28 Set, 2006
Ultim dia a la universitat, ultima nit a canada
A mig mati he
anat cap a la universitat, per agafar el autobus de les 10:40, amb temps de
pasar pel centre medics a verue que sabien de les meves radiografies. Doncs
resulta que les han tornat a perdre (al llco que em les vaig fer, no al centre
medic) .... al final despres d’esperar una bona estona m’han dit que les estaven
buscant que truques ems tard, i he anat cap a al universitat, evidentment ja no
amb el bus de les 10:40.
A la universitat
basicament acavar de copiar coses del PC, i fer neteja. Alla les 3, de sobte em
truquen a la porta del despatx. Era el jefe que es venia a despedir (que amable
ell), hem estatxerrant una estona, i li he fet un petit regal (que espero que
sapiga apreciar). A les 15:45, he deixat el despatx per anar a tornar les claus
(m’han tornat la fiansa de 25$).
Despres he anat a
tombar una mica (buscar souvenirs), al camp de golf a veure si em tornaven els
diners del pase, evidentment com ja esperava m’han dit que no. I cap a casa, millro
dit, a esperar el autobus i cap a casa.
Arrivaba a casa a
les 7, i he estat comensant a arreplegar coses, sopar, i seguir a arreplegar
coses.
Ara toca anar a
dormir, dema de bon demati ficar uan renta, acabar d’empaquetar, i a les 4 de la
tarda marxar cap al aeroport.
27 Set, 2006
Ja tinc billet
Pel mati no he
fet res de profit, i pr la tarda he anat a al universitat a acavar de replegar
i arreglar/vendre la bici. Per arreglar-la li eh estat fallant un munt d’estona
(fala d’eines). Basicament el problema era treure al coverta, casi em carrego
les claus del despatx.
Al final la he
arreglat be, i la he vengut per 45$ (em va costar 40, pero em gastat 5 amb la
cambra d’aire nova).
A les 7:51 anava
a agafar al autobus, perl el puto autubusero no ha ferenat ni que he arrivat
correns a DOS pareades, i m’he tingut que esperar mitja hora.
Al arrivar a “casa”.
He pasat pel safeway a treure diners (aixi en tindre que treure menys dema al
banc),i a comprar ******, pero no en tenien a cap de les 3 botigues que he
mirat, manda huevos.
26 Set, 2006
Recollint
Avui ha tocat
comensar a recollir. Pel mati he anar a demanar papers al metges (informes
medics, proves, etc), i al banc a fer 2 gestions (per buidar-lo). Despres he
anat a la uni a acabar de buidar el PC, i reunio del grup del poker. Basicamet
he anat per despedir-me (ni que ells siguin bordes/sosos, jo no ho soc).
A la tarda a casa
a comensar a arreplegar tambe. Al final me afeitat tambe. Primer no volia. Mes
que no voler, no volia trobar-me cap sorpresa a sota. Pero al final no estat
tant traumatic, no es nota cap diferencia a la cara entre estar afeuitat o no
(weno, potser estant afeitat es veu uan mcia mes la paralisis, pero poca cosa).
Tambe he estat
parlant amb el Steven, que m’ha dit que com que no le pogut avisar amb 1 mes d’antelacio,
es quedara la fiansa (si em sembla be), que son 170$. Per una banda em sembla
correcte, ja que a ell el deixo tirat, i podria demanar un mes sencer. Per
altre, bamnda, son 170$, i no marxo per gust. I tampco es que el deixi tirat
tirat, si no em llogava la habitacio a mi no ho feia a ningu, no tenia mes
ofertes. Suposo que al final pagare, no estic per negociar.
25 Set, 2006
Torno
Pel mati me
despertat, i he anat cap a la uni a reunir-me amb el jefe. La reunio ha estat
molt amigable, i es podria dir que ha anat forsa be (malgrat el tema). Primer
m’ha preguntat com estava, i com ha anat la cosa. Li he fet una mica el resum
de la “setmana” boja que he tingut, i li he explciat per demunt els simptomes
que tenia ara. Ell tambe ha fet preguntes especifiques, al coneixer el cas del
seu germa es notava que sabia de que parlava. A destacar que tambe m’ha
preguntat si m’afectava a la parla, degut a que li costava entendrem (com vaig
dir al missatge anterior, em perdut molt la procunciacio).
