filipinos blancs que vaig portar amb mi des de Catalunya, i que guardava per menjar-me’ls o en un moment especial, o en un moment màxim d’enyorança. Però ahir vaig tenir el capritx i els vaig obrir (que bons que estan ...).
Al acabar de sopar, una estona de TV (futurama, simpsons, south park, una mica de tot), i a dormir.
8 Jul, 2006
OT
Enllaç permanent |
Comentaris (1) |
Retroenllaços (0) |
CC (Curiositats Canadenques) Doncs no, resulta que a un dels principals canals d’aquí , fan la versió OT a la canadenca. El programa es diu “The One” (TO ... que es OT al rebés, casualitat?), i han agafat les imatges del OT espanyol per anunciar-lo.
7 Jul, 2006
Carres Canadencs
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
CC (Curiositats Canadenques) Carres Canadencs
Quan vaig arribar a canada, em van xocar veure que els carrers no tenien nom: tots els carrers son un numero. Al principi em va semblar bastant impersonal, per exemple, no es lo mateix viure a l’avinguda del Cel (que maco queda), que viure al carrer 68.
Però amb el temps me adonat que prefereixo el sistema numèric Candenc: els carrers “horitzontals” (paral·lels al equador), s’anomenen Carrers (Street), i els carrers verticals (perpendiculars a l’equador), s’anomenen Avingudes (Ave). Al contrari que a Catalunya, que els carrers solen ser mes petites que les avingudes, aquí es interferent la mida (això diuen totes, ni que a l’hora de la veritat ... però aquest es un altre tema). A mes, els números estan correlatius, o sigui, el carrer n, esta entre el carrer n-1 i n+1, i lo mateix amb les avingudes. I per acabar-ho de rematar, TOTES les direccions son per cruïlles: 109St 99Ave. D’aquesta manera es MOLT fàcil orientar-se. Si saps que estàs a 101St 90Ave, i vols anar al 109St 99Ave, nomes cal que tiris 9 avingudes amunt, i 8 avingudes a la dreta. Per acabar-ho de rematar, a casi totes les cruïlles hi ha unes petites senyals verdes amb els números del Carrer i Avinguda que te trobes.
