Petiso

14 Jun, 2006

Com cada diemcres, tenia la trovada amb la Celia (pels desmemoriats: la Xina que vol aprnendre a parlar castella), a les 8 al Second Cup (una cafeteria que hi ha al campus).

Quan vaig arribar ella ja estava (vaig arrivar 5 minuts tard), i vam estar xerrant durant poc mes de hora i mitja, i bastant en angles, ja que aquest cop ella no s’havia preparat la clase.

Pasades les 9:30, elal diu que ha de marxar, i sortiim del bar, i em comenta que havia tungut problemes per entendrem ja que un noi i una noia que tenim just a la taula del costat tambe estaven parlant castella i se li solapaven les converses !!!

Jo no me n’havia enterat (com sempre, mai m’entero de res), aixi que vaig decidir tornar a entrar al bar a veure qui eren aquelles dos persones que parlaven castella. Amb tot el morro mi vaig apropar i vaig preguntar si estaven parlant castella, em van respondre que si i ens vam ficar a xerrar.

Ell es un gallec que casualment es diu Carlos, que esta fent el doctorat en filologia anglesa, i fa de profesor de castella a la UofA (Universitat d’Alberta). El doctorat el fa a espanya, pero ha vingut aqui a treballar.

Ella es una Canadenca-coreana (d’origen Corea pero nascuda a Canada), que es diu Jeni, i que esta estudiant castella ja que vol anar a Espanya a treballar un any (i si li agrada quedarsi). Ni que realment el concepte que tenia de Espanya es el tipic de festa al carrer, botellon, i masclisme. Encara que ella va a traballar a Andalusia (Granada) ....

Aixi que vam estar una estona parlant. Primer de les notres vides, que feiem o deixavem de fer a Canada, i vam estar parlant fins tard de varis temes, entre d’altres vam estar criticant els Canadencs, i parlant de les relacions socials.

Un mes despres, per fi estic comensant a entendre algunes coses. Realment, aquets ultims dies estava una mica preocupat per la falta de relacions socials que estava tenint a Canada, i ja em comensava a pensar que la culpa era meva, pero no, jo no soc el extrany, el extrany son la resta del mon, weno, els Canadencs . Me van comentar que aqui la gent es MOLT freda, que mai parlen amb la gent, que NO tenen amics (tal qual). Es extrany que la gent se saludi pel carrer, i casi mai tenen converses trasendentals, ni amb els coneguts. Ara entenc el dia del lavoratori de Inteligencia Artificial que la gent no digues res.

I per acabar, el tema estrella de la nit: com lligar amb les canadenques !!! Pero es mereix una entrada nova al bloc, que fare quan acabi d’escrirue aquest.

Vam marxar alla les 12, pero abans em van dir que este dissabte anirien a veure el partit de hokey a un bar/pizeria, si volia anar amb ells (ueueueueueue).

Al tornar a la resi, vaig estar un rato mirant la tele (per pair tots els coneixements que havia rebut durant la tarda/nit). I va pasar per alli un noi que es va ficar a xerrar amb el Ari (el indiu), i amb mi. Es un corea que es diu Mercury (que esta estudiant aqui com a estudiant interacional, vull dir amb aixo que no es canadenc), i va estar explicant que estava a la International House, i que alli la gent era MES sosa que a la nostra residencia. Realment costa de creure, ja que a la meva residencia son MOLT sosos. El noi se’l veia bastant dessperat i ens va demanar els nostres telefons per nar algun dia a sopar, o anar a fer turisme, aixi que vam quedar que algun dia fariem algo.

 

14 Jun, 2006

Docns per peticio popular, explicare una mica de mi i de que se m'ha perdut aqui a canada (ni que hi ha dies que tambe em pregunto que se mi ha perdut).

Realment, no em dic Petiso, em dic Carles (Petiso es el meu nick de "guerra" a internet, i al crear el bloc vaig dir-li aixi). Tinc 28 anys (ni que aparento uns 25 o menys, i mentalment amb prou feines dec arribar als 18), i soc de Tarragona.

