ESCRIT DEL DIA

01 Juliol, 2008 19:24
Publicat per anforsa, General

  1. POSTRES.—  IMMORTALITAT  ?  --Avui l’he sorprès al hort donant compte d’una tomaca madura. Com menjucava. Devia aportar vitamines per que la clepsa no li fallés en ses cavil·lacions. Mireu, bé, escolteu... Ja ho encertaré, llegiu si no us fa mandra.

                                   -------------------------------------------

  1. La IMMORTALITAT deu ser molt avorrida, pensem que olorar sempre roses o en tot cas fems, sense canvi.... Que estàs assegut o caminant sense canvi... Que un té singlot i que no es para mai.... Que sempre i per sempre contemplar el mateix... Per que el moviment de rotació o translació no existeix..., el temps passat, present o futur no existeix.
  3. Si t’agafa la IMMORTALITAT tip, sempre estaràs tip. I si amb set o gana, ja em diràs, quin sofriment.... Si quan t’agafa eixa malaltia ratlles els cinquanta anys, pobret, que mai arribaràs als cent, per que ni rellotges de sol, d’arena, de busques,  digitals o els que els succeeixin no conten per a ell.  Ell és IMMORTAL i res més. Una cosa així com es pensaven certs dictadors i polítics, sort que la Democràcia abolí en part la IMMORTALITAT que encara en queda i no està tipa o sigui que si hi tornem – que tot és possible, per molt que ens assegurin ... – ai,mareta meva, tots a la IMMORTALITAT   PROTEGIDA  - el nom del partit polític de futur immòbil  per a la pobrissalla. Els ricatxos son IMMORTALS, però d’altra espècie, a ells els afecta que tenen parné i respiren tranquils encara i tot amb el puro o caliquenyo al llavi -.
  5. En la IMMORTALITAT  eixa deu ser el rellotge digital que senyala amb el dit. – Tu aquest lloc, per que ... Tu, garrotada a l’esquena i abaixa el cap, fes anar les mans i...
  7. Ara, diu que estem, amb això de la DEMOS – GRÀCIAS, en l’estat pendular, ara dreta, ara centre, ara esquerra... Desprès d’aquesta s’intueix, es preveu que vingui la etapa del rellotge d’arena, sols es preveu, que ho colgarà tot d’aquest mineral i abans de poder girar-lo i quedar tots descolgats, arribarà la del déu Sol, aquell de la llum, calor i foc. Si comença pel foc, rai, per que ja ho veiem en lo dels boscos que mai es cremen tots i qui sap si  nosaltres som beneficiaris, li seguiria la calor, però ara havent plogut, amb els recipients de ciment ben plens i les platges amb arenes netes i l’aigua salabrosa, serà no res i per fi vindrà – si és així – la LLUM., o sigui el gran BENESTAR per a tots – profecies ho diuen – la vertadera IMMORTALITAT QUE ESPEREM.- Jo ho he llegit i ho he sentit comentar..., que sí.
  9. Bé, si acaba així tot el desori, rai. Tot fa preveure que pot succeir. O si no, a les proves us remeto. Les caguetes eren de tots per que la nuvolada es negava a posar el pebre a l’arròs i ja veieu... Clar, ja ho deia aquell – Homens de poca fe...-
  11. Pensem que la CRISIS pot ser llarga, però no hi ha mal que duri cent anys. Bé, la guerra dels cent anys, diuen i d’altres que el capitalisme ens porta, però un, que la vida és quatre dies, no se’n recorda. Qui els viu cent anys?

                                   -------------------------------------

  1. No sé que li passava al politiquet semblava un Ciceró, un Homer ,....amb tota aquesta bogeria. A llençat una tomaca a mig menjar com si volgués culpar a algú. S’ha torcat els llavis amb el mocador de lletres brodades i amb tisores i aixada s’ha encaminat a veure el seu estimat poble. 
  2.                                              -------------------------------------
  3.  
  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS

30 Juny, 2008 20:55
Publicat per anforsa, General

  1. POSTRES .-  QUI ÉS EL SAVI I QUI ´ÉS EL BABAU .. Li he trobat  escrit al politiquet tot això.
  3. Som aprenents de tot per més que ens vulguin fer creure que hi ha mestres i alumnes. Arribar a dalt de tot de la muntanya, al pic més alt, no sé si és patrimoni d’ algú. Sembla que la intel·ligència d’un ser potser més preclara que la de l’altre, però amb constància i voluntat tothom arriba on és proposa.
  5. Em ve a consideració una conversa amb una senyora gran que parlava dels seus nets. Se li feia la boca aigua i fins algun capellanet s’estufia en la meva cara. Era com una toia que van a posar-la al gerro. No tenia prou mans, en eix cas, paraules per embellir els qualificatius dedicats. Explicava que un dels seus nets ja tenia la carrera – enginyeria ... de no sé que -  i que quan ella li deia al net que era el més intel·ligent i savi de la classe, per no dir del mon, ell li contestava que si ell feia quelcom amb una hora, el més atraçat del seu curs ho feia en tres sempre que tingués voluntat i constància
  7. Per lo que les muntanyes es troben. Tant el net com el politiquet s’avenien en el seu discurs.
  9. Junt amb això li he trobat un bon crucigrama. Ja dic jo que l’home quan és despert ha de pensar interiorment... No aixecar el porronet i que el rajolí caigui a gargamelló i emperesir-se. Asseure’s còmodament  al butacó i ja ho farem, que pensin les granotes en com sortir de la bassa.... No, no i no ! Em de fer treballar la matèria gris...
  11. Doncs, sí. Estava tot pensarós com en transit hipnòtic. Es relatava a si mateix una cosa curiosa, que no s’hi pensa... Homes com aquest que el tenim per vulgar, de vegades esbojarrat, de vegades...
  12. Però sempre amb la clepsa i la barrina foradant l’impossible. Feia aquestes conclusions.
  14. En aquell poble, com en tots sempre hi ha el babau de torn. El que sempre pregunta, el que fa nosa,el que... allí també el tenien. No seria un poble si no tinguessin un savi. El que ho sap tot, que tot li és fàcil, que tot ho compren – a la seva manera -,que és solució de qualsevol problema.  A demés el to enorgullit, emfàtic,... fastigós, també el du lligat curt per que no se li escapi com mula guita.
  16. El babau era el centre dels desencerts. El savi, de la finesa de l’encert. L’un enrruquit, l’altre pujat al tron amb la corona del llorer. Però un regnat costa de durar mil anys i al savi podia passar-li factura el no considerar que l’altre també era un ser intel·ligent i que qualsevol cosa li costava un Perú de temps, però amb ses manyes empobrides també respirava i no es feia mai l’orgullós.
  17. Havien jugat a tots els jocs i el babau sempre perdia. L’honor i glòria per...
  18. Aquell dia allí al cafè on es daven cita per burlar-se del babau tots els seguidors del savi, es trobaren que el sempre perdedor volia fer una pregunta transcendent al honorable.
  19. Tots esperaven qualsevol bajanada que enfonsaria més els crèdits del babau, però hi si hi havia un miracle... Amb situacions tant clares no existeixen...  La pregunta fou aquesta...
  21. - Jo no sé quan m’haig de morir, per que soc tontet... Però tu que ho saps tot, respon-me ...JA SAPS EL DIA QUE T’HAS DE MORIR...!!! -.
  22. - Home, home... això no val...
  23. - O sigui que ho saps tot, menys això.  EL DIA QUE T’HAS DE MORIR...
  24. - Això no ho sap ningú...
  25. - Pregunta-ho. Potser el veí. Potser jo... ho sé.
  26. - Si, el veí... Tu... – i la riallada va ser d’època .- Tu....!!!! Ja... Ja...Ja... !!!!
  27. - Doncs, si que ho sé el dia que et moriràs. Com que sempre fas apostes i jo sempre perdo, ara vull que perdis tu.
  28. - Vols saber lo que sols Déu sap ?
  29. - Nombra testimonis.
  30. - Que te’n vols fotre...?
  31. - No soc com tu... Mira en aquest paper hi escriuré la data.
  32. - I que més...
  33. - Doncs que el dia que tu moris es doni llum pública al escrit. Aleshores sabrem si jo sabia el teu últim dia o no.
  34. - Però jo no ho podré veure?
  35. - Però tots els que riuen les teves gracietes contra mi, sí que ho sabran. Aleshores, sabrem qui és el més savi. Si tu o jo. Per que tu ho has dit clar que no saps el dia de la teva mort i jo si....
  36.  
  37. M`hauria agradat trobar la continuació. Sembla ser que això també era un d’eixos pensaments vulgars i sense sentit que se li donen amb freqüència al politiquet. Qui sap si un dia ens dirà si va quedar en empat o perdedor o guanyador.
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS

