• Cerca
  
  
• Menú
  • Albums
• Categories
  • General [143]
  • POBLES [11]
  • Per què ? [11]
  • RECOPILACIÓ DEIXALLES 1 [1]
  • radio cat [0]
  • CATIFES [1]

• «	Abril 2024					»
  Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
  1	2	3	4	5	6	7
  8	9	10	11	12	13	14
  15	16	17	18	19	20	21
  22	23	24	25	26	27	28
  29	30

• Arxius
  • Abril 2011
  • Març 2011
  • Octubre 2008
  • Setembre 2008
  • Agost 2008
  • Juliol 2008
  • Juny 2008
  • Maig 2008
  • Abril 2008
  • Març 2008
• links
  • General
    • LifeType Admin
    • ESCORRIALLES - bloc meu
    • alb. fotos MARIONA
    • REBAIXES -- bloc meu
    • rogles aventura
    • som-hi
    • ajuntament torre de l'espanyol
    • LifeType Admin
• Meta
  • RSS 0.90
  • RSS 1.0
  • RSS 2.0
  • Atom 0.3
  • Valid XHTML

• 
• 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

14 Maig, 2008 18:11
Publicat per anforsa, General

2. 
3. POSTRES .-- .El politiquet havia de comunicar als seus majors en els càrrecs, quelcom important, i quan ho feu se n’hi rigueren a panxa plena i a ala cara, que és el que més dol.

 

1. Dir que els polítics, per ser acceptats en llocs, sobre tot de responsabilitat, haurien d’haver jugat, de menuts, amb soldades de plom, era inversemblant segons ell. Per què?

 

1. Per que la consciència de les persones necessita, ja de primer antuvi, una educació adequada per el raciocini del pervenir d’adult. Jugar a soldadets és com jugar a nines en les nenes que les capacita per la missió que tindran que desenvolupar després tant si volen com si no volen, suposant un curs normal de la seva feminitat.

 

1. Així, comprendrien les dificultats d’emprendre compromisos inherents al seu lloc de poder respecte al militarisme, i no es llençarien a la babalà, a guerrejar. Saber que un soldadet de plom pot perdre el braç o cama o fins i tot morir en les lluites i batalles, seria bo de saber-ho, ja de petitons.

 

1.  Les tropel·lies de majors solen ser més colpidores i no es pot retornar la vida, ni les cames ni els braços per posar un petit exemple com pot fer-se amb els soldadets de plom

 

1. La riota fou d’època i fins pensà de bones a primeres en apartar de davant seu per sempre aquell afany desmesurat de proposar el bé. I és que no el comprenien.
2. - Quines vulgaritats ens proposes? Ximpleses... Ximpleses. La tele avui dia t’alliçona de tot. I els jocs de la play... que vols més... Reflexiona... Hauràs de fer un curs intensiu de comportament... per que estàs in albis i això ens perjudica a tots. Ho has comentat amb algú de la oposició...?....

 

1. Amb el singlot i mig plorós suportava les galletades d’aigua que malgastaven damunt d’ell com si fos un bé sobrant...
2.  
3. Amb la cua entre les cames anà a refugiar-se a les faldilles de la seva dona que en aquell moment quasi tètric per a ell li faria de mare en ves d’esposa. Una dona és sempre una dona i tenir-la a disposició en moments com aquest quan el desànim impera en el personatge no és pagat amb flors ni amb vestits de visó... Que petitó era el politiquet...!!!
4.                                   ----------------------------------------------

  

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

13 Maig, 2008 18:27
Publicat per anforsa, General

1.  
3. 
4. POSTRES.-  la Mon – cloa. LLEGIR COM ELS XINOS O ELS OCCIDENTALS.- ZAPATERO...    
5. Abans no me’n havia adonat del que us explicaré. Els occidentals quan llegeixen ho fan d’ esquerra a dreta, o sigui que es dirigeixen a la sortida del sol, sempre, és clar, suposant que mirin al nord com en sentit d’orientació. En canvi la escriptura oriental s’apropa amb sa lectura cap a la posta del sol, orientant-se com l’anterior, o si no, no seria probablement així.
6.  Tot son meravelles que en eix moment no m’explico, en el context soc un indocumentat.. També que estudiant, rebuscant potser la troca la desfaria no per fer de mestre, sí per col·legir per que es dona aquesta i és una novetat més que em sorprèn

                                                   --------------------------------.

1. Quan han arribat al lloc de la gresca, el JU i el JOS la conversa estava en moment àlgid.
2. Albert .-... doncs al convent de Sta. Maria de Cartoixa els ha passat grosseta. – ell sempre que pot es posa a la boca les imatges de la religió, no sé si serà agnòstic  o un resentit.
3. JU.- Ja en deus tenir alguna de grossa de pensada...
4. Albert.- Grossa o petita, que em sé jo? Compten els frares que en el convent el FRA CAS, per estalviar aigua no va regar cols i bròquils i se li han pansit i no se’ls poden menjar i en FRA GIL al voler traslladar unes bombones de vi ranci que tenien a sol i serena per que es fes bo, va tenir tanta mala sort que al tocar-se les dos ...
5. Rosendo.- ...es feren un petó amb la llengua dins la boca i s’ofegaren...
6. Albert.- Si, si que s’ofegaren, si, que es varen partir de la passió que hi posaren i boranit que s’ha fet fos i tot un riu de sang i la fortor del vi ranci va arribar fins els peus de San Gil que el tenien en una peanya per fer la processó...
7. JOSS .- ... i es devia emborratxar no més de la olor, punyeta, mal guanyat de vi. Que ens en pots portar un trago en cara que sigui amb la galleda de les mares?  Vaja, vaja... Que tens unes idees de bombero...
8. JU.- Ell con tal que pugui ofendre...! Deixa’ls estar als frares i als sants... Que us compti el JOSEP el que em deia del president del govern de l’estat,... Que us ho conti que és un bon crucigrama... Llegir al revés com els xinos... Jo, jo, jo
9. JOS.- Doncs, molt de fàcil. Ja fa temps que vaig per eixes... En temps del SAADAM HUSEIN, abans de que li posessin la corda al coll – si es veritat que ho feren, sempre incrèdul – diuen que ell al BUSH li va dir girant-se el nom, és a dir, llegint com els grocs, NI ESUH MAA DAS,- ( ni eso me das) volent dir que ni la vida li perdonava desprès que el pare del BUSH el posés al lloc que li convenia...pels seus interessos...
10. O sigui que podeu comprendre que llegint al revés podem entendre coses que son desig d’un i per que altre s’hi oposa se’n van a norris...Coses del poder..., punyeta!!
11. Albert.- No ens vols contar un conte xino, ara? Que ja som grandets...
12. JU.- ...deixa’l parlar que a mi m’ha convençut...
13. Albert .- També jo us he dit una veritat hi m’heu tractat de...
14. JOS.- Fa temps que el tinc al cap. Des de que eixa persona és al cap del govern i no us ho havia dit, però, ara, m’ha semblat que ... no és cap secret!!  Mireu, llegiu ZAPATERO al revés...
15. ROSENDO.- ...OR...ETA...PAZ.
16. Albert.- ...OR:::ETA:::PAZ...
17. JU.-... Que us sembla, incrèduls ?
18. JOS.- Al menys ho va intentar, ara com al Saadam aquell. Qui va ser el que es va cagar a la paella, els seus, els altres o  els... Coi, que de tot pot haver-hi al mon, resingla!
19.  El Zapatero la volia la Pau, com molts. Ho va intentar, com molts.  On es el FRA  CAS ? Que no va regar les cols i els bròquils...? O que va trencar les bombones de vidre del vi ranci?
20. Segurament que passarà temps, anys, qui sap... Qui conquerirà la PAU? Aquest personatge ho porta dins en l’enigma del nom. Que tots tinguem sort i un dia s‘aconsegueixi esborrar eixa lacra que fa massa anys que dura....

                                                   --------------------------

1. 8 A.- Quimera obtenir la independència. Un somni en resulta assolir un estat federal... Encara tenim l’autonomia !!!  Ai, consola’t amic si volies posar-te la cullera a la boca amb el pastís... Crec que les hores passen i els auguris son de calma en eix sentit. Més aviat ens tiben el ramal que pas ens el tiren al coll per que ben ferrats de potes, com els equins, bruelem sense que ens escoltin. Al caminar amb dos peus varem deixar el gust de tirar coces...

