Bloc del Catarrà

La Commonwealth a casa nostra

És diumenge, i és un dia on molta gent només està pendent dels resultats esportius. Esports, molts d'ells, que van nèixer en els països anglòfons, com el futbol (que tal i com el coneixem avui dia va nèixer a Anglaterra amb el reglament que es va acordar a la Universitat de Cambridge el 1846), o el bàsquet (nascut a Massachussets i amb reglamentació des del 1891).

Bàsquet i Futbol són esports que no es practicaven a casa nostra, i sense els quals no entendriem avui dia la nostra societat. Què seria de nosaltres si no poguessim parlar el dilluns sobre com ha anat el partit del Barça, i encara més ara, de com li ha anat de fatal al Nàstic contra el Reial Madrid? O com omplirien els noticiaris els minuts que dediquen avui dia al que fa i deixa de fer el jugador de bàsquet Pau Gassol?

Segons la wikipèdia en català, el futbol entrà a Catalunya cap a finals del segle XIX, de la mà de la colònia anglesa resident a Catalunya, així com d'estudiants catalans que havien estat a l'estranger a causa dels seus estudis. L'any 1892 hi ha testimonis de que a Can Tunis (Barcelona) ja es jugaven partits de futbol, i el 1895, la Revista de Sport, publicada a Reus, donava notícia de que el futbol també es jugava a la capital del Baix Camp.

Pel que fa al bàsquet, aquest arribà a Catalunya l'any 1922 de la mà de l'escolapi Eusebi Millan, arran de la seva estada a Cuba.

No sé pas com evolucionarà el tema de l'esport, però aquesta tarda tardorenca, en un emplaçament a envejar com és la Plaça de les Comunitats Autònomes de Salou, arran de mar, i davant de l'estàtua dedicada a Jaume I el Conqueridor, potser s'estava jugant un dels primers partits a Catalunya d'un esport que igual dintre d'un segle els catalans i catalanes n'estiguin pendents cada cap de setmana... Un altre esport que ens ve des de l'antic Imperi Britànic, ara bastit com a Commonwealth. Ciutadans del subcontinent Índi (segurament paquistanesos, però com no ho he preguntat, doncs no us ho asseguro, igual eren de la Índia) ,que estan envaint Salou amb alguns dels seus establiments que fins ara només es podien trobar al voltant de les Rambles de Barcelona, s'estaven esplaiant a menys d'una hora de la posta de Sol, davant la platja de Salou, amb un partit de criquet, amb el seu bat corresponent, que no té res a veure amb el de beisbol.

Potser dintre d'uns anys parlarem de la Lliga Catalana de Criquet? Els nois s'ho estaven passant d'alló més bé jugant-hi.

Catalunya ha guanyat, Zapatero ha perdut

Primer de tot, la baixa taxa de participació en les parlamentàries catalanes haurà de fer pensar a les diverses formacions polítiques sobre què és el que volen els ciutadans i que els partits polítics no saben oferir. Per sort, la participació no s'ha quedat en una situació de cures intensives (com sí va passar al passat referèdum sobre l'Estatut).

Segon de tot, ha aparegut una nova força política en l'arc parlamentari català. Haurem d'estar atents de quin paper seguirà la formació Ciutadans dins el parlament, amb els seus tres diputats. Boadella acaba de declarar a Quatro que Ciutadans no estarà ni a la dreta ni a l'esquerra, sinó directament a l'oposició. La pressió dels mitjans de comunicació madrilenys han assolit el seu objectiu. Sense rebutjar el resultat democràtic d'aquestes eleccions, està clar que la ingerència madrilenya i espanyola dins la política interna catalana continua, i en el cas de la ingerència mediàtica ha assolit posar-hi un peu.

Però la part positiva d'aquestes eleccions ha estat que, referent a aquesta ingerència madrilenya i espanyola dins la política interna catalana, hem pogut barrar parcialment l'altra poder fàctic madrileny que volia interferir a la política catalana, el PSOE.