Depsres li he
explicat, el dilema que tenia: tornar a casa (familia, amics, companyia, metges)
o quedarme aqui (universitat, recerca).
Ell m’ha dit que
enten que vulgi tornar, que es lo mes natural, i que ell em donara suport en la
decicio que prengui. Tot seguit m’ha preguntat si em podia ajudar en alguan
cosa.
Li he contestat
que si, que una de les pegues de marxar es que encara em queda feina, i que
aqui estic molt be, si creia que en uns mesos quan estigues recuperat hi hauria
la posibilitat de tornar i continuar amb la recerca.
M’ha contestat
que evidentment que si, que vagi a casa, que em recuperi, que descansi, i que
en quan estigui be, que parlarem per tornar, que no hi veu cap problema, i que
m’ajudran amb el que calgi, que enten que marxo per malaltia i no volguent i
que intentara ajudar-me economicament, o buscar algun ajut economic, beca, etc.
Per acabar li he
dit que ara tenia que parlar amb el seguro, i que quan sapigues algo segur que
l’avisaria, ni que realment ja era casi segur que marxava.
La resta del dia me
la he passat fent neteja (copia de segruetat) del ordenador de la universitat
(fotos, feina, etc).
24 Set, 2006
Reflexio
A destacar nomes
que dissabte pel mati vaig anar a comprar les drogues que el metge m’havia
receptat per la paralisist. Teoricament me les havia de prendre en les primeres
24h desde la aparicio dels sintomes, pero a les 12 de la nit quan vaig arrivar
a casa ja estava la farmacia tancada.
Com ja he dit, he
estat pensant molt aquest cap de setmana, basicament sobre que fer en el futur
proxim. Ni que actualment no definiria el meu estat d’anim com a desanimat, no
em sento a gust aqui a Canada. El primer motiu es per la soletat: tot i
considerarme bastant solitari, aqui al Canada la soletat es excesiva, i en
aquets moments dificil, es quan mes necessites estar amb els coneguts. Per
exemple, les mes de 8 hores d’espera sol al hospital el divendres van ser motl
dures.
El segon factor,
es que no em sento comode quan estic amb gent. Per desgracia per causa de la
paralisis he perdut gran fludeisa en la parla. Potser en un idioma que domines,
no es nota molt, pero amb el angles estci tenint problemes, directament la gent
no m’enten quan parlo. A mes, no puc fer amb normalitat certes coses
cotidianes, com ara beure aigua, menjar, etc etc.
Per acabar,
malgrat tenri una aseguransa a Catalunya que em cobreix aqui a canada i per
tant al tornar ho recuperare, demoment estic pagant tot de la meva butxaca, i la
setmana pasada van ser uns 1.000$ en metges. Tornant a casa el seguro medic em
cobrira directament el que necesiti.
Per altre banda,
el tema recerca esta molt millor aqui a Canada que a Catlunya, treballo mes a
gust i em sento mes valorat.
Despres de molt
pensar, parlar, valorar, reflexionar, vaig decidir amb un alt % de seguretat de
tornar cap a casa (casi 2 mesos abans de temps). Igualment, diumenge vaig
enviar un missatge al Jonathan (el jefe a Canada), explicant-li la situacio i demanantli
una cita per dilluns per parlar del tema. Em va contestar diumenge per la tarda,
dient-me que un germa seu tameb ho havia pasat, que sabia lo dur que era, i que
cap problema per quedar dilluns pel mati.
Apart d’aixo, el
tema coll sembla que ha millorat una mica durant el cap de setmana. Durant el
dia no em fa tant mal, i durant la nit es l’unic moment que molesta bastant. diumenge per fi he pogut dormri una mica mes que els altres dies. Per la tarda/nit me vaig quedar adormit al sofa 2 o 3 cops mirant la TV (i coses que volia veure).
23 Set, 2006
La veritat
La historia
veridica es que apart de perdre el gust, el dijous vaig comensar a sentir la
cara com extranya, pero vag pensar que era causa del relaxant muscular, que
estava fent efecte.