 

1. 9.A-  Segurament que abans de inventar-se els jocs de pilota – que n’hi ha de variats per que puguem triar -, ja rodaven les dos pilotetes fent els seus també variats jocs per que els humans gaudissin silenciosament o sorollosament, segons els casos. Que encistellessin, que fessin penaltis, fores de joc, gols en fora de joc, d’aquells que la pilota quasi entra i no és gol... la varietat que ara a qui agrada, el fa estar en els núvols..., crec que es tan vella com el conte de la poma o el préssec i la serp i – per que no es queixi que algú ha de tenir la culpa -,de la vituperada dona. Per que sols a ella i no als dos se’ns acusa,,,?  Sempre l’home, el mascle ha set cruel. I continua...Una desgràcia!! Resem, les dones son unes santes. Ai,sí...!!!

 

1. 10.A- Saber estar és acceptar els mals moments amb serenitat i donar-li la solució adequada.

 

 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

12 Maig, 2008 21:35
Publicat per anforsa, General

1.  
2. POSTRES .- El politiquet filosofa quelcoms impossibles?
3. Havia contemplat un reportatge de la Dolly, aquell corder anglès que li havien succeït coses extraordinàries, quan comença a barrinar veient les possibilitats que en el ser humà podia tenir.
5. Clar, que el seu pensament copiava d’alguna manera el que els científics se li havien avançat, però el considerava justa una circumstància que ells ho feien en el sentit de copiar un model i ell el que volia era que cada ser fos lliure dels demés i engendrés el que havia pogut acumular i en favor del seu fill.
7. Era un soliloqui cru i de rigor el que el deixava aclaparat davant les possibilitats d’actuar en favor de tants i tants possibles habitants futurs del planeta, que de deixar sense fer res naixerien com ara amb la imprevisió.
9. En la conferència a soles que es preparava el politiquet feia aquestes importants reflexions. –  
11. L’herència genètica en les generacions actuals, sería bo incloure-hi la part corresponent a l’avanç del intel·lecte dels progenitors en sa vida i incloure-la en el nou nat.
12.  Ara, tots els cervells han d’arrancar de zero i anar omplint l’esponja de la clepsa poquet a poquet despertant al viure. No seria millor el que predico?
13.  Suposem un fill de metge o advocat o paleta o pagès o artista en qualsevol ram que ja espontàniament fos embrionat amb eixes vivències i sabers dels progenitors o sigui, heretar l’herència intel·lectual.
14. Naturalment que, les negatives, com lladre, babau, imbècil, idiota, etc. quedessin esborrades per la successió.
15.  Seria com ara que ser fill de rei, magnat capitalista, etc. ja se’ls dona en la sang del pergamí o en les hisendes o en els valors borsaris als nadons d’eixes preclars parelles i en el tresor de l’herència. Si, si. Proposo – es deia el politiquet en el seu pensar - una llei genètica en eixos termes. Així viurem el vertader progrés humà. No com ara. Clar que el nadó, abans de ser engendrat hauria de poder triar de on néixer.
16.  
17. El politiquet, home vulgar, que actuava amb son pensament també vulgarment, tenia moltes opinions a dir al mon, ara, donada la vulgaritat de les seves propostes, no tenia quorum i en la vida, això fa que un triomfi o es quedi sempre entre els apartats. Segurament que de canviar de neguit podria trobar altres carreteres per on circular amb aplaudiments. No sé si la seva mestressa o algun car amic podran influir en eixos actes que sols queden com una filosofia que no té futur. Però deixem-lo dir, qui sap si algun dia ens dona la idea que la PAU i l’AMOR triomfin amb totes les de la llei, que sembla que no anem per eix cantó....per ara. 
18.                                 ---------------------------------------

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.-APLEC SARDANES.

11 Maig, 2008 17:08
Publicat per anforsa, General

1. L’APLEC   DE   SARDANES 
2. A  LA TORRE  DE  L’ESPANYOL
4. Escrit per Antoni Fortuño Sas – 19 -20 – 3 – 1993.
6. L’ACCIÓ .—Passos curts.
7. La sardana / Més ufana / ballarem.
8. Les mans juntes / peus de puntes / hi tindrem.
10. La ment canta / cor decanta / sentiments.
11. Alegrem-nos / i lliurem-nos / ben contents.
12.             ------------------------------
13. SENTIMENTS.- Passos llargs.
15. Dia d’Aplec. Com entusiasma eix dia ...!
16. Tot bull de festa amb deliri i alegria
17. Enllaçant les mans amb germanor.
19. Bat la sang contenta i fins carinyosa,
20. Somriure esclata, goig, joia formosa
21. Que aplega en la rotllana tot dolçor.
23. Cantem amb excel·lència de confrares,
24. El baptisme de sardana que els pares
25. Regaren per nosaltres amb primor.
27. I llancem-nos alegres a la festa,
28. Movent peus, unint mans, sumant la testa...,
29. Compàs de punts, gaudint la ment i el cor.
30.             -------------------------------
31. EXALTACIÓ .-  Passos saltats.
33. Cantem, / ballem... / Fina sardana / Ballem.
35. Clavells serà tenora que perfuma
36. Als quatre vents com mel de l’esperit...
37. Els lliris blanc, fiscorn contrapunt suma...
38. Gladiols, flabiol que dona el crit.
40. La terra que ens aplega i mai desterra...,
41. Guerra darà amb el contrabaix farcit...
42. La gravetat de roca i argila terra
43. Durà el compàs i norma de l’escrit.
45. Cantem, / ballem .../ fina sardana / Ballem.
47. El poble tot amb les airoses cases
48. Obrirà porta i finestra al desig.
49. Rotllana alegra el cor, veurem les places...,
50. Pels carrers, la sardana serà al mig.
52. La ma ossuda junt a la ma menuda
53. S’estrenyerà afeixugant-se els dits.
54. El veí, al foraster, cordial saluda
55. I sent son goig que lliura compartit.
57. Si, d’Norta tenim l’aigua romana
58. Que satisfà la set del poble, el pit...
60. Busquem de Pep Ventura
61. La musical sardana,
62. Ballem la dansa pura,
63. La dansa catalana
64. Que ajunta grans i joves amb delit.
66. Que escampi el vent la pura melodia
67. Que ja dins el bressol ens va acollir.
68. Avui, cantem-la tots en harmonia...,
69. Que sigui nostre viure fins morir.
71. Cantem,
72. Ballem
73. Fina sardana.
74. Ballem..., Si, si, siiii !!!
75. ---------------------------------------
76. Nota .- Avui dia 11 de maig de 2.008, es celebra l'Aplec anual de sardanes.
77. ---------------------------------------
78. ENVIEU-NOS LA PLUJA BENFACTORA.        
79. Escrit d’Antoni Fortuño Sas.            La Torre de l’Espanyol a 10 -5 - 08 
80. Senyor, Senyor...

    Vos que teniu el poder immens sobre la pluja...,.

    a la nuvolada, ompliu-li d’aigua la tremuja

    per que l’aboqui a les terres de dia i de nit.

    Que n’aparti l’esquerp cerç i la glaçada tramuntana,

    que apaivagui tempesta de brou mesell i rufagada

    que ens dugui llevant a faixa o el suau garbí.

    Vos que podeu manar que els meteors no portin quera,

    que en vostres justes mans clogui l’alegria riallera

    aparteu romboll  que ens assedega sens veure el fi.

    I porteu a tots el goig de pluja clement i benfactora

    que sadolli els cors i frissor calmi en nier que espera hora

    d’ ametlló mastegat o cuc vingut a boca i pau torni a fruir.

    No feu cas dels que la solució la tenen en ses boques,

    xarlatans de tòtems que adoren i sols son pedrots o soques

    i son orgull, urcs altívols que es figuren deus de tot comís.

    Volen llaurar per ells, sembrar amb blat robat per profit propi

    tenir paller pispat, parlant com advocats que defensen l’opi

    que vendran a la innocència la mortalla de futur míser destí

    No els deixeu parlar amb banalitat que  cors i caps confina

    i cogita a negar les ancestrals arrels de voluntat divina

    que han omplert de segles de raons certes vells pergamins.

    No vulgueu que surin fent-se l’oli nou, ni ungüents de predicada,

    que van arramblant grapissos venent-los per ordi net d’erada

    i encadenen els caminals, cedint rancúnies per pistrincs.

     

    Envieu-nos la broma a punt de parir el gotam d’aigua.

    Que regui amb escreix arreu, que remulli obert paraigua

    Que tenim els camps sedents i ciutats femtoses de  mortals verins.

    Que el líquid de la vida retorni on mai degué fugir-ne,

    I omplir cossiols de saba per sanar al malalt i repartir-ne

    L’alegria en llavis que clamen pau i en ventres eixuts de tant sofrir.

