7 Jul, 2006
Marató de dibuixos animats
Al arribar, em vaig posar a fer-me uns sandwitchs de mantega i sucre (que feia temps que no me;n feia), i vaig començar amb la marató de dibuixos animats (que també feia temps que no feia): Simpsons (capítol que ja havia vist), Futurma (capítol que misteriosament no havia vist mai, que tots es fan mes joves), South Park (capítol genial, que comencen arribar al poble immigrants del futur), i Famili Guy (que ni que no em mati, aquest capítol va estar força be; es el capítol en que la pare de la família, fa casa seva un país independent, i envaeix (amb e???) la piscina del veí del costat i desprès EEUU li ataca al casa, MOLT bo).
Destacar que la resi cada cop esta mes morta, durant tota la estona que vaig estar, nomes va passar una noia nova (que no va dir ni hola), i una becaria de la resi que si que va saludar i es va quedar a veure Family Guy una estona.
Vaig anar a dormir aviat, devien ser abans de la 1, i no he descansat massa be. A mitja nit, devia tenir una postura xunga, i me despertat que NO podia moure el genoll esquerra del mal que em feia si el provava de moure. El mal m’ha durat uns 10 minuts o així, i quan m’ha passat, no m;ha fet mes mal, i avui en tot el dia tampoc, ni mal ni cap molèstia, tot molt estrany. Suposo que al adormir-me me devia quedar el genoll en una postura estranya i se m’ha carregat.
Avui tot el dia a la uni fent feina, i avui a la tarda/nit segurament quedaré amb el Carlos per anar a prendre alguna cosa.
Dema no tinc plans, teòricament he d’anar a jugar a voley platja amb el Michael, pero no se quan ni com. Igualment, potser vaig pel matí a jugar a golf, i la resta del dia tinc intensió de venir a la uni a fer feina (si, me trobo be, però vull avençar feina, i aprofitar la motivació).
INCÍS: Dimecres quan estàvem al Second Cup amb
el Carlos i la Celia, varem coincidir amb una amiga del Carlos, que es diu
Laura i es de Girona !!! Esta aquí fent el doctorat en lingüística, i varem
intercanviar emails, i sap jugar a al botifarra !!!!, ara falta trobar un
quart. Ni que al agost ella marxa fora. Aquest estiu estaré mes sol que la una,
que el Carlos també marxa dintre de poc.
6 Jul, 2006
Torna la calma
Va seguir de marujeo al Second Cup fins allà les 10:30 que la Celai va dir que tenia que marxar. Però ens varem quedar a al porta fins a les 11:30 que definitivament va marxar la Celia. Aleshores ens varem quedar el Carlos i jo també xerrant fins les 12:30.
Al arribar a la residencia, em vaig trobar al Michael (Residence Asiatance), amb una samarreta adidas del Madris !! Li vaig preguntar que collons feia amb aquella samarreta. I no sabia que era del real Madrid, que el pròxim cop ja se la giraria. Li vaig explicar que entre el Barcelona i el Madrid la rivalitat era molt gran, es com al hockey la rivalitat entre Edmonto i Calgary. Varem estar xerrant una estona, de coses de la residencia, d’unes preguntes que li tenia que fer (coses trencades de la resi, on trobar un metge per estudiants, ja que tinc un tap a l’orella, i ja no recordo que mes). Al marxar em va dir que els dissabtes van a jugar a voley platja no se on amb uns amics seus, si mi volia apuntar, i li vaig dir que si (evidentment).
També varem estar parlant amb al Mike, que va arribar mentre parlava amb el Michael. El Mike va estar exlicant una ostia que es va pegar fa una dies, encara riem ara. Estava a la part de dalt de un truck (els cotxes 4x4 amb la part de darrera oberta), i tenia que baixar, així que pega un salt (tot maxo), però se li queden els peus enganxats a una malla que hi havia al truk, caient de morros a terra.
Al final fins al 1:30 de xerrera, i jo que volia anar a dormir aviat.