El divendres al
demati, em vaig despertar, i despres dels tramits adecuats, vaig anar amb taxi
a fer-me les radiografies de coll que m’havia demanat el metge el dia anterior
(11:30). Basicament em van fer unes 10 radiografies de coll, i em va costar
100$. L’important, es que mentres m;estava canviant i esperant, me vagi mirar
al mirall, i vaig ficar a fer ganyotes (com sempre quan estas devant d’un
mirall), i em vaig adonar que tenia el costat esquerra de la cara parlitzada:
no podia tancar el ull, moure la boca, cap arruga, etc. No li vagi donar masa
importancia, vaig pensar que serien efectes secundaris de la droga, o del
dolor. Pero igualment, quan vaig tornar a casa vaig decidir anar al metge
(12:30), inclus la meva metgessa particular em va dir que hi anes lo mes rapid
posible, i a poder ser a un centre mes gran. Vaig tornar a trucar als de
l’aseguransa, i al final despres de molt batallar em van enviar al metge de
familia un alte cop (2:15).
El centre medic
estava colapsat, hi havia mes de 3 hores de cua, pero quan em van veure em van
fer pasar casi al moment, temps per fer els tramits i evidentment pagar els 30$
de rigor. El metge quan va veure la paralisis, directament em va dir que cap a
urgencies. Mometn que va tocar tornar-se a barallar amb el seguro, em deien que
no podia anar a urgencies fins que no revesin el diagnosis del metge, i que el
seu metge no ho autoritzes, i podien apsar usn dos dies. Els hi vaig dir que
tenai que anar al metge al moment, no cal cap de dos dies, i al final depres de
molt parlar els del centre medic lis van enviar per fax el diagnosis, i em van
dir que el metge s-homiraria al moment. Jo mentrestant s’ho miraven vaig anar
tirant cap al hospital (taxi un altre cop), i directe a urgencies.
Devia ser el dia
internacionalde les urgencies, ja que tameb estava colapsat. Devia arrivar a
les 4 de la tarda, em van preguntar que tenia, i van apuntar el meu nom en un
paper. Al cap d’una mitja hora, al infermera em va cridar, i em van tornar a
preguntar que tenia, aquest cop fent un informe al ordenador, apart em van
prendre la presio, la temperatura, i el pols. Un cop acabat el examen preliminar,
em van dir que pases a la zona de registre, i que tornes a la sala d’espera, i
que esperes, pero que anava per llarg, molt llarg, que no em sabien dir quan.
Aleshores em van
“registrar” al hospital, em van preguntar si tenia aseguransa i tal, els hi
vaig dir que si, i em van dir que no tenia que pagar al moment, que m’enviarien
la factura per correu (uns 360$).
Aixi que va
comensar la agonia. No m’havia pres les drogues desde el mati, aixi que el mal
de coll va tornar a donar pel coll. Mentres la cara seguia sense respondre. A
les 7 les infermeres em van tornar a cridar per comprovar que seguia viu, em
van tornar a fer el mini-analisis, i que seguis esperant. Apart, em moria de
gana, ja que no havia menjat res desde el mati. Al final em vaig comprar un kit
kat i mel vagi menjar com vaig pdoer (aixo si, em va sentar molt be).
A les 8 per fi em
van fer entrar. Am van ficar en un box, i el infermer em va donar una bata i
que em la fiques, i va marxar. Vaig tenri certs problemes per ficarme-la, ja
que les manigues anaven amb “xecs”, i no els encaixava on tocava i la bata
quedava en formes extranyes, pero al final me’n vaig sortir. Al cap d’una
estoan va tornar el infermer, i emva preguntar que pasava, aixi que li vagi
explicar tota la historia: mal de coll, ibuprofe, mal de coll, metge,
antinflamatori, mal de coll, metge, cardiograma, relaxant muscular, mal de
coll, radiografia, paralisis, metge, urgencies. Ell anava prenent notes, i va
fer un altre informe, que li va pasar al metge. Va tocar tornar a esperar. Al
final va apareixer una dona que tenia pinta d’infermera (nava vestida de verd
com els infermers), i el infermer li va dir: mirat el E2 (jo era el E2), es un
cas interesant. Al cap d’una estona va venir la infermera, que va resultar ser
la doctora. La doctora em va tornar a preguntar que tenia, li vaig tornar a
explicar tot, i em va dir que em faria un TAC i un altre electrocardiograma.
Primer em van fer
estirar a una camilla i em van fer el electro, i enseguida em van venir a
buscar per el TAC. I com que estava estirat a la camilla pel cardio, em van
portar per error amb la camilla, quan podia caminar pefectament.
