24 Set, 2006
Reflexio
A destacar nomes
que dissabte pel mati vaig anar a comprar les drogues que el metge m’havia
receptat per la paralisist. Teoricament me les havia de prendre en les primeres
24h desde la aparicio dels sintomes, pero a les 12 de la nit quan vaig arrivar
a casa ja estava la farmacia tancada.
Com ja he dit, he
estat pensant molt aquest cap de setmana, basicament sobre que fer en el futur
proxim. Ni que actualment no definiria el meu estat d’anim com a desanimat, no
em sento a gust aqui a Canada. El primer motiu es per la soletat: tot i
considerarme bastant solitari, aqui al Canada la soletat es excesiva, i en
aquets moments dificil, es quan mes necessites estar amb els coneguts. Per
exemple, les mes de 8 hores d’espera sol al hospital el divendres van ser motl
dures.
El segon factor,
es que no em sento comode quan estic amb gent. Per desgracia per causa de la
paralisis he perdut gran fludeisa en la parla. Potser en un idioma que domines,
no es nota molt, pero amb el angles estci tenint problemes, directament la gent
no m’enten quan parlo. A mes, no puc fer amb normalitat certes coses
cotidianes, com ara beure aigua, menjar, etc etc.
Per acabar,
malgrat tenri una aseguransa a Catalunya que em cobreix aqui a canada i per
tant al tornar ho recuperare, demoment estic pagant tot de la meva butxaca, i la
setmana pasada van ser uns 1.000$ en metges. Tornant a casa el seguro medic em
cobrira directament el que necesiti.
Per altre banda,
el tema recerca esta molt millor aqui a Canada que a Catlunya, treballo mes a
gust i em sento mes valorat.
Despres de molt
pensar, parlar, valorar, reflexionar, vaig decidir amb un alt % de seguretat de
tornar cap a casa (casi 2 mesos abans de temps). Igualment, diumenge vaig
enviar un missatge al Jonathan (el jefe a Canada), explicant-li la situacio i demanantli
una cita per dilluns per parlar del tema. Em va contestar diumenge per la tarda,
dient-me que un germa seu tameb ho havia pasat, que sabia lo dur que era, i que
cap problema per quedar dilluns pel mati.
Apart d’aixo, el
tema coll sembla que ha millorat una mica durant el cap de setmana. Durant el
dia no em fa tant mal, i durant la nit es l’unic moment que molesta bastant. diumenge per fi he pogut dormri una mica mes que els altres dies. Per la tarda/nit me vaig quedar adormit al sofa 2 o 3 cops mirant la TV (i coses que volia veure).
