19 Jun, 2006
Sirloin (aka: per fi una menjada decent)
Ahir diumenge,
volia prednrem al tarda de relax, pero no em van deixar, el Carlos em va enviar
un email dient-me que a les 6:25 em pasaven a buscar per la porta de la resi,
per anar a donar una volta i sopar fora. No mi vaig poder negar.
Com sempre
ultimament, vaig arrivar 5 minuts tard, i ja m’estaven esperat. Vam decidir nar
a donar una volta, i la Jenny ens va portar al River Valley Park (algo aixi),
el que per ells es el park mes llarg de Canada (tot ha de ser lo mes gran, lo
mes llarg, etc). Com se pot veure a les fotos, era impresionant, tot verd,
molta aigua, molts arbres, i molta gent fent footing, patinant, en bici, etc. A
mes, tot el park ple de taules de picnic amb petites barbacoes, molt currat.
Vam estar
pasejant una estona pel park, i ens vam apalancar en unes taules. Al cap de poc
em van fer treure les cartes i a jugar (son uns viciats, que ja esta be).
Primer lis vaig ensneyar a jugar la mentider (que vaig guanyar jo), despres la
Jenny va explicar un mentider versio Candenca (que va guanyar el Carlos). Es
igual, pero no pots dir mes de 4 d’un numero, i tens que anar tirant els
numeros del 1 al 12. Despres per acavar vam jugar al Uno, que tambe vaig
guanyar jo les 2 partides (per variar). Weno, un “Uno” light amb la baralla
espanyola, a mes, em sembla que no em recordava de totes les cartes :-p
Al acabar les
partides, ens vam ficar a “discutir” on anavem a sopar. Em volien portar a un
restaurant Mongol (aqui tots els restaurants son d’algun pais extrany) ......
pero ja em comencen a coneixer, i al final vam decidir anar a un restaurant
“familiar”, a menjar car a la brasa. Es mes car, pero era mes probable que
trobes algo que m’agrades.
Aixi que vam anar
cap el cotxe, pero la Jenny estava molt vaga i no volia conduir, aixi que me va
donar les claus del cotxe i em va tocar conduir. Tampoc mi vaig negar, me feia
gracia conduir, ja que feia bastant que no tocava un cotxe.
I nomes pujar al
cotxe li pregunto: “On esta el fre??”, casi li agafa un atac de cor :-p. El
cotxe es un chebrolet antic (de General Motors), amb canvi manual, i el embraje
vastant “atrotinat”, i nomes obrirlo es va calar. Excepte aixo, despres la
conduccio molt be, aprenent el estil de conduccio canadenc i les senyals
canadenques. Per exemple, ni que tinguis el semfor en vermell pots sempre girar
a la dreta fent un stop.
Vam anar cap el
restaurant, i casi acabem a osties amb la copilot, ja que m’avisava que tenia
que girar als llocs quan ja eramasa tard, o em deia que canvies de carril, o
que no canvies de carril al estil canadenc. Per exemple, si tinc que girar cap
a la esquerra, jo em fico al carril de la esquerra de tot, per evitar
“problemes”, aqui no, si el carril del mig tambe gira a l’esquerra es queden al
carril del mig.
El restaurant,
era bastant pijo (i ho vam notar al preu). Pero per primera vegada desde que
estic a Canada vagi menjar algo desent i em va entrar MOLT be. Primer de tot,
va venit la cambrera a portar la carta, i a preguntar que voliem per veure. Vam
demanar aigua. I dos detalls: als restaurants si demanes aigua te porten un got
d’aigua (amb molt de gel evidentment) i es gratis. El segon detall, es que als
restaurants hi ha el que es diu “free refill” (reomplerta gratis). O sigui, tu
demanes la beguda, pagues un cop, i te la van reomplint gratis durant tot el
menjar.
Aleshores vaig
tenir que barallarme amb la carta i entendre-la. Evidentment no hi havia CAP
plat del meu gust, aixi que vaig tenir que intentar entendrem amb la cambrear
(i me’n vaig sortir). Primer de tot, li vaig preguntar si podia ser la carn
SENSE cap tipus de salsa i SENSE cap tipus de especie (es que mels conec ja,
soc capas de demanar la carn sola sense salsa i que vingui amb 25 especies
diferents), i em va dir que si, aleshores em va rpeguntar quin tipus de carn
volia ..... em va matar. Li vaig preguntar la diferencia, en resum, totes les
carns eren de “teernera”, la diferencia era com estava tallada o la qualitat de
al carn, i al final vaig demanar el “Sirloin” (basicament per que era la mes
barat), que ara he buscat al diccionari i es “solomillo”. Un cop demanat la
carn, em pregunta algo raro, vaig descobrir que era com volia la carn de cuita,
i vaig veure que a la carta tenien la explicacio (molt currada) de com pots
demanar la carn cuita. Per ser exactes, pots demanar la carn de 5 coccions
diferents, Per exemple, la medium era: with pink in the center. I la per sobre
la medium: “with pink and a trace of red in the center”. Me va agradar molt
aquest detall. I com que no sabia que demanar, vagi dir que el “meddium”.
A mes, vaig demanar
si de guarnicio podia agafar patates freguides (frenc fries), i me va dir que
si. Cal dir que la cambrera es partia el cul de riure (normal), i em va
preguntar d’on era i tot.
Ara tocava
esperar, a que ens portesin les carns, ni que mentestant li van portar una
amanida a la Jenny, i una panera amb pa. Segona ella era un pa MOLT bo .....
pero realment aqui no saben el que es menjar be. Com a curiositat, la panera
portava una petita tarrina mab “mantega” (tenia gust de mantega, pero estava
com montada, una cosa rara).
I al final, va
arribar la meva carn, per sort SENSE cap sorpresa. A mes, la camarera em va
entendre per que quan em va portar el plat va dir: “la carn, sense ninguna
salsa ni especies, i las patatas tambe sense ninguna especie”. Weno, una petita
sorpresa, hi havia una tomaquet al forn al costat de al carn, i una tarrina de
ketchup, per sort la carn i les patates no estaven “contaminades” de la
tomaquet (que es va emnjar el Carlos).
I com vaig
disfrotar .... la carn estava bonisima (per fi), i les patates tot i ser
congelades estaben prou be. Realment, feia molt de temps, que no mejava tant be
(va superar el dia que em vaig menjar el primer mini-babibel canadenc).
Evidentment, lo
meu em va costar: 18.45$, mes les taxes, mes els 3 dollars reglamentaris de
propina. Pero aquest cop si que vaig deixar la propina a gust. Cal dir que van
tenir el detall de no cobrarme les patates (ni l’aigua).
Al acabar de
sopar, ja vam plegar, que era tard i jo havia dit que volia estar aviat a la
residencia (tenia que fer una rentadora). Aixi que me vaig auto-portar cap a la
residencia (vaig tornar a agafar jo el cotxe, senyal que no ho vaig fer del tot
malament).
A les 12 i poc ja
estava a la residencia, i vaig anar a ficar la rentadora, pero em vaig adonar
que no tenia prous diners, i vaig tenir que tornar a vestirme (diguem que ho
rentava TOT) per anar a treure diners al Banc (sort que tinc la bici-1, i va
ser rapid). I mentres esperava que estigues la rentadora (30 minuts per la
rentadora, 1 hora per la secadora), vaig estar parlant amb al David (un
canadenco-corea), i el Addy (el indu). Tameb vaig aprofitar per afeitarme, que
ja tocava. I a les 2 i poc de la nit, quan va acabar la rentadora, directe a
dormir.