29 Juny, 2008 19:26
Publicat per anforsa, General

  1. POSTRES.- BES o NADA, o, BESSONADA ? .- Quan el politiquet va saber la verdadera història Es va posar a riure amb ganes. Fins les llàgrimes li corrien a punt de ser-ne eixugades barroerament amb els dits de la ma o, si tenia temps, amb el mocador de lletres brodades, no amb el paper aquest que molts usen i després llencen a on els va bé, sense pensar en les infeccions que pot causar en altres.
  3. Segurament que qualsevol dia que hi pensin els de Medi Ambient – que no és medí( r ) ambient – començaran campanya, però mentre, les tovalloletes aniran fent de molles de pa per terra per indicar el camí de papereres que potser fan falta.
  5. El politiquet, home que respecta a les femelles va escoltar al xerraire amb anhel. Si un trafica en converses s’assabenta de coses, que com contets o novel·letes se li presenten desgranades per llavis sucosos que s’afanyen en enorgullir-se de poder presentar la primícia.
  7. Era el cas d’un matrimoni bilingüe. Català – castellà o a l’inrevés. Com que els dos parlaven en les dos llengües s’entenien a les mil meravelles, quan un posava la pota en paraula contrària a la que convenia per la tria feta en la conversa, cap escarafall es promulgava i el rector o la monja beneïen el fet com el més natural del mon  
  9. Els homes que de vegades no prenem consciència clara de la nostra oponent, és fàcil que posem la galleda davant i sabent-ho que ens podem mullar o tombem l’objecte o submergim el peu en el recipient i la mullena del calcer és notòria. I l’orgullet ens posa vermells mentre ella amb la seva picardia somriu i ens perdona o no, per que qui sap si la ratera ha set posada a posta per a obtenir avantatja .
  11. Anem al gra que ja és hora. El matrimoni tenia tres filles, menudes. Havien anat tant a Paris a contractar la cigonya que aleshores es deia, per que després de la primera, allò, comprarien un nen,però el moixonet s’equivocava i els deixava altra vegada obra badada. Altra volta i altra volta - pensem que en aquells temps, res de prediccions ni ... res de res, sols alguna fatuosa bruixa que en tot n’hi ha i  per això els bruixots tots son milionaris per que fins fan travesses i compren la loto adequada, bé, ... miracles, -
  13. Res, en tenien tres ja. L’home pensà, ara si que no puc fallar – per que casar quatre noies, si surten totes guapes, rai.. a demés quatre dots i aixovars.. son molt.
  15. - Aniré a veure la Maela – nom raret com ella. Però encertava bastant en el seu quefer màgic, direm. Ella deia que sols mirar els ulls de la fembra sabia el passat i el futur, per això totes les dones abaixaven ulls al veure-la o trobar-se amb ella. Algun equivoc o error o predicció fallada tindria, però el nostre personatge davant la incertesa volia la certesa de la Maela.
  17. La Maela li recomanà un BES en unes condicions originals i específiques per que es produís el desig del interfecte. Ell va complir amb tot amb escreix. La mestressa no en sabia res de res.
  19. La Maela a demés del que ja sabem que feia, era la matrona – llevadora -que es cuidava de ajudar en els moments finals de l’entrada al mon dels nous nats. Clar que sense ella... Això si que li dava importància.
  21. Ell s’engelosí en el BES que havia donat i se’l refregava pels llavis durant l’etern embaràs. Sofria i al temps confessava la seva incondicional creença. – La Maela em vol bé i jo he complert...
  23. El dia D i la hora H era allí. No es permetia al marit assistir al ball,no. Sols dones. Quan va arribar a casa per que la veu de que s’apropés havia arribat al seu hort ufanós, esbafegant, nerviós entrà com un rellamp fins a l’alcova.
  25. - Com ha anat el BES ?
  26. - BESSONADA... - deia la Maela.
  27. - El BES no ha tingut RES – Mort pot ser? Digues...!!
  28. - BESSONADA ... – deia ara la seva dona. Els plors de la canalla ja encertava en el blanc de la quantitat...
  29. - BESSONADA .... – retorna la Maela – I dos nenes.
  30. - I dos...- el personatge va caure rodó a terra com si un llamp i tro haguessin fet l’esclafit en el seu cos.
  31. - BESSONADA....!!!!!!!!!!!!!!!
  33. No l’he vist fa rato al politiquet, deu estar enfeinat en els seuS quefers. Però fins jo m’he fet una rialla. Mira que... BES o NADA, o, BESSONADA. Clar un català i l’altra castellana... i que un no pensa que hagi de tenir tanta sort, poder confeccionar un equip de basquet o de jokei, o... Per que al final de tot l’espectacle un s’ho ha de prendre amb humor...
                        -------------------------------------------------------------------------

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS

28 Juny, 2008 19:53
Publicat per anforsa, General

  1. NOTICIA FRESCA,.- J,A.FORTUNYO CAMPIÓ D' ESPANYA DE 4X100M.L.
  2. Ahir a la tarda a Gandia va assolir el primer lloc del campionat de veteransde la seva categoria junt amb altres tres companys seus, dels que em raca no poder oferir els noms. Felicitar als quatre i als seus clubs per l'èxit obtingut. A les famìlies, als pobles i a tots nosaltres pel bon resultat. Anton.
  5. POSTRES .-  PODERS... QUINS ? --Encara que n’estava tip dels poders fàctics i mediàtics el politiquet sabia que volent o no els havia de suportar. Prou escoltava les ballestes que una vella llençava contra eixa exquisida camarilla, però tot continuava igual, per que el poder era a les seves mans i se’l passaven del un a l’altre. La vella en qüestió, sàvia en la popular requesta que com brumerots que sols fan soroll, parlen i diuen per darrera coses com ella sentenciava de manera contundent, deia : No et facis amb mestres, metges ni capellans, que tu et quedes i ells se’n van.
  7. El verset, que així anomenaven composicions d’aquest calibre, no el varen ni tant sols estripar a la boca quan el capellà del poble morí. Mossèn Josep queia al peu de l’altar amb l’olor de clavells i roses de maig preparat per un juny fruitós. Havia sabut conjugar el verb estimar i fer-se estimar i la seva mort fou rebuda amb el sentiment i dolor de persona emparentada amb tots. La seva vida no va ser fàctica, res d’això, per lo tant el poble tot quedà orfe.
  9. Al poc temps el bisbe va declinar en un jove espavilat la cura de les ànimes d’aquell poblat... Hauria de treballar molt per arribar als cors de tots. Si que el batlle l’ajudaria... a caure.
  11. Home que el negoci de cossos i ànimes el tenia al ple, pensant més en arreplegar el diner de tots i guardar-lo ell, per que  si que sabia que no empatxaven. A demés del càrrec, on manava i disposava, les hisendes – les terres i cases – les governava per que en la majoria eren seves. Rodejaven el poble les propietats en son poder i sols una finca amb bona aigua i parades planes l’havien de fer saltar al camí reial per circumdar. Ell esperava la més mínima per saltar al coll del bé i degollar-lo tot amb finesa i astúcia i sense deixar marques que el comprometessin
  13. La mort del vell rector podia ser un pas endavant. Quan el nou rector arribà ell, sense peresa és plantà en la abadia a oferir al poble i a ell amb tot el seu poder i congeniar amb el nou pastor. Es a dir, preparar les coses per posar-li a boca el morrió, no fos cas que...
  15. La majordoma, mare del rector els serví un cafè i unes pastes. Molts negocis comencen així. Els deixà sols en el despatx. Interferir en l’arribada al lloc i fer de cuirassa o catifa del nou personatge era problemàtic, per més que fossin mare i fill.
  17. El rector alliçonat pel bisbe que, com a bon sabater, ha de conèixer el peu que calcen els seus feligresos, li proposà que davant la sequera que hi havia  estava inspirat en fer rogatives, misses, etc i prometre a Déu vots, censals, bules per que la misericòrdia infinita del Senyor – com deia el novici – obrís les portes de la pluja benfactora.
  19. El batlle que tenia molt a guanyar o a perdre en els moviments futurs, li aconsellà que fes quelcom, però sense massa boato, no fos cas que plogués de veritat i les previsions que ja tenia fetes, per que el cargol ja li faltava poc per arribar al límit, el fes recular  i el temps és temps.
  21. La comunitat estava estreta i ja faltava el diner. Ell, ja tenia preparats els sacs i els papers per les firmes i acollar a tots. Després, que plogués, però abans, NO !!
  23. Algun ja s’atrevia a demanar el favor del sac de blat per poder passar l’estiu, fins al temps de batre, però com que l’any anterior no havia set millor que l’actual i molts no havien pogut tornar el deute, s’havien trobat que el sac destinat a ells no hi era i per tant la negativa o la concessió seria abaixar el cap submisament i acceptar... morir els menuts de gana era trist i un pare mai o permetria.
  25. D’aquest manera, estrenyent el dogal el deixaria en el lloc desitjat.... I sense cap guerra, si no suaument com si a un li tallessin les venes i el dessagnessin que ja en la història hi havia casos concrets...
  27. El politiquet és posà trist desprès d’aquest pensament mig real, mig imaginatiu, mig... A tots, més ben dit, als dèbils se’ls va collint i se’ls fa obeir com a corderets, i els poders fàctics ho consenten.
  29. Direm que les religions volen el millor per nosaltres, els militars no anar a cap guerra no sigui que els matin i no estan per això, .... i, el poder del diner avançant cap al seu Everest, per que si que a  les muntanyes hi ha neu que es desfà, volcans que vomiten...
  31. Però la muntanya és la muntanya....  CONTRA QUINA MUNTANYA....
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , ,

