25 Set, 2006
Torno
Pel mati me
despertat, i he anat cap a la uni a reunir-me amb el jefe. La reunio ha estat
molt amigable, i es podria dir que ha anat forsa be (malgrat el tema). Primer
m’ha preguntat com estava, i com ha anat la cosa. Li he fet una mica el resum
de la “setmana” boja que he tingut, i li he explciat per demunt els simptomes
que tenia ara. Ell tambe ha fet preguntes especifiques, al coneixer el cas del
seu germa es notava que sabia de que parlava. A destacar que tambe m’ha
preguntat si m’afectava a la parla, degut a que li costava entendrem (com vaig
dir al missatge anterior, em perdut molt la procunciacio).
Depsres li he
explicat, el dilema que tenia: tornar a casa (familia, amics, companyia, metges)
o quedarme aqui (universitat, recerca).
Ell m’ha dit que
enten que vulgi tornar, que es lo mes natural, i que ell em donara suport en la
decicio que prengui. Tot seguit m’ha preguntat si em podia ajudar en alguan
cosa.
Li he contestat
que si, que una de les pegues de marxar es que encara em queda feina, i que
aqui estic molt be, si creia que en uns mesos quan estigues recuperat hi hauria
la posibilitat de tornar i continuar amb la recerca.
M’ha contestat
que evidentment que si, que vagi a casa, que em recuperi, que descansi, i que
en quan estigui be, que parlarem per tornar, que no hi veu cap problema, i que
m’ajudran amb el que calgi, que enten que marxo per malaltia i no volguent i
que intentara ajudar-me economicament, o buscar algun ajut economic, beca, etc.
Per acabar li he
dit que ara tenia que parlar amb el seguro, i que quan sapigues algo segur que
l’avisaria, ni que realment ja era casi segur que marxava.
La resta del dia me
la he passat fent neteja (copia de segruetat) del ordenador de la universitat
(fotos, feina, etc).
