23 Jun, 2006
Capritx
La Jenny es va entossudir que no ho trobaríem, ja que ho tenia que haver comprat abans de marxar. Jo vaig entossudir-me que si que el trobaríem, ja que a espenya pots trobar adaptadors d’altres països, i que a mes no era tant estrany un transformador de 110 a 220.
Primer varem anar a una Canadian Tire (una especie de Leroy Merlin, o com s’escrigui). Tenien adaptadors per passar del voltatge europeu al canadenc (o sigui de 220 a 110), però no el que buscàvem. Això si, tenien maquines de tallar el cabell, però varem continuar buscant. Varem anar a una altre tenda també estil Leroy Merlin però mes de “bricolatge”, i tampoc en tenien, però ens van dir una botiga que si que en tindrien possiblement, i cap allí varem anar. Evidentment, tampoc en tenien, però ens van dir una quarta botiga que en tenien segur, i a la quarta va ser al definitiva. Varem torbar el transformador de 110 a 220, però nomes de 40W, i per 60$. I la maquina de tallar els cabells nova eren uns 25$. Però jo tenia raó, i ho varem trobar ;-)
Faig una pausa, per parlar sobre les botigues. La zona on estàvem, imagineu-vos un centre comercial com “Les gavarres” (Tarragona), però ENORME, tot ple de botigues amb el seu pàrking (evidentment, no sigui que hagin de caminar), ple de restaurants de menjar ràpid, restaurants familiars (que li diuen aquí als restaurants de menjar mitjanament decent). I quan dic enorme es enorme.
Així que varem decidir tornar a la primera botiga a comprar la maquina de tallar el cabell nova. Però abans varem passar per un “tot a un dollar” (canadenc evidentment), i vaig aprofitar per comprar coses que feia temps que tenia que comprar i no trobava pels voltants de la uni: plats, gots, ganivets (que tallessin decentment), culleres, vols (ja que aquí NO tenen plats fondos, i per fer-me algun dia arròs).
I varem tornar a la primera botiga a comprar la maquina de tallar els cabells, i de pas, me vaig comprar una petita olla (per fer l’arròs). I aleshores, em va baixar la inspiració .... em va venir així de cop el capritx de comprar-me ..... una maquina de fer crispetes !!
Vaig preguntar si en tenien, i al cap de poc m’apareix el dependent amb la maquina i em diu que 18$, i no vaig poder resistir la temptació de comprar-la (ueueueueue).
Amb tot, ja eren les 9, i com que teníem gana varem anar a comprar quelcom per fer de sopar: pollastre fregit amb patates fregides, i de postres cireres (bastant cares. 12$ el quilo, però em va venir el capritx al veure-les). Jo vaig aprofitar que estava a una botiga diferent a la que vaig sempre (i mes gran), per buscar coses noves, i vaig trobar: formatgets de la “Vaca que rie” !!!, però en paquets de 8 (qui es TOT gran, excepte els formatgets de la cava que rie), i me van costar 4$ (bastant carets).
I varem anar a sopar a casa el Carlos a sopar (que estava treballant en la seva tesis). Em va tocar cof cof pelar i tallar les patates cof cof, i durant una estona fer-les. Ja que aquí l’oli es molt car i mes que fregir-les les fan a la planxa,i s;han d’anar movent (no saben menjar). I el pollastre, el van fer en una maquina per fer pollastre a la planxa (grill), aquí son vagos fins i tot per cuinar, però molt còmode la maquina.
El sopar era força bo, les patates tenir-ne un
gust estrany al no estar del tot fregides, però be, eren patates fregides, i em
va entrar bastant be el pollastre (i va anar be variar una mica). Al acabar de
sopar, varem estar fent jugant la Uno, fins passades les 12, que varem plegar i
la taxista em va portar a la resi. Vaig estar menjant cireres (mmmm, estaven
bones, però pel preu, m’esperava quelcom millor), vaig veure un capítol de
Futurama i un dels Simpsons, i a dormir.