    Doneu-nos l’aigua que vostra benedicció porta

    Per que afani en tots la calma, ressusciti la morta

    Virtut del prec del creient que ha pecat en son destí

    Que curi el crostam infest que en caps i ments pastura

    Que netegi la injustícia que sens Vos perdura

    I que dugui l’esperança que pot fer-nos infinits.

    A Vos resem, Senyor, gràcies, Senyor...

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

10 Maig, 2008 21:37
Publicat per anforsa, General

1.  
2. POSTRES .- Que li posaran al Guardiola? Les botes o les sabates.-
3. Avui hem anat a comprar verdura, per que allí prop del banc de Londres de la Moncloa s’hi posen a vendre les parades ambulants. Allí tots es diverteixen. Uns, venent, les altres comprant, i els de la crossa fent-ne de les seves amb la llengua. Com que tots volen dir la seva de vegades la competència és tal que es forma un galimaties que dona bo d’escoltar.
4. El JOS, l’altre dia es va quedar amb les ganes per que l’Albert el va guanyar per ma i segurament que ara prepara tota l’artilleria per arrasar al contrincant. O si no de nou a eixugar-se la suor amb la ma esquerra, fer el toni o el distret, per que de temes n’hi ha tants que si un no prospera l’altre aboca calderada i com els jocs de bitlles, cauen fins fer llenya.
5. A casa del JOS i el JU, un dels nets, el petit feia dies que havia perdut la vidriola. Ahir, per casualitat una de les velles de la casa, passant la granera  per davall del llit del crio la va trobar, ella com que és del Priorat exclamà amb alegria : - He trobat la guardiola.
6. La noticia no va caure per trencar-se i ara es el que explica el JOS als seus estimats col·legues.
7. JOS .- Ahir la dona va trobar la guardiola davall de...
8. Rosendo .- Això ja ho sap tot el poble...
9.  JOS .- El que sé que el Barça si que ha trobat al Guardiola que el tenien fa temps amb cotó fluix per que no se’ls passés. I és que a aquest xicot li varen fer una jugada fa anys que es va repetint quasi cada temporada en aquest club.  També li faran al Raúl, aquell blanc... Mira el Hierro... I el Buitre...A ell  el van fotre fora i , ala, apanyat. El pobret tot plorós va marxar pel camí dels disgustos.  I ara, com si li demanessin perdó, au, té les llongues i guia la diligència... I triomfa, petit, i treu-nos les castanyes del foc que nosaltres tenim la pell fina... Pollastre...!! Però el greuge pitjor que feren els directius és que fitxaren al Saviola per que no volien perdre la ola que els portava el dineró i com que quan un perd la vidriola no sap el que perd... varen tenir que marxar amb la cua entre les cames i això que tenien Gas per vendre, ...
10. Rosendo .- Res, home, res ara a Barcelona li posarem Barceola, per que Barcelona ho dèiem quan teníem a Maradona... Sempre Bar..Ça, - pica amb la crossa a terra i retrona com si fos al camp -  Bar...ça . A reicaart muerto, reicaart puesto. El fotut per ells seria que tinguéssim república... Aleshores diríem a presidente muerto, presidente puesto que potser a molts agradaria... Fotre...
11. - JOS.- Ara ja tenen la Guardiola de Berga a prop, qui sap si hi envien l’Ave i tot per assegurar-se que no se’ls esmunyeix...
12. Rosendo.- Confien en los de casa... Es com els tontets pagesos que com que tenim les hisendes encallades a terra no ens escapem mai. Ara que no li passi com al Rexach que comença amb erre i ja veus que han fet de tots els de les erres...  Rosario, Rimvaldo, Romaldo i ara l’últim que teníem al trono i ens el vendran per quatre xapes,, que ja ho deia l’altre dia,.. Copons!! Fora, quan se’n cansen o quan hi ha caleret a vindre cap a casona, que és molt dolç tot això i qualsevol seu deixa perdre un carterot d’aquestos, que fins poden donar propina... Hauríem de ser rics... Però això del paper vola...
13. JOS.- Si tots fessin com l’oncle Gerardo que no en gastava ni per menjar... Un dia va anar al banc on hi tenia tot el que la noia li havia tret de davall de la rajola i volia veure on tenien els seus quartets que els tenia tots senyalats amb un doblec i estrip a la punta...i el piscolabis que va armar, no se’n fiava dels que li ensenyaven... Deia que aquells els havia parit ell amb la suor del front i volia els mateixos... Que no tot es flor i viola.
14. JU .- Si m’ho voleu repetir, millor. Penso que exagereu. Ja ho sabeu que la dona ha trobat la Guardiola del menut..?. Pobret, quina alegriiia !! – compreneu que el JU es sordet de vegades i quan fot la pota al bací i es mulla la camisa dels espetucs,  tots se’n riuen, però que hi farem, ell és bona fe.
15. Rosendo.- Que en va el poble ple...! Sí...!!! de tonteries. ...Ves aquest, que han trobat al Guardiola... Si ja ho sabem, Juan, ja ho sabem, fill meu, que no t’enteres...
16. JU .- No veus que em ressonen les orelles i no sento l’esquella. Voldria saber qui trencarà la Guardiola per arreplegar les xapes i els paperets, per que ara el menut, havent trobat... està gelós com un flam que no es deixa tocar amb la cullereta i ni sa iaia el consola. Deu pensar que li havien amagat i... Això dels crios...!!
17. Al poc han recollit la bugada, vull dir les crosses i han emprés camí de casa. Anaven més o menys contents cadascun amb la vidriola o el Guardiola.
18. Els dos consogres han fet cap al carrer de seva casa, allí la xivalada jugava a futbol, i estrany, amb una pilota del Barça.
19. El geloset menut amb la vidriola acollida al pit amb les dos mans com si guardés el cor no s’escapés i es quedés sense. Ha corregut a dir-los als iaios la seva satisfacció.
20. JU.- No corris que xafaràs la guardiola...!!!
21. Una sabata escapada del peu de sa germana a fet cap a l’encontre del volgut objecte i en la trompada ha desvalisat l’estimat tresor que el pit del nin amb amor guarda... Pooof, xiics...Tot el monedam per terra com en dia de bateig o festa de fi curs en l’escenari – sols falten els caramels – han redolat com ballant el roc and rol.... La iaia que ronda per allí i veu la destroça exclama amb pena mentre el menut no sap si plorar o arreplegar el   calderillam...                      
22. - Pobra Guardiola,....! Renoi de la sabata...!!!
23. -----------------------------------------------------------------------------------------------------------
24. 142.- El humor té una gran virtut. Quan acabes de riure o somriure te’n adones
25. que el contingut és serio i has de ser conseqüent i deixar de riure i reflexionar. 
26.  
27. 143,. No ens riguem de ningú. Fem-los o fem-nos pessigolles, però mirem que no tinguin els braços enlaire en el moment que nosaltres els encalcem o perseguim, no sigui que baixin els braços i el cop que ens arribi sigui important. 
28. 144.- La llibertat per als sers humans podria començar al sortir del úter matern ? Crec que la llibertat absoluta no existeix mai, per que sempre rema una dependència... I si faltés l’aire..., i quan és núvol i no hi ha sol..., quan la pluja s’absenta i no es veu per enlloc...,  on és la llibertat. Sempre depenem de les petites i grans coses. Per això el conflicte entre llibertat i esclavitud és una dependència en nostra balança de la vida... Més valdria que ens ho miréssim.

