31 Ago, 2006
Pre-Trasllat (un altre cop)
Avui al matí he aprofitat per fer unes quantes gestions. Primer de tot, he portat a reciclar les ampolles de sucs que tenia acumulades per portar a reciclar, el dipòsit de ampolles està una mica lluny de la residencia (per ser exactes 3.4 kilòmetres), però amb la bici ha estat ràpid, i així de pas he fet bicicleta. Quan he arribat al depòsit, he vist que també acceptaven les llaunes de cerveses, i he fer un segon viatge amb les llaunes de cerveses que es van veure mons pares. En total he recuperat 1.2 + 1.6 dollars.
Desprès he passat per la “International house”, a reclamar la inscripció que vaig pagar i que m’han de tornar ja que no m’han trobat cap casa, però m’han dit que m’enviarien un xec per correu. Ara els hi he de dir la direcció a que m’ho han d’enviar, que encara no la se.
Per acabar de rematar el dia, m’han enviat un email dient que ja tenia el xec de les despeses que em va dir el jefe que em pagaria, i fa una estona l’he anat a buscar, ara tinc que veure com el cobro.
A la tarda he quedat amb la Jenny per que m’ajudi a fer el trasllat de les meves coses a la nova casa, ni que avui seguiré dormint a al residencia, i dema serà el trasllat definitiu.
Canviant de tema, ahir vaig provar el pernil i el formatge, i els dos estan de muerte, així que ja se on anar a comprar formatge (3 mesos tard).
30 Ago, 2006
Una altre estúpida pel•lícula americana per dones
Canviant de tema, al sortir del cine i just arribar a sortida, comença a pedregar, i en un minut la pedra es converteix en pluja, però una turmenta espectacular. Els carrers estaven coberts d’aigua, i feia força fred. Per havia estat previsor i havia agafat el forro polar. Quan afluixar una mica la pluja la Jenny va anar a buscar el cotxe i ens va venir a buscar, i em van deixar a la residencia.
Avui al matí m’han despertat les dones de la
neteja trucant a la meva porta. Em venien a canviar les tovalloles que NO tinc
ja que soc “estudiant”. Ja he aprofitat i me quedat despert. Avui segueix fent
un dia de gossos: porta tot el mati plovent i estem a un total de 11 graus (qui
ho tenia que dir a dia 30 d’agost).
29 Ago, 2006
De compres
A les 5 vaig quedar amb la Jenny per anar al “Italian Market”, per veure si trobava alguna cosa interessant. Primer de tot, de mercat no tenia res, es un “supermercat” de tota al vida, però amb banderetes italianes a la porta. A dins els productes alguns eren els mateixos que als altres supermercats, però apart tenien algunes productes europeus. Primer vaig anar a la secció embotits, i tenien pernil. Desprès d’esperar el meu torn, el dependent em demana que vull, li dic que “pernil”, i em pregunta: “Canadenc o Italia?”. Em vaig quedar pensant .... des de quan a Canada tenen porcs i/o pernil?, així que vaig demanar el italià, preguntant primer quan costava. I em solta: 49$/kilo. Apart, hi havia un tercer pernil, que feia molt bona pinta, i li vaig preguntar: i aquest quan costa?. Em diu: “Aquest es espanyol, i costa 29$/kilo”. Així que vaig preferir comprar pernil espanyol abans que italià o canadenc (avui per dinar el provaré i us diré que tal). Desprès vaig preguntar si tenien formatge Edam, em diuen que si, que de Nova Zelanda. Formatge de bola de Nova Zelanda?? Però si nomes tenen ovelles a Nova Zelanda, i a mes, tothom sap que el formatge de bola be d’Andorra. Vaig demanar per tastar-lo i tenia un gust estrany i no en vaig comprar. Apart del pernil, vaig comprar tonyina en oli, xocolata blanca marca Milka, i mandarines Argentines.