Els plans de Zapatero per tal de que no estigui present ERC al futur govern de la Generalitat han estat desmuntats. Hi ha possibilitats de que ERC es quedi igualment a l'oposició, però el que no podrà passar serà que a Catalunya hi hagi un govern en minoria de CiU amb el suport encobert del PSOE a través d'un PSC a l'oposició. Amb els 48 escons, CiU està obligada a formar un govern de coalició amb el PSC, amb la qual cosa quedaria firmat davant la notaria que conformem tots els ciutadans de Catalunya el pacte no escrit entre Mas i Zapatero sobre el repartiment de poder que volien pactar tant a Madrid com a Barcelona.

Ara, si volen PSOEVergència, hauran de conformar govern, i no podran amagar el cap sota l'ala. Un govern en minoria de CiU, amb 48 diputats, no ha estat refrendat per la ciutadania, ni seria lògic.

Esperem que els nostres representants electes al Parlament de Catalunyha sàpiguen conformar el millor govern per a Catalunya i, sobretot, que atengui les necessitats dels seus ciutadans, que no són poques. I particularment, que Esquerra sàpiga bé amb qui pacta i com pacta. Si el pacte ha d'acabar en una sortida del govern per la porta del darrera, amb tota la pressió mediàtica per endavant, no val la pena repetir l'experiència. Deixem que governi la PSOEVergència, i els ciutadans de Catalunya ja ens deixaran més clares les coses dintre de quatre anys.

Sobre l'article publicat al bloc de Carles Sala

Bé, doncs només dir que és interessant com a la gent li agrada perdre els papers.

Per si les mosques, farè copiar i empegar dels meus comentaris i les respostes que han rebut en el missatge aparegut al bloc de Carles Sala, amb el títol L’incident Benach-Sabaté-Sala, a Catalunya Radio. Els podeu consultar en l'ampliació d'aquest article.

Per cert, aquest article (el que publica en Carles Sala al seu bloc) surt referenciat en un altre article del bloc del periodista Saül Gordillo.

A la tardor de la Jaka

Jaka, el teu bloc no em deixa posar el meu comentari, així que el deixo aquí, dedicat al teu article Tardor...

Ja fa gairebé un mes que vam entrar a la tardor... I ves per on, sempre toca fer-hi cap durant el día més important per a la ciutat de Tarragona, la Diada de Santa Tecla, que aquest any ens ha portat molta aigua benvinguda...

Tanmateix, aquest migdia, al Balcó, feia un sol magnífic, i ens acompanyava un d'aquells dies benèvols que la tardor ens regala abans de que vingui el fred i l'hivern, amb la claror mediterrània que és enveja de molts, i un dia agradable per prendre els últims piscolabis, cafès i gelats a les terrasses de la nostra Rambla, esguardats per l'imponent Roger de Llúria.

Penso que, malgrat les vies del tren, segur que els visitants esporàdics que arriven a la nostra ciutat, vinguin d'una estada vacacional a Salou, o d'excursió per descobrir les restes de l'antiga capital romana de la Tarraconense, quan posen els peus al Balcó, i toquen ferro, deuen d'emportar-se un record magnífic del regal que la nostra ciutat ens ofereix cada dia en el nostre Balcó del Mediterrani.

Benvinguda sigui la tardor en els nostres cors.

I de pas, una cançoneta, del grup valencià la Beniterrània, titulada "Cançons de l'Horta"

Tortosa-La Manxa

Aquest vespre, després d'un tomb per Salou, i prendre un café (descafeïnat, que si no a les nits no dormo), tornant pel Passeig de Jaume I cap al cotxe per tornar a Reus, ens hem trobat que a les vuit s'ha obert el vallat que envoltava les fileres de cadires que hi havia davant d'un escenari. I hem decidit quedar-nos a veure que hi feien, per curiositat, i asseure'ns... Mitja hora llarga d'espera i ha començat l'espectacle.

Cada any, es veu, l'Ajuntament de Salou organitza un event que es podria anomenar Diada de la Comunitat Autònoma "convidada". Com no, aquesta diada, com a mínim enguany, s'ha celebrat a la Plaça de les Comunitats Autònomes, darrera de l'Estació d'Autobusos de Salou i del monument a Jaume I, i al costat de la platja, I aquest any tocava fer la Diada de Castella-la Manxa. Com part de la meva sang ve de la Manxa, doncs m'ha fet gràcia veure l'espectacle.