Despres em va
tocar esperar a que tornes la doctora, que va trigar bastant (estava colapsat
el servei d’urgencies). Al final el diagnosis va ser:
- Coll: la doctora va corravorar el diagnosis el metge de familia, no tinc res malament, es una contractura muscular, que segueixi amb les mateixes drogues i ha de pasar.
- Cor: tinc algun batec de mes, pero es normal, res per preocupar-se.
- Cara: aqui be
el “problema”. La doctora em va dir que tinc el que s’nomena Paralisis de Bell,
una parlisis de la mitat mitat de la cara. Teoricament esta provocat per un
virus, i no te RES a veure amb el mal de coll. O sigui, que ha estat puta
casualitat. Aquesta malaltia necessita temps per curar-se, de setmanes a mesos.
El sintomes que tinc, basicament es que no puc moure RES de la part esquerra de
la cara (ni les pestanyes)..
Aleshores per
sorpresa meva, va tocar tornara pagar, aquest cop 50$ pels serveix dels metges
i de les infermeres. O sigui, pr uan banda pagues el servei de urgencies i el
hospital, i per altre banda pagues el metge.
22 Set, 2006
En resum
21 Set, 2006
No puc mes
Em paso casi tota al nit o donant voltes al llit, o provant de dormir, o al PC intentant desconnectar, jugant, parlant, parlant amb la meva metgesa particular que intentava buscar solucions (gracies), etc.
Al final pasades les 6 o els 7 de la matinada torno a provar d'anar a dormir. I sembla que descanso una mica, pero de bon mati (9) ja tornava a estar despert del mal.
Desideixo tornar a anar al metge, 2 dies de medicaments i el mal va a mes. Semblava que tingui uan gola de golf al coll (de lo tensionat que esta el muscle). A les 10 del demati truco un altre cop al seguro, i despres de varies trucades, a les 12 em truquen dient que han parlat amb al clinica i que esta tot arreglat. Arrivo a la clinica i em diuen que acaben de rebre una notificacio de la seu central que no poden acceptar el meu seguro, que he de pagar. Els hi dic que mes igual, pero que neecssit un metge. Just en el moment tornen a trucar el del seguro i sembal que mig solucionen el problema.
Em fan esperar, pero el mal cada co va a mes. Tot jo estava tremolant del dolor, fins que la meva ha dit prou. M'aixeco, vaig a parlar amb la infermera, pero no em surten les paraules, soc incapas de parlar. No se com li dic que no puc epserar mes, que necessito un metge ja. Suposo que em veu molt alterat, i em fa pasar a una sala, moment en que no aguanto mes i em fico a plorar. El dolor seguia augmentant.
La infermera em comensa a preguntar que em pasa, com puc dic que el dolor va a pitjor, que no puc mes, i m'intenta calmar. Marxa un moment (suposo que a avisar al metge), i al cap de 2 o 3 minuts torna i em pren al presio i el pols. En aquets moments em tremolava tot el cos, i no em sentia les cames. La infermera tameb em demana si tinc la VISA per comensar a pagar (una mica de mal gust en l'estat que estava), li dic que no, que nomes tinc targa de debit, i em diu que no n'accepten, pero que tranquil, que ja anire a treure dines mes tard.
Al cap d'una estona be el metge, e torna a fer les mateixes preguntes, i em torna a comprovar el pols. Moment que parla amb al infermera i parlen de que em falten batecs (a saber on deuen ser). El metge em diu que em dona un medicament mes fort (per fi), i que em demanara uan radiografia de coll, i un electrocardiograma. Aixo si, el metge en cap moment em toca ni em mira el coll. Ah, aprofito per dir-li al metge que tinc mal la orella (la esquerram al mateix lloc on ticn el dolor), i me diu que tinc un tap, pero que ja me'l treura que ara era prioritari el cardiograma (em sembla que estava preocupat pel cardiograma).
El dolor em segueix matant, pero tinc que ara batallar un altre cop amb les infermeres. Els hi dic que pago en metalic, i just tornen a trucar del sgeuro, es veu que el seguro estava fent un conveni amb la companyia pels proxism cops, pero que aquest tenia que pagar jo i que ja m'ho reemvolsarien.