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.--- IMMIGRACIÓ?

19 Juny, 2008 20:47
Publicat per anforsa, General

  1. 20:48:55POSTRES.- La Immigració? Ja devien ser Adam i Eva els primers migrants. Diuen que per una serp i una pomera o presseguer els enviaren a campistraus. Si ens atenem a la paraula, que potser la passaran al gènere masculí per allò de la igualtat, d’actes com senyala no ens els acabarem. Per que, qui no ho ha realitzat en pròpia carn?
  3. En l’antiguitat era plat de cada dia. L’home anava d’aquí cap allà i amb l’ajuda de pedres, desprès d’armes es feia el mon seu i els hereus de la terra per que ja hi pasturaven abans, doncs, a migrar a altre lloc o a ser colonitzats, tota una veritat que ha anat seguint sense màcula de pecat, per que contra la força, ja em direu, cametes a córrer i que et deixin viure, i tu si pots, be em refereixo als que s’hi trobaven, fer el mateix...
  5. Quans Atiles, Gengis khans, Aníbals, ... etc, per que no acabaríem,  que després al llarg de la Història, ratets més calmada i ratets més activa han tingut sa presencia  Stalins, Hitlers, Mussolinis – que no eren mussols ni jugaven al mus, diu que feren guerres, però el que feien era com les laves d’un volcà, o t’apartes o beneit sigui Déu, ...
  7. Si miréssim quatre calendaris enrere, doncs ens trobaríem, en qualsevol cosa. Per que fins els Autocars, vull dir Bussos i el seu ramat, - queda més bé els seus seguidors – per poder manar sobre  les aigües negres dels wàters de la terra, doncs, ala , si, amb minúscula, per que si ho marquem amb inicials brodades ,ens podem posar en més embolic migratori i no ens convé-. Com que colonitzar no queda bé, per que diu que el promotor de la paraula – Colom i res de colom de la pau – era de per aquí al nostre país, colonitzar sembla ser que ho canviaren per Colònia que fa més bona olor i així una guerra per fer migrar als nadius i fer faves contades de les aigües brutes no arribar a fer mal per que l’aigua de roses que és dons aigua de roses i si fa bona olor tots els negocis s’hi apunten i mira per on hi fan calerons amb això de la migració.
  9. Fins ara era ben vist que els que s’escapaven de la misèria – gana i política - fossin acollits per que de braços en fan falta per donar menjar als lleons, però com que lleons i tigresses ara es retiren a estiuejar, miraran de fer-los anar a seva casona , o sigui, que uns migren amb la bossa plena i els altres amb la bossa buida. Res, coses que ens porta el estat del benestar.
  11. Això m’ho dicta el politiquet que avui s’ha acomiadat de Jesús, aquell bon home que ens atenia primer a Extensió Agrària, desprès al DARP i ara sense la P de pesca. Crec que es jubila després d’estar aquí com a immigrant, ja que venia de per baix i ara hi torna, o sigui que ... Clar que ell com ja és del país i va voluntàriament...
  13. Mig en broma, mig en serio aquí queda eix homenatge a ell i a tants que com ell ens ajudaren. Si no ens veiem més que et vagi bé, t’ho mereixes. Jesús, una abraçada. Anton.
  14.                                    -----------------------------------------------------

  15. 112.- L’anunci era en una botiga i fet en castellà : - En cuero se cose la piel.

  17. 113.- Es pensava que era RIC. Solament era el RIC. Rigoberto  Infesto Cayado.

  19. 114.- La vaga és de persones humanes, aclarim– m’ho . Altra cosa serà si un dia es rebel·len les màquines, que tot pot ser. Com feien els núvols que no descarregaven pluja,... i sols son meteors.

  21. 115.- Fes-te llaços segurs amb les vetes de les espardenyes que semblin ales de paloma per que en frueixin els peus del vol planer i tranquil.

  24. 116.- En els dits tenim les pinces que podem collir la concòrdia i fer-la evident i compartir-la amb els altres.

  26. 117.- Botella d’aigua plena o mig buida guardes el reservori per calmar la meva set. Ets com el llibre que espera la mirada per obrir paraules de consol per al neguitós lector que s’assadolla del contingut i deurà agrair-te el favor. Oh, botella menuda, immensa en el teu conhort. Oh, llibre, que il·lustres a qui et té voluntat.

  28. 118.- El préssec anhela la ma que acariciant el culli, que l’apropi a llavis i es besin les dues carns, que es confonguin i es rebin gaudint els dos d’ofrena i comunió. 
  •  
    •  