Aquets ultims anys de la meva vida, vaig comensar a fer els estudis de doctorat en informatica, gracies a una beca FPI del Ministerio. Aquesta beca, ofereix la posivilitat de demanar un ajut (suplement de la beca) per fer una estancia en una universitat del extranger (de 2 a 6 mesos).

Quan vaig comensar el doctorat feia coses de videoconferencia, pero com que el tema no em motivava, em vaig pasar a temes de Jocs. Primer protocols de jocs segurs (utilitzant criptografia), i despres em vaig pasar al que sembla que ja es el tema definitiu de la meva tesis (o aixo espero): detectar tramposos (que es pasen infortmacio) en partides online (casinos) aplicant inteligencia artificial.

Ara fara dos anys (2004), vaig descobrir que a Canada hi havia un grupo de rcerca anomenat G.A.M.E.S. (Game-playing, Analytical methods, Minimax search and Empirical Studies), que es dedicava a estudiar i disenyar Inteligencies Artificials aplicades a jocs. Em va caure la baba, i com que era el meu ambit de treball, vaig decidir enviar-lis un email (al primer email que vaig trovar a al web, un tal Jonathan Schaeffer per veure si hi havia alguna posibilitat de treballar junts. El 1 d'octubre de fa dos anys me van respondre, i la resposta va ser clara: "No, no treballem amb gent de fora la universitat".

Aleshores se'm va encendre la llumeta, si no treballeu amb gent de fora la universitat, pos vinc a la vostra universitat. Vaig ficar-me a mirar el tema de la beca per anar al extranguer i per desgracia el 30 de setembre s'acabava el termini per presnetar les peticions de beca. Aixi que me vaig tenir que esperar fins el setembre del 2005 a que es tornesin a obrir la convocatoria de beques per estancies al extranger.

Mentres, em vaig tornar a ficar en contacte amb el Jonathan Schaeffer, per veure si li semblava be tenir un estudiant de doctorat durant 6 mesos treballant per ells de gratis. Despres de demanarme credencials, curriculum, en que estava treballant, i intercanviar uns quants emails, em va dir que si que "m'acceptaven", ja que el tema de detectar tramposos els interesa MOLT i no l'han tocat mai (soc un "pioner" en aquest tema).

El segon pas, va ser dir-li permis al meu director de tesis per marxar 6 mesos a Canada. Tambe li va semblar MOLT be .... ara "nomes" quedava demanar la beca i que me al donguesin, ja que una estancia de 6 mesos a Canada no es paga aixi com aixi.

Aixi que al setembre del 2005, vaig fer i entregar tots els papers necessaris per demanar la beca per anar a Canada 6 mesos. Basicament, explicar que faria, i una carta signada de la universitat que em revia dient que m'acceptaven.

Teoricament la resolucio de la beca tenia que sortir pels finals de 2005 o principis del 2006, aixi que jo vaig demanar la beca contant que marxaria el 1 de febrer i tornaria el 31 de juliol. Pero el temps pasava, i no es sabai res de la resolucio de la beca. Cada setmana trucava al ministerio i em deien: a mitjans de la setmana que be.

Al final, quan ja havia perdut tota esperansa, el 15 de febrer rebo una notificacio del banc que algu m'ha ingresat mooolts euros al compte corrent. Ho comrprovo, i es un ingres de la Universitat de Tarragona en que m'ingresen els diners de la Beca.

Aixi que truco al ministerio, i pregunto sobre la resolucio de la Beca, i em diuen, que encara NO s'han resolt (burocracia), els hi dicque jo ja he rebut els diners, i me diuen que IMPOSIBLE, que que es beques NO s'han resolt encara. Al final arribem a la conclusio que la URV m'havia abansat els diners (que generosos), i em diuen que tranquil, que MAI s'havien denegat cap beca per estancies al extranger (no m'ho podien haver dit abans ???).

Un cop ja tenia els diners, ja vaig comensar a rependre els preparatius del viatje (que havia cancelat amb l'espera de la resolucio de la beca). Realment, fins el 28 de mars el ministerio no resol les beques (sense comentaris). Beca que jo havia demanat per marxat el 1 de febrer. Per sort els de canada no me van ficar cap problema en que hi anes mes tard.