Al acabar, vam anar a un altre supersupersupermercat (però enorme): “The Canadian Supersotore”. Li vaig demanar si em podia portar, ja que quan la visita de mons pares havia trobat formatge de bola, i volia provar. Com he dit, el supermercat era enorme, estil “pryca” però mes gran, i si podia trobar de tot, des de roba, menjar, coses per la casa, etc. Vam estar donant una volta, i ho sorpresa, vaig trobar formatge de bola (ni que son les boles “baby”) de marca Frico a uns 16$/kilo. Casi em fico a plorar allí mateix de l’emoció. Com que no sabia quan hi podria tornar, vaig decidir comprar 4 boles. Desprès voltant per allí, també vaig comprar crema solar (se m’ha acabat la que vaig portar de Catalunya, i en necessitaré pels dies que vagi en bici). I per acabar, quan ja marxàvem, em trobo davant de la secció de golf. Hi havia poca cosa de pals, però remenant i havia pitch i putter, però no ficava preu. Pregunto pel preu, i em diuen que es 20$ cada pal. Desprès de pensar una bona estona, decideixo comprar-lo, ja que son 40$, i si vaig a jugar un mínim de 6 vegades ja estarà amortitzat (6$ em costa el lloguer dels pals), i del tiquet que vaig comprar em deuen quedar unes 6 sortides al camp. Segurament no son cap meravella de la tècnica, però millors que els de lloguer segur.
Les sorpreses va ser quan vaig anar a pagar. La primera es que et feien pagar per les bosses, i com que tenia la motxilla al cotxe vaig passar de comprar-ne cap (putos canadencs). I desprès, quan passaven els pals, vaig mirar a veure quan marcaven, ja que no me’n fiava, i sorpresa veig “9$”. Evidentment no vaig dir res. La ultima sorpresa, es que em van cobrar nomes 3 dels 4 formatges.
Una tarda rodona, ja tinc pals de golf per 30$ (21 euros), i formatge per passar uns 20 dies mes.
29 Ago, 2006
Residencia
Apart d’això, fa uns dies va aparèixer a la porta de la nevera de la planta 3 de la residencia un cartell dient que el dia 29 (avui), es buidaria aquesta i tots el menjar que no estigues identificat seria llençat. Així que ahir em vaig ficar etiquetes a tot el meu menjar (millor dit a les dos caixes que tinc amb menjar), i un cartellet a al nevera dient que NO ho tiressin. Avui pel mati per si de cas he passat per la planta 3, i casualment estava allí la dona de la neteja, i li he explicat que la nevera de la 9ena planta estava plena, i que com que havia estat a la planta 3 tres mesos, doncs que havia deixat el menjar allí. M;ha dit que cap problema i que no ho tiraria.
Ara a les 17 he quedat amb la Jenny per que em porti amb cotxe a un mercat “italià” on teòricament venen menjar europeu, aniré a veure si trobo pernil i/o formatge decent.
28 Ago, 2006
Manta – Cortina
La veritat es que ja tinc ganes d’anar a la nova casa, i tenir una mica d’intimitat, un llit com deu mana, una habitació fosca a les nits, i no tenir que anar sempre amb els trastos amunt i avall. Però ja queda menys.
Avui no he fet res a destacar .... així que no puc explicar res. Ara vaig a comprar algo i cap a la residencia a sopar.
27 Ago, 2006
Ja estic traslladat, a la planta 9
En una mica mes d’una hora, vaig moure tots els meus trastos a la nova habitació, i vaig netejar la meva habitació (bàsicament treure al pols dels prestatges, i passar l’aspiradora pel terra).