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

08 Maig, 2008 22:51
Publicat per anforsa, General

1.  
2. POSTRES.- El politiquet vol solucionar el problema de la Immigració.-  Fetes les paus amb la seva mestressa, ja que el dia de sant Jordi va ser esplèndid regalant-li un bon ram de roses i un llibre de cuina, i ella el va perdonar del insult de no dir-li la veritat sobre la carta del ministre, avui podia ser un dia especialment conflictiu.
3. Ahir al vespre se li presentaren dos immigrants a demanar-li feina. Ell que no en disposava de feina els va desnonar, sense abans enviar-los a un amic que probablement els solucionaria el problema encara que fos sols temporalment, collint cireres.
4. Això el tingué preocupat fins a la enèsima durant tota la nit. Fins llençols i coixí se’n assabentaren del seu problema. Ja sabem que encara que no parlin, habitants pacífics d’un dormitori, ells viuen la convivència del que succeeix i podrien contar coses que ni en llibres es conta. Aquella nit era una d’especialment saborosa, per que el politiquet era a la lluna. S’aixecà diferents vegades per desfogar l’eixidiu, ja que la pròstata el manava. No era allò de fer les necessitats i tornar a la joca i quedar com un tauló, diria que fins li faltava aire. Avui amb el seu clàssic got d’aigua i adjuntà un bolló de xocolata per veure si l’alegrava els pensaments que se li feien confusos. La tercera vegada que anar a veure el comú lloc, es sentí decidit per emprendre la missió que des del desnonament dels immigrants li foradava el cervell com una barrina la fusta dura d’alzina que no aconsegueixes fer-li entrar el cargol per obrir forat encara que llencis a terra un tafetà  que podria mantenir encès el foc una bona estona.
5. La mestressa era absent del problema. De tant en tant deixava anar els seus bufits complaents de fembra satisfeta avui que el mestre havia set perdonat. No havien coincidit al despertar-se en la llarga nit i ell no volgué molestar-la. Per què? Era ell com a polític que trauria l’aigua – tornem-hi amb l’aigua, perdoneu que no va per aquí – del vaixell que navegava amb el forat fet pel filaberquí de la seva idea, i que tindria que tapar amb el paper estrassa de la seva pensa.
6. Ja eren les set del matí i com cada dia deixarien el cau per començar la jornada. Ara si que li exposaria el seu patiment que resoldria de forma contundent.
7. - Noia -
8. - Ja estàs despert?
9. - Hi fa hores.
10. - No t’he sentit en tota la nit. Ai...!
11. - Doncs, mira que he vetllat més que fent imaginàries en l’exèrcit.
12. - No diguis.
13. - Clar que dic. T’he de confessar el meu neguit. Tu coneixes això de la globalització?
14. - I que vols dir?
15. - Donses, com que estem en un mon global, segons volen el que saben més que nosaltres i com el diner que va i arriba a tot arreu, nosaltres també hem d’estar al lloro i fer el que tenim que fer.
16. - Ja es nota que no has dormit bé, ja, per que si no t’expliques més clar, em sembla que haurem d’esmorzar, dinar i sopar i no sabré que vols dir-me.
17. - Mira, comença a preparar la maleteta que ens en anem d’aquí., i no de viatge, si no a cobrir la plaça en el seu país dels dos immigrants que ahir ens demanaven feina. Ells tindran des de avui aquesta casa i totes les pertinences  i nosaltres anirem a viure on ells vivien.
18. - Tu no carbures o vols gastar-me una broma.
19. - Broma? En serio i molt en serio. Penso que per conèixer el problema, hem de patir el problema. Vull que sigui un exemple per tots els grossos i prepotents que legislen així com si no els toqués a ells. No, no i no!!! Tots els que estem gaudint del BENESTAR, doncs a canviar, si, a canviar i viure el que ELLS viuen i aleshores potser comprendríem de que es queixen, que els falta, per que en pròpia carn ho viuríem  O sigui que prepara la maleteta, i deixa tot el que tens aquí que ells ja se’n cuidaran.
20. - Mira cridaré al metge que vingui a veure’ns no sigui que tu estigis boig i jo m’agafi un infart.
21. - Si, noia, boig i fart de sentir als companys que tot ho arreglaran, que faran lleis adequades, que inclouran partides en els pressupostos... Vull fer un escàndol, que diaris i teles en parlin, si els deixen, que nosaltres dos ens anem en patera... i com sant Pau, volem seguir en Pau i canviar de vida. Exemple, noia, exemple...
22. - I qui creus que et seguirà, el teu amic ministre ?
23. - Mira, que allò del ministre ja ha passat.
24. - Però em sembla que torna.
25. No crec que es posin d’acord. Si fos tant fàcil segurament que tots els predicaires ja haurien provat en seves carns experiències com aquesta. Però deu ser més complicat. A demés en eixa platja, dos granets de sorra,... què? Que no els aparti per sempre el neteja platges, per que volem les platges netes d’immundícia, veritat?
26.                                    ----------------------------------------

1. 138.- Això d’Atapuerca d’un milió d’anys em sembla veure l’infinit.
3. 139.- Estem submergits dins nostre, en nostre mar, en nostre treball,etc. i necessitem una boia que ens aguanti el cap per respirar i mirar el cel.  Deia aquell : - Soc com granet de sorra en la platja, la gran platja, que té la sort de que el trepitgin, que l’agafin junt amb altres granets com ell i se’l tirin els nens pel damunt, que una tovallola el tapi com la mare al llit li acarona  manta i llençol ...Suportar, suportar als demés és difícil . S’ha de ser granet de sorra...

1. 140.- Pensa que quan has arribat a dalt de la piràmide pots caure, aleshores, difícilment podràs tornar a dalt. Quan hi siguis ves en compte amb la relliscada o la traveta.
2. 141.- Quan la mula va moguda, no li toquis pas la cua.

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

07 Maig, 2008 17:22
Publicat per anforsa, General

2. 
3. POSTRES .- -JOS .- Ja podem espatllar les sabates que tenim bon sabater.- deia a la tertúlia de la Moncloa.
4. Tots s’han posat a riure uns amb sorna, altres amb satisfacció, d’altres amb recel, per que quan el JOS en tira una després ve la pedregada darrera i si t’agafa en sopluig, rai, però si no, la mullada pot ser grossa, ara que parlem d’aigua ja fora bo que prediccions així actuessin com a rogatives, però avui no hi ha la fe que els avantpassats predicaven, exercien i imposaven. I es que els mediàtics tenen algun problema que com els militars sols veuen cara endavant i no miren que se’ls escapa pels costats. He sentit que l’Albert estava contant que, ...millor que ho digui ell: - Ja sabeu que els capellans, que troben pederastes als EE.UU., ara han tingut que desnonar un sant?Ai, fills meus, per allà a Calcula, que no sé ni on cau?
5. JU.- No et posis en perill, Albert. Hi si no ho saps de cert no et carreguis la consciència.
6. Al.- La tinc ben descarregada. Mira si és gros que un sant que ho és des de in illo témpore que diuen ells – l’Albert no és un qualsevol, que diguem, es va fer una cultureta que molts la voldrien tenir i quan parla amb la sornegueria que li dona sa suficiència fa callar a tots – ara l’hauran de treure del santoral, per que és gai, i això encara que és el plat del dia a ells els fa pessigolles a les aixelles...
8. JU.- No sé si creure el que dius. Potser et vols fotre de quatre que com tu arrosseguem la crossa des de fa temps... Vaja, que no valem un pito...
9. AL.- Doncs, ara amb tot això dels Jocs Olímpics, han repassat el santoral de les ciutats i s’han trobat que San(t)gai(h), doncs... que amb tants anys de predicació des del Cisco Xavier, aquell poble grandiós és gai... I no m’ho discuteixis que ho se de cert...Je,je...
11. JU.- A tu, com que tot té cau bé, con tal sigui dir mal dels capellans...
12. Al.- No en dic cap de mal, Juan, no en dic cap de mal... Dic la veritat...
13. JU.- Que ni tu té la creus.
14. Tots ha rigut la gracieta, o baixanada com si fossin corderets  que veuen la mamella de la mare, i és que els hi agrada tocar el tema per denigrar.Com en totes les professions hi ha bo i dolent, ara, altra cosa és creure en el que et prediquen que això per molt batejats que hi hagi – també els afecta això de l’aigua, qui sap si per això nasqueren les rogatives, ho preguntarem als savis d’Internet – com dic, per més ...en la pràctica... sobretot d’homes és minsa.
16. Allí, en la Moncloa, tot hi val, per que ja no donen cap mal exemple, sols és passar l’estona. Avui que començava amb el tema de les sabates, cosa que per la costum que tenim de calçar-nos els peus tot sigui no tocar el mosaic per que els peus es refreden, podien fer un bon sainet. Sembla que l’Albert ha tallat amarres hi ha dirigit la barca cap altre racó del port i ara, fent-se tard, tots  estrenyeran la crossa i caminaran cap a casona. Potser la mestressa els ha fet un guisotti que els porta de cul per que els agrada. El JU, s’espella pels fesols, el JOS per la paella d’arròs, Ell gira la paraula ARRÒS, i diu amb tota la boca.- EL que més m’agrada és la SORRA... – referint-se a la seva dona, però el Ju de vegades no entén la indirecta i mira per on va el pobre aubat .A lo que el JU li contesta, en català en diem GUINEU ... I el JOS que no en deixa passar una li contesta – JUAN, a mi no em sap greu que em diguin RABOSA, i a tu que ets de la Vilella Baixa,... vols que et digui TUFAT... i estem empatats? Doncs, ja la tens.
17. Contents i enganyats han plegat veles, si els pesquem in fraganti potser demà o quan sigui tocaran el tema de les sabates. Diuen que un senyor comença per els peus i si van ben guarnits. ...I en teatre , dansa i tota la pesca aquesta, la figura comença per els peus, repetim, per les sabates. Deixem-ho...A dinar!! Que crida la mestressa.
18.                                      ----------------------------------------
19. 131.- L’amabilitat en el tracte és el que l’elegància en el vestir. 
20. 132.- Intercanviant gèneres. El sostenidor és femení, les boletes és masculí.  
21. 133 . Os ama Bin Laden,  i ens tira coets ? – No vull mirar el per què... - És que hem de canviar els termes? Pau ara és Guerra i Guerra és Pau ? No, això serà quan Cain no matarà Abel o a l’inrevés? Per que de talibans no sé quants n’hi ha però de Laden, diuen Bin 
22. 134.- Parar-se però en moviment. 
23. 135.- Em compraré de nou una camisa – en tinc deu dins l’armari a més de la que porto – per fer una contribució al estat del benestar i per que no s’acabi. No ens en  riguem. Qui no compraria per que no es desmunti això que ens volen fer creure que es el no va més. Ja sabem que per mantenir-lo s’ha de gastar, però i les butxaques de molts, qui les omple per poder contribuir al que pot acabar-se per tots els que ho gaudeixen...? Mireu, mireu, jubilats, mileuristes...Ens arribarà  el bé o el mal? 
24. 136.-  Llegint  com els occidentals o com els xinos. -  Caps i cua -.  Els lloros fan soroll . – Vida –Adif(v) ---  Esborra – és  borra.--- Sorra – arròs. ---Sort – Tros. –  
25. 137.- Que la ballesta no apunti la teva cara, pot disparar-se i treure’t un ull. 