Avui me despertat a les 10 .... i me aixecat a les 10:30, he vingut directe cap a la uni. Per sort avui pel matí estava núvol, i avui ha refrescat una mica, que els ultism dies estavame cada dia a 30 graus. Avui portem tot el dia entre 20 i 25. A veure si així es refresca una mica al residencia, que es un hivernacle.
Pel que fa a la feina, ahir els del grup del poker van acabar un programa que estaven fet per presentar a un campionat de poker, i avui desprès de molts de dies, el Neil (company de despatx) estava desestressat, i li he pregunta uns dubtes que tenia sobre la feina. Me’ls ha mig resolt i he recuperat una mica la motivació que havia perdut. Ara toca treballar dur.
Ni que ara ja es tard, m’aniré a comprar quelcom de menjar, i una estona al gimnàs, que també toca.
5 Jul, 2006
Aeroport
Quan ha marxar, m’ha tocat tornar solet cap a la uni, i desprès cap a casa seva a deixar el cotxe. El primer torç fins la universitat, teòricament era el mes fàcil, ja que l’he fet dos cops, i es “recte”, però casi em perdo (nomes he estat 15 segons perdut). Tot seguit, des de la uni fins a casa seva, tenia una explicació de com arribaria, i ha estat fàcil.
He aparcat el cotxe, he agafat la bici, i cap a la resi. I la tornada en bici ha estat mes “trencacames” que l’anada d’ahir, ja que la uni esta com en un turonet i eren la 13:30 (feia molta calor). A mes, amb la ***** de bici que tinc (deu pesar mes de 20 quilos), casi em moro. (Nota mental: agafar mes la bici).
Me fet una dutxa rapida, i cap a la uni a fer feina.
4 Jul, 2006
Acomiadament
Així que ahir la tarda, la vaig acompanyar a uns quants recados que havia de fer, i de pas varem passar a comprar formatge per mi (ueueue). Tameb varem anar a veure una botiga Italiana, per veure que tenien, i per fi una botiga amb menjar europeu. Vaig trobar tonyina amb oli (a canada tota la tonyina es al aigua), pernil salat a 25$/quilo, quan al supermercat va a 40$quilo. Formatge edam a 15$/quilo (al supermercat/formatgeria va a 20$/quilo), ni que aquest era mes dolent, i moltes altres curiositats que no m’agraden. També tenien xoriço, pro per desgracia era un xoriço xungo, que tenia un gust estrany i molt picant, així que segueixo sense xoriço. Vaig sortir de la botiga amb un paquets de pasta, una llauna de tonyina, i 300grams de pernil.
Desprès, varem anar a sopar amb el Carlos
(sopar d’acomiadament) a un restaurant Mongol (per que collons no tenen
restaurants NORMALS?). Cal dir que el cambrers i cambreres (mmmm) no tenien RES
de mongoles. Quan entres al restaurant, te donen un bol (amb B), i vas a una espècie
de self-service, i fiques al bol tot lo que vols.: carn, peix, pasta, vegetals,
salses, de tot (evidentment res del meu gust). Quan acabes d’omplir el bol, te’l
pesen (pagues per pes), i t’ho couen tot a una planxa enorme, i te’l porten a
la taula. I per acompanyar el bol, te porten arròs blanc (pur com al neu). Jo
amb tot el morro del mol, vaig dir que no volia bol, i que si podia ser un plat
per menjar arròs sol, i me’l van portar. I com que pagues per pes, i el meu
plat estava BUIT, no vaig pagar res. I per variar, l’aigua també gratis ..... si
al final m’agradaran les tradicions Canadenques.
Al acabar de sopar, la Jenny va voler anar a comprar unes coses que li faltaven, i jo vaig aprofitar per descobrir un altre supermercat, amb un tipus diferent de formatge edam (aquets era de bola rodó), i en vaig comprar un tros per provar-lo.
3 Jul, 2006
Dilluns: De compres
Varem dinar per torns: ella a la 1 a un restaurant vegetaria/naturista xungo, que no vaig trobar res que m’agrades. A mes, tampoc tenia gana, que a les 12 havia esmorzat.