A les 5:30 ja havia acabat, i vaig decidir anar a jugar a golf, que feia dies que no hi anava (a mes no tenia res mes a fer i no volia tornar a la universitat). Vaig agafar la bici, i cap al camp de golf. Per desgracia hi havia molta gent, als primers 2 forats (nomes començar) em vaig trobar just davant un grup de 3 i un grup de 4 persones, que anaven lentíssims. Per sort em van deixar passar i no vaig perdre massa temps. Als últims 5 forats, e vaig trobar alguns grups de 2 persones, però anava tirant amb ells i anar passant sense masses problemes. Sobre el meu joc, doncs tornava a tenir el meu swing natural (cof cof cof), però em sortien tant be els tirs, que a uns quants forats em vaig passar, això si, casi totes les pilotes rectes i bombejades. En l’aproach no estava massa fi, exceptuant en l‘últim forat. Aquest forat el vaig fer amb un noi jove (devia tenir uns 14 anys) i una noia molt mona (devia tenir 18 anys). Al primer tiro em va sortir perfecte, però em va quedar una mica curt, just davant de green. I quan vaig a fer el aproach, uns 10 metres, la entro directe al forat (que be va quedar amb públic). En resum, vaig fer els 18 forats en una hora o menys (nomes vaig tirar una bola per forat). Quan vaig acabar els 18 forats, el grup de 3 persones que just havien començat davant meu estaven esperant per començar el forat 10.
Al tornar a al residencia, no estava massa cansat i vaig anar al gimnàs a fer una mica de rem (i a mirar el model de maquina de rem que teníem). Cal dir, que teòricament ja no podria entrar al gimnàs, ja que es només per residents (i ara estic com a convidat), però com quan em van donar la clau del gimnàs me la van donar mig il·legalment i no es va quedar constància en lloc, doncs no la he tornat amb les altres claus, per poder anar al gimnàs aquets dies si en tinc ganes.
Per sopar, vaig veure que a la planta 9 hi havia 5 o 6 persones mirant la TV a les fosques, i una pel·lícula rara. Així que vaig agafar els trastos de al cuina i el menjar i me;n vaig anar a menjar a la planta 3: tranquil·lament, amb llum, i mirant el que jo volia a la TV. El Frank (el negre .... perdó, el noi de color), que es trobà a la residencia amb al mateixa situació que jo, també va aparèixer ep ralli, i vam estar xerrant una bona estona.
A les 2 estava a l’habitació per anar a dormir, però no em vaig adormir fins passades les 4 (hi ha molts sorolls en aquest planta, ja que la meva habitació esta al costat del ascensor i del lavabo), i a les 7 entrava el sol directe al meu llit, així que no eh dormit massa fi, i avui estic rebentat.
26 Ago, 2006
Encara no m’he traslladat
Avui a les 9 del dematí m;ha donat el despertadora, i estava rebentat. Però he estat tot un home, i me aixecat sense vagueixar (de fer el vago) gaire. He anat a al recepció de al residencia, a veure si ja em podien donar l’habitació, i m;han dit que no, que no estava preparada encara. Però m’han dit que tranquil, que podia quedar-me a l’habitació fins que hagués fet el canvi, i que l’habitació estaria preparada entre 2 i 4 de la tarda. He tornat a l’habitació, a acabar de ordenar 4 coses, i he decidit venir cap a la universitat, a fer temps fins les 4 de la tarda.
Així que dintre d’una estona aniré cap a la residencia a veure si ja em puc traslladar, i suposo que ja no tornaré. I si acabo aviat el trasllat, potser me’n vaig a jugar a golf, que en tinc ganes.
25 Ago, 2006
Canvi
Avui no se per que, estic molt cansat. No he descansat be durant la nit, i pel mati m;han despertat quan passaven l’aspiradora a les 8:30. Ara aniré a la residencia a ficar una rentadora, i empaquetar tot lo que tinc a l’habitació, per dema al dematí nomes tenir que fer el trasllat.
També em volia tallar el cabell, però fer-ho jo sol es com arriscat. Improvisaré, potser dema arribo amb el cabell curt, o rapat desprès d’una destrossa ....