Marxo a treure diners, ni que primer paso pel laboratori del costat a que em facin el electrocardiograma. La noia directametn em fa pasar a uan habitacio, i em diu que em despulli. Un cop despullat, em pregunta si tinc seguro, li dic que si, pero que a espanya aixi que pagare amb tarja de devit. Em diuen que tampoc n'accepten, aixi que em tinc que vestir i anar al banc a treure diners.
Un cop tinc els diners, pago (29.70$) i em fan el electro. Em donen els resultats al moment, el sporto al metge, i pago al visiat anterior (29.30$), pero no accepten canvi, aixi que pago 30$ i em deuen 70 centims.
El metge em diu que quan tinguin tots els resultats em trucaran per concertar una altre visita.
Vaig a la farmacia a comrpar les drogues (uns 30$ mes), i marxo cap a casa a drogar-me.
Arribo a casa i ja son les 3 de la tarda, em faig un petit entrepa (haig de pendrem les drogues amb menjar), i em donc conte que no tinc gust a la llengua ..... no sento el que menjo, ni que encara no m'havia pres la droga. Em prenc la droga, i comenso a resar per que faci efecte.
A la tarda sembla que la droga NO fa efecte. Segueixo amb el mateix dolor.
A mitja tarda (les 5 o les 6) intento estirar-me al llit i dormit una mica, teoricament la droga em tindria que fer dormir, per casi que no dormo, em segueix el mateix mal. A les 8 miro al TV uan mica, i a les 9 em faig el sopar per prendrem les drogues de nou, ni que no tinc ni gana ni ganes de ferme el sopar. Em faig uns espaguetsi amb tonyina. Torno a comprovar que efectivament segueixo sense gust. Em prenc les drogues de nou.
Sembal que el dolor baixa una mica (tampoc res espectacular), pero el cansament i al droga comencen a fer efecte, i casi no puc mantenir el sulls oberts mentres miro Family Guy.
Ara decideixo actualitzar el blog (11:30 de la nit quan he comensat) i ara ja son les 12, i em vaig directe al llit a veure si dormo (tot i el mal).21 Set, 2006
Mes metge
Avui no he dormit
en tota la nit (de dimecres a dijous), del mal de coll que em feia. Cada cop
que m'estirava el mal de coll anaba a pitjor, i era imposible dormir. s com
quan se't pujen els besons de la cama, pero al coll i constant.
Em paso casi tota al nit o donant
voltes al llit, o provant de dormir, o al PC intentant desconnectar, jugant,
parlant, parlant amb la meva metgesa particular que intentava buscar solucions
(gracies), etc.
Al final pasades les 6 o els 7 de
la matinada torno a provar d'anar a dormir. I sembla que descanso una mica,
pero de bon mati (9) ja tornava a estar despert del mal.
Desideixo tornar a anar al metge,
ja que porto 2 dies de medicaments i el mal en comptes de baixar va a mes.
Semblava que tingui uan gola de golf al coll (de lo tensionat que esta el
muscle). A les 10 del demati truco un altre cop al seguro, i despres de varies
trucades, a les 12 em truquen dient que han parlat amb al clinica i que esta
tot arreglat. Arrivo a la clinica i em diuen que acaben de rebre una notificacio
de la seu central que no poden acceptar el meu seguro, que he de pagar. Els hi
dic que mes igual, pero que neecssit un metge. Just en el moment tornen a
trucar el del seguro i sembal que mig solucionen el problema.
Em fan esperar, pero el mal cada
co va a mes. Tot jo estava tremolant del dolor, fins que la meva ha dit prou.
M'aixeco, vaig a parlar amb la infermera, pero no em surten les paraules, soc
incapas de parlar. No se com li dic que no puc epserar mes, que necessito un
metge ja. Suposo que em veu molt alterat, i em fa pasar a una sala, moment en
que no aguanto mes i em fico a plorar. El dolor seguia augmentant.
La infermera em comensa a
preguntar que em pasa, com puc dic que el dolor va a pitjor, que no puc mes, i
m'intenta calmar. Marxa un moment (suposo que a avisar al metge), i al cap de 2
o 3 minuts torna i em pren al presio i el pols. En aquets moments em
tremolava tot el cos, i no em sentia les cames. La infermera tameb em demana si
tinc la VISA per comensar a pagar (una mica de mal gust en l'estat que estava),
li dic que no, que nomes tinc targa de debit, i em diu que no n'accepten, pero
que tranquil, que ja anire a treure dines mes tard.
