20 Jun, 2006
La Botifarra, per fi !!!
Els plans per ahir
eren senzills: a les 5 em passava a buscar la Jenny, anàvem a sopar a casa del
Carlos (truita de patates), i desprès anàvem a veure a les 8 el partit de
Hockey a la Bòston Pizza (el mateix lloc que l’altre dia).
Però els plans
mes senzills, a vegades son els que surten pitjor.
A les 4:55 ja
estava esperant a que vingués la Jenny (porto dos dies arribant tard i ahir
volia arribar d’hora). Però ahir va ser ella qui va arribar tard, MOLT tard,
per ser exactes a les 5:35. Quan va arribar, varem anar a comprar ous per la
truita, patates i una ceba. També va voler comprar fruita (una pinya i
maduixes), cacauets per picar i pa. A mes va tenir que anar a enviar un fax. En
resum arribàvem a casa del Carlos passades les 6, i quan entrem, veiem que el hockey
ja havia començat.
Ens fiquem a fer
el sopar, i la cuina feia .... fàstic (per ser generós), i a mes el menjador
estava ple d’amics dels seus companys de pis. I se’m va ocorre la idea de dir
d’anar a la meva resi, que estaríem mes tranquils i la cuina esta mes neta
(sembla mentida). I van dir que si. Per desgracia, just acabo de dir això i
entren a la casa 3 canadenques a veure el partit ...... llàstima :-p
Així que varem
agafar tot el menjar i cap a al resi. Efectivament, no hi havia ningú, i varem començar
a pelar les patates mentrestant veiem la 2on part del partit. Durant el segon
descansa, varem aprofitar per fer les truites. Ni que varem tenir alguns
problemes “tècnics”. Normalment hi ha un noi de la resi que deixa els seus
plats a la cuina, i em va dir que si mai els necessitava que ho fes servir. Però
a l’arribà a la cuina, no estaven els seus plats, i ens varem tenir que apanyar
amb les coses que la gent deixa a la cuina per cuinar. Mínimament ens varem
sortir, excepte a l’hora de girar la primera truita (la truita sense seva per un
servidor), ja que ho van intentar amb plats de plàstic, i “casi” cau a la pica.
Per sort es va poder salvar. Per les altres varem aconseguit un plat i va ser
mes fàcil.
Varem acabar de
fer el sopat quan la tercera (i ultima part) ja estava començada, i la cosa
pintava bastant malament: 2-0 (perdien els Oilers). Així que varem començar a
sopar. Cal dir que la truita NO era cap meravella, però veient els ous i les
patates, no es podia esperar res mes. Els ous tenien un color groc fluorescent
que no donaven masses ànims, i les patates deixaven anar un suquet bastant
xungo. Quan va acabar el partit ens varem menjar la pinya, aquesta si que
estava força bona, i em vaig atipar bastant.
Pel que fa als
Oilers, van marcar el 2-1, i van tenir varies oportunitats de marcar el 2-2, però
a falta de dos minuts no se li van ocórrer res mes que canviar el porter per un
jugador, i els Huracains, van marcar el 3-1 definitiu amb la porteria buida. Va
tallar bastant el rollo.
Al acabar el
partit, varem estar fent una mica de zàping i “decidint” que veiem. Fins que varem
perdre el control de la TV, i es va ficar a veure “The Hell Kitchen”, i vaig dir per anar a jugar a cartes.
Van dir que si, i ens varem ficar en una de les taules de la sala d’estar de la
resi a jugar a l’Uno. La primera partida que varem fer la va guanyar la Jenny, però
just quan anàvem a començar al segona, apareix el David (el corea fashion). I
diu que s’apunta. Aleshores el meu cervell reacciona: 4 persona + 1 baralla de
cartes espanyola = BOTIFARRA !! Així que els hi dic que si volen jugar a la botifarra,
i me diuen que si. Qui ho tenia que dir, que faria una botifarra a Canada amb
un gallec, una canadenco-coreana, i un corea-fashion. Evidentment primer els hi
vaig tenir que explicar a jugar, i en angles, però va sortir bastant be (varem
guanyar jo i el Carlos 107 a 6). Allà a la 1 de la nit varem acabar la partida,
i varem estar xerrant bastant estona amb el Addy (l’indi) i el David. Va ser
“curiós” quan va aparèixer de sobte un noi per allí (que no havia vist mai),
amb una trompa com una casa, explicant histories rares, que si anava a la
planta 9 i s’havia equivocat (jo estic a la 3), dient que s’havia equivocat de
planta, i va començar a enrotllar-se sobre que NO estava borratxo, i que li
havien ficat dos multes, i que NO sabia per que. Que la primera li semblava que
per anar borratxo, però que ell NO anava borratxo. I amava repetint la
historia, mes de 10 cops. Al final, vaig fer veure que repartia les cartes, el
noi va pillar la “indirecta” i va marxar.
Varem seguir la
conversa fins allà les 2, que van marxar, i jo directa a dormir (un altre dia
que es fa tard).