24 Ago, 2006
Ja existeixo
Ahir teníem que veure una pel·lícula amb la Jenny, i tocava “Tesis” o “El otro lado de la cama”, però fent zàping vam veure que feien “The lovers of the artic circle”. Peli que també volia ficar a baixar, i la vam veure. Jo pensava que la farien en angles, però NO, resulta que la van fer en castellà subtitulada en Angles. Sobre la pel·lícula .... la vaig trobar horrible, buida, sense sentit, una pèrdua de temps, etc (segons la Jenny es per que no soc gai, i no tinc sensibilitat). Els subtítols, sempre he sentit que lo millor es veure la pel·lícules en VO subtitulades, doncs si tots els subtítols son com aquests, millor no veure pel·lícules, per que eren horribles. Frases traduïdes diferents, traduccions lliures, etc. Per exemple, en un moment a pel·lícula diuen: “puta madre” (en el sentit de molt be, molt bo, etc), als subtítols ho van traduir amb un simple: “cool”.
22 Ago, 2006
Alguna cosa surt be
Avui a la tarda, per sorepresa, el Steven (el casero) m'ha trucat, per dirme si encara estava interesat en el pis (com si no hagues quedat clar qu esi que ho estava), i que demoment no podia entrar-hi fins el 1 de setembre. Li eh dit que cap problema, i ell igualment m'ha dit que si al final pogues entrar abans, que ja m'avisaria. Per acabar, em diu que a l'altre havitacio hi haura una alemana, que si tenai cap problema (.........). Evidentment li he dit que no tenai cap problema.
Aixi que sembla que el meu futur ja esta mig clar.
22 Ago, 2006
Anar sobrevivint
Així per resumir, diumenge tarda/nit vaig veure Torrente amb al Jenny (per que sàpiga on va i que es trobarà)
Ahir dilluns estava molt espès, i em vaig quedar fins tard al llit, massa tard i tot, tant, que vaig dinar a la residencia. A la tarda, tenia que trucar al Steven (teòricament el meu futur casero), però no es va ficar ningú, així que segueixo sense tenir massa clar el meu futur. Teòricament em va dir que aquets dilluns (ahir) em diria quelcom sobre si podia traslladar-me al psi el 26 o no. En cas que sigui que no, tampoc seria un gran problema, ja que puc estar-me a la residencia fins el 1 de setembre com a “convidat” (evidentment pagant i canviant-me d’habitació). Però tinc ganes de deixar la residencia d’una vegada, i anar a viure al lloc “definitiu”, ni que sigui per 2 mesos i mig.
Ahir per sopar, ja que havia dinat pasta la migdia, vaig decidir auto regalar-me un bon sopar, i me vaig fer un entrepà de formatge i xoriço (mmmm, que bo estava). I ja me acabat un dels dos xoriços de contraban que em van portar mons pars, ja nomes me’n queda un.
Avui dimarts, doncs poca cosa a destacar, me aixecat aviat (ni que m’ha costat) i cap a la universitat a fer feina. A la tarda tornaré a trucar al Steven veure si avui puc parlar amb ell, i ens fiquem d’acord sobre el pis (espero que no em deixi tirat).
20 Ago, 2006
Fotografies
Amb una mica de retard vam començar a veure les fotografies del viatge, unes 500 (semblen moltes, però tampoc es va fer tant pesat). El viatge va consistir en 28 dies sortint de Edmonton, anant cap al Yukon (territori del nord de Canadà) fisn arrivar a Inuvik (ciutat dels esquimals), i al baixar van passar per Alaska. Un total de 10.000 km, gastant 1.000 litres de gasolina, i un total de 4.500 euros (contant el cotxe de lloguer, menjar, etc. per dos persones).
La veritat es que les fotografies impressionants, i el viatge també ho ha de ser. Això si, casi totalment desèrtic (de ciutats/persones). La carretera que va cap al nord de Canadà s’anomena “Dempster Highway”, però de highway (autovia) no te res, ja que es un camí de terra amb pedres, que amb prou feines passes dos cotxes. A mes, la carretera principal, que te porta mes cap al nord, son 734km, i nomes hi ha una estació de servei, just al mig (300km). Les fotos de la carretera eren impressionants, així com les histories que van explicar. Per exemple, al pujar, va ploure molt, i la autovia de terra, es va convertir en una carrera de fang, i en un moment que es van creuar amb un camió, van cometre el error de sortir massa de la carretera, i parar el cotxe, van tenir seriós problemes per treure el cotxe d’allí, ja que cada cop que ho provaven el cotxe s’apropava mes al barranc del riu. Al final no saben com el van poder treure. A mes, es una carretera que tant te pots trobar un cotxe cada hora, com no trobar-te’n cap en un dia.