Al cap d'una estona be el metge,
e torna a fer les mateixes preguntes, i em torna a comprovar el pols. Moment
que parla amb al infermera i parlen de que em falten batecs (a saber on deuen
ser). El metge em diu que em dona un medicament mes fort (per fi), i que em
demanara uan radiografia de coll, i un electrocardiograma. Aixo si, el metge en
cap moment em toca ni em mira el coll. Ah, aprofito per dir-li al metge que
tinc mal la orella (la esquerram al mateix lloc on ticn el dolor), i me diu que
tinc un tap, pero que ja me'l treura que ara era prioritari el cardiograma (em
sembla que estava preocupat pel cardiograma).
El dolor em segueix matant, pero
tinc que ara batallar un altre cop amb les infermeres. Els hi dic que pago en
metalic, i just tornen a trucar del sgeuro, es veu que el seguro estava fent un
conveni amb la companyia pels proxism cops, pero que aquest tenia que pagar jo
i que ja m'ho reemvolsarien.
Marxo a treure diners, ni que
primer paso pel laboratori del costat a que em facin el electrocardiograma. La
noia directametn em fa pasar a uan habitacio, i em diu que em despulli. Un cop
despullat, em pregunta si tinc seguro, li dic que si, pero que a espanya aixi
que pagare amb tarja de devit. Em diuen que tampoc n'accepten, aixi que em tinc
que vestir i anar al banc a treure diners.
Un cop tinc els diners, pago
(29.70$) i em fan el electro. Em donen els resultats al moment, el sporto al
metge, i pago al visiat anterior (29.30$), pero no accepten canvi, aixi que
pago 30$ i em deuen 70 centims.
El metge em diu que quan tinguin
tots els resultats em trucaran per concertar una altre visita.
Vaig a la farmacia a comrpar les
drogues (uns 30$ mes), i marxo cap a casa a drogar-me.
Arribo a casa i ja son les 3 de
la tarda, em faig un petit entrepa (haig de pendrem les drogues amb menjar), i
em donc conte que no tinc gust a la llengua ..... no sento el que menjo, ni
que encara no m'havia pres la droga. Em prenc la droga, i comenso a resar
per que faci efecte.
Turco al seguro un alter cop, ja
que haig d’avisar que necessito la radiografia, em diuen que me d’esperar a que
m’ho confirmin, que han de rebre primer el parte medic, i que dema al demati em
trucaran per explicar-me que he de fer. Es tard, i el lloc de les radiografies
esta lluny, aixi que decideixo descansar, i ja anire dema al mati a fer-me la
radiografia.
A la tarda sembla que la droga NO
fa efecte. Segueixo amb el mateix dolor.
A mitja tarda (les 5 o les 6)
intento estirar-me al llit i dormit una mica, teoricament la droga em tindria
que fer dormir, per casi que no dormo, em segueix el mateix mal. A les 8 miro
al TV uan mica, i a les 9 em faig el sopar per prendrem les drogues de nou, ni
que no tinc ni gana ni ganes de ferme el sopar. Em faig uns espaguetsi amb
tonyina. Torno a comprovar que efectivament segueixo sense gust. Em prenc les
drogues de nou.
Sembal que el dolor baixa una
mica (tampoc res espectacular), pero el cansament i al droga comencen a fer
efecte, i casi no puc mantenir el sulls oberts mentres miro Family Guy.
20 Set, 2006
Ai que dolor que me muero
El dimecres segueixo amb el mal de coll, esperant i desitjant que les dogues comencin a fer efecte, pero no sembla que ajudin a res. Em quedo tot el dia a casa.
19 Set, 2006
En busca del metge perdut
El mal de les
cervicals encara em dura. Segueixo sense descansar per les nits per culpa seu,
aixi que decideixo anar al metge. M’aixeco a les 10 del demati (despres de
pasarme la nit donant voltes al llit), i lo primer que faig es trucat a la
companyia aseguradora que vaig contractar abans de marxar. Millor dit, lo
primer que investigo es com trucar a cobro revertit a espanya. El ultim cop que
ho vaig buscar, vaig arribar a al conclusio que no es podia trucar a cobro
revertit a Canada. I efectivament, NO es pot trucar a cobro revertit a Canada
desde Canada, pero buscat avui he trovat com trucar a cobro revertit a espanya
desde Canada (amb el Espanya directo de telefonica). A al web mateixa de
telefonica te donen un telefon gratuit de Canada per poder trucar a espanya en
cobro revertit.