    Comentaris | 0 RetroenllaçOs
     

    technorati tags: , , , , ,

    RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D. PETONS

    18 Juny, 2008 18:34
    Publicat per anforsa, General

    1. 2008-06-18
    2. POSTRES : Al  politiquet li ha sortit un net petoner. Les netes admirables en tot o quasi tot miren de lliurar-se’n d’estampar-li petons a la cara i ell no les sol·licita. Pot ser que en veure-les ufanoses i juganeres ja en té prou. Sap que moltes malalties s’encomanen així, però no, de veritat no hi pensa.
    4. Recorda que un dia en un grup de treball, un xistós  va explicar amb tot detall l’anada amb vaixell cap al Nou Mon d’una mare i els seus deu fills. Un va agafar el xarampió, l’altre l’escarlatina, altre la verola, etc i a base de petons s’ho varen passar l’un a l’altre i tots tingueren les malalties. Ho sofriren, i com que el trajecte era de mesos, quan arribaren a destí, curats ells, però amb els virus latents entrant en una societat  descuidada, començaren a petonejar als aborígens i els deixaren l’emprenta que silenciosos guardaven. Res, que vacunaren a tot un continent sense pensar-s’ho. La gràcia de les explicacions fa que em recordi encara amb goig el que era quasi una tragèdia
    6. Però retornem al que hem deixat de dir del menut. Quan venen les temporades, massa sovint, de tos, constipats amb nassos fets font, enrogallament de veus, etc, ell acostumar a ser el primer en donar l’avís a tots que anem en compte. Ell passa el que ha de passar i els altres l’acompanyen de vegades de presa, a pas canviat, amb avui no que..., però crec que ell és per nosaltres el desembarcant del vaixell que porta  les bodegues plenes i ens ho regala amb la seva petoneria...
    8. Encara que això no ho podem evitar, no el lligarem, qui sap, si seria més perillós collir les caderneres d’altra manera.
    10. El politiquet es fa una pregunta capciosa, avui.
    12. Quin petó diríem que és el millor, el més apreciat? El de la besàvia, del àvia, mare, germana, esposa, filla, neta, besnéta ? Quin diem ? Quin triem? Mira, he de dir que son dos, per mi, si és que em permeteu opinar. El de la besàvia i el de la besnéta. Els que son més difícils d’obtenir i això és un valor. Pensem. Vivia jo en temps de la besàvia? Viuré en el temps de la besnéta ?
    14. Qui vulgui que contesti, tenim comentaris per posar-hi aigua i sabó per rentar-nos de mans o be escriure i netejar-nos els criteris. Qui ho veu diferent? S’accepta...
    15.                                         -------------------------------------------
    16.  
    17. 108.- Per que fos més bonic i antic feren rotular els cartells en lletra gòtica. Molt bonic però eren a Anglaterra. No pensaren en sa escriptura ells que no donen el braç a torcer...
    18.  
    19. 109 .- Com si ho descobrissin ara volen fer treballar entre 60 o 65 hores personals setmanals. No és recessió això, és més aviat esclavitud... Ens deien que ho farien tot les màquines i que nosaltres a la bartola i un ventall... El benestar deu ser una altra cosa, un astre del cine, per exemple BEN  STAR, no el que ens vengueren.
    20.  
    21. 110.- Segurament que s’arribarà a que els fumadors duguin una capseta per guardar les restes de les cigarretes, no sigui que contaminem aigües ara que plou tant. I si ara als cotxes no els deixen fumar ni tirar gasos ( i tem pets) que facin una llei per que les persones no s’afluixin que diu que estudis seriosos hi un promig de catorze al dia per individu – deu ser que aquest nombre porta sort en les travesses -. Res, coses de científics que no saben que fer i s’entretenen en contar els petits escapes culars del personal
    22.  
    23. 111.- Una cigarreta pot produir un incendi. Una paraula, una guerra.
    24.                               ------------------------------------------
    25. NOTA.- A la columna d'enllaços o links hi ha REBAIXES  si hi cliqueu és bloc meu de poesies curtes i fotos. Anton18:44:23--2008-06-18

     

    Comentaris | 0 RetroenllaçOs
     

    technorati tags: , ,

    RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - Diner.

    17 Juny, 2008 18:08
    Publicat per anforsa, General

    1. POSTRES.- Ja feia temps que el politiquet coneixia  al personatge en el qual avui pensava. Com potser que un tingui tant tuf ? No crec que per ser un mascle ple de robusta presència, quasi comparable a un poli de pel·lícula – que els trien – sigui senyal de supèrbia i prepotència. Ni han d’afamats espatllosos que son uns bens i es deixen xuripar tot el que tenen, fins la presència.
    3. Aquest personatge que descrivim era propietari emfàtic d’un fastuós 4x4, com un camió per la seva envergadura, plenet d’adorns com un Harley -  Davidson. Tot un poema
    5. Dins hi portava l’orgull que no el mostrava al públic, se’l emportava el cotxe. Quan el va adquirir, ja es va passejar per tot el poble amb el clàxon a tota veu com una orquestra prestigiosa fent cercavila. Però com que tothom afamava el imponent vehicle i ell quedava en segon terme, l’avorrí. No el suportava. Diria que l’arraconà i sols el treia per la necessitat complexa del treball diari.
    7. Al poc es comprà un Quad. Des d’aleshores el seu orgull es passeja amb la vanitat i supèrbia. Si un dia ensopega amb la peresa, ai, Déu meu, fins pot tenir un accident i l’enveja que l’ha fet adquirir el quad el faci fracassar i aquell acte luxuriós no li proporcioni l’orgasme que contínuament troba en falta i desitja més que el pa que es menja, aleshores la gola haurà de comprar-se tiberi adient.
    9. Diria que vagi a peu amb el cap ben alt gloriant-se i cantant com un gall a la matinada.
    11. El diner pot fer trastocar a les persones que no saben assumir la riquesa ? En ves d’orgull i prepotència no podrien desfer-se del que els fa emfàtics?  Seria bo que concedissin alguna almoina i rebaixarien potser no el seu orgull, si no la seva bossa d’or que els il·lumina com el sol.
    13. Quan un dia a un altre personatge el politiquet li oferia un premi millor que mil milions d’euros, aquest li contestà que si ni oferia dos mil millor. Ell, molt serè li digué : - Quan et toqui la Loteria aquest any – érem   el dia abans del sorteig – el teu premi voldria que fos aquest : Que quan paguis una factura sempre et quedi a la butxaca vint-i-cinc cèntims. – El personatge no donava en la propietat del premi i volia encara els dos milions o més per el seu premi.
    15. Ja ho diu el politiquet que hi ha gent que no pensa embogida en la seva rutina... Diner, diner, diner, ....
    17. Sort que Docum. Nacional Ident hi varen posar les sigles així... Si haguessin dit, mira , posarem D I N...( doc.ident.nac.) hi hauria hagut cops per batejar  amb noms com ERnest, per que amb D I N ... i ajuntarien E R i fàcilment tindrien diner encara que fos de nom. N’hi ha algun que fins hi somnia...
    18.                                    -------------------------------------------------------
    19. NOTA.- Si cliqueu a REBAIXES és un bloc meu que hi poso fotos i poesia. Gràcies... Anton.
    20.                                   --------------------------------------------------------
    22. 103.- El Montilla hauria de saber -  que potser ho sap – que podria comprar – més  amb el compro – mís de comprar – Más,  per que si  Madrid li compra (el) mus, el deixarà sense poder comprar el mos. --------------Res. Coses de babaus que volen aconsellar. Que s'estiguin a casa seva i que cusin els sacs i les sàrries amb forats per on perden el que hi posen... Si és seu rai.
    24. 104.- Amor, masculí. Guerra, femení. Odi, masculí. Llibertat, femení. Coses de ministres de igualtat. ---( Mediteu eixes quatre paraules i canvieu, segons sigui necessari... Punt i apart.)

    26.  105.- Matem els Oros abans de matar Toros. Matem Toros abans de matar Persones. I acabem aquí. Ni guerres ni penes de mort. Ara, que a les persones ja ens fan sofrir sense matar-nos, ens dessuquen com a taronges o llimones i es beuen el suc, per això ha de ploure i tenir aigua per reomplir la carmanyola i la cantimplora ...
    29. 106.-  Telegrama . - Pocs barrets per tants caps – un votant d’ E.R.C. Ara encontres de Estem Renovant Catalunya, s’han posat d’acord i diuen Estem Renovant Casa, que per quelcom es comença. 
    31. 107.- Baratet....!!! A euro el pam de tela. Com els terrenys a tant el pam quadrat!! Clar que sí. La bombilla inmobiliària està a punt de fondres... Aparteu les criatures i compreu piles... 