Desprès varem anar de compres pel Whyte Ave: botigues de roba basicament.
Fins allà les 3, que em va entrar gana, i buscant algun lloc que jo pogues menjar algo vam trobar un restaurant anomenat OPA (un restaurant grec). Vaig entrar, i vaig demanar pollastre amb patates fregides. Em van donar una merda pinxa moruno amb 3 trosos petits de pollastre, unes quantes patates pregides i em van fer pagar 6.5$, un ROBATORI !, a mes el pollastre tenia un gust estrany. Això si, les patates estaven bones.
Al sortir del OPA, vaig anar a visitar un bar/sala de jocs (encara no se ven be que es aj que estava tancat) anomenat Monkey Island. Així que tocarà tornar-hi un altre dia, entrar al bar i dir: “Hola, em dic Guybrush Threepwood i vull ser pirata”. Una de dos: o em conviden a una ronda, o em foten fora per friky !
Varem seguir de botigues una estona mes, i desprès varem anar a prendre un cafè (jo un got d’aigua gratis, per variar).
Per acabar la tarda, varem anar a casa la Jenny a veure uns quants capítols d’una sèrie que es diu: “Queer as Folk” (no recomanada per ments sensibles).
2 Jul, 2006
Festa d’aniversari
Desprès de dinar, vaig quedar amb la Jenny per anar al “Hawrelak Park” amb una amiga seva, Marin. El parc era molt xulo, TOT ple d’herba, molta gent, un llac al mig, molta calor, moltes noies lleugeres de roba, noies patinant, noies corrents, noies prenent el sol.
Desprès d’això, vaig tornar a anar a la universitat, que fins les 8 no havíem quedat amb el Carlos per anar a una festa d’aniversari d’una amiga de la Jenny. Evidentment, la Jenny va arribar tard com sempre.
TODO: Festa d’aniversari SOSA
1 Jul, 2006
Canada Day (part 3 de 3) – Focs d’artifici
Els focs es feien al costat del riu, i varem anar a un pont a aproximadament 1 quilòmetre en línea recte del lloc on els feien. Una mica lluny, ja que hi havia bastant de retard entre el so i la imatge (estava mal sincronitzat). Però el reflex dels focs al riu era molt maco.
La veritat, es que els focs tampoc van ser res de l’altre mon, potser es per la migranya, per que tenia fred, o per que estava ple de mosquits, però mels esperava mes grans (com que aquí tot es gran). I tant insuls, que no fan ni els petards inicials per avisar, ni els finals per indicar que s’ha acabat.
Al acabar els focs, com que estava millor del mal de cap, van anar a prendre quelcom, a un bar del centre de Edmonton (Joy’s tomatto o alguna cosa així, i la mateixa casa del bar/restaurant tecno de fa unes setmanes). No varem estar ni mitja hora (i que bones estaven les cambreres), i varem marxa, i vaig anar directe cap a la resi a descansar/dormir, que tornava a tenir mal de cap.
1 Jul, 2006
Canada Day (part 2 de 3) - Fort Edmonton
Al arribar, ens trobem una cua LLARGISIMA per entrar al parc. La Jenny diu que possiblement es per que es festiu i sigui gratuït, així que comencem a fer cua. Com que no me’n fiava, vaig anar a veure, i no, no era gratuït, eren 10$ per persona per entrar. Li vaig proposar a la Jenny d’anar a dinar i tornar al acabar de dinar o un altre dia sense tanta gent i menys gent. Eren les 3 de la tarda, no havia dinat res (nomes esmorzat una sandwitch de formatgets “la vaca que rie”), estava cansat del golf, hi havia molta cua/gent, i feia una calor “que te torres”. Evidentment (per si algú ho dubtava), varem acabar entrant al Fort Edmonton.
El Fort Edmonton es un parc d’atraccions a lo “port aventura”, però en comptes d’haver atraccions i països exòtics, son recreacions històriques de carrers de Edmonton d’època. Suposo que com que Canada no te massa història, fan el que sigui per demostrar que en tenen una mica, ni que sigui poca.