Aixi que he
trucat a la companyia aseguradora a cobro revertit (segons el manual que em van
donar ho accepten), i efectivament puc parlar amb ells.
Despres de parlar
una mica en castella (no em sortien les paraules), i de fer-me les preguntes de
rigor, el tio em diu que m’envia un taxi per que em porti al hospital mes
proper, i que gracies a un conveni que tenen a Canada no caldra que pagi res.
Jo li dic que al costat de casa tinc un centre medic que hi puc anar caminant,
i em diu que d’acord, que vagi a aquest centre medic, i que el torni a trucar
desde alli.
Vaig al centre
medic, i lo primer que em diuen es que son 100$ (quin rovatori), i que no com
que es un centre privat, tinc que pagar amb metalic. Aixi que torno a trucar
desde alli al seguro, i em diu que o puc pagar jo, i al tornar em pagaran, o
que vagi a un altre centra. Ell em recomana que vagi a un altre centre, aixi
que em fa tornar a casa i em diu que esperi que envia el taxi.
Al cap d’una mitja
hora d’esperar el taxi, em truquen desde la companyia aseguradora que tenen el
acord a Canada, a preguntar-me (un altre cop les meves dades). La noia parlava
castella, i em va preguntat coses. Quian direccio estas .... bla bla bla,
Edmonton. I la noia em pregunta: quina es la ciutat mes gran que tens aprop, i
jo em quedo pensant “anem be”, li contesto que Edmonton es la ciutat gran. La
noia em contesta que ella truca desde EEUU, y que normalment nomes aten a
trucades desde EEUU. Al cap d’unes quantes preguntes mes, em torna a dir que
esperi que ja vindra el taxi.
Pasa el temps, i
el taxi no ariva. Tornen a trucar, aquest cop un hoem parlant en angles, i em
diu directament: has d’anar a “Millcreek Medical Center”, amb adresa: 9117 82
ave. Jo que ja em comenso a coneixer els carrers, m’adono que aixo esta al
costat de la universitat, ho miro i efectivament, esta al costat de la
universitat (direccio oposada a casa meva), en total uns 14 km dede casa meva.
El tio tot seguit em diu que haure de pagar jo, i hem demana la meva adresa,
per enviar-me un xec de 100$. Li pregunto que com hi vaig, i em diu que ha de
consultar amb la meva companyia, aixi que em penja.
Al cap de 5
minuts em torna a trucar, i em diu que la meva companyia correra amb els gastos
del taxi. El panorama es: he d’anar al alte punta de la ciutat en taxi (uns
50$), i pagar-ho tot de la meva butxaca (uns 150$ en total), i teoricament
rebre un xec per la visita medica, i el taxi amb la factura al tornar a casa
m’ho pagaran. Aixi que li dic al tio, que tinc un centre medic al costat, i no
es mes facil que vagi en aquest. Em demana si ticn el numero de telefon, i li
dic que no ..... pero feia una estona que havia arribat el Steven a casa, i
estava per alli mentres jo parlava per telefon, i al moment em dona el numero
de telefon del centre medic del costat de casa. Aixi que el tio del telefon em
torna a dir que em truca mes tard.
Al cap de uns 15
minuts o mes, el tio em torna a trucar i em diu que puc anar al centre del
costat de casa i que ja esta tot arreglat, que no cal que pagui res, nomes cal
que hi vagi.
Quan penjo el
telefon, eren les 2 del migdia ja. Aixi que decideixo menjar alguan cosa abans
d’anar al metge, per si em tinc que esperar molt, tenir la panxa plena. Pero el
Steven que estava per alli, em recomana que primir truqui a la clinica,
pregunti pel temps d’espera i segosmn el temps anar primer a la clinica a
firmar. Truco, i efectivament em diuen que una hora i mitja 2 hores d’espera.