I l'espectacle ha estat molt bé. Divertit, distret i amb un vessant també narratiu-documental... Però per ser la Diada de Castella-La Manxa, doncs que voleu que us digui... Dalt de l'escenari no hi havia ni un sol representant de les terres manxegues... Tots els ballarins, actors i cantants eren ben catalans... I l'accent de dos d'ells bé que els delatava...

Però no només era l'accent... Aquelles veus les coneixia de la tele... i les coneixia d'un dels discs que tinc a casa... i eren les veus dels nostres admirats Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries... I encara que erem a Salou, com era la Diada de Castella-La Manxa, han fet la seva representació en castellà...

Però ja us dic jo que de Castella-La Manxa... L'escenari, el molí de vent del decorat, les pintes cerventarianes dels actors... Però acabava de descobrir que Tortosa és manxega!!!! Quan es posaven a cantar, era com escoltar qualsevol de les seves cançons, però en castellà... les seves erudiccions entre actuació musical o ballaruca, en l'idioma peninsular amb fort accent tortosí, m'eren molt curioses... Mira que el seu accent distava anys llum de l'accent amb que parla l'espanyol un manxec...

Han començat parlant de Toledo, i de la seva característica de ser cruïlla de les tres religions monoteistes que governen el món... I era tan manxega tota l'actuació que, aleshores, s'han posat a cantar una cançó en hebreu.... fins que he sentit un "Deu vos guard" que m'ha fet adonar que era una típica cançó manxega on es canta mig en hebreu mig en català antic... (Bé, més aviat he pensat que estaven aprofitant alguna de les peces del seu repertori de les Festes Renaixentistes de Tortosa)... Llevat d'aixó, tota l'actuació en espanyol amb accent, je je je.

La part explicativa, on s'han repassat, amb protagonisme separat, una per una, les cinc províncies castellano-manxegues, doncs ha estat molt bé, però el que és el tema de les actuacions, semblava més un esbart dansaire català (o un grup a l'estil Els Comendiants, però en "ligth") que feia el possible per semblar que aixó era la Manxa... L'espectacle té el seu mèrit, i ha estat molt bé, però si algú esperava quelcom veritablement manxeg, ha estat una ensarronada...

Quan ha arribat gairebé el final de l'espectacle, el Regidor de Cultura (si no m'equivoco) de Salou ha repassat tots els participants en l'actuació d'una hora i vint minuts de durada... I m'he dut una desil·lusió... No tots eren de Tortosa, com a mínim un dels grups de ball que hi han participat venien de Manresa... I ningú de manxeg... És clar, amb un públic majoritàriament d'arrels catalanes o aragoneses, qui se n'anava a preocupar (i encara menys els quatre estragers que hi eren gaudint de l'espectacle, quin concepte tindran de La Manxa, ara!!!!)

Però el més manxeg de tot ha estat quan, el que suposo que era el Regidor de Cultura, ha presentat els participants, i ha quedat clar que la meva suposició inicial era ben real, que estava assistint a una actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, aquests no s'han tallat un pèl, i han volgut acabar la seva actuació amb una jota tortosina, que ha estat la cançó més aplaudida pel públic...

De Roquetes vinc,
de Roquetes vinc,
de Roquetes baixo,
agulles de cap,
agulles de cap,
agulles de ganxo....

Més manxec, impossible... Tortosa-La Manxa, què genial!!!!!

PD. Més fotos: aquí!!!

Maragall decepcionat... i nosaltres també...

Maragall juga a ser el líder destronat, i un altre cop s'ha hagut de sotmetre a la disciplina del mateix partit que l'ha defenestrat. I sempre que hi ha mar de fons al PSC, i per extensió en el PSOE, no falta la declaració oportunista en que totes les culpes de que aixó no funcioni van a parar a Esquerra Republicana de Catalunya.

Per amagar les seves vergonyes, i al quedar-se sense arguments, intenten desviar les mirades que es miren el seu melic envers al partit que ha defensat l'Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya, i que quan ha sigut desplaçat de les seves funcions de govern, per interessos partidistes del PSC i el seu soci minoritari ICV, s'ha demostrat que era la clau angular d'un govern que, des que s'ha fet fora a Esquerra Republicana de Catalunya, ha demostrat el seu esperit de funcionar com si fossin simples funcionaris que han de conservar el seu lloc de treball, sense esmerçar-se a aportar res de nou, i apropiant-se de l'obra de govern que s'ha fet des de les conselleries que han estat dirigides per homes i dones d'Esquerra.