           

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

06 Maig, 2008 23:10
Publicat per anforsa, General

 

1. POSTRES .- FINANÇAMENT .-  El politiquet ho tenia tot molt clar, sense pistrincs no és podia seguir endavant. Ja de jovenet, sa mare que era la que a casa guardava els calerets, el dissabte li dava els dos ralets – bueno, sí, el duret i no més  - per passar el dia de festa : anar a la barberia per afaitar-se, pagar la quota del ball, una graciosa o un zuavo per la núvia, i algun etc que segons l’estació del any havia de fer front com tots els joves mascles, ja que en aquells temps les noies ho tenien tot pagat o els hi pagava el nuvi o el acompanyant. Eren temps en que el vot no era per elles, les dones,i també el vendre o comprar estava en mans del home i tenia que accedir ell a que ella pogués mercadejar.
3. Ara en els temps que vivim és superat aquest greuge i la dona té vot i veu i pot mercadejar. Però encara que això avui el dit és efectiu, el diner és el diner i la dona ha volgut sempre adquirir i tenir el dret de disposar de la bossa. El politiquet ho sabia per el que hem començat a explicar ho havia sofert en seves carns. Però contem el nostre propòsit.
5. Des de feia una eternitat de la seva vida li preocupava el finançar la seva existència i sobre tot el de la seva família, el poble, la província, etc... En fi, la comunitat necessitava dels fets d’aquesta paraula i per tot arreu se’n parlava: diaris, teles... i s’havia endurit des de que Maragall i companyia de polítics i politiquets com ell s’havien preocupat per que els arreglos protegissin a tots de la ma tancada quasi feudalista dels directors circ nacional...
6. Quan acabava de dinar cada dia es posava a dormir un ratet, una mini migdiada que el calmava i algun ronquet també se’l permetia mentre la seva muller rentava la fregasada, quan retornava al habitacle se’l trobava com el més feliç dels mortals. Aquell dia no seria menys.
8. De sobte obrí els ulls tot espantat. Potser hauria tingut un mal son... Cridava i cridava...
10. - FINA, FINA, FINA... per què no em dones la bossa, per que la guardes davall del refajo?  
11. - Ai, fill meu, què somnies? – li diu la mestressa, ella no es diu pas Fina...
12. - Si tu no et dius FINA... Oh, que dic ara, però... Deu ser que era en altre mon.
13. - Ja ho veig. Despertat i conta’m que et passa, xato.- Es veu que l’enfado de l’altre dia ja li ha passat,però...
15. - Doncs, la FINA... Erets la meva dona i estàvem junts agafant l’ ANSA d’un gran cistell que desprès s’ha transformat en un carro tot desballestat. Sí, les rodes per terra fora del fuell i les xavetes qui sap on... Ni empostissat ni bosses al carro, ja et dic tot desvalisat... Ni mules ni matxos preparades per tirar del carro quan estès llest... Jo a prop de les vares com si fos el ruc que l’havien de posar a arrancar el carro destrossa’t... Ui, mare, com sofria... Però si jo no soc un ruc, per que jo penso, jo tinc pensa MENT...
17. - Un bon galimaties tens al davant. Haurem de veure si algú ens ajuda a desxifrar-ho, per que ho veig interessant. Ai, noi, noi,... Aquest cap teu un dia explotarà i a mi em faràs falta...
18. - A veure si ho desentranyem, nosaltres. Ajuda’m...
20. - Has dit FINA i jo no soc la Fina, desprès que una Ansa es transformava en carro desparat, i que tu no ets un ruc, això, si que sé que no ho ets, una mica tossut, però ruc, ets un ser intel·ligent, que pensa...
22. - Ja està...!!!! FINA...ANSA...MENT... un carro desballestat . Ai, noia, això es un somni de mal auguri, com aquell del les plagues d’Egipte. Hem deixat passar els set anys bons i ara..., ara venen... Qui ho arregla tot això?
24. Hi ha qui creu en els somnis, n’hi ha que els somnis els veu realitat. Que farà el politiquet?
25. Explicarà el que creu ell...

                                   -----------------------------------------------

 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

04 Maig, 2008 10:02
Publicat per anforsa, General

1. POSTRES.- Allà al banc de la Moncloa parlen del Berlusconi.
2. Tornem a trobar a la parella que s’encaminen cap a casa. El JU el mig sord i el JOS el mig miop  no van de pressa. Han de travessar el portal i passen cotxes, a demés algun gos esverat pot posar-se entre les cames i sort de la crossa que els dos duen ben agafada i que no la solten, és com el fusell en el soldat , que si l’abandona és home mort, o el moneder en les senyores, que és el rebost d’una casa mitjana que hi ha de tot. No parlen de fusells però si de senyores. Es recorden del que ha dit el Rosendo sobre aquest italià ric i poderós que se’n burla  de les femelles com si no hagués tingut avia, mare, dona, filla i potser neta. És una vergonya que un home de poder es foti de qui l’ha portat a la vida, jo diria a la bona vida. Ho ha dit el Rosendo que és molt entès
4. – Ja ho diu el seu nom VER  LOS  CONY i, un home que es deixa sorprendre atacant per la part de darrera a una safata és senzillament vergonyós.: Té immundícia diplomàtica per que és president?Clar que aquest home porta la pistola del poder i vol guardar-la en la funda per que no se li faci malbé, segurament. I burlar-se del nostre president dient que no governarà a tantes dones ? ...jo no ho tolero. Per que té calers? I pilotes... ?  De dones jo en tinc quatre al meu compte i les porto amb palmes i em porten amb palmes, sobretot les dos netes que no m’acabo els petons ni abraçades. I ell vol mostrar-nos els pebrots, els calers i les pilotes ? Si convé les hi rebento totes. I vendre-li el Ronaldinho? Primer el poso amb pastilles d’alcanfor com les vànoves al hivern per que es conservi mentre li passa el constipat o el regalo a qualsevol equipet de tercera regional  per que disfruti i li torni la rialla, però vendre-li un tresor..?. No en té prou de calers quan un no vol vendre i no s’ho mereix, com se’n fotria de tots... Primer dignitat. És un degenerat fent i dient i diu que és amo del Milàn i jo d’un pajaraco el Milà,- depredador que si t’entra a la granja, pobres pollastres, i ell un carronyer que s’arrossega per dalt de tot per que compra al qui es presenta... -  Que em compta, aquest ximplet... O de les gomes de esborrar d’aquest nom que si em mareja massa començo ara mateix a esborrar-lo per sempre...Que ens explica aquest paiet, si no té mitja bufa –
6.  El Rosendo és home de corpulència que es carregava un sac de quartera d’olives ( cinquanta quilos) a cada braç. Una vegada n’hi varen col·locar tres de sacs a l’esquena i els portà a cinquanta metres en una jugada de força i que ningú en sa joventut el superava i ara, encara les botelles de butano se les carrega com si fos un caramel -.
8. Tot això van recordant mentre caminen cap a casona. Es troben amb dones que se’ls miren com a bones persones que han respectat a les femelles i se’n han alabat. S’han parat amb la Maria per que un cotxe els barrava el pas que els seguia i entenia  tot quan parlaven.
10. - Que, ja us apropeu a dinar..?
11. - JOS.- Doncs, mira... Amb fet petar la  xerrada allà a la Moncloa que diem naltres-
12.  Allí sempre teniu tema.
13. -JOS.- Parlàvem d’aquest italianet que es pensa que és el rei d’oros.
14. - Ja vos sentia els comentari. Val la pena que fessim pinya en aquest problema. La dona se la carrega quasi sempre.
15. -JOS.- Ja ho dic jo, molt resar a la Verge, molt invocar a la mare quan estem en perill i que et surti un jefasso d’aquestos que no més per decència hauria de parar compte i vomita foc com si no  necessités de la dona... Jo, el que faria... Tant feminisme i masclisme de la punyeta... Quan es presenten votacions no votar a cap home..,res, s’ha acabat, manar els homes? S’hauria acabat per sempre... Que es fessin el llit... que molts dies dormirien en la mateixa colga... Ja els fotria... El seu orgull i els seus diners que se’ls posessin al cul de la cadira i andando que bufa el vent...Que també poden manar les dones si s’ho proposen...
17. El JOS quan s’enfada, s’enfada i avui no li cabia al cap. La conversa amb el Rosendo que és de la mateixa opinió la excitat i no pararia de trobar solucions per que les dones fossin respectades com cal, que al fi i al cap s’ho mereixen, per que ell pensava, que seriem els homes sense elles?
19. Ja ho explicava ell allà al banc de Londres – la Moncloa - , s’havien picat de paraules amb la seva muller i ell fent l’enfada’t com no perdonant-la, deia : - Les dones les voldria veure ben lluny, sí, ben lluny... doncs, el més lluny possible,mira, per dir-ho ben clar, PENJADA AL COLL...
21. Son gent bona com n’hi ha molta, que no faria mal ni al pa. I es condolen del que passa i no si posa fi. Deixem-los, segur que quan arribin a casa  els diran a les seves dones que son les millors del mon mentre els fan un petó d’aquells sucosos...
22. Fins ara

