24 Jun, 2006
Aniversari
Ahir per mati, com que feien els entrenaments de la F1, vaig decidir prendrem el mati en calma per veure els entrenaments. Pensava que eren a la 1 del migdia, però quan vaig obrir la tele no ho feien. Desprès vaig descobrir que era a les 11 del mati :-p. Com que no tenia res a fer a la uni, vaig venir cap al despatx a xerrar una estona, fins les 5 de la tarda, que havíem quedat amb el Carlos i la Jenny. Feia 3 o 4 dies, ja Jenny ens havia convidat a la celebració dels 50 anys del seu tiet, i no li varem poder dir que no. Ni que abans d’anar-hi, em vaig tallar el cabell (que ja em tocava, que els tenia tots de punta).
La celebració es feia en un local comunitari, i era una festa/còctel/sopar amb tota la família, coneguts, etc (i jo i el Carlos). Evidentment, nomes entrar varem començar a sentir punyalades (mirades) per tot arreu, i ens va presentar com els amics europeus, lo que va aixecar cert interès. Varem estar xerrant per allí, i a cap d;una estona van començar el sopar. El sopa consistia en una taula central, en que anaves allí i te feies el teu propi “sandwitch”. Primer hi havia el pa, desprès manteja per ficar al pa, desprès varies amanides per ficar entre el pa, i per acabar, vedella a l’all per ficar dintre el sandwitch també. I per acompanyar, unes mongetes rares. Jo vaig menjar primer un entrepà amb manteja, i vaig provar la carn (però tenia massa gust a all). I desprès vaig aprofitar per sopar, i em vaig fer dos entrepans amb manteja, però aquest cop vaig anar a la cuina ficar-me sucre. Quan el cuiner em va veure, va dir: que fas??. Li vaig contestar que ficar-me sucre al pa amb mantega, que era bo. Tot seguit em va preguntar de on era (serà per la sucre, o pel anglès??), i li vaig dir que d’espanya. Aleshores em va contestar: “Em pensava que a espanya éreu mes foscos (dark)”. EM vaig quedar amb cara de que m’estàs dient ??? Li vaig dir que hi havia de tot, gent mes moreneta i no, ja que hi havia molt de sol. Ell per acabar va dir: “Tinc que viatjar mes”.
La resta de la festa, doncs com totes les festes d’aniversaris, que si regals, que si parlaments, que si fotos, que si bromes pujades de to, etc.
Varem estar fins tard, passades les 12 em deixaven a la residencia.
I com que era aviat, vaig decidir estrenar la maquina de fer crispetes !! (que encara no ho havia fet). Obro la caixa, llegeixo les instruccions, i em disposo a fer-les. De sobre, comencen a sortir crispetes rebotades per tota la habitació (el vol era massa petit). I desprès, a menjar-les, i tenen el problema, que com que estan fetes amb aire calent i per tant sense oli, la sal no es queda enganxada a les crispetes. Malgrat això, estaven molt bones.