Al acabar el passe de fotografies (va durar bastant, ja que no ho tenien massa ben muntat), vam estar xerrant una estona per així, i la gent anava marxar. Jo em devia estar fina la 1 de la nit xerrant amb el Lluis i al Andy (sobre comunisme, política global, i els problemes del mon ...........).
Si al final em quedo mes temps, es un possible viatge a fer, ni que s’ha de preparar amb temps, i s’ha de estar com a mínim 1 mes.
Avui un altre dia de relaxació, no he fet res de profit en tot el dia. Ara teòricament he quedat amb la Jenny, per anar a prendre algo.
18 Ago, 2006
69
Al acabar el golf, vaig aprofitar per passar a comprar 4 coses, i cap a la residencia a fer-me una dutxa, sopar, i descasat/dormir.
Avui encara res a destacar, el dia tranquil. El jefe m;ha enviat un email dient que no torna fins el 28 (cos que ja sabia), i dient-me si havia provat a les residencies.
Apart d’això avui a la tarda tenia que anar a veure dos pisos, per si les mosques. Però abans de sortir de al residencia, me adonat que no tenia l’adreça exacte del segon psi que havia d’anar a veure, i he trucat. I em diuen que el pis estava agafat ja. Sort, que eh trucat, sinó em presento allí i perdo el temps, quins collons.
Així que he anat a veure nomes 1 pis, a les 5 de la tarda. El pis esta a uns 4 o 5 km de la universitat, i des de fora no feia del tot mala pinta. El amo de la casa, divorciat (es una plaga) viu a la casa amb els seus dos fills, de 20 i de 12 anys. I lloga una habitació per 325$. Primer de tot m’ha volgut fer una entrevista, i hem començat malament, m;ha dit que quan vaig trucar es pensava que era Mexica (sense comentaris). M’ha dit que si m’acceptava volia referències, telèfons de contactes, identificació, que li demostres que podria pagar, entre d’altres. Aleshores m’ha donat 3 pagines (a doble cara) de normes de la casa. Que me les llegís amb tranquil·litat al marxar, i que si pensava que les podria seguir, que l’avises i em faria una segona entrevista. Tot seguit m’he ensenyat la casa. Primer de tot la sala d’estar, zona prohibida unes escales que pujaven al segon pis, zona prohibida també, la cuina, que era velleta, i una mica bruta. Aleshores hem baixat al soterrani que es on estan la sala de la TV (MOLT desordenada) i les 2 habitacions que lloga, una la te un noi que estudia teatre (O_o) i l’altre seria la meva.
He estat apunt de dir-li que no directament, però he preferit seguir-li al corrent i llegir-me les normes, i ja el trucaré, bàsicament per si hi ha cap problema amb l’habitació que teòricament ja tinc. Al arribar a la universitat me llegit les normes, i algunes son normals, altres son bastant dictatorials, i les normes apart son un contracte que te diu que si ell vol te pot fer fora de la casa en 24 hores. Altres normes son bastant ridícules, com ara: “Els meus fills tenen prioritat per veure la TV ni que tu hi estiguis primer”. En resum, masses normes pel meu gust.
17 Ago, 2006
Impàs
Ahir dimecres va ser un dia d’impàs i de mes nervis. Si tot anava be, em trucarien de dos pisos per dir-me que “entrava a al casa”. Això implicava que tindria que decidir entre dos opcions:
- Un pis a 5 minuts de la universitat per 350$/mes, amb 3 estudiants mes (possibilitat de vida social), però un pis cutre, vell, tirant a desagradable.