El primer pas va ser parlar amb els de Canada per veure quan lis anava be que hi anes, i em van dir que a partir de finals d'abril, ja que es quan ells acabaven el curs i aixi no els enganxava amb examens finals. A mi ja m'anava be, aixi tenia mes temps per preparar-ho tot.

Tos seguit buscar un lloc per viure a Canada, que ni que sembli mentida em va costar molt. Primer em deien que no podia entrar a al residencia fisn el 5 de maig, al final dic que vale, que ja m'esta be (mes temps per preparar-ho tot). Despres em diuen que tenia que fer la inscripcio via pagina Web, pero per fer-la, necessites ser estudiant de la universitat. Aixi que vaig tenir que demanar que em donguesin la identificacio d'estudiant. Quan ja vaig tenir la identificacio, no em deixava fer la incripcio de la web ja que em deia que no era un estudiant valid. Al final em van deixar fer-la inscripcio de forma "no segura" enviant el numero de VISA per email (alta segruetat). Quan ja semblava que estava tot preparat, em diuen: "Ui, ja no queden places a la residencia, pero estem buscant una solucio". Aixi que vaig tornar a tenir que aplasar el viatje una mica mes.

A mitjans d'abril em diuen que ja tinc plasa a una residencia, i que nomes em falta pagar, aixi que vaig comprar el billet d'avio, i esperar que emtnestant es solucionesin els porblmes per pagar la residencia, que tambe va costar lo seu per culpa dels limits de les tarjetes VISA.

Al final vaig marxar el dia 9 de maig (i realment el dia que vaig marxar encara no sabia si ja estava la residencia pagada o no i si tenia reserva o no).

El que be a partir d'aqui, es una altre historia, i ja esta explicada al bloc.

 

14 Jun, 2006

Porto uns dies molt cansat, no descanso per la nit. Millor dit, a les 7 de tdemati me desperto, i ja no m'adormo res. Estic pensant, de ja que me despertoa les 7 del demati, pos aprofitar per fer algo de profit .... pero m'hauria de nar a dormri a les 11, i em fa mandra :-p

Avui me despertat i aixecat a les 8, ja que volia veure el final del partit d'Ukraina i anar un rato al gimnas abans d'anar a la uni. Al final, quan ha acabat el partit (alla les 9), me ne tornat cap al llit ..... no nem be :-p

A les 12 me tornat a despertat, i he nat cap a la uni, i per variar avui ha estat un dia inestable (meteorologicament parlant), pel mati feia uan mica de sol, despres s'ha tapat, despres ha plogut, i ara esta nubol.

I per variar, avui no m'ha pasat res a destacar que pugi comentar, aixi que aprofito per escriure un altre entrada explicant que faig aqui a canada, deidicat a tots els lectors que m'ho han preguntat.
 

13 Jun, 2006

Ahir (per que totes les entrades del post comencen per ahir o avui ??? Tant poc original soc ???), al que anava ..... ahir quan vaig arrivar a la residencia em vaig dedicar a arreglar la bici-1, que el "desviador" dels plats (el canvi de devant) no funcionava be, i no podia ficar el plat petit. Resulta que el cable del canvi estava tant rovellat que no es movia per dintre del tub blanc que guia el canvi. Va ser moure'l una mica, ficari oli, i ja funciona (que bo que soc i que poc que ho dic).

Al tornar emvaig trovar al David (un cora/xines de diseny, algun dia explicare algo mes d'ell, que es mereix uan entrada propia). Vam estar xerrant una estona, em va dir que es volai comprar una gp2x (si, soc un virus, despres de un dia veure la meva GP32). I com que nava tot pringat de la bici, em va preguntar que d'on venia, i li vaig dir que d'arreglar al bici. Un altre que es va quedar sorpres, de com podia arreglar uan bici .... si al final em creure que soc extrany.

Despres d'aixo, sopar, i veure una estona la TV.

Primer jo no tenia em comandament, i vaig tenri que veure un realiti anomenat: "Hell's Kitchen" (La cuina de l'infern). Consisteix en uns aspirants a xef (en dos equips, homes i dones) que competeixen per ser el millor xef, evidenemtnet sota una gran presio del "Xef" que presenta el programa. La primera prova va consistir en tallar el maxims entrecots de cert pes amn 10 minuts. Van guanyar les dones, i com a premi van anar a ospar amb el Xef. Els homes com a penitencia, van tenir que picar tota la carn pel sopar.