 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

02 Maig, 2008 21:06
Publicat per anforsa, General

2. 

3. POSTRES.-.

4. Rigoberta Menchú: 'La tecnologia és un patrimoni sagrat de la humanitat i tots tenim dret de rebre'n els beneficis'

5. La premi Nobel de la Pau deia això a Barcelona.

6. El politiquet, un personatge vulgar que té reaccions vulgars.2.- ESCRIT del 2004 arreglat .

7. -El politiquet havia expressat sa opinió. La maquinària, sigui quina sigui, que ens treu llocs de treball, se suposa que la inclouen per benefici de l’empresa, així doncs, deurien estar afiliades també a la seguretat social tant en quan estalvia llocs de treball, fórmula per la qual la recapta aniria a eixugar el dèficit que produeix la baixa de quotes i el subsidi d’atur que comporta. I encara sumaria  diner per amortitzacions i beneficis. Tothom es va esglaiar. En una societat en que el diner no està mai tip, com se li diu que ha de sufragar el que reconeix que no hi té part? Ni amb un referèndum. Dones que escoltaven pensaven en la rentadora, rentaplats, etc. que no podrien comprar-ne cap més ja que les fàbriques tancarien, abans que acceptar una llei així...Homes que es cansaven de cames pensant en no poder utilitzar el cotxe, etc. Tothom era callat. Com sords.

8. Parlem de progrés. Quin progrés?.No havíem quedat que el progrés era per que la societat visqués millor, o és el diner,  que és del qui el té, que ha de viure millor?
9. Ai, veritat que necessitem el Diner per Donar pel Dinar ? Guardem-nos la salut i l’amor, el diner, doncs, mira... Con tal que quan paguem una factura ens quedin vint i cinc cèntims, som rics, però falta que quedin a l’escapsa... Ai, Ai, Ai.... Mira la Rigoberta, si li poséssim els dits a la boca potser arribaria a dir el que pensava fa temps el politiquet. I DIU QUE LES MUNTANYES NO ES TROBEN..

                                ----------------------------------

1. 127 .- També l’amor va al wàter i fa males olors.
2.  
3. 128.- Qui podrà ser capaç de pescar peix, si al mar no n’hi ha?
4.  
5. 129.- Segurament que de Job pot venir el sentiment de pacient, i  de pacient la pau que... no arriba
6.  
7. 130.-  Es sentia com si fos el guarda espatlles de la seva muller quan arribava la nit. Tot era anar al llit i donar la cara a l’esquena de la propietària del seu amor, així feia guardia fins que la seva mestressa el despedia de tal obligació i es girava de cara a ell i li concedia el favor d’un petò per desitjar-li bona nit, que ell deia vetlla. Ella es tornava a girar posant-li l’esquena de nou per que la vigilés.

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

01 Maig, 2008 20:47
Publicat per anforsa, General

1. POSTRES.- EL PI DEL MAIG. –
2. Així anomenem al pi que es planta dins del poble en la plaça de l’Església. El jovent que ha arribat a quintes – ara ja no s’usa per efectes estatals – es reuneix els dies abans i van pel terme buscant un pi alt, vigorós i sense que ningú altre se’n assabenti. Arribat el dia abans del 1 de maig, el tallen per ajupir-lo  a terra, el desramen deixant solament la cap sima o plomall de dalt, també fins a certa altura - tres metres – els estalocs els arranen fins la soca i d’allí a dalt n’hi van deixant algun a distància, pelen un metre del començament del tronc i ja el tenen llest. A la tarda nit tota la colla de quintos – des de fa anys, també les noies, abans era signe de mascle, de potència i virilitat -. Avui és tots a una.
4. En temps remots en que els tractors no habitaven el traslladaven fins al lloc a força bruta o amb animals de tir. Ara els tractors fan la feina. Ja de les onze de la nit en endavant es presenten pels carrers del poble, ara,sí, amb tots els vilatans que volen veure la festa, El situen a la plaça. Ja tenen obert un forat en el paviment i el pi en terra i amb cordes lligades  que han tirat uns joves des de unes finestres altes.

1. Així l’encaren al forat i en santiamén el planten sense gaire esforç. Ataconen el forat per que no balli i l’acte acaba pujant el més valent a peu nu enrotllant-se com una serp fins que troba els estalocs que separats més del que ell voldria va ascendint fins col·locar la bandera catalana en lo més alt del plomall. Si algun ho vol provar de pujar i treure-li la bandera  i ho aconsegueix deuen tornar-hi amb l’esforç que comporta. Els aplaudiments son d’època i l’heroi és reverenciat.
3. Desprès en un carrer proper que té la circumstància de fer el dibuix de la i grega, en l’encaix de les dos divergents queda un llençol en la façana de uns tres metres que el jovent aprofita per clavari un paper convenientment escrit  amb versos i dibuixat amb al·legories posant morats a  persones o entitats, és a dir ficant el dit a la ferida o tocant el voraviu. I han estrofes de tots els gustos i el somriure entra en les cares quan no has de suportar l’escomesa de la graciosa jovenalla.
5. L’any noranta vuit vaig escriure aquesta poesia que poso aquí avui. He pensat altres anys fer-ne d’altra que recollís tot el que he contat, però donant-li el grau de llegenda. Si un dia ho escric és possible que faci cap per aquí. El que he contat forma part de les tradicions del poble de la Torre de l’Espanyol i val la pena que no és perdin, ja que son un segell d’identitat.

                                   -------------------------------------------

 

 II.-L’ORGULL DEL PI DEL MAIG.     

1.  
2. Escrit d’Antoni Fortuño Sas any 98

El pi del Maig i el baladre també canten sa cançó.El pi es l’heroi com cap altre,té dalt sols el plomeró,mes, l’orgull de donzell verge amb bandera d’elegit el fa sentir com l’ocellada tapant sol de bon matí. I el baladre que li parla- Estàs molt alt mon amic, la granera sols et queda i el cos tot esllanguit. Tallat i arrastrat per terra amb honor, si, t’han alçat, després vindrà ton calvari quan a rolls et tallaran. A mi, que tinc més modèstia, em trenquen algun ramell prò presideixo la plaça . donant-li el toc que és mereix. Estàs orgullós enlaire, la vanitat t’enardeix, del penya-segat eres l’amo aquí el regnat se’t marceix -.Però, el  pi no se l’escolta:- Que parla aqueix afaràm!? Ser com jo canviaria per que soc l’heroi del Maig. Em pengen bandera nova de plebania i valor. El baladre, pobre ase, fins se li pixa algun gos. Jo presideixo la festa, ell solament guarda el soll(femer)                                         --------------------------------------------------------      

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

30 Abril, 2008 23:00
Publicat per anforsa, General

 

1. POSTRES.-
2. EN  LA  MON – CLO – A   NO  ES  CLOU  EL  MON. - EL  JU  I  EL  JOS  NO  PAREN.
3. Avui a la parella els he agafat que venien cap a casa. Ells, cadascun amb la seva crossa, la cama bona que diuen ells. Es feien el valent rememorant el partit d’ahir del Barça i el Manchester...