- Un pis a 10km de la universitat (30 minuts en bici, o 30 minuts en autobús), per 450$/mes. Un casero/company de pis molt simpàtic i amable, quarto de bany propi, una casa neta i amb molts extres. Però lluny de la universitat, i mes complicat per tenir vida social. En principi 10km tampoc es massa, a Torredembarra vivia a 25km de la universitat, i al Molnars vivia a 8.5km. I anava amb bici sense masses problemes. Però el problema principal pot ser el fred: al octubre i novembre podem arribar estar a -10 graus centígrads (si, menys 10), i no es lo mateix fer 10 km a 15 graus que a -10.
A mes, ahir vaig aprofitar per enviar-li un
mail el Jefe, explicant-li les dificultats per trobar pis ja que al estar 3
mesos nomes ningú em volia (ningú m’estima), però em va respondre amb un missatge
automàtic dient que estava fora de la ciutat fins el 28.
Avui, com mana la llei de Murphy, m’han trucat de una casa que vaig deixar un missatge fa dos, que si encara estava buscant pis. El tio deia que em volia fer una entrevista, i directament li he dit (per no perdre el temps) que volia el pis per 3 mesos nomes i m;ha dit que podíem fer la entrevista igualment, que no era un gran problema. Així que malgrat que teòricament ja tinc pis, he quedat amb ell per dema per anar a veure el pis i fer la entrevista. Mai se sap, potser em trobo un pis espectacular, i comparteixo habitació amb 2 canadenques espectaculars.
Per acabar de rematar, la noia de Girona
(Laura) amiga del Carlos ha tornat de vacances fa
uns dies, i avui m’ha enviat un email que on em convida el dissabte a casa seva
amb tots els seus amics a fer una visualització de fotografies del viatge (se’n
va anar al nord de Canada i a Alaska). Una bona ocasió per conèixer gent.
Així que avui ja estic mes relaxat, ja que sembla que no hauré de dormir sota un pont, i a la tarda tornaré a jugar a golf, a veure si el dia acaba rodo.
15 Ago, 2006
En busca del pis perdut
A la universitat hi ha una llista de pisos/habitacions/apartaments de lloguer, en la que pots buscar (gratis) pisos per viure. Així que vaig començar a buscar. Primer vaig enviar uns 20 emails, a diferents pisos. Dels quals, nomes n’han contestat dos persones, un per dir que el pis ja estava agafat, i l’altre no m’ha respost la meva replica.
Aleshores vaig començar a trucar als pisos. El primer problema era trobar algú, la majoria dels cops no contestava ningú, i saltava un contestador automàtic. Quan contestava algú, el problema era fer-me entendre, o el meu angles es pèssim (que no ho descarto), o la gent es gilipolles (que tampoc ho descarto) i no fica cap interès en entendre’t. Un cop superat el problema lingüístic, el 30% dels pisos nomes buscaven noies, el altre 70% ja estaven ocupats.
Divendres de la setmana passada la persona que em va contestar el mail dient que tenia el pis llogat, envia un mail dient que te una altre habitació. Li contesto dient que estic interessat, però no rebo resposta. A part em passo el cap de setmana sencer trucant-lo, i també sense resposta.
El dimarts d’aquesta setmana, vaig començar a tenir una mica de sort. Vaig trucar a 3 pisos seguits i els 3 estaven lliures i disponibles per veure.