    Comentaris | 0 RetroenllaçOs
     

    technorati tags: , , ,

    RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

    13 Juny, 2008 17:36
    Publicat per anforsa, General

    1. POSTRES.- Ja deia Napoleó que quan un té pressa que vagi poc a poc, per que si s’equivoca potser la mateixa pressa el farà perdre. I això és el que li ha passat al politiquet avui.
    3. En un camí on pocs hi passen, s’ha situat en mig. Necessitava el lloc i l’ha ocupat. I per llarga estona que li feia falta. Hi tenia feina  i el vehicle.... Privava la circulació lliure, ho sabia, però deuria pensar, qui ha de fer servir ara el pas? Relativament ha passat poca estona i ja hi som, ja el tenia allí.
    5. Un carro que no pot fer giragonses, que és usuari del lloc acut amb seva presa, la presa que tots tenim... Si, si, esbandeix la via per que passi el veí. I retorna al lloc. Fins que... aquest del carro abocarà el fem i ja el torna a tenir al seu davant reclamant el pas.
    7. Ha rumiat el politiquet  - Mira, ho faré un altre dia,... no!, és que més precís. Estaré més estona, vet aquí. Ja sabem, no ens posem ocupant el camí encara que ningú circuli, per que si t’hi col·loques, el incordi el tens allí.
    9. - Que teniu presa ? - li ha dit - Que us faig nosa? Avui heu triat per venir per aquí ?.
    11. - No pensava en trobar-te. Si jo quasi mai vinc... Però m’ha dit la dona, noi, ves a buscar cebes sense grill. He agafat el carro amb l’establada i l’he portat aquí. Em sap greu destorbar-te, però, mira, no serà gaire estona, desseguida vaig i vinc...
    12. Ha continuat el camí el destorb. Ai, no es pot triar l’instant feliç, ...ni treballant !!
    14. Més problemes ens du la vaga, però que hi podem fer. En eixes coses tots hi perdem. Clar, uns reclamen i és que ja estan tips... de perdre, encara que sols sigui poder adquisitiu, que és més...!! Molt més, és diria jo, no guanyar-se la vida en molts de casos...
    16. Cadascú posa el problema en sa balança  i vol que l’afavoreixi..., que un ha de viure i no pot pagar ell per que els altres... En fi, difícil. Que s’arregli en bé de tots i dels més perjudicats. No sé, no sé.
    18. La carn de canó és sempre la més dèbil.-- Qui perd més  és el poca roba.
    19.                                    ----------------------------------------------------
    1. 98.- El cos d’una dona no acabes de descobrir-lo mai. Sempre hi ha habitacles que et sorprenen, no pensava un que existissin.
    3. 99.- Si un té pèsols, pot sembrar-ne i si en cull menjar-ne.
    5. 100.-  No sols els capellans confessen als feligresos, n’hi ha que no ho son i sense preguntar-los-hi revelen els pecats dels que foren amics i companys.
    7. 101.- No sabien com debatreu. Un babau els trobà la solució. Cridà a un cuiner, aquest amb un plat forquilla i un parell d’ous, posà les clares en el plat i amb la forquilla es posà a batre les clares..., El babau digué : - Sols hi falta la D per de – batre...
    9. 102.- Ser ignorant i saber-ho és la més gran saviesa que pot tenir un ignorant.
    10.                                               -----------------------------------------
    1.  

    Comentaris | 0 RetroenllaçOs
     

    technorati tags: , , , , ,

    RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

    12 Juny, 2008 23:14
    Publicat per anforsa, General

    1. POSTRES.- Havia pensat avui en la numismàtica el politiquet. De casualitat en una butxaca d’un abric vell que ha trobat per dalt les golfes li ha vingut a les mans una pesseta. Feia temps que no en tenia a les mans. Recorda quan de petit aquelles monedes de coure de cinc  i deu cèntims de pesseta,
    2. servirien  ara per sols manifestar que té més valor el metall que el que representa.
    4. Recordava que en una bassa del poble, N’horta, havien trobat unes monedes romanes  en un lloc en que l’aigua primer, anys en llà servia per regar horts i ara, després de fer un bon forat era la solució líquida de boca dels habitants del seu poble. Sabia de collarets fets amb monedes antigues.... Guardar, guardar, enterrar o que es colgui sol objectes com aquest que han servit en la vida, que han anat de ma en ma i qui sap si resguardats en la terra un dia al llarg del temps els pobladors d’aleshores sabran com intercanviaven productes amb eixes monedes.
    6. Tot això li anava venint al cap com un rajolí d’aigua en una font que no para. Davant els problemes que se’ns presenten amb l’or negre, ha pensat, per que no omplim unes quantes botelletes d’aquest producte i les enterrem com monedes. Qui sap si un dia sortirien a la llum i algun estudiós comenci a cavil·lar sobre els problemes que en eixa era causa i causarà el petroli. Qui sap si ho podran comparar amb la vaga d’elefants d’Aníbal...
    8. Ha desviat l’atenció de la moneda trobada, de la botelleta i de les noticies de la vaga. En quelcom ha de gastar aquest temps que té quan està solitari.
    10. Ha recordat que una nena parenta seva que es diu Cristina contava que les companyes de col·legi l’anomenen Crisi. Ella deia que de Crisi, res de res, ja que té llarga cabellera, bona davantera i noble asentadera. I es que les badomeries venen soles i tothom pensa en fer gracietes.
    12. Ha desat el boli i el paper i agafant el cotxe ha tirat camí de casa, estava a punt de ploure i no calia regar l’hort.

                            ----------------------------------------------------------------------

    1. 95.- Perds quota de mercat, especialitzat. – Ets l’últim de la cua.? girat al revés i seràs el primer encara que ningú ho reconegui. – Pelat a rapa si tots van amb cabell, o deixat el cabell si tots van pentinats.—Si tots et son antipàtics, mira de ser el més simpàtic, o al inrevés
    2. Si ningú pren pastilles, tu gallardeja de que en prens una cada hora o a l’inrevés...—És a dir, ser el primer en qualsevol cosa, el millor!!, ser l’únic.
    4. 96.- - Que porta sucre la canya – li digueren, i ell s’ho creia. Quan li donaren el cop amb ella, no li deixà cap dolçor a l’esquena.
    5.                                        -----------------------------------------

    Comentaris | 0 RetroenllaçOs
     

    technorati tags: , , , , , ,

    RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

    11 Juny, 2008 18:17
    Publicat per anforsa, General

    1. POSTRES.-  Mireu el que pensava avui el politiquet.
    2. Es veu que fa milers d’anys, per no dir milions – ara si un té un milió d’euros,bufa...- Per això prefereixo dir milers d’anys i em sento més còmode, doncs en aquells temps es veu que hi va haver una invasió de pins, alzines, etc. i els animalons no tenien espai. Un dinosaure espavilat va i posa foc al bosc – Ai, si ho hagués fet ara – Com va cremar! Tot és va tornar carbó. Com que aleshores les races humanes totes haurien sigut negres degut al negre del carbó, el mateix dinosaure va dir que ho enterrarien i llestos, així podrien edificar viure tranquils i nets d’aquell polsim, a demés al cap del temps ningú se’n recordaria... Clar que varen deixar reserves no cremades d’arbres per la posteritat...- coses d’abans -.
    4. Passà temps i temps i un dia un dinosaure espavilat, el que havia fet la crema ja era al museu, volia foradar el planeta de banda a banda com un taronja, tontet d’ell, Un filaberquí enorme el comença a clavar i de sobte un raig de líquid negre el feu balla a ell com l’ou de Pascua. Quan se’n pogué alliberar ja un toll grandiós feia un llac, mentre del forat sorgia potent el xorro amunt al cel.
    6. Un  dinosaure científic més espavilat que tots digué : - Això ho aprofitarem. Això serà l’or negre.
    8. Uns quants que el rodejaven no deixaren caure a terra l’envit. Tots els caps grossos i no tant grossos es liaren i pensaren embotellar-ho com a souvenirs, però era tanta la quantitat que en sortia que ja ho posaren en barrils de fàcil transport per que no en sortien d’esgotar el xorro. Altres fent competència foradaren també amb el filaberquí en altres llocs i les fonts d’aigua negre eren un bé de Déu.
    10. Aquell dino. científic va desenvolupar el seu pensar i desseguida trobà les formes d’aprofitament. Ja ho havia dit. Així que els barrils es venien com mones de Pascua als padrins. Allí hi havia un negoci fenomenal i com que consum consumia, res, a pujar preus que no s’estripen les butxaques. Però les butxaques del consumidors si que es buidaven com els rius amb els transvasaments.
    12. Dieu-me, qui se’n podia estar de comprar el seu rajolí,... si no en tenia, no podia anar en lloc. Era com la sal. Així que l’ECONOMIA, una noia preciosa que si tot va bé rellueix, es posà malalta, no podia seguir el ritme d’aquell ball. Metges i ATS li prengueren el pols, li col·locaren el termòmetre, medicacions adequades, però ella, avall, més malament...  El diner en mans d’uns pocs i els altres.
    14. Estava a punt de declarar-se una guerra com feia milers d’anys, ara no podrien cremar pins... PINS,
    16. - Si, home - digué el dinosaure científic. - Plantem pins, quan siguin grossos els cremem, i els enterrem i farem sobretuts d’or negre -.
    18. Diuen que sí , que plantaran pins. A veure si amb el temps poden treure del llit de mor a
    19. l’ ECONOMIA. --  El temps que ho arregla tot dirà si es encertada la decisió.
    20. A veure..., a veure si ho desentranyem. És R O L  i   P  E  T  o  bé   P  E  T   i   R  O  L .....

