Un equip d'arqueòlegs de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha descobert pells d'ús profilàctic de fa 60.000 anys en un fogar de l'Abric Romaní de Capellades, una descoberta que «avala l'extrema complexitat cultural dels neandertals», segons el director de l'excavació, Eudald Carbonell. La troballa és excepcional, ja que fins ara no se n'havia localitzat cap d'igual en cap altre jaciment del món. Segons Carbonell, es tracta de «pells cremades que s'utilitzarien a la base dels fogars, s'emprarien segurament una mica humides, i quan s'apagava el foc, allí quedaven concentrades totes les cendres que es buidarien en un altre indret. O sigui, que tenien un ús higiènic, profilàctic». El carbonat càlcic, que caracteritza l'Abric Romaní, n'ha afavorit la conservació.

Durant l'excavació també s'ha trobat per primera vegada una pedra taller al damunt de la qual es realitzarien activitats domèstiques. Per Carbonell, aquestes troballes demostren que la tecnologia dels neandertals «era diferent a la nostra, però estava igualment molt desenvolupada».

Un equip d'arqueòlegs de la ciutat romanesa de Cluj han localitzat un temple dedicat al déu siri del sol, Iarhibol, que data del segle II dC. L'obra ha estat trobada a l'oest de Romania, en les runes de l'antiga capital dàcia de Sarmizegetusa. La troballa inclou una cripta amb una pintura mural, l'única que s'ha conservat en el territori que van conquerir els romans sota l'imperi de Trajà, originari de la Bètica.

La pista de l'existència i l'emplaçament del temple la va donar una inscripció localitzada fa quatre anys. Segons el director de les excavacions, l'existència d'aquest temple es deu a la presència d'una considerable unitat militar de Palmira que va ser traslladada a Dàcia per l'emperador Adrià els anys 117-118 per defensar les fronteres contra els sàrmates de Panònia.

El monument es va descobrir entre uns edificis situats a l'oest del fòrum de l'emperador Trajà. Aquest any s'ha identificat el temple i s'ha comprovat que es conservava el pòdium, així com els pòrtics que aguantaven les columnes de marbre.

En el mateix jaciment han aparegut peces precioses d'arquitectura, escultura i inscripcions, que caldrà estudiar i, previsiblement, aportaran més informació. El director de l'excavació remarca, segons l'agència Efe, la cripta subterrània, que era un lloc de culte a aquesta divinitat i en la qual s'han conservat les úniques pintures murals de l'època.