Despres, arriba l'hora de sopar. Es un restaurant "de veritat", amb unes teaules per cada equip, on els clients demanen el que volen i els aspirants a xef ho han de fer, un altre cop supervisats pel Xef, que excepte guapos lis deia de tot als aspirtants. Per exemple, quan un plat no el trovava digne de la cuina, el tirava a terra sense escrupuls, i apart de tornarlo a cuinar, tenien que recullir la "merda" del terra. Al final despres de 3 hores, tots els clients van marxar sense menjar res ..... I per acabar, les nominacions. El Xef diu qui ha estat el que millro ho ha fet a la cuina, i aquest te que nominar 2 persones del seu equip. Aquest en diu dos, i com que les nominacions no li agraden al Xef, les canvia, i el Xef mateix decideix qui es el mes inepte i marxa de la "cuina".

Realment impresionant ..... a la TV d'aqui fan realitis de tot.

Al acabar aquest programa, per fi vagi poder veure els simpsons futurama i south park ...... i quan ja anava a dormir vec al llistat de programas: "Rock, paper & sicors". I jo dic ..... no pot ser. Aixi que em vaig quedar a veure-ho. I efectivament, era el campionat america de perda paper tisores !!!! El campionat consistia en em sembla 128 participants que anaven fent eliminatories. Cada eliminatoria consistia en el millor de 3 sets, i cada set el que guanyava 2 cops al contrari, i el guanyador es va emportar 50.000$ !!

Per desgracia, el programa estava montant al mes estil Las vegas (logic, ja que el van fer a Las vegas), i li treia la serietat que te aquest joc (i no, no ho dic en conya). Per exemple, apareixia un que teoricmetn era un master i deia consells per jugar. Va dir que si portes el cabell llarg tens un 33% de provabilitats que el contrari tregui tisores (subgestionat pels cabells), en canvi si portes el cabell curt tens un 66% de que no tregui tisores. A mes, si abans de tirar dius alguna frase que contingui una de les tres paraules: pedra, paper o tisores, el 33% dels cops el contrari jugara amb la paraula que has dit. Com per exemple si dius: "Aquesta paret es dura com uan pedra", el 33% dels cops el contrari fara pedra.

La veritat es que me vaig fer un fart de riure, aixo nomes ho poden fer els americans (o els japonesos). Pero .... per quan una seleccio catalana de "pedra paper i tisores" ?????

 

12 Jun, 2006

Avui no tenia res "interesant" per explicar i se m'ha "oblidat" escriure. Ara anava a marxar i me enrecordat del bloc ..... i me dit: tinc que escriure algo :-p

El dia molt tranquil, ni que bastant enuvolat (ja comensa a cansar la inestavilitat metereologica). I com que no he dormit masa be per la nit, he decidit penreme'l en calma, i me estat fins les 11 al llit.

Un cop ja despertat, he nat cap a la uni a fer feina, i res a destacar excepte que alla les 17:30, quan algu obra la porta del despatx i m'apareix el jefe. Quin sustu me fotut (i sort que no feia res extrany al PC). Weno, estava escoltant (i mirant) un video del B.B. King, i el Jonathan diu: "Good music". Sort que no era cap video raro .... per que no he tingut temps de minimitzar ni tancar res.

Aleshores m'ha dit que buscava un altre persona i que s'ha equivocat de despatx, pero ja de pas m'ha preguntat com m'anava tot, i hem intercanviat 4 paraules. Jo li eh dit que tot motl be, i que si li anava be algun dia d'aquets fer una petita xerrada sorb la feina i tal, i m'ha dit que perfecte, pero que la setmana que be. Despres m'ha preguntat que com es que no havia anat a la trovada de jocs que van fer diumenje a casa seva (la veritat es que em va fer vergonya ja que no coneixia ningu que hi anes, i vaig pensar com siguin tots gent gran .... pero si, tenia que haver-hi anat, no cal que m'ho repetiu tots). A veure si a la proxima hi vaig.