Aixi que primer vaig a la clinica, firmo a al llistat, i em comencen a demanar
que ompli papers. Quan acabo amb els papers (uns 10 minuts), com que em diuen
que h ha uan cua de 1 hora i mitja 2 hores vaig cap a casa a dinar. En menys de
uan hora tornava a estar al cente medic. Pero quan arrivo tenia el meu nom
tatxat a la llista (suposo que havien anat mes rapdi i m’havien pasat). Aixi
que vaig a apuntar-me de nou (qiun remei) i la infermera em diu que soc el
segeunt (perfecte). Igualment em toca esperar-me uns 5 miuts, que em fan firmar
mes papers, ara un que deia que si tenia qualsevol malaltia de tranmisio sexual
o problemes amb drogues podrien fer public els resultats no se on, amb la
caselal de SI premarcada, aixi que no vagi tenir mes remei que firmar (realment
no tenai cap problema en formar-ho).
La visita medica
en si, doncs res del altre mon. Em va preguntar que em pasava, em vaig intentar
epxlicar com vagi poder amb el meu angles, i em va fer morue el coll, el
brasos, que si feia mal, apretar per aqui per alla, etc. Tambe em va prendre la
presio i em va dir que “molt be” (la presio). Pel que fa al coll, em va dir que
era muscular, i em va receptar un antinflamatori, que mlhaig de prendre 15
dies, 2 pastilles per dia (Naproxen 500mg), o si em pasa abans dels 15 dies,
que em prengui 1 per dia durant 3 dies. Li vaig preguntar si podia anar en
bici, i em va dir que en 1 o dos dies 2, i que despres ei em pasava que si.
TODO: explicar farmacia......
Em drogo i el mal de coll sembla que no pasa.
18 Set, 2006
Dilluns tranquil
Dilluns, tot i tenir mal de coll, vaig a al universitat en bus. Fred. Per tornar, perdo el autobus per segons, em ticn que epserar 40 minuts al seguent. Evidenemtnt, segons la llei de Murphy s'acaben les piles de la GP32.
17 Set, 2006
Drogues
Aixi que
decideixo parlar amb la meva metgessa particular, i em diu que em prengui dos
medicament: ibuprofe i un relaxant muscular, aixi que vaig a la farmacia a
comprar-los. La farmacia esta dins del supermercat, i els productes que no
necessiten recepta, estan directament amb estanteries com productes qualsevols
de supermercat. Per desgracia, la farmacia en si estava tancada, i no vaig
comprar nomes el Ibuprofe de marca Safeway (com si a catalunya venguesin
aspirines marca Caprabo).
Despres em vaig
adonar que al costat del safeway hi ha una “drogueria” que venen productes de
cosmetica, hi ha les oficines de correus, i tambe te farmacia. Aquesta estava
oberta, i em van dir que no em podien donar el relaxant muscular semse recepta
(logic), aixi que marxo a casa sense ell. I comenso a prendre el ibuprofe, per
veure si fa efecte.
Cal dir, que quan
vaig sortir de casa per anar a la farmacia, feia MOLT de fred. Per ser exactes
4 graus (sensacio de 0 graus). Vaig sortir “disfresat”: anorac, bofanda i
gorro.
Aquest soc jo disfresat
preparat pel fred:
Pero no tenia calor, inclus podria dir que tenia una mcia de fred a les mans i els pantalons (portava texans). Aixo si, o jo soc un exagerat, o la gent es una xula (o estan motl acostumats). Mentres jo anava d'expedicio a l'imalaya, la gent que em trobava pel carrer anava amb un simple jeresey o amb manigues curtes.
Al tornar de la farmacia, estava la Barbara (la "novia" del Seteven) per casa, i vam estar parlant una mica. La comversa basica va ser el temps. Em va dir que aquest temps NO es normal per l'epoca del any, que es mes normal pel novembre, que ara tindriem que estar a uns 15-20 graus, i que s'espera un hivern molt llarg i dur (a veure si es veritat).
16 Set, 2006
Mes pelicules (Dissabte)
A la nit cinema
amb la “familia”. Van ficar-se a veure uan pelicula, i em van dir si al volai
veure. Van escollir ells evidentment, va tocar una altre pelicula americana per
adolescents: She’s the man
15 Set, 2006
Cervicals (Dijous i Divendres)
El dijous em
desperto amb molt mal a les cervicals, no puc girar el cap a al esquerra (a al
dreta si). No se de que es, em sembla que es de no dormri, o de ficar males postures al llit (a saber).
Els dos dies em quedo a casa per reposar, i a veure si millora el mal de les
cervicals, pero no millora.
