23 Set, 2006
La veritat
La historia
veridica es que apart de perdre el gust, el dijous vaig comensar a sentir la
cara com extranya, pero vag pensar que era causa del relaxant muscular, que
estava fent efecte.
El divendres al
demati, em vaig despertar, i despres dels tramits adecuats, vaig anar amb taxi
a fer-me les radiografies de coll que m’havia demanat el metge el dia anterior
(11:30). Basicament em van fer unes 10 radiografies de coll, i em va costar
100$. L’important, es que mentres m;estava canviant i esperant, me vagi mirar
al mirall, i vaig ficar a fer ganyotes (com sempre quan estas devant d’un
mirall), i em vaig adonar que tenia el costat esquerra de la cara parlitzada:
no podia tancar el ull, moure la boca, cap arruga, etc. No li vagi donar masa
importancia, vaig pensar que serien efectes secundaris de la droga, o del
dolor. Pero igualment, quan vaig tornar a casa vaig decidir anar al metge
(12:30), inclus la meva metgessa particular em va dir que hi anes lo mes rapid
posible, i a poder ser a un centre mes gran. Vaig tornar a trucar als de
l’aseguransa, i al final despres de molt batallar em van enviar al metge de
familia un alte cop (2:15).
El centre medic
estava colapsat, hi havia mes de 3 hores de cua, pero quan em van veure em van
fer pasar casi al moment, temps per fer els tramits i evidentment pagar els 30$
de rigor. El metge quan va veure la paralisis, directament em va dir que cap a
urgencies. Mometn que va tocar tornar-se a barallar amb el seguro, em deien que
no podia anar a urgencies fins que no revesin el diagnosis del metge, i que el
seu metge no ho autoritzes, i podien apsar usn dos dies. Els hi vaig dir que
tenai que anar al metge al moment, no cal cap de dos dies, i al final depres de
molt parlar els del centre medic lis van enviar per fax el diagnosis, i em van
dir que el metge s-homiraria al moment. Jo mentrestant s’ho miraven vaig anar
tirant cap al hospital (taxi un altre cop), i directe a urgencies.
Devia ser el dia
internacionalde les urgencies, ja que tameb estava colapsat. Devia arrivar a
les 4 de la tarda, em van preguntar que tenia, i van apuntar el meu nom en un
paper. Al cap d’una mitja hora, al infermera em va cridar, i em van tornar a
preguntar que tenia, aquest cop fent un informe al ordenador, apart em van
prendre la presio, la temperatura, i el pols. Un cop acabat el examen preliminar,
em van dir que pases a la zona de registre, i que tornes a la sala d’espera, i
que esperes, pero que anava per llarg, molt llarg, que no em sabien dir quan.
Aleshores em van
“registrar” al hospital, em van preguntar si tenia aseguransa i tal, els hi
vaig dir que si, i em van dir que no tenia que pagar al moment, que m’enviarien
la factura per correu (uns 360$).
Aixi que va
comensar la agonia. No m’havia pres les drogues desde el mati, aixi que el mal
de coll va tornar a donar pel coll. Mentres la cara seguia sense respondre. A
les 7 les infermeres em van tornar a cridar per comprovar que seguia viu, em
van tornar a fer el mini-analisis, i que seguis esperant. Apart, em moria de
gana, ja que no havia menjat res desde el mati. Al final em vaig comprar un kit
kat i mel vagi menjar com vaig pdoer (aixo si, em va sentar molt be).
A les 8 per fi em
van fer entrar. Am van ficar en un box, i el infermer em va donar una bata i
que em la fiques, i va marxar. Vaig tenri certs problemes per ficarme-la, ja
que les manigues anaven amb “xecs”, i no els encaixava on tocava i la bata
quedava en formes extranyes, pero al final me’n vaig sortir. Al cap d’una
estoan va tornar el infermer, i emva preguntar que pasava, aixi que li vagi
explicar tota la historia: mal de coll, ibuprofe, mal de coll, metge,
antinflamatori, mal de coll, metge, cardiograma, relaxant muscular, mal de
coll, radiografia, paralisis, metge, urgencies. Ell anava prenent notes, i va
fer un altre informe, que li va pasar al metge. Va tocar tornar a esperar. Al
final va apareixer una dona que tenia pinta d’infermera (nava vestida de verd
com els infermers), i el infermer li va dir: mirat el E2 (jo era el E2), es un
cas interesant. Al cap d’una estona va venir la infermera, que va resultar ser
la doctora. La doctora em va tornar a preguntar que tenia, li vaig tornar a
explicar tot, i em va dir que em faria un TAC i un altre electrocardiograma.
Primer em van fer
estirar a una camilla i em van fer el electro, i enseguida em van venir a
buscar per el TAC. I com que estava estirat a la camilla pel cardio, em van
portar per error amb la camilla, quan podia caminar pefectament.
Despres em va
tocar esperar a que tornes la doctora, que va trigar bastant (estava colapsat
el servei d’urgencies). Al final el diagnosis va ser:
- Coll: la doctora va corravorar el diagnosis el metge de familia, no tinc res malament, es una contractura muscular, que segueixi amb les mateixes drogues i ha de pasar.
- Cor: tinc algun batec de mes, pero es normal, res per preocupar-se.
- Cara: aqui be
el “problema”. La doctora em va dir que tinc el que s’nomena Paralisis de Bell,
una parlisis de la mitat mitat de la cara. Teoricament esta provocat per un
virus, i no te RES a veure amb el mal de coll. O sigui, que ha estat puta
casualitat. Aquesta malaltia necessita temps per curar-se, de setmanes a mesos.
El sintomes que tinc, basicament es que no puc moure RES de la part esquerra de
la cara (ni les pestanyes)..
Aleshores per
sorpresa meva, va tocar tornara pagar, aquest cop 50$ pels serveix dels metges
i de les infermeres. O sigui, pr uan banda pagues el servei de urgencies i el
hospital, i per altre banda pagues el metge.