Apart d'aixo, avui m'han afegit a la web de GP32spain (una web i forum de la consola GP32) com a coder (programador) i els diners que es guanyen amb les donacions de la gent es reparteixen entre tots els coders (a partir d'ara jo tambe). M'ha fet ilusio .... ni que ja era hora que em reconeguesin :-p

 

11 Jun, 2006

Avui volia anar a jugar a golf, pero al final he decidit prendrem el dia de relax, i ja hi anire un dia entre setmana de la setmana que be, ja que els diumenjes hi ha bastanta gent i es estresant.

Aixi que avui ha estat un dia de relax i meditacio.

Ahir quan vaig arribar a la residencia (devien ser les 8), vaig menjar algo, i al acabar em vaig dedicar a arreglar la bici-2. I com que l'habitacio es petita, ho vaig fer a la sala d'estar de la resi (aixi tenia la TV que em feia companyia).

Ames la gent anava pasat i es quedaven sorpresos .... i no pel fet de veure'm alli amb la bici, sino de com podia ser que estigues arreglant una bici, amb lo complicat que es .... (aquest canadencs). Si nomes tenai que canviar la cambra d'aire de la roda de devant.

M'ho vaig prendre en calma, ja que no volia trencar res, i al final me'n vaig sortir, i ja tenia la bici arreglada. Per tant em pujo a la bici, comenso a donar voltes per la saleta, i m'adono que el pedal dret es movia molt. PEr ser exactes, el pedal no encaixa be a l'eix, i es molt molest a l'hora de pedalejar. Vaig estar provant de desmontar el pedal, pero amb les eines que tenia era imposible :-(. Ara l'unica solucio es portar la bici-2 a una botiga i que em diguin si el pedal esta trencat o no, i quan costa un pedal nou (em sortira cara la p*** bici). Mentrestant, a seguir amb la bici-1.

Mentres m'estava barallant amb la bici, va venir a la sala la Louise, i vam estar parlant mes de 2 hores seguides. Em va anar be per practicar l'angles. Entre d'altres coses vam estar parlant de coses a visitar de canada (ella es de Vancouver). Em va anar molt be per seguir practicant el meu angles.

 

10 Jun, 2006

Aixo va pasar el diumenje pasat a la nit, pero no me vaig enrecordar de comentaro.

Estava amb bastant mal de cap, al sofa mirant Oceans eleven amb el Mike i el Cosi. De sobre apareix la Louise (alla les 12 de al ni), i pregunta: "Teniu Tylenol?".

Jo em quedo amb cara de no entendre res .... i pregunto que que es aixo. El Mike em diu: "a paint killer" (paint = pintuta, per tant algo per treure pintura). Em quedo amb cara de circumstancies i pensant: per que pot voler la noia esta a les 12 de la nit "aiguarras" (per treure la pintura). Aquest acanadencs son molts raros ....

Al cap d'una estona, me'n vaig cap al llit, i em feia tant de mal de cap que em decideixo prendre una aspirina .... i aleshores el meu cervell es desperta de cop. La Louisa no volia un "Pant killer", sino a "painkiller" (pain = dolor, per tant volia una aspirina pel mal de cap).

 

10 Jun, 2006

Avui es un dia molt tranquil i de relax. Que ja tocava !!

Me aixecat a les 10 llargues, i despres de vestirme me n'he anat amb la bici-1 a comprar peces per arreglar la bici-2. Basicament necessitava una cambra d'aire nova per la roda de devant. He aprofitat per comprar un candau per la bici-2, oli per ficar a les cadenes (que les dos bicis estan seques), i dos "arremangatdintredelmitjó" per no embrutar els pantalons els dies que faci fred. La broma ma costat 51.25$ .....

Despres he vingut cap a la uni, a veure si jugava un rato o xerrava amb la gent. I avui seguire amb el dia de relax. Continuare a la uni fins que no tingui res a fer, i anire cap a la resi a canviar la cambra de al bici.

I ara me donat compte, que ahir feia un mes que estic a canada !!! Que rapid pasa el temps. Ara fare una entrada especial.