Nomes entrar al parc (desprès de pagar i passar per la corresponent botiga de records), hi ha la reproducció d’una estació de tren dels anys 1900 (no em recordo exacte de les dates, i no tinc la propaganda davant). Evidenemnt, a l’estació hi havia tot de gent disfressada i actuaven com si fossin gent del passat: un pobre noi tocant la guitarra i cantant cançons antigues, noies vestides d’època, etc.
L’estació es el punt de partida del fort, on un tren real de vapor (també dels anys 19xx) et dona la volta al parc si vols. Varem fer cua (normal amb la gentada que hi havia) i varem agafar el tren i varem baixar a l’estació de l’altre punta del parc, amb la intensió de recórrer tot el parc caminant amb l’ordre històric.
La primer part del camp es un Fort del “oest”, amb el seu corresponent camp d’indis autòctons al costat. El camp d’indis .... patètic, semblava que estigues a port aventura, i quan un grup de “indígenes” es van ficar a cantar cançons tribals amb sabates “nike” i texans “levis”, em volia fondre. Això si, tots els canadencs ballant en rotllana. Tant ràpid com vaig poder, varem anar a visitar el fort, això ja va ser mes interessant. Teòricament TOT el parc esta construït amb materials i mètodes semblants als que feien servir a l’època que representa cada part, i el fort era molt xulo. Tot fet de fusta, i es veien les diverses cases, “botigues” d’intercanvi de pells, fusteries, etc. Evidentment, la església de torn no podia faltar.
Al sortir del fort, varem anar al carrer “1885”, o sigui, el carrer reconstruït com si fos el 1885. Era com un típic carrer de les pelis “americanes”, amb cotxes (de cavalls) antics, bicis de rodes grans, botiguetes, escola, etc. A mes per moure’t pel parc podies utilitzar tramvies d’època, ja que hi havia diversos tramvies de diferents èpoques movent-se pel parc.
Tot seguit varem anar al carrer 1905, on seguien havent mes cases, mes botiguetes, mes de tot, però mes “moderns”. Com no podia ser menys, a la majoria de botigues podies comprar els típics subvenir d’època. Per acabar, varem recorre 1 o 2 carrers mes, però ja no recordo els anys (i se’m va acabar la bateria de la càmera, i no tinc fotos per demostrar-ho/mirar-ho). Però allà les 6 estava tant cansat, que ja no podia ni caminar .... cansament del golf, la calor .... i la falta d’aliment !!. En resum, un parc d’atraccions diferent, i força curiós, però s’hi ha d’anar amb temps. Espero poder-hi tornar algun dia amb calma.
La Jenny em va deixar a la residencia poc desprès de les 6, on teòricament jo tenia que menjar alguna cosa, fer-me una dutxa i descansar. Però em va venir un mal de cap molt fort (normal), i només vaig ser capaç de menjar, i em vaig quedar adormit al sofà de la residencia. Vaig “dormir” fins les 9 que em van venir a buscar la Jenny i el Carlos per anar a veure els focs artificials (a les 11), però em seguia fent molt mal de cap. Així que em vaig prendre una aspirina per veure si em passava.
1 Jul, 2006
Canada Day (part 1 de 3) - pitch&putt
[Mode història ON]En el “Canada Day” es celebra al creació del “domini” (per dir alguna cosa) de Canada el 1 de Juliol del 1867, desprès de unificar en una federació 3 territoris Britànics: la província de Canada, (el sud de Ontario i el sud de Quebec), New Scotia, i New Brunswick.[Mode història OFF]
Com tota festa nacional, esta tot ple de banderetes, colors Canadencs (vermell i blanc), símbols, actes (ni que a Edmonton pocs).
Nota: Com que el dia nacional cau en dissabte, el dilluns 3 de Juliol es festiu (si que saben aquets canadencs).