                        ----------------------------------------------------------------------

    1. 91.- Ho havia entès malament. No era la firma del cens, si no la firma del vot de censura.
    3. 92.- No pot veure res? Però si és mag. Falta que ens endevini la Loto, Loteria, el trio, la travessa, ...no us sembla?
    5. 93.- Lo de l’atur no li tirava, però si li tirava ser gandul. Coses ! Una professió que veia estesa per on anava. Braços plegats, inútils. Persones plantades escoltant a altri, Cerveseta i got davant i assegut cama damunt l’altra, i un llarg etc... Una professió antiga que volia per al seu futur. Potser mirés qui li  pagaria... la seva ganduleria.
    7. 94.- Quan ningú espera de ningú hi haurà Pau? Ho dubto. Voldran del altre per acabar amb el contrari i aleshores ja no s‘enfrontaran al NINGÜ . Serà bonic de veure. S’hauran d’enfrontar a si mateixos per consumir les armes que produeixen... Ja, ja.
     

    Comentaris | 0 RetroenllaçOs
     

    technorati tags: , , , ,

    RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

    10 Juny, 2008 18:21
    Publicat per anforsa, General

    1. POSTRES .- El politiquet no para, sempre te quelcom a fer. I és que si no es mou tot, com es mou l’Economia? En eix moment crucial on hem arribat s’ha de treballar al màxim per arribar a com han arribat altres... Quedar-se enrere, potser un desastre per a tu,  però el granet que no aportes pot fer que els ciments de l’edifici del BENESTAR se’n vagi a rodar. No podem jugar a patacons i que caigui on caigui, no.  Fins una bola de neu si roda muntanya avall..., no em digueu el desastre. Oh, com que és neu no pesa...Ja ! Com que és aigua gelada...Mireu, això de les muntanyes quan ve una esllavissada, baixada o ensorrament ... que s’ho emporta tot, pins, matolls, avets,... i si alguna persona s’ha descuidat, colgada... i ja la trobarem.
    3. El politiquet no confia massa en els mòbils. Però ahir va parlar amb una parella – home i dona, matrimoni – que a l’endemà els necessitava que l’ajudessin en una hora determinada i quedaren que com que allà on anaven no tenien cobertura, que ja es presentarien al lloc indicat per ajudar-lo. A l’endemà al mati quan tothom ja era a la feina, un mòbil li va parlar que li avançaven l’hora. El millor que va pensar és agafar les quatre rodes i que l’apropessin al lloc.
    5. Carretera primer, després camí  de terra que amb les pluges... Mentre era planet, rai, però per remuntar al planiol, la cosa es feu difícil. Allò del costum. Es troba tot estret. El pensament anava posant idees al davant per que la por no se’l emportés.
    7. En el seu tant acostumat soliloqui anava dient: - Si...., No...., Si..., No...., Si... com si desfullés una margarida que ara floreixen arreu. Si..., espai, No.... Si...., espai... com un pèndul
    9. Arribà al fi de la barrancada, era com una paella tancada i allí on era com una trona. Un maset a cinquanta metres encara viu d’aquells anys tant llunyans i tant propers, quan els amos dels paratges es quedaven tota la setmana. Quasi es veia el fum de l’antigor i qui sap els sospirs de parelles dormint a gust en la pallissa com en una suite d’hotel de magnats. Allí haurien gaudit quantes parelles al llarg del temps? Hi havia hores des de la posta fins al despertar del gall... I que havien de fer, ni radio, ni tele, ni ... De dia el cant propi i de nit el cant de la màrfega...
    11. No veia per en lloc rastre del home i la dona. Situat en la trona, contemplant la fondària de la barrancada. Oliverar, ametllers, figueres... Pins als costats i alzines i matollada...
    13. Ha posat aire dins seu i ha soltat el crit... Ha retornat el crit...  l’ECO.....Altra volta crit i retorn... l’ECO................ Després silenci. Havia fallat. Ha pensat. Ja pots cridar si no hi son. Es falç com l’ECO – NO – MIA.... Et creus que ho tens tot, que disposes de tot, que ja mai et faltarà res i un fallo et col·loca en lloc de sofriment, de por, de pànic. No trobes al qui busques, estàs perdut. No tens remei. El DINER, el diner, el gran i el petitet s’esmunyeixen i el BENESTAR com l’eco per el barranc buscant el que no hi és per que aquell dia no ha vingut i ha anat a altre lloc on si era localitzable per el mòbil. Quin fallo del politiquet. Per que no usaves... Si no hi ha cobertura, sols és gasto i no estem per llençar la bossa... Clar em gastat gasolina que...
    15. Ai, això de l’ECONOMIA.........!!! Qui se'n salva ?
                                       ----------------------------------------------------

       

     