I ahir poca cosa a destacar. A les 6 de la tarda vaig anar cap a la resi a menjar pizza (en vaig tornar a menjar, que feia dies que no en menjava). Erem els mateixos de sempre (hi ha gent a la planta que encara no els hi hem vist el careto). Pero va ser bastant sosu, mentres menjavem la pizza mirant la repeticio del partit del mundial de Alemanya contra Costa rica, i parlant de futbol (que no m'agrada).

Destacar el comentari d'una de les noies (li respectare l'anonimat). A mig partit, algu diu algo de "Costa Rica", i la noia contesta: "Ah, es Costa rica ??? Pensava que era Croacia ..... ja m'extranyava que hi haguesin tants negres a croacia, i no eh dit res per no semblar racista.". Que me partooooooooooooooooooooooooooooooooooo !

Abans de les 7 ja havia marxat tothom, i vaig decidir tornar a la uni (ara que ja ticn bici es rapid) a acabar una cosa que havia deixat a mitjes.

Vaig aprofitar que agafava la bici (feia dos dies que plovia i no havia pogut), per pujar el seient (per fiiiii) de la bici-1, amb unes eines que em va deixar el Neil. Cal dir que el seient esta pujat al maxim, la bici es una mica petita per mi :-p

Al trornar a la resi, sesio marato de TV amb el Mike i el indio. Vam veure futurama, south park, family guy, i mes futurama (sesio doble). Pero cap alla les 12, no feient res interesant a la TV, i fent zaping vam arrivar a un canal que feien un programa de sexe (estil Sexes o Dos rombos). Era forsa interesant, i el pobre indio es va emprenyar bastant. Es veu que alli a l'India no fan programes per aquets i va dir que era un programa molt groller i que l'ofenia (tampoc era res de l'altre mon). Pero com que erem jo i el Mike contra ell el va tenir que veure (ni que tampoc motl obligat, ja que podia haver marxat).
 

9 Jun, 2006

Marxava sense escrirue res al blog, i eh decidit fer una entrada rapid.

Ahir: Pluja, uni, tranquilitat, pluja, resi, mike, cotxe mike, buscar bici, bici montanya pero bici, rodas desunflades, convidar cafe mike, fer el guiri amb la cambrera, residencia, pujar bici, fer el guiri amb la resepcionista, habitacio, gimnas, noia corrents al gimnas, Michael tameb al gimnas, demanar manxa al Michael, correr, remar, unflar rodes bicis, TV, futurama, xarla, simpsons, xaerrar, south park, xerrar, futurama, dormir.

Avui: dutxa, dia enuvolat, roda devant bici desunfalada, despatx caminant, uni.

Avui tarda: Trovada a la resi amb pizza gratis.

Dema: Arreglar bici, i si fa bon dia golf.

 

8 Jun, 2006

El clima aqui canvia molt i motl rapid. Hem pasat del solet d'ahir, a ploure i estar a 12 graus. Quina fresqueta :-p

I no volies bici ...... pos toma, dos tazas .....
Avui he quedat amb la Isabelle (l'amiga francesa de la Cecil) per que em dongui una altre bici. Una bici de carretera i pelque ma dit sera millor que la que tinc ara. En fare servir una pel diaa dia i l'atre per fer escursions.

Apart d'aixo, avuili he enviat (per fi) un mail al jefe de Tarragona, explicant-li com me va tot. I tambe avui he fet la preinscripcio per la residencia, per a partir del 26 d'abril. Ara toca esperar a veure si em diuen algo.

 

7 Jun, 2006

Ahir dimecres vaig tornar a quedar amb la Cecilia (la xina) per les clases de castella/angles. Cal dir que es uan estudiant molt aplicada, es prepara les clases, amb preguntes i frases/coses per parlar.

Pero abans de les clases vaig aprofitar que ja tinc bici per anar a comprar una mica, ja no cal que me fotiuan patejada de mes de 20 minuts fins elsuper. Vaig comprar poca cosa, weno lo de sempre ...... i com a novetat, mentres pasajava pels pasadisos, trovo una formatje envolicat en cera vemella !! (UOUOUOUO). I a l'etiqueta deia "Foarmatje edam" (mes UOUOUOUOO). Vaig mirar el preu, i era car el cabron, 2$ 100 grams. O sigui 20$ el kilo !!!