Amb les seves declaracions, aquest matí a TV3, el Maragall que havia reviscolat en mi a l'indicar i protestar pel gir polític que ha fet el PSC aquests últims mesos, amb moviments que només són per beneficiar la continuïtat del govern socialista a Madrid, s'ha desacreditat a ell mateix, i sembla que fins i tot sigui capaç de deixar amb el pas canviat a la seva pròpia muller, i donarà raó al sr. Montilla, que menysprea el fet que la que per ara disposa del títol honorífic de "Primera Dama" de Catalunya ha decidit abandonar el Partit dels Socialistes de Catalunya, on militava de feia molts anys.

Malauradament, està demostrat que en Joan Saura i ICV no descontentarà als seus protectors Socialistes, sense els quals no tenen cap possibilitat d'estar en un govern (sigui el govern de la Generalitat o el de l'Ajuntament de Barcelona)...

Els dirigents republicans volien creure que es pot continuar amb l'obra de govern del Pacte del Tinell, però veient la reacció d'avui d'en Maragall, i el moviment ràpid de l'aparell d'ICV per donar suport a les seves paraules, comencen a ser constants bofetades que potser Esquerra no es pot permetre de rebre constantment. Ja s'ha rebut a les dues galtes, i s'ha rebut una puntada als collons. Què més volen els dirigents socialistes i ecosocialistes d'un partit amb el que hi havia autèntiques possibilitats de col·laboració i de progrès?

Potser caldrà plantejar-se des d'Esquerra que, sabent que les majories absolutes no es repetiran en el Parlament Català a les properes eleccions, que han estat convocades pel PSC i pel PSOE (encara que la societat catalana també ho aclamava, s'ha de reconèixer), no es pot patir quatre anys més de moving polític per part dels socis de Govern. I potser s'haurà de sacrificar una política de govern per Catalunya per deixar veritablement la decisió sobre la governabilitat de Catalunya en mans del ciutadans i ciutadanes, i el govern minoritari que surti, que governi com pugui, amb una Esquerra a l'oposició que, des d'aquesta oposició, marqui els possibles desviaments del Govern en minoria que surti escollit (sigui un bipartit PSC-ICV o un bipartit CiU-PP) per fer respectar els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans.

Les paraules d'avui de Maragall semblen confirmar la possibilitat que s'eternitzin les demonitziacions periòdiques de les polítiques de govern que es suggereixin des d'Esquerra, i potser haurem de deixar a les feres sóles al circ, per a que durant els propers quatre anys els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin confirmar els desgavells que es poden produir en un Govern de Catalunya sense Esquerra, com s'ha demostrat en l'afer de l'Aeroport del Prat, o en el no govern de la última legislatura del Govern Pujol, on només interessava posicionar al pretendent a la presidència Artur Màs.

Dessitjo, però, que la ciutadania de Catalunya doni una sorpresa a les enquestes i els politòlegs, i faci d'Esquerra Republicana de Catalunya la força més votada en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Aleshores, els ciutadans de Catalunya hauran decidit que Esquerra ha de conduir Catalunya, i aleshores si que no ens podrem fer enrera davant el veritable repte que ens seduiex: Conduir a Catalunya i als seus ciutadans cap a un futur millor.

Catalunya: S'obren portes a un nou canvi a Catalunya.

Hola, aprofito per reproduir gairebé en la seva totalitat un correu que acabo d'enviar sobre les possibilitats que ens obren el fet que en Joan Clos abandoni l'alcaldia de Barcelona, de cara a les properes municipals l'any 2007:

(Sobre la portada d'avui dimecres 30 d'agost del 2006 de El Periódico de Catalunya) N'he fet broma avui a la feina... més de nou planes (o més de dotze) de "publicitat"... Per al PSC i el seu nou candidat Jordi Hereu, és clar. Molt semblant al que van fer amb en Montilla quan el van escollir presidenciable a la Generalitat.