    Comentaris | 0 RetroenllaçOs
     

    technorati tags: , , ,

    RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.comunió

    08 Juny, 2008 19:12
    Publicat per anforsa, General

    2. Els  cinc cistellets
    3.       Escrit d’ Antoni Fortuño – 27 – 05 - 08
    4.          -------------
    5. Amb el cor plenet de gràcia
    6. I en la cara el somrís,
    7. Un pardal, quatre orenetes
    8. De comunió s’han vestit.
    9.  
    10. Son un nen i quatre nenes
    11. Que reben primer cop a Crist.
    12. Son un duc, quatre duquesses
    13. Amb ses llargs i blancs vestits.
    14.  
    15. Un cistellet tots en porten
    16. Pètals de rosa rogís,
    17. son ses anhels, ses desitjos,
    18. sa joia, goig als seus dits.
    19.  
    20. Quan rector alci custòdia,
    21. Al feligrès beneint,
    22. Bé llençaran ses promeses
    23. Amb el pètals en sos dits.
    24.  
    25. Amaran la cerimònia,
    26. Exaltant vida i destí,
    27. Retent digne homenatge
    28. Que mereix son Rei amic.
    29.  
    30. Volaran com papallones,
    31. Palomes seran allí
    32. I perfumaran eix acte
    33. I sa veu els farà dir :
    34. Que nostra vida és teva
    35. Déu, Rei, Pare, Germà i Amic.
    36.    -----------------
    37.  
    38. p
    39. Cinc  llumins oferint-se...
    40.                 Escrit d’Antoni Fortuño Saa.
    41.                 La Torre de l’Espanyol a 27 d’abril del 2008
    42.           -----------------
    43. Un príncep, quatre princeses
    44. Han collit el seu llumí...
    45. Son cinc espelmes enceses
    46. Que volen honrar-ne a Crist.
    47.  
    48. Son clavell i quatre roses
    49. Blanques com sol del matí.
    50. Que ofrenen a Deu, formoses,
    51. Seva vida, son llumí.
    52.  
    53. Volen honrar-ne el sagrari,
    54. Fer-se nou sagrari viu,
    55. Acomplir dolç ideari
    56. Unint-se al Cos de Crist.
    57.  
    58. Ser-ne tabernacle a mida
    59. - cos, ànima i esperit -,
    60. Per guardar-hi beneïda
    61. Fe, esperança i amor a Crist.
    62.  
    63.  Per sempre, avui, li juren,
    64. Ho confirmen i asseguren:
    65. Volem sempre estimar Crist.
    66. ---------------------
    67. VINT I SET D’ABRIL, DIA DE COMUNIÓ.
    68.             Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 26 – 4 – 08
    69.             ---------------------
    70. Quatre estrelles de la terra
    71. I un astre ben eixerit
    72. Fan la Pau, no pas la Guerra
    73. Rebent primer cop a Crist.
    74.  
    75. L’Aloma no n’és paloma,
    76. Ve del grec, no del llatí,
    77. Rodoreda n’escriu llibre,
    78. Ramon Llull, mare es deia així.
    79.  
    80. Judith en hebreu és admirada
    81. I ara per tots quants som aquí,
    82. Va matar-ne a Holofernes
    83. Llegiu el llibre de Judith.
    84.  
    85. La Laia, del grec, ben parlada,
    86. Via Làctea, llet, prové del llatí,
    87. També que fa sonar la lira
    88. Per que la escolti fins Crist.
    89.  
    90. La Tamara en hebreu és palmera
    91. És  lògica, però sap intuir,
    92. Té amor per la poesia
    93. I estima als que hi conviu.
    94.  
    95. El Guillem, el nostre astre
    96. Té nom d’heroi pel seu fill.
    97. Amb la fletxa encertà la poma,
    98. Amb l’altra matà el seu botxí.
    99.  
    100. Avui, l’esquadra que formen
    101. Com soldats de Jesucrist
    102. Venen a rebre les ordres
    103. Primer cop del seu cabdill.
    104.  
    105. Venen joiosos i tendres
    106. Amb el cor net, ben vestit
    107. Per que Déu que els espera
    108. En son sagrari infinit,
    109. Els accepti en seu exèrcit
    110. I els procuri seu destí
    111.  
    112. Per lluitar contra les guerres,
    113. Ells venen ben decidits.
    114. Volen fer-li seva ofrena :
    115. Cos, ànima i son esperit
    116.  
    117. Seguir les noves promeses
    118. Fent-se germans i amics.
    119. Així, confessen amb veu clara:
    120. Visca, visca, visca ... CRIST.
    121.              ---------------------
    122. Nota: Em demanen eixes poesies. Molt gustós
    123. les incloc en el bloc per que les llegiu o les
    124. copieu si us interen.
    125. Perdoneu que no hi possi les fotos, molts les teniu
    126. i jo estic amb el crèdit del bloc amb situació pobra.
    127. Que més voldria que posar-li.
    128. Espero mnntar un bloc de fotos, aleshores podré
    129. posar-hi el que desitjo i sols haureu de comunicar-vos-hi.
    130. Les normes son les normes i agraeixo a Tinet l'esforç
    131. que fa per mantenir als que com jo som tossuts
    132. i omplim més del que devem. Les facilitats que ens dona
    133. el servei son moltes, però alguns potser en necessitariem
    134. més. Hem de comprendre que no pot haver-hi deferències
    135. encara que tots en tots llocs les sofrim.
    136. Estic verament content de l'acceptació que tinc i he d'esforçar-me
    137. per ser-ho més.
    138. Als meus setanta set anys i poder contactar amb tantes persones
    139. que no sé qui son ni sé el que desitgen em té en l'ull de l'huracà.
    140. Voldria que m'ajudessiu a que no se'm emportés.
    141. Gràcies a tots i fins demà. Farè el possible per se-hi.
    142. No em falleu. Anton.

    Comentaris | 0 RetroenllaçOs
     

    technorati tags: , , , , , ,

    RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

    06 Juny, 2008 19:18
    Publicat per anforsa, General

    1. POSTRES.- Carnet d’identitat?--. El politiquet estava al hort lligant tomaqueres a les canyes quan de sobte li vingué un pensament d’aquells extraordinaris que podrien remoure els solaments, no massa segurs del mon en que vivim.
    3. Contava les tomaqueres, per saber-ne quantes n’hi havia de plantades. 1,2,3... 100. Renoi, que fàcil. Ja està, Oh, i aquesta es la !, l’altra la 2, la que segueix la 3... fins... Que sí, que pensava molt bé. I els d’Estadística, no hi pensaven en renovacions com aquesta? Ells a dormir, que ja ho faran uns altres.... Es llençaria al buit i sense paracaigudes... Si, si, fet... Ell ho tenia clar. Començaria per Adam i Eva – 1 i 2 . Clar, primer l’home – ell ho era, i que passa, doncs res - i després tal com nasquessin. Ja no caldrien batejos, ni que els padrins s’enfadessin pel nom a triar, ni l’aubat quan fos gran, per que li han posat Casi miro, s’enfadés per que ell hi veia bé... Res de noms, nombres i vas que xutes. Quin canvi. Cadascun el que li pertoca i prou i no hi hauria suplantacions, que és això de dir-se Josep o Joan ... N’hi ha a milers... Després el cognom primer, figura’t que li toca Cruanyes a un home molt ric, o Abad a un agnòstic... Ridiculeses. Com aquell que el batejaren Perfecte, i cognom de pare  Cabré, i de mare, doncs Pastor. Sabem tots que el nombre és més universal, com contaríem els diners si no fos ...? Això seria la socialització de la persona humana. Diferències entre religions cap... Que si Mustafa, que si Ambrós, que si Chi Uan, que si... Res, aprovat. Des de el principi dels temps tot nombres
    5. Tot cofoi i pensarós, però alegre se’n anà cap a casa i li abocà a la seva dona. ( Que no sé com el suporta tant). La mestressa se’l mirà de fit a fit...i li digué :  - Tal com ho expliques, no creus que per dir-te el teu nombre estaria un més dient xifres per concretar el teu nom numerari. Ara et crido i  zas... ja t’ha arribat el meu pensament. I fins arribar a la última xifra no sabries si ets tu o a qui demano que em pugi la botella de butà.
    7. Amb la cua entre les cames s’assegut i com un mussol s’ha quedat amb els ulls mirant de penetrar una solució màgica. De moment no l’ha trobat i seguirem tal com estem. 
    8.                                     --------------------------------------------
     
    1. 87.- Els moments culminants de les festes després de totes les cerimònies acostumen a ser l’àpat i el ball. Procura no tenir mal de queixal per gaudir de les viandes i treu el peu abans que l’altre et xafi l’ull de poll.
    3. 88.- De actes que condueixen a la mort n’hi ha de classes i calibres diferents. Per exemple: quan un es queda sense oxigen és difícil que el retornin, també, si el cor i les seves carreteres  i carrers s’entorpeixen és possible que no caminis més,... Però hi ha morts com quan a un li roben la llibertat, l’amor, la pau..., si és prou valent i les forces no li fallen, és probable que les torni a recuperar o aconseguir-les – si és que han existit mai les que un vol...-.
    5. 89.- Clar que donar l’almoina de l’aigua ens perjudica, per que donar és acabar de gaudir d’aquell bé, és entregar sense retorn la cantimplora d’aigua que teníem i ja s’ha desnonat de tu. Però hem pensat que si el recipient se’ns buida per accident haurem de tornar-.la a omplir i fins llavors no en podrem disposar altre cop. Si en ves de l’accident que ens deixa mermats, fem una bona acció no seria més satisfactori i potser agraït? No tanquem la nevera a clau i forrellat..., qui sap si quan no ho esperem serà l’altre que també la tancarà imitant-nos i qui dirà ...Uiiiii...!!!
    7. 90.- Narrar, descriure, tothom ho sap fer. Proposar idees útils és el que cal.
    8.                                                  -----------------------------
     

    Comentaris | 0 RetroenllaçOs
     

    technorati tags: , , ,

    RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D. 2º- TRANSVASAMENT O AVORTAMENT.