Pero no vaig poder resistir la temptacio i vaig comprar un paquetet de 5$.

Aixi que per sopar em vaig fer un bocata de formatje !!!! Vaig gastar la mitat del paquet en el bocata, per tant es podria dir que el sopar em va costar 2.5$ del formatje, i 1$ del pa. Que fan un total de: 3.4$ ....... no nem be :-p

Evidentment, el fotmatje tampoc era cap maravella ..... tenia un gust com raro. Aix, com trovo a faltar el meu "sobrero de Copa".

Despres de sopar, la tipica sesio de TV, i esperar que arrives el Mike, per veure si avui em podia acompanyar amb cotxe a buscar la Bici, i em va dir que si. Sort, em feia mandra agafar l'autobus, que tenia que fer transbord.

 

7 Jun, 2006

No se si es bo o dolent, pero torno a la tranquilitat. Avui ha estat un dia motl tranquil. Fent feina, intentant (que encara no ho he conseguit) pujar el sillint de la bici, i poca cosa mes.

Avui he tingut la reunio semanal del grup de poker, pero ara em fa mandra explicar-ho, a veure si dema faig una entrada al blog de feina, que ja toca.

Dema teoricament me donen una altre bici (llei de murfi), a veure si esta millor que la que tinc ara. I me portaran eines per veure si puc pujar el seient de la que tinc.

D'ahir destacar, que quan vaig marxar de la uni vaig anar a jugar una estona a basquet (de 7 a 8 de la tarda). Pero weno ... jugar a basquet sol es com menjar una pitza sense formatje o com cagar sense paper de bater.

Despres, vaig anar a fer uan mica de gimnas (corre i rem), per acabar de suar :-p. Evidentment me vaig tornar a pesar, i he guanyat una mica de pes (ja tocava), ahir pesava 166pounds (75kg).

 

6 Jun, 2006

A les 1:33 (li ha costat al tio) ha vingut el tecnic informatic a ficar-me la compta d'administrador. Pero ha comensat malament. Primer mira el PC, i diu: "Aquest no es el PC". I jo, que si que ho es. Ell: "no, no ho es". I jo: "si, si que ho es, mira'l". Despres me donat compta que era per que havia canviat l'aparencia del Windows XP per la classica. LOL !!!

Despres ha comensat a fer preguntes sobre programes quehavia instalat (VNC i skype), que com els havia instalat, que per que els volia, etc. Despres s'ha ficat a mirar pel disc dur, que hi havia i que no. Per acavar de rematar, ha xafardeixat al historial i les cockies del Internet Explorer ..... sense comentaris.

Al final diu que si que em fica la conta d'administrador, pero que creara un usuari nou (amb permisos), i que el faci servir per instslar programes, i la que tinc sense permisos pel dia a dia. Li he preguntat que si amb una no niu havia prou, i m'ha dit que ho faria aixi. El tio aquest cada cop em cau pitjor .... deu ser un puto informatic amargat, per que no en te ni idea de PC's.

Quan ha marxat he canviat a al conta d'administrador, i despres de meditar 2 minuts, he decidit autodonar-me poders a la compta "bona". Total, no se'n entereara, i si se'n entera, que si fiqui fulles, no ticn ganes d'estar tot el dia canviant de compte per instalar qualsevol programa que necessiti. I si porto 28 anys amb comptes d'administrador i no he tingut cap problema, ara encara menys.

I canviant de tema, avui m'he trovat amb una Xineta que em venia una bici, pero la bici era mes gran que l'altre que vaig veure i estava em mes bon estat. Una bici que segurament te mes anys que jo, pero funciona minimament be, i nomes per 40$ (candau inclos). Es una mica car, pero he deicidit comprar-la, i si trovo algo millor pos ja la revendre. En resum, JA TINC BICI !!!!!!!

Evidentment (aplicant la llei de murfi) al tornar de comprar la bici m'ha contestat la Francesa (Isabelle) que em tenia que regalar uan bici. Feia uns quanst dies que li havia enviat un emial. M'ha dit que encara me la ofereix, i que avui o dema m'envia una foto.
 

6 Jun, 2006

Avui me despertat aviat, i abans de les 11 ja estava a la uni. I me emportat una grata sorpresa quan ja tenia el PC !!