El dia va començar amb la partida de pitch&putt amb la Jenny i els seus amics (Katie i Christian). Varen voler fer 9 forats nomes, però te certa lògica, ja que havíem quedat a les 12, a mi em va passar a buscar la Jenny a les 12:30, i fins casi la una no van arribar els “rivals”. Nomes començar em vaig adonar que no tindria rival, al primer forat el Chris va tirar dos pilotes seguides a fora límits (arbres), la Katie també 2 pilotes mes a fora límits, i la Jenny va arribar directe a green, però tirant amb un ferro 5 un forat de 48 metres (la pilota va anar rodolant).
Varem jugar, casi fins les 2:40, que varem acabar els 9 forats. Guanyador: jo amb 38 cops. La Jenny 40 cops (O_o), el Chris va fer 51, i la Katie 57.
Tot i “guanyar” no estic del tot satisfet del meu joc, i haure d’anar a refer el meu swing i practicar el aproach un dia d’aquets. La meva targeta va ser de: 4, 5, 5, 5, 3, 5, 4, 4, 3 (38)
Pel que fa a pilotes, en vaig torbar 4 i en vaig perdre 1 (la Jenny me’n va perdre 3), per tant vaig acabar amb les mateixes pilotes que vaig començar, això si, de marques diferents, ja nomes em queden 2 pilotes “Inesis” de les 3 que vaig portar.
Al acabar el golf, jo vaig dir d;anar a menjar alguna cosa, però a la Jenny se li va ficar entre cella i cella d’anar al “Fort Edmonton”, una espècie de parc d’atraccions històric que hi ha a Edmonton. Evidentment (per si algú ho dubtava), varem acabar anant al Fort Edmonton.30 Jun, 2006
Practiques de Golf
Divendres tarda, varem anar el Carlos, la Jenny i jo a practicar golf. La escussa era ensenyar-li al Carlos, per anar algun dia la pitch & putt, a la pràctica: volia entrenar una mica per la sortida del dissabte.
Varem anar a la zona de practiques d’un camp públic (Victoria Golf Club) que esta al costat del riu i de la residencia. La zona de “tir de boles”, era fors gran, i a mes tenia una plataforma, amb ties de sortida a sota la plataforma i a dalt (per guanyar espai). Evidentment en va tocar pagar les boles (no tens que pagar entrada, nomes les cistelles de les boles). Varem agafar una cistella de unes 130 boles (no ens van saber dir el preu exacte) per 7.5$ (no es car, però tampoc barat).
Els pals, en va portar uns quants la Jenny, i el Carlos en va robar uns quants d’un dels seus companys de pis. Al arribar al camp em vaig adonar que no havien agafat cap Putter (res de practicar green) i que el pal mes “petit” que havien agafat era un ferro 7. Res de practicar tirs curts, aproach, o bunker.
Varem estar tirant les boles, i no em va acabar de sortir el swing, totes els tirs em sortien amb efecte cap a la dreta, ni que al final ho vaig mig arreglar, no vaig acabar del tot content. La Jenny, doncs no en sap massa, i el Carlos, per ser el primer dia no esta mal.
A l’acabar les voles, ells dos van voler anar a donar una volta a mirar flors (O_o), jo vaig anar al green de practiques (gratis) a practicar una mica el chip/aproach amb el ferro 7 (quin remei, es l’únic que tenia).
Al acabar el golf, varem anar a al meva resi, jo necessitava fer-me una dutxa, i mentrestant ells van començar a preparar el sopar. Un altre cop truita de patates. Aquest cop, amb mes material, i van quedar força millor que el primer cop.
30 Jun, 2006
Mosquits
Estic menjat pels mosquits. Ahir la tarda, vaig anar amb al Jenny a prendre alguna cosa amb una amiga seva (Katie) i la seva parella (Christian). I varem estar a la terrassa d’un bar (O'Bryne's) fins tard, i desprès quan vagi arribar a la resi tenia picades de mosquits per tot arreu (que encara em duren). A mes, ahir feia mes fred del normal (20-25, quan els últims dies eren 25-30), i em vaig congelar. Com a positiu, la parelleta Katie varen dir per anar a jugar a golf (pitch&putt) aquest cap de setmana, i dema dissabte anirem a jugar (ueueue, ja tocava). Com a negatiu, quan es ficaven a parlar els 3 de coses de la universitat o histories seves en angles, no me n’enterava de res. Per sort (per la meva moral) quan parlaven de coses que coneixia, i podia participar a la conversa si que ho entenia tot (com es normal).