És el que passa quan cada dia agafes l'autobús per anar a treballar a Barcelona, i et regalen el Periódico... que així llegeixes un diari que d'una altra manera no entraria en la meva hemeroteca.

El bó del cas és que aquests del Periòdico, després de perdigonar a qui li toqui (pel que em pertoca, a ERC quan va dir que votaria 'NO' al nou Estatut), s'amaguen les misèries, i passen a un llenguatge més políticament correcte, quan s'ha de tractar bé dels que necessiten els vots (espero que ERC tingui les idees ben clares, després de tot el que ha passat, i si es pacta, que no sigui a preu de saldo).

Trist, però cert. Si la portada d'avui hagués estat de El Mundo o l'ABC o La Razón (es clar, sobre un candidat del PP, es suposa), com posarien alguns el crit al cel... En canvi, la portada de El Periódico no té cap mena de "gravetat"...

Particularment, a més a més, crec que s'ha obert la porta al segon canvi que havia d'haver a la política catalana, el canvi de govern a l'Ajuntament de Barcelona. Espero que CiU es faci amb l'alcaldia de Barcelona aquest 2007, i dessitjaria que fos de la mà amb ERC, i no pas del PP. (...) A banda d'aixó, en els interessos personals dels pretendents ja no m'hi poso. I no es tracta de que ERC faci una política d'oportunisme, sinó d'aplicar una política de caire nacional i constructiva en els dos fronts polítics més importants a Catalunya: la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Dessitjo quatre anys més de tripartit (a poder ser bipartit sense IC, com a mínim, si el Saura ha d'estar pel mig) a la Generalitat, i quatre anys de bipartit (o tripartit, segons es vegi) CiU-ERC a l'Ajuntament de Barcelona.

El Parc del Miracle... espera un MIRACLE!!!!

El Parc del Miracle, aquest 14 d'agost a les set de la tarda.

Aquest dilluns 14 d'agost sortia a les sis de la tarda, aproximadament, de casa ma mare, per donar un tomb per la meva ciutat, Tarragona, on no tinc la sort de viure-hi... Just tombar el carrer, a Higini Anglès, no el vaig identificar fins que tot just li passava pel seu darrera, mentre estava pagant el parquímetre agafant de la mà el seu fill. Era en Carles Francino, que suposo que anava a fer el mateix que jo, donar un tomb per Tarragona, jo acompanyat per la meva màquina de fotos, i ell ben acompanyat pel seu fill...

 (Segueix)

Les obres reusenques arriven davant de casa meva, i...

... i hi ha gent molt espavilada que no respecta les mínimes normes de convivència ciutadana...

Cotxe aparcat davant de casa meva el dia 11 d'agost del 2006, a les onze de la nit. Des del dia 7 han començat unes obres, i s'ha vallat tot el Carreró del Gas per tal d'evitar que aparquin els cotxes. La meitat interior de la vorera d'enfront presenta una rasa, també vallada, deixant la meitat que dòna a la calçada per a que passin els vianants.

Aquest cotxe (bé, més aviat el seu conductor o algun dels ocupants) ha retirat les valles per poder aparcar, i les ha deixat de tal manera que impedeix el pas de vianants per la vorera... Molt bé per a la gent amb minusvàlues que tenen dificultats per moure's pel carrer.

En resposta a Israel-Hezbol·lah

Em permeto reproduir en aquesta entrada el que es podria anomenar "article" amb el que vaig deixar la meva opinió en l'entrada del bloc de la Carme Mas titulat "Israel-Hezbollah".

En la primera frase del teu article dius que es tracta d'un enfrontament entre Israel i les milícies libaneses de Hezbol·lah.

Però no es tracta només d'aixó... Per una banda hi ha aquest enfrontament que comentes. Però una de les parts, la que inicialment va ser la agredida, ha donat una resposta tan contundent a l'agressió que es pot dir que ha estat una resposta desproporcionada. I aquesta resposta de caires desproporcionats es pot considerar un atac a un estat veí que ha estat involucrat en una història que no li pertocava.

O sigui, a uns enfrontaments militars entre dues parts, hem d'afegir un acte bèlic d'un estat sobirà contra un altre estat sobirà.