    05 Juny, 2008 21:31
    Publicat per anforsa, General

    1. POSTRES.- 2º  - Transvasament o Avortament.-  Avui el politiquet si que ha tingut un ensurt en majúscules. Era a la cuina preparant-se quelcom per rompre el dejuni. La mestressa engega la Tele. – Bon dia Catalunya – diu el Cunit. ... Musiquetes i paraules que ell no entén des de el lloc on és. La mestressa li diu: -.... URRA !  - Que dius ? -. – Que no, sen(t)s ...urra?- - Et sento però no t’entenc. .. Em diu Urra, que es un crit de goig per que s’ha guanyat quelcom i el Barça ha avortat allà a dalt amb això del basket, per fer plorar... Em deu dir altra cosa. Ja vinc ...!!  -.
    3. S’ha plantat on hi ha la Tele que no para... - Que dius que deia?  - . – Que censura a la porta -.
    5. - Això ja ho sabia, el que no sé es si avortarà la moció...-. – No en parlaven de moixó -. – Que no ho entens – abans era jo ara tu - ...Mira que volen fotre fora a Laporta -. – Aquell noi tant guapet que sembla que no ha trencat mai cap plat...? Jo em pensava que volien treure la porta del Barça. Sense porta i bon pany no pot estar una casa... o si no... – Que pot haver-hi transvasament -.
    7. - Ara si que no t’entenc jo  a tu -. – Jo em recordo quan érem crios que jo et volia fer un transvasament... –Què? -. Si que et volia fer el primer petó i tu que nanis, un avortament -. Això si que no t’ho consento, jo avortar? Ja ho saps que això mai, de mai...!!! - . - Es que tu no entens de metàfores...-. – I tu de matafaluga... - .
    9.  – Matafaluga, dius? Aquelles coques tant bones que feia ta mare si que en portaven, que als quinze dies encara eren toves com sortides del forn -. – Escolta, escolta al Cunit i aquell noi que parlen del Barça, que ara el Càceres jugarà al camp nou -.
    11.  – Però no la província, eh? El que penso es que no se’ns enfadi l’Ibarra aquell quan alguns vagin a fer de cos ,-  no a badacoz - damunt de Càceres si ens surt rana... -. – No deixis caure tantes molles per el terra, mira el moixonet com FA – O, si, que obre la boca de gana... – Tot es cosa de transvasament o avortament, noia,... -. – Ja hi tornem ?.... – Amb tant que em coneixes i no m’entens encara, va, ja ho tornarem a discutir un altre ratet... A veure que diu el Cunit?...
    13. I és que entendre a aquest vulgar politiquet costa. Ja li varen dir els seus superiors que hauria de fer un curs accelerat per no fer el ridícul, però ja ho diuen, geni i figura fins la sepultura. Ja és greu, ja.
    14.                                    -------------------------------------------

    1. 79 .- En el coixí de la ignorància s’hi passà hores al llarg del temps, ara se’n dava compte que no havia progressat.
    3. 80.- Abans era el pagès de secà el que patia en la carn si no plovia, ara, fins el govern es desinfla i les passa magres per solucionar el problema i encara queda malament...
    5. 81.-Els polítics han llençat tants cops el crit, han esclafit la veu com si tots fóssim sords que una activitat que es tenia per noble l’han feta plena de vulgaritat.
    7. 82.- Per que no pensem que les guerres son una eina per sobreviure?
    9. 83.- El paraigua, per se, no es un sopluig, no para l’aigua si la ma no l’ha obert i s’ha resguardat davall el cap i tot el cos, així és útil... quan plou.
    11. 84 .- Quan anem despullats és probable que passin per allí els ulls que no volem que ens vegin.
    13. 85.- Tallen eixes tisores ?- .- segurament que arranarien ungles d’aquells que tot, al tocar-ho se’ls apega com mel als dits, ja que no se’n desfan.
    15. 6.- Si a eixes urbanitzacions que les qualifiquem d’arnes, no sé, no sé, buscant-li la bresca, en totes les celdetes hi trobaríem mel? Potser no. Per que la mel la fan abegots i abelles, no les vespes...
     
     

    Comentaris | 0 RetroenllaçOs
     

    RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

    04 Juny, 2008 19:43
    Publicat per anforsa, General

    1. POSTRES.-  Al politiquet li han vingut pensaments de cel i de terra. En el seu conflicte mental la clepsa un dia li explotarà. Li va tocar la guerra civil de ple i després ...,Ai després, les guerres s’han succeït sense engolir saliva, una després de l’altra i moltes de juntes fent exclamar crits impacient de : - Prou guerres..!! – Però qui ha de fer cas a alguns com el vulgar politiquet ?
    3. Avui ha remenat pel seu cervell una de bona. Que ningú, potser, ha gosat exposar-la, ell sí. Mireu... No sé de quina guerra es tractava, però devia ser-ne una de cruenta i de per aquí..., o no.
    5. En aquella guerra els àngels de la guarda, ja feren mans i mànegues per salvar els protegits, però no ho aconseguiren del tot. Les baixes eren quantioses i com eixams, els àngels retornaven al cel en busca de nou treball, pobrets, mentre les dones del humans no parissin... L’encarregat de dirigir eixos destins els enviava a l’atur. No sé si era un tal CAL – de – L’ERA o li tocà a GOR – BA – XOF que ja se’n cuidava ara, no ho sé
    7. La plantilla en aquella casa del cel augmentava a passos accelerats. Clar, com que als àngels no els podien matar ja que eren eterns..., i treure’ls-hi la sang o rompre’ls-hi els ossos no importava, doncs sanaven sols, eren de bona pasta. Tenir-los aturats era perdre pasta per el pago d’honoraris d’atur i per les cotitzacions que se’n derivaven no cobrades al no tenir nou amo que els acollís i, es notori, que l’espera faria que un dineral immens s’escapolís sense profit adequat de les arques feixugues.
    9.  Un politiquet que es trobava mal ferit i que el tenien per allí mig desat en espera de fatal desenllaç, al que mai n’hi havien fet cas, en aquell cas els va il·luminar i sense encendre cap espelma a cap sant, no, parlà així de sobte, Sense mirar...Va dir...:
    11. - Nostre Senyor, abans congelàveu els salaris, doncs ara, podríeu congelar els àngels. Recordeu que posareu AN – GEL com a nom genèric d’ells – no us en recordeu?O sigui, prepareu -  si em voleu fer cas – neveres i ale... Assumpte arreglat. Que no cal ser gran cosa per ser útil, no us sembla...? I si em cureu, feu un miracle en tot cas, Home, i tindreu un àngel menys a l’atur... -.
    13. Un diari de dalt del cel va trobar la proposta fantàstica, però els de l’infern varen dir ara és la nostra, ataquem fins que cap àngel tingui feina i que omplin el cel de neveres i nosaltres a fer foc a veure si els fonem el gel i els donem feina...AH!!
    15. Sí, que com necessitaren tant de gel van tenir que anar als pol nord i sud i agafar-ne, per que el primer és el primer... A demés els sants no estaven per fer miracles i quedar-se gelats,,,  No!! Ningú no ha dit com acabà la cosa. Algun dia es sabrà si van tenir bona solució... Ves, posar en gel als àngels, qui ho hauria dit.
    16.                                      ---------------------------------------------
    1. 64.- Per entrar a Internet ( tenint els estris ), no sols has de vèncer la timidesa pròpia, el pudor i respecte, si no la ignorància i la innocència tècniques que se’t presenten. És atac amb conseqüències imprevisibles. És un suspens, l’alè parada i col·legir si vas a Bé o a Mal doncs, què pot resultar del teu acte ? Per això, moderació. Collir la crossa de cec i tantejar el camí abans de canviar el peu i davant del dubte, plantar-se o enrere, s’ha dit. Ja hi tornarem si el vent bufa alisi.
    3. 65.-Prendre una decisió d’una decisió és normalment fàcil, ara, prendre una decisió d’una indecisió no ho veig massa factible.
    5. 66.- Als rucs i als vells no els maltractis i menys els peguis. Els primers per que es tornen mossegadors i guits. Els segons poden morir-se del disgust i aleshores, bona nit i bona hora, s’ha fet tard i no rebràs la pensió que ell no s’acaba i et va bé per tapar algun forat, a demés les pertinences d’hisendes que han estalviat amb luxuriosa fam poden quedar-se pel camí i no arribar-te a les mans i fotuda la hemos. Recordem-ho que davall de les rajoles hi poden habitar tresors incombustibles però sí putrescibles.
    7. 67.- Quan s’han de fer lleis per prohibir el mal, crec que estem desaprofitant el invent. Jo diria que hi ha quelcom que no funciona, Potser la llei hauria de regular més que prohibir si tots arribéssim amb obres  sensates. La anarquia que vol? Fora lleis, però el personal que sigui conscient que no calen lleis, per que si no, això seria un desgavell, i gros.
    8.                                          --------------------------------

    Comentaris | 0 RetroenllaçOs
     

    technorati tags: , , , , ,
    «Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10  Següent»