Al tornar a la resi, vaig fer una rentadora (que ja tocava), ni que sort de la roba que m’he comprat tampoc era imprescindible.
Avui, he estat fent feina tot el dia, i ara anirem a practicar una mica golf amb la Jenny i de pas a ensenyar-li al Carlos a jugar. Lo de practicar ha estat idea meva (com no), que no vull fer el ridícul, ja que aquí tots jugant a golf ... i em fan por :-p
Ah, i avui per dinar, sandvitx amb formatge, que ahir la Jenny va tenir el detall de comprar-me formatge (mmmmmmmm, formatge), i torno a tenir provisions.
Així que amb el vostre permís, vaig a practicar una miqueta el meu swing, espero no haver-me’n oblidat.
29 Jun, 2006
Fugaç
Avui: res.
28 Jun, 2006
Formatge
Al final, i per fi, ahir la tarda vaig anar a comprar formatge a la formatgeria que tenai pendent de fa 1 o 2 setmanes (em va portar la Jenny). Cal aclarir, que quan jo parlo de formatge, em refereixo únicament a un tipus de formatge: formatge Edam, també conegut com a formatge de bola holandes. Al final vaig trobar el formatge que buscava, ni que no es “Sombrero de copa” però està prou bo. Això si, a 20$ el quilo (al mateix preu que el envasat del supermercat, però aquest es mes bo). Vaig decidir comprar uns 200grams (uns 5$), per provar com estava abans de comprar-ne mes. AL sortir de la formatgeria, em va entrar el capritx, i amb una tros de pa que em va sobrar de dinar, varem berenar pa amb formatge.
Desprès varem tornar a anar al Centre comercial que ella havia de fer unes gestions i compres pel seu viatge, i jo vaig aprofitar per comprar-me els jerseis que no me vaig comprar la setmana passada (2 jerseis de color llisos per 20$). També em vaig comprar una pantalons per 20$, i la veritat es que em queden molt be.
Al acabar del centre comercial, varem anar a casa la Jenny, que volia començar a preparar la maleta. No se si ho he explicat, així que ho faig ara. D’aquí una setmana se’n va 1 mes a Mèxic a aprendre a Castellà (a qui se li acut anar a Mèxic a aprendre Castellà). I a finals d’agost tornarà a marxar un any a treballar a Espanya.
Varem sopar a casa seva, millor dit, va fer pasta, i jo em vaig menjar la pasta amb formatge trossejat. Al acabar la pasta, em quedava un tros de formatge petit i me’l vaig menjar. En resum, me vaig menjar 5$ de formatge en una tarda.
Desprès em va estar ensenyant fotos (moltes) d’ella de petita, de la seva família i amics. Moment que em va agafar un baixon bastant fort ... de sobte em vaig ficar a plorar sense motiu aparent. Suposo que en el fons, ni que sigui una mica, us trobo a faltar :-p
Allà la una em va portar a la resi, vaig estar mirant una estona la TV (Futurama i South Park) i a dormir.
