Després d'haver fet un viatge d'una setmana en el qual m'he recorregut bona part del país, em veig amb cor de fer una petita anàlisi de la realitat del país.
No pretenc fer una anàlisi objectiva, més que res perquè tampoc ho podria fer, ja que conec ben poc del país. Un viatge organitzat d'aquests d'oferta d'agència de viatges no dóna per a molt més, tot i que n'estic molt content de tot el que hem fet i com l'hem aprofitat.
Tampoc puc fer-ne una comparació amb la resta de països àrabs, ja que aquest és el primer país àrab que visito.
M'he decidit a escriure aquestes quatre ratlles després d'endur-me una grata sorpresa de la realitat quotidiana del dia a dia a Tuníssia.
Tuníssia és un país àrab, amb l'islam com a religió oficial, però no pas obligatòria. Hi ha esglésies i catedrals públiques i força conegudes, així com temples d'altres religions.
L'ensenyament és públic, gratuït i LAIC. Hi ha, a totes les escoles, unes hores (1 o 2) a la setmana d'ensenyament de l'Alcorà. Fet comparable amb l'ensenyament de la religió catòlica a les escoles públiques de Catalunya i de diversos indrets d'Europa.
Moltes dones (probablement la meitat de la població femenina) duen vel o mocador, que en molts pocs casos els tapa la cara, el vel o mocador es nota més en les dones grans i no tant en les noies joves. Igualment es nota diferència en entorns rurals i del sud, que no pas en nuclis urbans del nord, molt més europeïtzats o occidentalitzats.
Oficialment, Tuníssia és un país de llibertat de drets i deures entre homes i dones. A diferència d'altres països àrabs, les dones poden votar, conduir, etc. També a diferència d'altres països: no està permesa la poligàmia.
A nivell personal, és una societat totalment sexista, que diferencia clarament el rol dels homes i el de les dones, cosa que podria recordar la societat catalana i europea de no fa pas masses anys.
Moltes de les barbaritats que ens arriben a través de la TV, que fan a d'altres països, justificades per l'islam, l'Alcorà, etc. A Tuníssia no són justificables a través de la religió, i fins i tot són criticades obertament.
La majoria d'aquests contrastos es deuen a diferències, a corrents variats dins de la religió, com ara els Xiïtes o Sunnites que tant de moda estan a l'Iraq.
Tuníssia podriem dir que es troba o que crea un corrent més moderat en certs aspectes, més compatible amb la realitat del pensament i funcionament occidental.
Al país hi ha un gran contrast entre el nord: totalment europeïtzat, i el sud: l'extrem oriental del desert del Sahara. Hi trobem les típiques diferències món urbà - món rural.
Crec que tot això pot estar molt afavorit pel bilingüisme total de la població (francès-àrab) i per haver estat colònia francesa fins no fa pas gaire, tot i que a d'altres països també es donen aquests fets i són molt diferents.
També pot ser donat per la gran quantitat de turisme, per la gran visió europea del seu expresident, etc...
Des d'aquí vull dir a tots aquells crítics amb la societat àrab en general que, siguin igualment crítics amb l'església catòlica del nostre país i especialment d'espanya, de fa pocs anys, ja que les similituds són fins i tot excessives.
Jo, abans de fer aquest viatge m'incloïa en el grup de crítics a la societat àrab.
Ara, tot i continuar-ho siguent, la meva visió i perspectiva ha canviat radicalment, i ja ho poso tot molt més en entredit i relativitzat.
Crec que la societat àrab té, com totes, aspectes bons i dolents, i cal analitzar-los, ja que segurament en trobarem més de bons que no pas de dolents, comparat amb la societat europea que tant ens agrada a molts.
En resum, crec que Tuníssia és un bon país per a visitar si volem fer un tast de la cultura àrab i berber, però sense entrar-hi "a sac".
És un bon inici per a descobrir aquestes dues cultures sense patir xocs culturals excessivament grans.
Erdrag
Reus, 7 de febrer de 2006.
Enllaços:
-
Tunisie.com: una pàgina que està força bé, amb bastanta informació sobre el país.
www.tunisie.com
Què no hi ha cap mapa?