La pregunta que em faig és, si l'estat libanés decideix utilitzar les seves (minses) forces militars per defendre el seu territori davant l'atac de les forces militars israelianes, es veuria com un acte de legítima defensa, o seria considerat un atac terrorista?

Per que en el teixit mundial en el que vivim, hi ha uns que parlen de legítima defensa, o fins i tot de guerra preventiva (sic), mentre que altres no tenen dret a utilitzar els mateixos termes... Aquí hi ha un doble raser, i amb aquest doble raser sempre hi haurà una part de la població mundial que tindrà uns drets que seran manllevats a la resta de la població, i amb aquest fet l'únic que s'assoleix és crear un món de primera classe i un món de segona classe, i aquest món de segona classe se li neguen les eines que el puguin equiparar al de primera classe, i aquestes diferències faran que sempre hi hagi el grau d'inestabilitat que ha provocat l'atac inicial de Hezbol·lah a l'Estat d'Israel , que ha acabat com ha acabat...

I recordem que no hem d'oblidar que l'atac original de Hezbol·lah segurament ha estat a causa de la política israeliana que ha practicat sobre el territori regit per l'Autoritat Palestina, igualment desproporcionat als problemes originals que han activat aquesta política de devastació, i que ara es replica en la política militar israeliana sobre territori libanès. D'aquesta manera, l'Estat d'Israel mai assolirà la pau, si no acaba practicant el mateix mal que ha patit el seu poble, el genocidi.

I la veritat és que la política actual de l'Estat Israelià contra els territoris regits per l'Autoritat Autònoma Palestina i per l'Estat Libanès semblen l'escenari previ a un genocidi total. La destrucció de les infraestructures i l'ofegament econòmic que està infligint l'Estat Israelià a Palestina i al Líban són en realitat un acte de genocidi econòmic i, sobretot, social de dues societats que estaven a punt de començar la recuperació (la palestina) o ja tenien força avançada aquesta recuperació (la libanesa), i que d'un dia per altre s'han trobat que els hi han manllevat el dret al desenvolupament i a la igualtat entre pobles.

... Aquest doble raser mundial és preocupant, i només ens portarà més problemes i cap solució.

I recordem que en l'actual política d'ofegament econòmic de l'Autoritat Palestina hi estan involucrats Israel i Estats Units, però també ho és la Unió Europea... I mireu com han acabat les coses... A més de convertir l'economia palestina en inviable, s'hi aplica la política de terra cremada... Demencial...

Carta des del Líban

En el blog d'en Javi Sorribes podeu trobar un parell de correus electrònics (en anglès) que li ha enviat el seu amic libanès Fadel Abdullah Jaber aquests últims dies. Em permeto reproduir un paràgraf del segon correu, dies desprès d'haver-se iniciat l'atac massiu israelià sobre territori libanès:

• On the other hand, there is one thing giving us, the lebanese, hope. Its our unity, our solidarity. For the first time, we stand united, muslims and christians in the face of the brutal power. Muslims in south lebanon are seeking shelter in the homes and land of their christian brothers in the north and Mount Lebanon. Churches and Mosques are open to provide shelter for the refugees. WE STAND UNITED. Things are different from the way they used to be 20 years ago. Israel will not be able to crack the lebanese society again. Thats our hope. Thats our faith.

Si algú pensa que estic en contra de l'estat d'Israel, no... estic contra les atrocitats que comet aquests dies, enutjat per que ni Israel ni Hezbol·lah saben prendre un camí que porti a la pau i a la prosperitat.

Destruir infraestructures, llars, llocs de treball... en la dimensió que s'està fent, és una cicatriu que el Líban, tot just superades cicatrius anteriors, li costarà de pair. Com sempre, en el tauler d'escacs s'han posat als ciutadans innocents en mans de dos jugadors sense escrúpols, cadascú amb els seus corresponents tutors, que els dicten que han de continuar lluitant... Lluitant per tal de destruir la vida de forma directa o indirecta de més de tres milions i mig de persones a qui ningú els ha preguntat si volien brega, simplement, s'hi han trobat.