 

1. JU.- clar que ballant la samba el Zambrotta va fer el ridícul i el mestre d’Scola anglès es va aprofitar del regalet que li feu. Desprès ni amb brandy d’aquell que bevíem el TERRY, tant bo que era a la nostra joventut, un traguet et retornava i les nenes ho agraïen, Ara beuen Ron i que vols que et digui, no els fa efecte.
2. JOS.- Vas veure com els aconsellava el Ricfart, - al menys parlés en català, home, que aquí es guanya les garrofes -.
4. JU .- Sí, xiulava. Però ja pots xiular si el matxo no vol beure. El M nESQUË havia d’haver sortit que tenia de jove un bon cacau i al ZAaR  aquell porteret verd com granota, l’hauria fet entrar ell i pilota dintre...
5. JOS.-No ho veia prou, per mi el Pujal m’agrada com parla, ho diu clar. Però has de comptar que és  massa bon noi el Ricfart, que els tracta com si fos sa mare. El sentia  como després del xiulet els recomanava : - Que venga el MESSI –AS, Es TO no lo hagas asiii. BOYA muévete i com es pot moure una boia si està lligada ...
7. JU.- No han fet res durant la temporada i ara... Quan fèiem teatre encaixàvem fort i encara ens quedàvem en blanc. I saps tu que és quedar-se en blanc...
8. JOS.- Amb futbol deu ser fer cero a cero. Mira que a molts els fotran LA PORTA pels nassos, per que ells han fotut LA PORTA al cap dels colés...  També diuen que el president va DE – MISSIÓ. Deu anar a veure als de l’Africa per allò dels calers que li deuen els de la UN - I -XEF Una vergonya,però això és com allò que amb diners es passa millor les penes encara que un ensenyi les vergonyes.

 

1. Van caminant a poc a poc i un xibal els ha fet passar una pilota a prop de les crosses. Les han sortejat i el JOS, que no hi veu massa, quasi fa sense voler una ramona que diuen ells.

 

1. JOS .- Aquell el Rimvaldo hauríem de tindre ara, aquell si que tenia la Ramona als peus i feia gols de cullereta. Quan va marxar el Rosario ja no s’han vist gols, home. Aquell – es posa a  córrer imitant al jugador i quasi cau – Bo, xato, sort de la crossa...
2. JU.- A la nostra joventut els hauríem passat per la pedra.
4. JOS.-  Un bon set a les butxaques, que perdessin pes com les barques quan poden naufragar. Ara van tips de tot i es com allò de porc tip tomba la bàssia. I tant els fa guanyar una lliga... si tenen sostenidors i calces  tantes com volen... Que és una vergonya. I de la copa, res una copa ja els diuen Begui, Begui un instant. Com que ara tenen la botella del Rom i destapada, d’una copa no en tenen per a res... I que penqui l’Eusebio, aquell que feia legia...Res home,res... El reuma que jo tinc els donaria que quedarien galdosos...
6. JU.- Deixem-s’ho córrer. Treu la clau i obre la porta...
7. JOS.- Ara que parles de la porta. Que facin la porta nova i que la canviïn, així no els entraran els lladres, per que amb canviar la clau no n’hi ha prou. Que ho facin com quan van entrar els que habiten ara. Van dir foc nou ... Hi van deixar quasi igual. Que se les saben totes.
8. JU.- Si no obres... Que ja tinc gana JOSEP... I els macarrons els trobarem freds.
10. Han obert i s’han colat. Estan com a cabretes munteses. Ells s’avancen a diaris i a teles .Que hi farem. Sempre voldríem guanyar i s’ha de comprendre que l’altre també juga i pot ser ha posat més ciris a Nostre Senyor el diner.

                        -----------------------------------------------------------------

1. 122.- Tot és definitiu, o pot ser-ho, fins que se’n creï,  en surti o se’n manipuli un altre de més definitiu.

 

1. 123.- En l’univers de les dones hi tens el forn de pa establert – li havien dit per estufar-lo. Ell els contestà satisfet : - Prefereixo tenir el meu pa dins del seu forn, així no em cal pagar  la llenya per calentejar-lo i tinc el meu pa calentet -.

 

1. 124.- La inutilitat també camina i fa adeptes. No pot ser que en el mon, tot sigui útil. No caldrien ministeris de medi ambient, etc, etc.

 

1. 125.- Rondina, rondina i canta i conta. Que et sentin i escoltin el que els fa mal i ho callen per que un no se’n assabenti quan ja no es pot tirar el salvavides al coll del nàufrag.

 

1. 126.- No facis com el caragol que recula banya quan troba el més mìnim impediment

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

29 Abril, 2008 18:11
Publicat per anforsa, General

 

1.  POSTRES.- EL POLITIQUET I LES NETES .-Us he d’assegurar que eix relat va passar davant meu, Quan tres mandataris varen envair el que no tenien que envair. La gent normal va contestar arreu amb el crit al cel, però els jerarques varen seguir acomplint el fet. Encara tenim el record a toc de ma... QUI SAP SI LA CRISI QUE ENS ESGARRAPA LA BARBA ES VA COMENÇAR  A INCUBAR... Avui recordo un fet que va passar a casa del politiquet....

---------------------------------.

1.  Un grat espectacle li han donat , al politiquet, les seves netes. Menudes encara. Entre les tres sumen solament quinze anys. – ( ara sumen el doble, el temps és temps, i els menuts creixen com a pollancs en arbriu ben abonat i regat. No, no parlem de l’aigua, per favor ) -. Capollets de vida i ja actuen com persones fetes, ai, flors obertes al vent... Que se’n farà d’elles? En sa tendra edat ja saben de GUERRA i de PAU. S’han posat fent corrua  o com vagons de tren en marxa – la seva peculiar caminada corrent – pel passadís amb el crit a la boca – no sé si a la ment i al cor -, de PAREU LA GUERRA. PER TOTHOM LA PAU.
3. És clar. el mimetisme. Senten converses a casa i arreu. Veuen en la tele els missatges  de manifestació com si fossin gresques de la gent. Escolten i miren els horrors que  causen els bombardeigs ...etc. I es sumen al crit d’angoixa... Que en trauran ? De que els servirà ? Elles s’impregnen en sa jovenesa d’un missatge decadent, pensa el politiquet.
5. Ell també, entre els cinc i vuit anys va viure en sa carn la GUERRA que no comprenia. I la tingué allí, com ara la veuen elles en la tele. Ell a tocar. Elles en la llunyania. Diferent. I després la PAU de FRANCO, en deien. Similituds?  Aleshores, pa de panís si n’hi havia, ara pa blanc i coques.
7. La història és repetitiva. Quina PAU tindran el poble  on la GUERRA hi té la cuina parada?
9. PAU dels B.B.A. que és un banc de guerra. Molt diferents els sentiments i conseqüències que  les condicionaran a elles.
11. S’ha posat les mans tapant-se els ulls, el politiquet. Les ha cridat, joiós? I els ha fet un petó a cada una. Que més pot fer ? Ell, no ha desitjat mai la GUERRA, però, la PAU, quan la tenim vertaderament tots? Si, TOTS. Sense exclusions...?.Creu que mai i no anem per camí de roses.
12.                                             ------------------------------------
13. 117.- No t’impacientes en arreglar els problemes dels altres, és a dir, del pròxim, no sigui que esgarris els teus. 
14.  
15. 118.- És normal. Ell té el seu i jo tinc el meu. Sí, sí. Alegries i penes, victòries i derrotes. 
16.  
17. 119.- Tanta safor per que un coet arribà a la Lluna, i, quan de quan els enamorats es posen morats amb la Lluna, qui sap si alguns fins eren ja a la lluna de València quan no es parlava de coets. 
18.  
19. 120.- Com vull que siguin els meus fills i els meus nets?  El que jo he espirat sempre : ser una persona. 
20.  
21. 121.- Quan a la senyora vella li posaren les ulleres graduades, es preguntà ja convençuda amb el resultat de la visió que li havia vingut de sobte: - Ara podré veure la Tele, i anar pel carrer sense ensopegar amb les tifes del gossos .Que bé!! -.El aprenent  d’òptic volent posar una cullerada de sucre  a l’entusiasme de la senyora li digué: - I tant, fins podrà escriure a les netes i llegir les seves cartes -.- O, que bé. De menuda no en vaig poder sortir d’aprendre’n i ara amb unes ulleres... Per què
22. no m'ho deien abans, si era tant fàcil, tants cops de regla als dits.... Ai, fills, ai fills no teniu perdó...