Aquesta nit ha tornat a ser molt calorosa, pel mati quan em despertat a l’habitació estava a 28 graus. Sort que me vaig ficar el pijama d;estiu, i la veritat es que avui he dormit molt be (serà que les nits anteriors tenia calor?). A les 10 del dematí m’ha sonat el despertador, i me dit a mi mateix: “5 minuts i m’aixeco”. Me despertat a la una :-(
27 Jun, 2006
Calor
Ahir va ser un altre dia de relaxació. Vaig estar tot el dia a la uni, i a la tarda teòricament havíem d’anar amb la Jenny a comprar formatge en una botiga de formatges (mes que a comprar, a buscar :-p). AL final no va poder anar, així que em vaig prendre la tarda de relax també. I allà a les 7, me;n vaig anar al gimnàs, que últimament no havia tingut temps per anar-hi i ho necessitava. Vaig 15 minuts a la maquina de corre, i 15 minuts mes a la màquina de rem. Ah, i em vaig pesar, que feia temps que no ho feia: peso 161 pounds, que son 73 quilos, me aprimat un altre quilo, i jo que pensava que entre que ara menjo millor i que últimament no anava al gimnàs recuperaria una mica de pes.
Al acabar, ja era tard, i em vaig fer el sopar. Per variar una mica em vaig fer un entrepà de bacon. I per ser menja “canadenc” estava prou bo. I de postres, cireres i un “iogurt”. El iogurt estava prou bo, però tampoc era cap meravella. Això si, quan vaig mirar els ingredients (al acabar), casi em dona un iuiu, quines coses mes rares que portava.
Desprès de sopar, una dutxa, veure la TV (futurama, south park, simpsons), i a dormir.
Avui es un dia molt calorós, com dirien els canadencs: “It’s fucking hot”. Quan me despertat pel mati, l’habitació estava a 28 graus (normal que no hagi descansat massa be), i ara mateix estem a 29 graus. Realment, ahir també feia bastanta calor (no tanta com avui), o la previsió es que ens els pròxims dies segueixi fent calor. Això si, no te res a veure amb al calor de Catalunya, pots estar tranquil·lament al carrer i al sol, i no tens la sensació de xafogor.
Pel mati, me estat pensant si quedar-me a veure el partit de futbol de Espanya contra França o anar cap a la uni. Al final no he tingut ganes de veure el partit, i he vingut cap a la uni.
26 Jun, 2006
Taxista
Ahir diumenge, tenia previst despertar-me a les 11 del mati per veure la F1, però me vaig adormir, i me vaig despertar a les 12, per veure la meitat final de la cursa. Ni que pel que sembla tampoc me vaig perdre res, ja que va ser un avorriment de cursa. Quan va acabar la cursa, vaig anar cap a la universitat a viciar-me una estona, fins les 6 de la tarda, que vaig quedar amb el Carlos i la Jenny per fer un cafè amb un amic espanyol dels dos, que es diu Aitor. Ni que pel nom sembli basc, no ho es, es de Castilla, i ha viscut a Madrid i a Extremadura.
L’Aitor fa uns 5 anys que esta a Canada. Quan va acabar la carrera (biologia), va fer un màster de programació en Java, i ell i uns amics van decidir anar a canada a l’aventura a veure si trobaven feina (quins ous). Evidentment no va trobar feina de programador (faltaria mes que un biòleg trobes feina de programador), ja que en la majoria de feines, li demanaven experiència prèvia a Canada. Ara treballa de professor de Castellà (sempre em queda el consol, si em vull quedar, de fer de professor de castellà ... que pel que sembla estan molt buscats). A mes, li agrada Futurama i South Park :-p
Però va durar poc, ja que a les 7:30 vaig quedar amb el Addy (el hindú) de la resi que l’acompanyaria a l’aeroport, que no tenia com anar-hi (amb el cotxe de la Jenny). Així que ma va tocar fer de taxista. L’Addy torna a la India desprès de 1 any a canada, a veure la família. A mes, trobo que va estar be acompanyar-lo, ja que trobo que marxar o arribar a un aeroport sol, es com una pizza sense formatge, o com cagar sense paper de wàter.
Em va recordar a quan vaig arribar a Edmonton: durant el viatge no vaig tenir massa temps per pensar, però al aterrar a l’aeroport, es quan em vaig adonar que estava realment sol, i em va caure el cel al damunt (com diria el Panoramix). Estava en una ciutat desconeguda, amb prou feines podia mantenir una conversa en angles, i no sabia ni on anar ni que fer. Però aquest es un altre tema :-p