El primer estava a uns 5 minuts en bici de la universitat, però el pis era com cutre (però sense el com). Mal cuidat, brut, endolls al aire, mobles antics, etc, i tot per 360$/mes. En el pis hi viuen un total de 4 estudiants, i el casero es veia simpàtic, ni que un rata. Amb un dels nois que hi viuen, vam estar xerrant una estona, ni que vaig ficar la pota 2 cops seguits: el noi (asiàtic) em diu a veure si endevino de on es. I no la vaig encertar fins la tercera, li vaig dir que si era de corea, desprès de xina, i per últim de japó (no quedaven masses mes alternatives). Però a un japonès dir-li que es de corea o de xina, es com a un Català dir-li que es de Espanya. També vaig ficar la pota quan li vaig dir al casero que de moment nomes volia el pis per 3 mesos. En aquest moment vaig perdre totes les opcions, ja que hi havia anat altre gent a veure’l i el volien per tot el curs. Igualment, el home em va dir que em trucaria. Cal dir que mentre estava veient aquest pis, vagi deixar la bici2 a arreglar a la tenda de bicis (que tenia el pedal trencat).
Just tornar, truco a un segon pis que llogaven habitacions, i quedo al moment per anar a veure’l. L’habitació tenia un lloguer de 650$/mes (O_o), però vaig pensar que potser estava molt be, i per això el lloguer era tant car, així que vaig anar a veure’l. I em vaig trobar un cutrixill amb mobles mes antics que jo, les coses de la cuina també eren molt velles, i la televisió no em crec que funcionés, en resum, molt vell i cutre tot el pis. EL pis tenia 3 habitacions, i en una el rata tenia pensat encabir-hi 3 persones, per tant un total de 5 persones. Directament li vagi dir al tio que era caríssim, que no podia pagar tant per un pis d’aquestes característiques, i que si rebaixava el preu m’ho pensaria. Ell va dir que era el preu de mercat, moment que em vaig riure a la seva cara i li vaig dir que ni de casualitat era el preu de mercat, els pisos estaven tots entre 300 i 400$/mes. Ell va seguir dient que era el preu que valia, ja que la llum i el aigua era molt car, i directament li vaig dir que no. Una cosa es estar desesperat per trobar pis, i l’altre ser gilipolles.
Un altre cop, just al tornar de veure aquest pis, truco a un tercer pis, però hi havia un petit problema, el pis esta a uns 10km de la universitat. I abans de fer 10km per veure’l, i trobar-me amb un antro de mala mort, li pregunto al home sobre el pis. I em diu que es una casa nova de 500.000$, en molt bon estat. Així que decideixo anar a veure’l, 10km no son tant, i si el pis esta en tant bones condicions, doncs potser s’ho val. Primer em plantejo anar-hi en bici, però desprès em recordo de que la Jenny te cotxe, la truco, i em diu que mi porta. Així que vagi a veure el pis. La zona impressionant: tot ple de cases residencial molt pijes, que donava bones vibracions sobre el pis. Quan arribo a la casa, m’obre el amo, i em va fer motl bona impressió, li fico uns 30 i tants, i molt simpàtic. Ell viu a la casa, i lloga dos habitacions. La casa estava MOLT ben amoblada, mobles nous, una casa neta, i tens dret a fer servir tota la casa. A mes, hi ha un ordenador que podria fer servir (mmmm), connexió a Internet, etc.
Primer m’ensenya una mica la cuina, la sala d’estar, i desprès les habitacions. Te dos habitacions lliures, i jo com que era el primer, podia triar l’habitació. Una es al soterrani, pero te la gracia que esta apart de la resta de la casa, i te bany propi. L’habitació es molt gran, i el quarto de bany també, i tot molt nou i net. L’altre habitació esta al nivell de la planta, i te un quarto de bany al costat (i no se si seria per mi o compartit). Però el soterrani em va agradar molt. Com ja he dit, el home (Steven) molt simpàtic, i molt amable. Em va dir que em podia ficar una TV a l’habitació, que no hi havia problema per estar 3 mesos nomes, i quan li vaig dir que si podia entrar el 26 de novembre em va dir que intentaria que si. A mes, podria fer servir Internet, el telèfon, el PC, i qualsevol cosa de la casa.
Al marxar, em va dir que s’ho tenia que pensar, que el truques en una setmana. Vaig dir-li que m’interessaria saber quelcom abans, per deixar de buscar o seguir buscant, i al final em va dir que el truques el dimecres.