Per últim, la portada del diari britànic The Independence que ens aporta el Javi des del seu blog:

Què fa un soldat israelià a un nen palestí?

Els temps avancen, i potser el següent videoclip ja està desfassat, ja fa temps que no es parla d'antifada. Però hi ha iniciatives que davant de tanta frustació com la que provoca la situació actual, cal encoratjar. L'organització The La veu de la poble (Hamifkad haleumi) comenta que té el suport de més de 250.000 israelians i 160.000 palestins, que intenten progressar cap a la pau. Aquest és un dels seus vídeos, que vaig trobar ahir a Internet.

Aquest video l'he descarregat de la web Barcelona Independent Media Center , d'un article publicat en l'àrea de publicació lliure.

L'ambaixador israelià considera que l'estat espanyol i l'estat israelià s'allunyen...

El que fan Hamas i Hezbol·là no té nom... però aixó justifica l'actuació del govern israelià bombardejant Gaza i el Líban de forma indiscriminada ? (clar que ara que ja estem acostumats als bombardejos de caire quirúrgic, doncs el que veiem per la tele són les cicatrius de tal actuació mil·limètricament calculada)

Si visiteu el bloc de la Pilar Rahola, ha anat a treure la pols de vils atemptats com el que es va produir a Buenos Aires ja fa molts anys contra un centre hebreu de la important comunitat hebrea de la capital argentina. I perquè treu el tema just ara, quan volem parlar del que passa ara, no del que va passar fa dotze anys... Una sèrie d'intel·lectuals catalans intenten justificar l'injustificable. Injustificable va ser l'atemptat contra AMIA, però treure aquest afer, com tants d'altres, per justificar el bombardeig del Líban per part de l'exèrcit israelià, originat per un important error de Hezbol·lah com va ser matar set soldats israelians i segrestar-ne a dos més (cal preguntar-se en quin cantó de la frontera hi eren, per cert, si algú m'ho pot dir, sinó ha aniré buscant)... Però la Rahola no està sòla... Com ja vaig comentar ahir, també van ser sorprenents les paraules de Villatoro el dilluns passat al "Matí de Catalunya Ràdio"...

En l'entrevista que estan fent ara mateix al canal CNN+ a l'ambaixador d'Israel a l'Estat Espanyol, Victor Harel, aquest acava de fer tot just menció a aquests columnistes que estan escrivint articles a favor de la causa israeliana... Caldrà preguntar-se pels mecenes.

Personalment, dessitjo que la Pilar Rahola continui participant en "Els Matins" de TV3, però que ho faci un cop per setmana, i no pas diàriament en el programa del Josep Cuní, doncs no crec que la majoria de catalans volguem pagar amb els nostres impostos un espai diari on moltes vegades Rahola deixa anar els seus missatges de caire sionista i propagandistic, que gens tenen a veure amb un servei públic com és TV3. Per aixó que faci la seva columna setmanal al programa de Cuní, on expresi la seva opinió, i no faci demagògia la resta de la setmana amb els nostres calers.

Font foto: EFE/Morell/La Vanguardia

La foto d'ahir de Zapatero amb el mocador palestí al coll va ser un fet improvisat, mentre des de despatxos de mig món es decideix com han de morir els civils libanesos. Zapatero em va caure molt baix amb tota la història de l'Estatut, però les seves paraules envers l'atac israelià a l'estat libanès han sigut per a la meva concepció sobre ell com si alguna ànima piatosa encengués una espelma a Santa Rita (i de pas m'oblidès, per moments, de l'elecció de Montilla per substituir a Maragall). Aplaudeixo la valentia de José Luís Rodríguez Zapatero per dir el que ha dit quan totes les diplomàcies mundials es dobleguen al dictat de la Casa Blanca... Que potser els misils nord-americans apunten a aquells que no opinen com el senyor George Bush? Espero que aquestes paraules de Zapatero no siguin simple demagògia, i contribueixi a posar els punts sobre les is en l'actual context internacional (però que vigili el pati interior, que la cosa està pitjor del que ens volen vendre)...