  

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.comunió

28 Abril, 2008 12:54
Publicat per anforsa, General

VINT I SET D’ABRIL, DIA DE COMUNIÓ.

            Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 26 – 4 – 08

            ---------------------

Quatre estrelles de la terra

I un astre ben eixerit

Fan la Pau, no pas la Guerra

Rebent primer cop a Crist.

L’Aloma no n’és paloma,

Ve del grec, no del llatí,

Rodoreda n’escriu llibre,

Ramon Llull, mare es deia així.

Judith en hebreu és admirada

I ara per tots quants som aquí,

Va matar-ne a Holofernes

Llegiu el llibre de Judith.

La Laia, del grec, ben parlada,

Via Làctea, llet, prové del llatí,

També que fa sonar la lira

Per que la escolti fins Crist.

La Tamara en hebreu és palmera

És  lògica, però sap intuir,

Té amor per la poesia

I estima als que hi conviu.

El Guillem, el nostre astre

Té nom d’heroi pel seu fill.

Amb la fletxa encertà la poma,

Amb l’altra matà el seu botxí.

Avui, l’esquadra que formen

Com soldats de Jesucrist

Venen a rebre les ordres

Primer cop del seu cabdill.

Venen joiosos i tendres

Amb el cor net, ben vestit

Per que Déu que els espera

En son sagrari infinit,

Els accepti en seu exèrcit

I els procuri seu destí

Per lluitar contra les guerres,

Ells venen ben decidits.

Volen fer-li seva ofrena :

Cos, ànima i son esperit

Seguir les noves promeses

Fent-se germans i amics.

Així, confessen amb veu clara:

Visca, visca, visca ... CRIST.

          ------------------

NOTA.- Ahir,degut a l'ADSL, em va ser impossible penjar-ho.

CATEGORIA NOVA.- POBLES.

POBLES .- En eix apartat de Pobles hi entrarépoesies o poemes escrits en aquesta intenció per honorar d’alguna manera quelcom sobresortint d’ellso de les seves gents. Qui sap si com un collage.Naturalment que agrairé la vostra acceptació.És una forma més de expressar la varietat que pot dedicar la ploma a temes que no tenen que veureuns amb els altres. Que tingui sort aquesta entrada.Conto amb el recull de coses escrites i qui sap les que poden entrar en el nou concepte. Gràcies a tots per la visita.

                                                    --------------------------------

1. 63.- Si ens deixen anar a la dula, sense disciplina, sense vigilància, sense..., ens trobarem que quan entrem a l’aula venint del esbarjo o esplai semblarà que ens encaixonen i els mestres son els botxins que ens posen el dogal o corda al coll. Aleshores es produeix la rebel·lió entre les dos forces, sí, un contra un disbarat, sí, contra molts ... Té totes les de perdre. Aquí comença o és el principi de la mala educació o abans ? – De menut, recordo el clatellot , el rebre el cop als dits de la regla, els llibres pesants, per la potència desproporcionada, el no deixar-nos sortir si no complíem els preceptes religiosos i, etc... Allò era una dictadura, això d’ara creieu que és una democràcia...Em refereixo a  l’ensenyament  per que potser aquí radiquen molts fallos en la societat. Que desprès els veiem reflectit en tot...? Fem-nos-ho mirar
3. 64.- Per entrar a Internet ( tenint els estris ), no sols has de vèncer la timidesa pròpia, el pudor i respecte, si no la ignorància i la innocència tècniques que se’t presenten. És atac amb conseqüències imprevisibles. És un suspens, l’alè parada i col·legir si vas a Bé o a Mal doncs, què pot resultar del teu acte ? Per això, comediment. Collir la crossa de cec i tantejar el camí abans de caviar el peu i davant del dubte, plantar-se o enrere, s’ha dit. Ja hi tornarem si el vent bufa alisi.
5. 65.-Prendre una decisió d’una decisió és normalment fàcil, ara, prendre una decisió d’una indecisió no ho veig massa factible.

 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

26 Abril, 2008 21:33
Publicat per anforsa, General

1.  POSTRES .--  Si senyor, ja tenim cireres madures. Ja se’n comença a collir. Els que en saben diuen que no faci gotellades  per que es bada el fruit i les pèrdues, no cal dir.  En canvi, la ciutadania industrial i polítics diuen que si que plogui i que els tregui l’estrès de damunt i poden anar de vacances sense la botelleta d’aigua a la butxaca.  Que pot fer la Natura, aquí ha d e creure?  No us vulgueu trobar en el govern d’aqueixa DONA per acontentar tothom... 
2. --El picot del pom pom ja no picava a la soca del cirerer. Volia fer-li un forat davall forcat per guardar-hi tots els secret de la seva espècie. Però el cirerer pensava d’altra manera. A ell li interessava el seu fruit. Florí a temps, no feu fred i s’aguantaren els carrassos i maduraren sense badar, ja que no plogué quan inflaven, per tant, les cireres arribaren a mercat.

   La collita era bona. Els jornalers es desfeien amb la collida i abusaren. Ompliren les botigues i encara que la compra era excel·lent  no daven l’abast. Dies i dies i, es clar, l’acumulació era tal que es feren velles i no sabien si retirar-les o que...

   Va venir un comprador que altres vegades havia solucionat problemes amb son caleret i feu florir els nous dies. Repassà mercat i botigues i com ja sabem tots feu el imprescindible per retirar a temps la fruita. Hi havia quantitat enorme, però vella i la retirà abans que es podrís en les caixes i les llença a les deixalles no fos cas que ocasionés una vaga i la insalubritat envaís la població i la ciutadania sofrís malalties.

   Els dies han canviat el destí de les cireres i del picot. -- En l’agricultura passa cada problema a demés del de l ‘aigua que ... si no et toca,rai,estàs salvat. Es com quan cau una rufagada  de pedrotes gelades, que si no t’acaricia se t’encareix el fruit i et salves amb escreix, però si et toca de ple la gelada o la tempesta ... ves-te’n a penjar-te de barres al cel, tanca la boca i res d’esfínters anals, tot tancat i conservar el poc greix que tinguis que l’any es molt llarg i passar gana aprima cos i butxaca i ja en pots tenir de greix que es fon sense fer dietes ni dejunis. Els bancs, no els de fusta, si no els que tenen sempre singlot, vull dir HIPO per la TECA que els fa profit de valent, no et deixen acudir a ses festes i banquets sense veure’t el melic i els chilindrins, que ja és cosa seria, veritat company?  

   – Si ha de caure pedra que no plogui, per que morir per morir, morir d’inanició que es més lent i un pot acabar somrient si abans es soluciona el problema i estàs salvat fins que arribi l’altra remesa de pebrots. Que tinguem salut, al menys per poder – ho contar, que ja és molt.

3.                                           ----------------------------------------------------

  

1. 109.- Quan el nom propi l’adjectivem, donem a aquest matrimoni un valor on el nom, per una part concedeix a l’altra paraula el que, conscient o inconscientment, renuncia. Si parlem de PAU, Pau amb què?  Si parlem d’AMOR, Amor amb què?  Si parlem de LLIBERTAT, Llibertat amb què? Per tant, la devaluació és notòria. I l’adjectiu certifica i acabdilla uns valors que roba al nom que hauria de ser el valor suprem.

 

1. 110.- Les inauguracions semblen ser pels polítics, el fer-se la foto per que els coneguin, els recordin igual com en una moneda hi graven en un costat la cara o escut o bandera per que no oblidem qui mana i ens mana.

 

1. 111 .- Aquell, fotent-se’n deia al pastor i amo del ramat: - Ja els has donat o concedit el duret per que comencin a sentir-se independents, que per quelcom es comença ? -.

 

1. 112.- Els polítics com els propietaris : siguin pagesos de la terra o urbanitas de cases  adossades, o de xalets senyorials, etc, -  defensen les seves fites com sagraris on ells tenen la clau i com a amos disposen i imposen seves lleis per més que altri, en alguns aspectes, pugui combatre amb més raó les seves prerrogatives. És el seu pal de paller, seva frontera, seva llei que és seva i no cedeixen per que cedir és perdre autoritat. Cedir és arrecular –fer-se en rera - en vers l’altre i donar el poder propi concedint sobre la propietat.  El que cedeix, concedeix o dóna es fa pobre i fer-se pobre es baixar en l’escala de valors en la unitat, grup i conjunt. És arraconar-se quan empenyen i no plantar-se immòbil, sense que l’empenta del contrari o contrincant pugui moure el seu poder establert sobre quelcom.

 

Basat en CitySlicker of OSWD. Passat a LifeType per Sarit Dissenyat per OASI