L'obro, em demana usuari i contrasenya, fico el de la uni, i no va. Fico el del departament i entro. Perfecte, ja tinc el meu PC amb windows que funiona.

Comenso a putinejar tot, ficant les opcions que jo vull, i em disposo a connectarme al meu espai de disc dur de la universitat per recuperar les dades i reprendre la feina. Quan m'adono que no tinc les opcions per connectarmi. Reviso la configuracio del Windows, i no soc administrador !

Sense els drets d'administracio no puc fer res, ni instalar programes, ni res.

Vaig a veure el capullo d'informatica i li dic que necessito permisos d'administrador del meu PC, i me diu que ho haig de parlar amb el Jonathan (el jefe suprem). Li dic que ja tenia permisos d'administracio abans, i que la senyora que vam estar parlant l'atre dia ja va dir que em tenies que donar permisos d'administracio. I em diu sentat desde la seva cadira i ni moure un pel: "ok, com que ja m'has enmviat un email ja ho mirare".

Ara a esperar a que el senyos es digni a donar-me permisos i un altre mati perdut.

Weno, teoricament ara he quedat amb un noi que em ven una vici per 40$, i es veu forsa be. A la minima que sigui de la meva mida i estigui minimament be la comprare.

D'ahir poca cosa a destacar, em vaig prendre la tarda-nit de relax, per recuperar forces i per veure si em pasava el mal de cap.

A la tarda van fer el primer partit de la final de hockey entre els Carolina Hurricanes i els Oilers. Els Oilers van comensar guanyant per 0-3, pero els Hurraicanes van remontar 4-3, els Oilers van empatar a 4, i quan faltaven 40 segons els Hurraicanes van fer el 5-4 per un error monumental dels Oilers. En els ultims 30 segons, els Oiles van tenir 3 oportuintats de marcar, pero el porter les va parar totes. Llastima del final, ja que el partit semblava guanyat.

Despres d'aixo, la tipica racio de TV (simpsons, futurama, i south park), i a dormir a les 12. I per sort em vaig adormir motl rapid, ho necessitava.

 

5 Jun, 2006

Ahir me'n vaig anar a dormri encara amb uan mica de mal de cap, pero durant al nit ha anat a pitjor. Alla les 3 me despertat del mal de cap que em feia, i me estat mes de dos hores revolcantme de dolor de la migranya que em feia, em volia "morir". Vaig estar apunt d'anar a veure si a recepcio tenien medicaments o alguna cosa, pero em feia mandra, era de matinada.

Al final he dormri una mica, pero no masa ja que quan me despertat a les 9:30 (quan ha sonat el despertador) seguia amb mal de cap aixecat.

He estat pel llit fisn les 10:30, que he decidit aiexcarme a veure si aixi em pasava. He esmorzat i una dutxa, que m'ha anat bastant be.

Alla les 12 ja estava a la uni, teoricament ja tenia que tindre el PC llest ..... pero va ser que no. Quan he arrivat al despatx encara no hi era. He anat a veure al capullo d'informatica, i m'ha dit que al llarg del dia estaria, que no sabia quan. Ara son les 16:53 i segueixo sense PC.

Nota: Acabo de llegir el mail i tinc un mail del tio de les 16:31 que diu que el PC ja esta llest, i que els de harware el poden montar dema pel mati. Sense comentaris.

Per sort, el Neil m'ha dit (ja m'ho podia haver dit al setmana pasada tambe), que hi al lavoratori d'Inteligencia Artificial hi havien ordenadors per us de la gent, i com que tinc el proxy card amb acces a aquest lavoratoti, me ni he anat. Aixi que amb tot el morro he preguntat quin ordenador no es feia servir i mi he ficat. Quan l'he obert m'ha demanat usuari i password (sota linux), he ficat el del departament de Informatica, i m'ha obert un Gnome ben maco amb totes les aplicaciosn ja instalades. Aixi que he pogut "treballar" (o sigui escrirue el blog) tranquilament.

Espero dema terni el Ordenador ja. Per sort, despres de dinar ja m'ha pasat el mal de cap (despres d'una altre aspirina), i ara a veure si puc prendrem la tarda de relax.