Aquestes paraules han provocat l'ennuig del govern israelià contra l'Estat Espanyol, i així mentre al Líban plouen misils, a casa nostra plouen missatges demagocs sobre la correctesa de l'acció militar israeliana, com si fos immaculada. L'ambaixador israelià a l'Estat Espanyol comenta que les relacions entre l'estat ibèric i l'estat hebreu no passa pels seus millors moments (clar que si governès el PP, seriem els millors aliats). I l'excap de la comunitat sefardí a l'Estat Espanyol Mauricio Hachuel s'ha atrevit a dir que les declaracions de Zapatero han estat "anti-israelianes i anti-semites"...

A partir d'ara, els que no estem d'acord amb la política i geopolítica israeliana haurem de sentir-nos culpables d'estar en contra de matances indiscriminades i que no compartim sigui qui en sigui la mà executant... No defenem ni l'assassinat de civils israelians, ni defendrem l'assassinat de civils palestins i libanesos... I que cadascú es faci responsable dels seus actes, sense fer-ne partíceps als que no han participat en la pel·lícula.

I sento acabar amb aquesta pregunta el meu article (sòc tan paranoic com el govern israelià)... Com es poden explicar els missatges tan clarament propensos a recolzar la política de George Bush i els seus aliats més directes per part del Partit Popular i certs columnistes que escriuen missatges sionistes que semblen fora de context dins la nostra societat? Què hi guanyen? Com es financien per emetre aquests missatges?

Sionisme en català

Aquest dilluns passat vaig sentir les paraules que deixava anar Vicenç Villatoro sobre el nou conflicte en territori libanès... Em va semblar escoltar les mateixes idees que deixen anar en Bush i, com no menys, el primer ministre israelià Ehud Olmert... Es pot resumir en aquesta frase: els israelians tenen tot el dret a defensar-se.

I la meva pregunta és: són els israelians (i els nord-americans) els únics en aquest món de Déu que tenen dret a defensar-se? I encara més, el dret a defensar-se sense importar la manera?

Hi ha molts discursos que estem escoltant aquests últims dies que obvien que no només el poble israelià està patint... Quants nens palestins hem vist (o no vist) per televisió abatuts per les bales de l'exèrcit israelià... en alguns casos pel simple fet de dir que s'en vagi l'exèrcit israelià de les seves terres a base de pedrades (és molt lleig llençar pedres, així que et volo el cap)... però i dels que estaven a casa jugant o sopant, o simplement anant a escola, perquè han de ser carn de canyó de l'exèrcit israelià, a voltes amb simple llançament de misils indiscriminats?

Bé, per als que volgueu trobar un discurs sionista en el nostre idioma, podeu escoltar les paraules d'en Villatoro a Catalunya Ràdio, com les que va deixar anar dilluns passat al matí, o visitar la web i el bloc de la Pilar Rahola, us sentireu confortats de saber que els únics bons de la pel·lícula són els israelians...

Web de la Pilar Rahola

Blog personal de la Pilar Rahola

Un any i mig enrera: L'exèrcit de Síria abandona el Líban

El Líban ha estat (i sembla que ho continuarà estant) un país cobejat per dos dels seus veïns: Israel i Síria...

Ara fa un any i mig aproximadament, l'exèrcit sirià va abandonar el territori libanès, sota la pressió internacional i també la pressió de gran part de l'opinió pública libanesa, arran de la mort en atemptat de l'expresident libanès Rafic Hariri, el 14 de febrer del 2005...

No sé si s'ha aclarit aquest assassinat, que molts van imputar al servei d'intel·ligència i als interessos sirians (encara que personalment, sempre no puc deixar de ser recargolat i pensar que els serveis secrets israelians també podien estar molt interessats, doncs així es va posar fi a la presència militar siriana al Líban), però està clar que la marxa de les forces d'ocupació sirianes del Líban ha deixat un país indefens davant l'artilleria i les forces aèries i navals hebrees...

Per a posar-se al dia, uns quants enllaços sobre aquest episodi prou recent encara com per tenir-lo en compte en tota aquesta sèrie de fets que han portat a Palestina i al Liban a viure i reviure els pitjors esdeveniments de les seves últimes dècades d'història.

http://www.borrull.org/ : presència i retirada de les tropes sirianes del Líban.

Bloc de Josep Maria Quintana : El Líban. És possible la pau?

Nou Cicle: La primavera libanesa